Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

si entre tots arribarem, amb Sísif, a col·locar, a pesar de la perpètua	amenaça	de la segura fi, de la lúcida coneixença de la nostra radical extinció,
he donat cap feina." "Vostè ho ha triat així", puntualitzava, amb una	amenaça	disfressada de somriure, el sacerdot. "Bé, bé", s'ajupia, poruc, el
el meu deler. Per tant, l'avui trescador m'és una nosa i una potencial	amenaça	alhora. No, no, siguem pragmàtics, enllestim-ho. Ella, que es pengi. Ell
a la plaça. I ella no podia sortir perquè al seu damunt pesava l'	amenaça	del pare, segons la mare —també ella, aterrida, li ho advertí: —No hi
Tino Costa havia nascut en una època turbulenta, entre soroll de trets,	amenaces	i planys i crits d'alarma. Durant molt temps se'l mantingué amagat per
amigues, ni dels silencis, més punyents que tot, de la seva mare, ni de l'	amenaça	del seu pare, per a quan arribés. No hi havia res que pogués ja
darrera; es sentí colpejat, empès per tots costats; sentí veus aïrades,	amenaces	, crits; forces estranyes l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi
sentit en nits tenebroses empaitar-se els homes pels carrers, amb crits d'	amenaça	com udols i amb alarits d'espant, com d'animals perseguint-se. Molts
d'una mare a la vora del bressol on dorm el fill en una nit de guerra o d'	amenaces	, plana contínuament sobre la humanitat, abandonada a mercè de tantes
tancant-se per totes bandes al seu entorn. Era un tumult de veus, d'	amenaces	, de violentes gesticulacions; però tot en silenci: tot com en el fons
d'una alegria feroç; les boques, obertes, udolant no es sabia quines	amenaces	o quines blasfèmies; els braços, alçats en gestos de colpir. Hi havia
de negres presagis, dintre l'atmosfera física d'aquella nit feixuga d'	amenaces	de tempestat. La veu de la mare sonà sobtadament, darrera seu mateix:
amb veus aïrades, culpaven el seu fill d'haver enganyat Mila, proferien	amenaces	, imprecacions, blasfèmies, que la tempesta no deixava sentir, però el
un sentiment d'ombriva i creixent irritació. No sabia bé quins insults o	amenaces	s'havien creuat entre tots dos (a penes els escoltava). Però de sobte
i altes muntanyes, i només la nit que venia per totes bandes plena d'	amenaces	, i ella tota sola enmig de la vasta nit. No obstant, Mila pensà en ell,
amb la seva petita ànima aterrida, ofegada de tenebres, d'estrèpits, d'	amenaces	. I tornava a cridar. Ara es tractava novament del ritu del seu poble: el
més cap enrera, i la nit sencera s'emplenà de clamors, de fosques	amenaces	que muntaven per tots indrets. Un esborronament el sotragà tot. Allí hi
serà diriment i abassegador: l'atzar-nas-de-Cleopatra continuarà sent una	amenaça	per a la dolça, grisa i resignada multitud dels súbdits, que solament
perniciosa. Bastarà, doncs, que afinem el nostre sentit "moral", i l'	amenaça	quedarà conjurada. Tal és la il·lusió que anima l'etiqueta de "progrés
de la nostra afortunada habitualitat de persones honorables. Solament l'	amenaça	dels delictes d'opinió ens obliga a pensar-hi de tant en tant, i encara!
sempre, l'expectativa fatal. L'Estat i les seves lleis són un límit i una	amenaça	que mai no fallen, i el súbdit s'hi veu permanentment cohibit: tal és la
Rússia d'avui, com ho era la del Tsar, és un simple factor diplomàtic: l'	amenaça	del Comunisme no l'impressiona perquè no sap què cosa és la revolució
un retruc de nuca que fa sorollejar els rajols. Tanca els ulls davant l'	amenaça	de les sines que li inunden el rostre, es debat amb ira desbridada i
la llibertat. Desafiant els bans del Governador que els prohibia, les	amenaces	de presó i anatema de la Inquisició, "la depravada corrupció jacobina"
en cap moment ratificada, d'atorgar testament a favor de Cèlia. Aquesta	amenaça	de Jeroni consta en la tradició familiar i algun motiu ha de tenir.
