×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amenaça |
Freqüència total: 2994 |
CTILC1 |
si entre tots arribarem, amb Sísif, a col·locar, a pesar de la perpètua | amenaça | de la segura fi, de la lúcida coneixença de la nostra radical extinció, | he donat cap feina." "Vostè ho ha triat així", puntualitzava, amb una | amenaça | disfressada de somriure, el sacerdot. "Bé, bé", s'ajupia, poruc, el | el meu deler. Per tant, l'avui trescador m'és una nosa i una potencial | amenaça | alhora. No, no, siguem pragmàtics, enllestim-ho. Ella, que es pengi. Ell | a la plaça. I ella no podia sortir perquè al seu damunt pesava l' | amenaça | del pare, segons la mare —també ella, aterrida, li ho advertí: —No hi | Tino Costa havia nascut en una època turbulenta, entre soroll de trets, | amenaces | i planys i crits d'alarma. Durant molt temps se'l mantingué amagat per | amigues, ni dels silencis, més punyents que tot, de la seva mare, ni de l' | amenaça | del seu pare, per a quan arribés. No hi havia res que pogués ja | darrera; es sentí colpejat, empès per tots costats; sentí veus aïrades, | amenaces | , crits; forces estranyes l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi | sentit en nits tenebroses empaitar-se els homes pels carrers, amb crits d' | amenaça | com udols i amb alarits d'espant, com d'animals perseguint-se. Molts | d'una mare a la vora del bressol on dorm el fill en una nit de guerra o d' | amenaces | , plana contínuament sobre la humanitat, abandonada a mercè de tantes | tancant-se per totes bandes al seu entorn. Era un tumult de veus, d' | amenaces | , de violentes gesticulacions; però tot en silenci: tot com en el fons | d'una alegria feroç; les boques, obertes, udolant no es sabia quines | amenaces | o quines blasfèmies; els braços, alçats en gestos de colpir. Hi havia | de negres presagis, dintre l'atmosfera física d'aquella nit feixuga d' | amenaces | de tempestat. La veu de la mare sonà sobtadament, darrera seu mateix: | amb veus aïrades, culpaven el seu fill d'haver enganyat Mila, proferien | amenaces | , imprecacions, blasfèmies, que la tempesta no deixava sentir, però el | un sentiment d'ombriva i creixent irritació. No sabia bé quins insults o | amenaces | s'havien creuat entre tots dos (a penes els escoltava). Però de sobte | i altes muntanyes, i només la nit que venia per totes bandes plena d' | amenaces | , i ella tota sola enmig de la vasta nit. No obstant, Mila pensà en ell, | amb la seva petita ànima aterrida, ofegada de tenebres, d'estrèpits, d' | amenaces | . I tornava a cridar. Ara es tractava novament del ritu del seu poble: el | més cap enrera, i la nit sencera s'emplenà de clamors, de fosques | amenaces | que muntaven per tots indrets. Un esborronament el sotragà tot. Allí hi | serà diriment i abassegador: l'atzar-nas-de-Cleopatra continuarà sent una | amenaça | per a la dolça, grisa i resignada multitud dels súbdits, que solament | perniciosa. Bastarà, doncs, que afinem el nostre sentit "moral", i l' | amenaça | quedarà conjurada. Tal és la il·lusió que anima l'etiqueta de "progrés | de la nostra afortunada habitualitat de persones honorables. Solament l' | amenaça | dels delictes d'opinió ens obliga a pensar-hi de tant en tant, i encara! | sempre, l'expectativa fatal. L'Estat i les seves lleis són un límit i una | amenaça | que mai no fallen, i el súbdit s'hi veu permanentment cohibit: tal és la | Rússia d'avui, com ho era la del Tsar, és un simple factor diplomàtic: l' | amenaça | del Comunisme no l'impressiona perquè no sap què cosa és la revolució | un retruc de nuca que fa sorollejar els rajols. Tanca els ulls davant l' | amenaça | de les sines que li inunden el rostre, es debat amb ira desbridada i | la llibertat. Desafiant els bans del Governador que els prohibia, les | amenaces | de presó i anatema de la Inquisició, "la depravada corrupció jacobina" | en cap moment ratificada, d'atorgar testament a favor de Cèlia. Aquesta | amenaça | de Jeroni consta en la tradició familiar