Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

reis, dels poderosos i d'altres que no ho són tant. Desitjo que els meus	amics	, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n sobren, abans que
les mans delicades", advertia, només amb el pensament, el Tità al seu	amic	botxí. "El foc que vas robar te les hauria d'haver cremades", li
que se n'encarregava, se'n va cansar aviat i va parlamentar amb el seu	amic	Hades, perquè s'endugués l'embull del giny i del reu al Tàrtar, on el
del glaç de la mort, caliu de la nostra tristesa, ets immortal i ens ets	amic	. I un dia, tal vegada molt llunyà, ens trobarem, tu lliure i nosaltres
el cos del noi s'havia enfortit gràcies a les relacions amb els seus	amics	, els vents Bòreas i Zèfir. Un cop acabat el llarg agençament, el jove es
figura es desconsola prop del cadàver. Varen ser des de la infantesa	amics	inseparables, i el mort va acompanyar i aconsellar sempre el qui encara
de banda i per successió d'idees —segons la dita infal·lible d'un meu	amic	molt docte—, recordo que, només uns tres mil sis-cents anys abans
els companys i els servents que l'ajudaran després, i Kedàlion, el seu	amic	i mestre, l'ha deixat sol. Confia ja en la traça del deixeble, una
disposat a calçar-se les alades sandàlies que faran el seu vol més ràpid.	Amic	del vent, tal vegada essència del vent, empara els ramats, els camins,
memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit	amic	d'un eixam, una flor en esclatar l'entretenen. I per sempre ignorarà tant
un munt d'escombraries, des de la seva vocació de màrtir i amb pinyol, l'	amic	editor. "S'accepta", concedia jo, en aparença de grat, embridant la
gota confosa en un mar sense límits." Electra "El casal és buit d'	amics	i ple de la gent que mata", comprovava l'arrogant matrona, amb un eficaç
I em somreia, ingenu, amb timidesa, el poderós alàstor, el meu íntim	amic	, que no per això, quan m'arribi el torn, m'oblidarà. Ocnos Des de les
els seus records més bells, i ell avançava lentament entre les cases	amigues	gairebé commogut, com si estigués escoltant veus familiars que, des de
tractaven—. Vivien al mateix carrer, les respectives mares havien estat	amigues	de petites. Tino Costa sentia envers els nois, molt més joves que ell,
que l'hi obro", digué Tino Costa molt temps després, comentant-ho amb un	amic	. Però Randa no s'acostà: continuà proferint blasfèmies cada vegada amb
d'ira que gairebé l'alienaven. Ell, Joan del Santo, era sever, no gens	amic	de manyagueries i home de poques paraules, més aviat aspriu. La dissensió
flexibles, carregades de blancs raïms, es movien com en reverències	amigues	. Per la seva part, la vella Càndia del Noro li havia repetit, en canvi,
els més severs acabaren per desarrugar les celles. Hi havia molts joves,	amics	tots de l'hereu. Els qui en tenien, havien portat llurs promeses. Hi
qui en tenien, havien portat llurs promeses. Hi havia algunes famílies	amigues	i altres coneguts. Aquell dia, a la taula, hi figurà també el germanastre
i ballava cada vegada amb més entusiasme. Ramon del Santo, burleta i	amic	de gresca —eren amics de la infantesa i s'estimaven com germans—,
amb més entusiasme. Ramon del Santo, burleta i amic de gresca —eren	amics	de la infantesa i s'estimaven com germans—, l'advertí cridant: —Candaina,
de la conducta de Tino Costa—; per ell Quim Bisa havia romput amb els	amics	; per ell s'havia llançat com un lleó sobre el de Tralla, un dia que
un costat, i el de la mare difunta a l'altre, fets tots dos per un pintor	amic	seu; amb la tauleta que contenia totes les seves futeses i les joguines
Quan va tornar no quedava ningú dels seus: son pare havia mort; dels seus	amics	, els uns havien mort també; els altres havien desaparegut, i amb els dos