maleït i que en elles hi havia també un perill; que allí hi havia una	amenaça	per a algú; que podia portar-li mala sort. El Narro, que veia ja clar on
blasfemava i repetia una vegada i una altra que s'havia de matar. Aquesta	amenaça	, per altra banda, la proferia sempre i amb l'ocasió del menor disgust. No
car quan es posava així, blasfemava i llançava les més terribles	amenaces	, de tal manera que infonia quasi temor. És cert que més d'una vegada li
els precs dels seus pares, contra els insults dels seus germans i les	amenaces	de les altres ties meves, que semblaven, no sé per què (tal vegada la
Ja he dit que, a vegades, Quico, en els seus moments de còlera, proferia	amenaces	que quasi esveraven i que obligaven el seu pare a intervenir. Era l'únic
una barbaritat, que no es matés tal vegada, complint la seva eterna	amenaça	, i, quan el descobria, sentia una gran alegria. Aleshores veia clar com
d'un d'aquests càstigs, o quan no tenia tabac, que proferia les seves	amenaces	de penjar-se; jo vaig sentir-les-hi moltes vegades, barrejades amb
les reflexions de la meva tia bastessin a contenir-lo; quant a aquella	amenaça	, tantes vegades repetida en els seus moments de còlera, no hi ha dubte
cas, i li contestava tranquil·la, com si no es prengués seriosament l'	amenaça	: —Sí, fill meu, a la soca d'una frígola. Tantes vegades com vaig sentir-
a la soca d'una frígola. Tantes vegades com vaig sentir-lo proferir l'	amenaça	, i la hi vaig sentir proferir, com he dit, moltes vegades, tantes vegades
no podia sofrir que no s'ho prenguessin seriosament; repetia la mateixa	amenaça	, i la tornava a repetir, esbravant així la seva còlera, entre blasfèmies,
d'ell que tenia quasi oblidats. Quico, en efecte, havia complert la vella	amenaça	. El dia escollit, va aixecar-se molt de matinada i s'encaminà a un tros
semblava capaç de cometre qualsevol barbaritat, d'arribar a tot; proferia	amenaces	i horribles blasfèmies, però mai no va fer mal a ningú; mai no arribà a
casos esgarrifosos, i no semblava haver-hi manera d'acabar amb aquella	amenaça	; per més que es prenien mesures, era rar l'any que no hi hagués un cas de
feia escàpol com podia, i sense indignar-se ni cridar, ni menys llançar	amenaces	o intentar plantar cara als marrecs; en aquest punt estava assistit d'una
a penes hi havia nit que, pels carrers solitaris, no se sentissin crits,	amenaces	, soroll de fugides i persecucions, que no sonessin trets, s'escoltessin
amb res no aconseguia calmar. Li semblava com si en l'atmosfera surés una	amenaça	latent. El dia es feia llarg de terrors; les hores passaven amb lentitud,
els tres germans eren al costat d'ell; ploraven o blasfemaven; proferien	amenaces	. La mare s'acostava pel mig del carrer, cridant el fill, sostinguda per
passà de les murmuracions i les mirades; un dels germans havia proferit	amenaces	per al dia que es trobés sol amb l'assassí, que és el dia dels que no
res contra Borra, i els germans de Minguet —ni encara el que proferí les	amenaces	— no s'assemblaven de res al difunt. A Borra, començà a esvair-se-li la
a deixar-se intimidar. Va agafar-lo pel pit, decidit a tot. Proferí una	amenaça	, dues paraules, dites en veu baixa, arran del rostre. —Què t'has cregut!
de la decisió de Jaume, se sentí atemorit, li tragué la mà i, remugant	amenaces	, s'anà retirant cap al seu lloc. Això va salvar-lo aquella nit de les
gran sorpresa per a ells, Borra continuà assegut al seu racó; proferia	amenaces	en veu baixa, però a penes si gosava ja aixecar els ulls devers el rival.
a la cara, una expressió alhora de burla i de joia, una mena de fosca	amenaça	, que Jaume no arribava a veure, però que li semblava endevinar. Cap al
l'altre, i no pensava més que a fugir, a salvar-se. Jaume li llançà l'	amenaça	, mentre corria embogit: —Fill de p...! No t'escaparàs avui. Ja pots

Pàgina 1 (de 60)

50 següents