i algun motiu ha de tenir. | maleït i que en elles hi havia també un perill; que allí hi havia una | amenaça | per a algú; que podia portar-li mala sort. El Narro, que veia ja clar on | blasfemava i repetia una vegada i una altra que s'havia de matar. Aquesta | amenaça | , per altra banda, la proferia sempre i amb l'ocasió del menor disgust. No | car quan es posava així, blasfemava i llançava les més terribles | amenaces | , de tal manera que infonia quasi temor. És cert que més d'una vegada li | els precs dels seus pares, contra els insults dels seus germans i les | amenaces | de les altres ties meves, que semblaven, no sé per què (tal vegada la | Ja he dit que, a vegades, Quico, en els seus moments de còlera, proferia | amenaces | que quasi esveraven i que obligaven el seu pare a intervenir. Era l'únic | una barbaritat, que no es matés tal vegada, complint la seva eterna | amenaça | , i, quan el descobria, sentia una gran alegria. Aleshores veia clar com | d'un d'aquests càstigs, o quan no tenia tabac, que proferia les seves | amenaces | de penjar-se; jo vaig sentir-les-hi moltes vegades, barrejades amb | les reflexions de la meva tia bastessin a contenir-lo; quant a aquella | amenaça | , tantes vegades repetida en els seus moments de còlera, no hi ha dubte | cas, i li contestava tranquil·la, com si no es prengués seriosament l' | amenaça | : —Sí, fill meu, a la soca d'una frígola. Tantes vegades com vaig sentir- | a la soca d'una frígola. Tantes vegades com vaig sentir-lo proferir l' | amenaça | , i la hi vaig sentir proferir, com he dit, moltes vegades, tantes vegades | no podia sofrir que no s'ho prenguessin seriosament; repetia la mateixa | amenaça | , i la tornava a repetir, esbravant així la seva còlera, entre blasfèmies, | d'ell que tenia quasi oblidats. Quico, en efecte, havia complert la vella | amenaça | . El dia escollit, va aixecar-se molt de matinada i s'encaminà a un tros | semblava capaç de cometre qualsevol barbaritat, d'arribar a tot; proferia | amenaces | i horribles blasfèmies, però mai no va fer mal a ningú; mai no arribà a | casos esgarrifosos, i no semblava haver-hi manera d'acabar amb aquella | amenaça | ; per més que es prenien mesures, era rar l'any que no hi hagués un cas de | feia escàpol com podia, i sense indignar-se ni cridar, ni menys llançar | amenaces | o intentar plantar cara als marrecs; en aquest punt estava assistit d'una | a penes hi havia nit que, pels carrers solitaris, no se sentissin crits, | amenaces | , soroll de fugides i persecucions, que no sonessin trets, s'escoltessin | amb res no aconseguia calmar. Li semblava com si en l'atmosfera surés una | amenaça | latent. El dia es feia llarg de terrors; les hores passaven amb lentitud, | els tres germans eren al costat d'ell; ploraven o blasfemaven; proferien | amenaces | . La mare s'acostava pel mig del carrer, cridant el fill, sostinguda per | passà de les murmuracions i les mirades; un dels germans havia proferit | amenaces | per al dia que es trobés sol amb l'assassí, que és el dia dels que no | res contra Borra, i els germans de Minguet —ni encara el que proferí les | amenaces | — no s'assemblaven de res al difunt. A Borra, començà a esvair-se-li la | a deixar-se intimidar. Va agafar-lo pel pit, decidit a tot. Proferí una | amenaça | , dues paraules, dites en veu baixa, arran del rostre. —Què t'has cregut! | de la decisió de Jaume, se sentí atemorit, li tragué la mà i, remugant | amenaces | , s'anà retirant cap al seu lloc. Això va salvar-lo aquella nit de les | gran sorpresa per a ells, Borra continuà assegut al seu racó; proferia | amenaces | en veu baixa, però a penes si gosava ja aixecar els ulls devers el rival. | a la cara, una expressió alhora de burla i de joia, una mena de fosca | amenaça | , que Jaume no arribava a veure, però que li semblava endevinar. Cap al | l'altre, i no pensava més que a fugir, a salvar-se. Jaume li llançà l' | amenaça | , mentre corria embogit: —Fill de p...! No t'escaparàs avui. Ja pots |
|