enterrat amb els nostres avis. Arribem aquí: els pares no existeixen, els	amics	han desaparegut. Però ací hi ha els vells arbres, les places que ens
va saber-se que el qui aquell dia estava al front de la guàrdia era l'	amic	més íntim del capità; la resta es suposà. Maria Àgueda aquella nit es
els trets de son pare, l'antic heroi de les guerres civils. Poc	amic	de paraules, i menys donat a manifestacions exteriors, era, en canvi,
tornà als seus llibres i cultivà de bell nou l'amistat amb els dos únics	amics	que tenia: amb Quim Bisa, conegut i estimat en els dies de col·legi i
alegria. Hi acudia alguna amiga de la seva mare —molt poques— i els seus	amics	que venien al vespre. I un dia el poble s'assabentà amb estupor que Tino
havia tornat. Tornà fatigat. Es tancà a casa, on no veia sinó els seus	amics	, que hi anaven de tant en tant. Llegí molt i treballà en noves estàtues.
Quan ho féu —era aquesta la segona volta—, Màrius, el seu més íntim	amic	, estava malalt. Aquesta vegada Tino Costa ho digué a la seva mare. A la
padrí; ton padrí es quedà darrera vostre amb el vell Candaina i un altre	amic	: ho recordo com si ho veiés. Un xic més enrera, cap a la part esquerra, hi
d'ella, sola allà, sense conèixer ningú; després fou sa mare; fou un	amic	, amb qui tingué, potser, una ingratitud. L'aire, a l'entorn, se li anava
pel carrer gairebé corrents, en direcció a la taverna. Quim Bisa, l'	amic	de Tino Costa, que la volia des de molt de temps, li sortí a l'encontre.
i profund. Tot el que digués no impedia que el vell Candaina fos el seu	amic	de tota la vida, l'amic que estimava més. El padrí havia pres de bell nou
digués no impedia que el vell Candaina fos el seu amic de tota la vida, l'	amic	que estimava més. El padrí havia pres de bell nou la paraula: —Et contaré
nits, i en ocasió de la seva festa onomàstica, Tino Costa invità el seu	amic	Quim Bisa perquè anés a passar la vetllada amb ell. Quim Bisa envià a
del seu fill. Tino Costa es dirigí a la seva habitació per esperar-hi l'	amic	. —Quan arribi, faci'l passar. Havia begut una mica i es trobava en un
la seva alegria! No podia estar amb ella, i per això havia fet invitar l'	amic	, perquè necessitava estar en companyia, sentir un afecte vora seu, un cor
la petita taula: preparà les pastes i el vi amb què obsequiar el seu vell	amic	. Maria Àgueda tornà a fora. Ell s'assegué, encengué un cigarret i
sant—, passada en aquella mateixa habitació amb Quim i Màrius, l'altre	amic	ja difunt, pel qual havia sentit un afecte tan entranyable com no l'havia
deixava la col·locació, i gairebé amb llàgrimes als ulls confessà al seu	amic	que no podia continuar. A casa seva es produí amb aquest motiu una forta
a delirar, i en el seu deliri pronunciava contínuament el nom del seu	amic	i el demanava. Tino Costa era lluny; no podia, per tant, acudir a la seva
sabien quin país, en aquells dies d'alegries i de somnis. Els passos de l'	amic	arrencaren Tino Costa del seu evocar. No sentia pena ni tristesa —si de
Costa la hi va estrènyer commogut. Això no obstant, en el rostre de l'	amic	descobrí de seguida quelcom que li torbà l'alegria. S'esforçà, amb tot, a
pares; havia passat per sobre les censures i, àdhuc, les burles dels seus	amics	, i hauria passat encara per sobre de més coses, si més hagués estat
sempre per a ell una misteriosa inquietud); el de Sileta, el de l'	amic	mort, el de sa mare... En el fons hi havia també el de Sia, la noia amb
la seva emoció d'aquesta hora no trobava cap ressò en el cor del seu	amic	. Tino Costa sentia que amb ell estava tan sol com sense ell, com abans de
tot el seu ésser palpitant. Però aquesta nit Tino Costa en el rostre de l'	amic	llegeix la preocupació que el turmenta i sap que ell no el comprendria.

Pàgina 1 (de 603)

50 següents