×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amfitrió |
Freqüència total: 236 |
CTILC1 |
i alta burgesia, procuren mostrar-se educats i fer un bon paper com a | amfitrions | . Corre la consigna que el rei ha donat ordre que se'l tracti amb la | la falta de copas pera béuren. —No faltava més! —exclamá rumbosament l' | anfitrió | . Y doná orde de que 'n portessin quatre ampollas de primer entubi y que | El guisat és de carn. Segons el nombre dels assistents —¿qui sabria dir | anfitrions | a aquesta cavalleria rusticana?— es degollen dos, tres, o quatre corders. | a la darrera i enlairar-se damunt del vulgo com ho havia fet l' | anfitrió | . L'alcalde va felicitar-se ell mateix de que jo fos fill de la seva | ofegar la també baxa del senyor Sànchez, a qui escoltaven embadalits els | anfitrions | , en Piberga, l'Ernest y aquell cònsul menut, menut. En Gal y en Solà, ab | dins les seves orelles el dolç rum-rum de la veu d'aquell benavirat | amfitrió | , el qual, dret a un cap de taula, li narrava els seus viatges a Mallorca | i fabulosa. Un home que manté quatre amics en perpètua festa, un | anfitrió | magnífic i foll, quin bon àngel amb faldilles el pogués tocar al cor i | Els morigerats estiuejants ja començaven de mormolar. Joan Antoni, l' | anfitrió | , no era el menys censurat dels cinc, i això que més aviat s'allunyava de | amics n'estaven meravellats. Vilaret començà de rumiar com evitaria que l' | anfitrió | fos un destorb per llurs plans. IV S'ajornà la sortida una i | —Com ha anat això? —féu Tàrrec esbalaït. S'esguardaven l'un a l'altre. L' | anfitrió | i la dida estaven convinguts per jugar-los una facècia? Tristany no | Antoni amic, no ens empipis precisament avui que volem anar a dormir... L' | anfitrió | , pel seu compte, pensava aquestes altres coses. Sento que no tindré | —. No te l'escoltis, Joan Antoni. Exigeix-li que es pengi d'un arbre... L' | anfitrió | veia aquella escena com una farsa irrisòria. Pensava que una vegada més | No havíem de seguir-lo? La infàmia és volguer estar serè quan l' | anfitrió | va a la vela. I ara estic segur que beu sol allà dintre. —I guaità | de la raó Seganyoles i Companyia, ajudant de Francisco Savalls i | amfitrió | , per dir-ho d'una manera o altra, de l'Acadèmia dels Set Savis del Born. | que tens l'armilla plena! Un xic picat per aquella excessiva franquesa, l' | anfitrió | no va contestar, anunciant, en canvi, amb un punt de solemnitat, la | i qui, per tant, ja no sentia la delicadesa de l'agraïment envers l' | anfitrió | , exclamà grollerament: —I bé; què vols fer-hi?... no t'ho prenguis a | Encara més: ¿quina dona desitjaria o suportaria un tal marit, quin | amfitrió | un tal convidat, quin servent un amo amb tals costums? De fet, ¿qui no | París, jo no vaig tenir prou voluntat de refusar un sopar ministerial. L' | amfitrió | era un alt funcionari, ambiciós, audaç i sense escrúpols, els maneigs | de la qual era certament l'espera llarga i anguniosa de l'àpat. El jove | amfitrió | va fer les presentacions reglamentàries. Tot un rengle de turbants i | estès damunt dels genolls, en salvaguarda de llurs riques vestidures. L' | amfitrió | romania dret, amb el cap nu mostrant l'espessa cabellera ondulada. Tots | la menja i hi clavaren llurs ungles afuades. Mentre jo vacil·lava, l' | amfitrió | em va dir: —Hauràs de menjar amb els dits, car això és una veritable | la dimissió, amb caràcter irrevocable. No m'entendriren ni els precs de l' | amfitrió | ni l'oferiment amable del príncep, que es brindà a fer les boletes per a | que s'esquitlla. Les finestres restaren buides i transparents. Llavors l' | amfitrió | em demana: —Et plauria entrar a l'harem? —Em plauria si a tu et plau. | etzibat al cap del seu adversari si no hagués estat que el nostre | amfitrió | agafà destrament el vas en el moment en què era enlaire per a aquell | abans de l'àpat pasqual (Jo., ©) i retreu al fariseu Simó, l' | amfitrió | que l'havia convidat, de no haver-li donat aigua per a rentar-se els peus | Ara també vaig somriure, però de boca endins, car, en tot cas, el meu | amfitrió | no havia pas fet lluir gens els gustos i la tirada previsora dels seus, | un impressionant perfum de primavera. El plat, però, no fou del gust de l' | amfitrió | , i així ho digué al criat: —Ho he dit mil vegades al cuiner i veig que | fruiters i feixes de verdura exquisida. En una ocasió, havent dinat, l' | amfitrió | suggerí al seu invitat un passeig per l'hort per tal de collir un cistell | a passar una estona a la vinya? I, és clar, hom va a la vinya amb l' | amfitrió | i la seva amable família. La peça es troba en els voltants del poble. | entre petits blocs de gel, deguí fer-hi una cara una mica escèptica. L' | amfitrió | insinuà que li havien costat a no sé quants francs la peça. —Llavors, | dinar en un cert gran palau de Barcelona es veien obligades a menjar —els | amfitrions | eren els primers de fer-ho— amb l'abric posat i el coll alçat fins a les | els vins exquisits, entre aquests una ampolla de Xereç, de la qual el meu | amfitrió | , per fer-me un compliment, ponderà el gust deliciós i begué algunes | S'estava d'esquena a mi i de cara a una gran ponxera de cristall que l' | amfitrió | havia omplert de rom, Coca-Cola, gel i trossets de llimona. Es servia amb | lloc tranquil, una petita habitació amb les parets plenes de quadres de l' | amfitrió | . Natxo resta quiet, sense parlar, apacible. Li serveixo un xic d'aigua | Només un xic fatigat. ¿Vols acompanyar-me? —Anem. Ens vam acomiadar dels | amfitrions | . Sortírem al carrer. El portava del braç, però aviat vaig comprendre que | és el primer graó del parasitisme: el comensal reb beneficis del seu | amfitrió | , però —a diferència del cas del mutualisme— no li'n torna. El | i acreditava el professor Amelung o de delicat bromista o d'extravagant | amfitrió | . Pijoan, quan va veure tant aliment a les seves ordres, oblidà els antics | de confiança és el 23, amb les seves imatges: Jahvè és pastor i | amfitrió | , i els seus béns "persegueixen" el demandant d'una manera més activa | s'oferia als visitants, cosa que també es feia a d'altres cases. Quan els | anfitrions | deien "i ara farem una mica de música", la gent ja sabia ben bé de què | del qui acaba d'assassinar, el qual interromp un banquet del qual és | amfitrió | . Només Macbeth veu l'espectre de Banquo, i la seva reacció espaordida | que és Alcover, i el mateix nom, Guillem, que du l'hereu, d'aquell | amfitrió | tan oportú. En fi, que el propi capità, gras i feixuc, com hem dit més | els invencibles vietnamesos que també pujaran als cotxes negres dels seus | amfitrions | , els governants de la República francesa. Tu vols fer enrabiar el policia | esplèndidament a un restaurant del Quai des Augustins. El meu | amfitrió | s'excusà de no haver-me duit a casa seva. Però, segons m'explicà, tenien | a les terrades escalonades; dins la casa, no hi havia ningú. Al portal, l' | amfitrió | , Mr. Madison —Lo pels íntims, perquè nomia Lawrence—, rebia els convidats | tallat molt prim i fi —si filaven molt prim—, la gent pensava que l' | amfitrió | era avariciós i manifestava el judici de sant Pau: per les seves obres | retro... —Deu haver notat el seu gustet, sens dubte... —us diu l' | amfitrió | —. No té rival, és una meravella... Ja, ja. Jo no dic mai res. | d'Alemanya Federal. Finalment a Atenes jugaran els Etnikos Pireaus, equip | amfitrió | , El CC Napoli d'Itàlia, el CN Marsella de França i el Kosice de | canceller Galceran Turell, de l'Ordre de Sant Joan, tant com l' | anfitrió | Miquel de Sentmenat i la seva muller, comptaven entre els més poderosos | més! —Seria una pèrdua massa gran per a la nostra causa! —protestà l' | amfitrió | . —Si, és clar, —assentí el canceller.— Però les lluites bé s'han d' | M'explico: els convidats han pres lloc a casa vostra i s'han convertit en | amfitrions | , els seus raonaments han estat pura lògica, anàlisis implacables |
|