×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amic |
Freqüència total: 30107 |
CTILC1 |
reis, dels poderosos i d'altres que no ho són tant. Desitjo que els meus | amics | , si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n sobren, abans que | les mans delicades", advertia, només amb el pensament, el Tità al seu | amic | botxí. "El foc que vas robar te les hauria d'haver cremades", li | que se n'encarregava, se'n va cansar aviat i va parlamentar amb el seu | amic | Hades, perquè s'endugués l'embull del giny i del reu al Tàrtar, on el | del glaç de la mort, caliu de la nostra tristesa, ets immortal i ens ets | amic | . I un dia, tal vegada molt llunyà, ens trobarem, tu lliure i nosaltres | el cos del noi s'havia enfortit gràcies a les relacions amb els seus | amics | , els vents Bòreas i Zèfir. Un cop acabat el llarg agençament, el jove es | figura es desconsola prop del cadàver. Varen ser des de la infantesa | amics | inseparables, i el mort va acompanyar i aconsellar sempre el qui encara | de banda i per successió d'idees —segons la dita infal·lible d'un meu | amic | molt docte—, recordo que, només uns tres mil sis-cents anys abans | els companys i els servents que l'ajudaran després, i Kedàlion, el seu | amic | i mestre, l'ha deixat sol. Confia ja en la traça del deixeble, una | disposat a calçar-se les alades sandàlies que faran el seu vol més ràpid. | Amic | del vent, tal vegada essència del vent, empara els ramats, els camins, | memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit | amic | d'un eixam, una flor en esclatar l'entretenen. I per sempre ignorarà tant | un munt d'escombraries, des de la seva vocació de màrtir i amb pinyol, l' | amic | editor. "S'accepta", concedia jo, en aparença de grat, embridant la | gota confosa en un mar sense límits." Electra "El casal és buit d' | amics | i ple de la gent que mata", comprovava l'arrogant matrona, amb un eficaç | I em somreia, ingenu, amb timidesa, el poderós alàstor, el meu íntim | amic | , que no per això, quan m'arribi el torn, m'oblidarà. Ocnos Des de les | els seus records més bells, i ell avançava lentament entre les cases | amigues | gairebé commogut, com si estigués escoltant veus familiars que, des de | tractaven—. Vivien al mateix carrer, les respectives mares havien estat | amigues | de petites. Tino Costa sentia envers els nois, molt més joves que ell, | que l'hi obro", digué Tino Costa molt temps després, comentant-ho amb un | amic | . Però Randa no s'acostà: continuà proferint blasfèmies cada vegada amb | d'ira que gairebé l'alienaven. Ell, Joan del Santo, era sever, no gens | amic | de manyagueries i home de poques paraules, més aviat aspriu. La dissensió | flexibles, carregades de blancs raïms, es movien com en reverències | amigues | . Per la seva part, la vella Càndia del Noro li havia repetit, en canvi, | els més severs acabaren per desarrugar les celles. Hi havia molts joves, | amics | tots de l'hereu. Els qui en tenien, havien portat llurs promeses. Hi | qui en tenien, havien portat llurs promeses. Hi havia algunes famílies | amigues | i altres coneguts. Aquell dia, a la taula, hi figurà també el germanastre | i ballava cada vegada amb més entusiasme. Ramon del Santo, burleta i | amic | de gresca —eren amics de la infantesa i s'estimaven com germans—, | amb més entusiasme. Ramon del Santo, burleta i amic de gresca —eren | amics | de la infantesa i s'estimaven com germans—, l'advertí cridant: —Candaina, | de la conducta de Tino Costa—; per ell Quim Bisa havia romput amb els | amics | ; per ell s'havia llançat com un lleó sobre el de Tralla, un dia que | un costat, i el de la mare difunta a l'altre, fets tots dos per un pintor | amic | seu; amb la tauleta que contenia totes les seves futeses i les joguines | Quan va tornar no quedava ningú dels seus: son pare havia mort; dels seus | amics | , els uns havien mort també; els altres havien desaparegut, i amb els dos | enterrat amb els nostres avis. Arribem aquí: els pares no existeixen, els | amics | han desaparegut. Però ací hi ha els vells arbres, les places que ens | va saber-se que el qui aquell dia estava al front de la guàrdia era l' | amic | més íntim del capità; la resta es suposà. Maria Àgueda aquella nit es | els trets de son pare, l'antic heroi de les guerres civils. Poc | amic | de paraules, i menys donat a manifestacions exteriors, era, en canvi, | tornà als seus llibres i cultivà de bell nou l'amistat amb els dos únics | amics | que tenia: amb Quim Bisa, conegut i estimat en els dies de col·legi i | alegria. Hi acudia alguna amiga de la seva mare —molt poques— i els seus | amics | que venien al vespre. I un dia el poble s'assabentà amb estupor que Tino | havia tornat. Tornà fatigat. Es tancà a casa, on no veia sinó els seus | amics | , que hi anaven de tant en tant. Llegí molt i treballà en noves estàtues. | Quan ho féu —era aquesta la segona volta—, Màrius, el seu més íntim | amic | , estava malalt. Aquesta vegada Tino Costa ho digué a la seva mare. A la | padrí; ton padrí es quedà darrera vostre amb el vell Candaina i un altre | amic | : ho recordo com si ho veiés. Un xic més enrera, cap a la part esquerra, hi | d'ella, sola allà, sense conèixer ningú; després fou sa mare; fou un | amic | , amb qui tingué, potser, una ingratitud. L'aire, a l'entorn, se li anava | pel carrer gairebé corrents, en direcció a la taverna. Quim Bisa, l' | amic | de Tino Costa, que la volia des de molt de temps, li sortí a l'encontre. | i profund. Tot el que digués no impedia que el vell Candaina fos el seu | amic | de tota la vida, l'amic que estimava més. El padrí havia pres de bell nou | digués no impedia que el vell Candaina fos el seu amic de tota la vida, l' | amic | que estimava més. El padrí havia pres de bell nou la paraula: —Et contaré | nits, i en ocasió de la seva festa onomàstica, Tino Costa invità el seu | amic | Quim Bisa perquè anés a passar la vetllada amb ell. Quim Bisa envià a | del seu fill. Tino Costa es dirigí a la seva habitació per esperar-hi l' | amic | . —Quan arribi, faci'l passar. Havia begut una mica i es trobava en un | la seva alegria! No podia estar amb ella, i per això havia fet invitar l' | amic | , perquè necessitava estar en companyia, sentir un afecte vora seu, un cor | la petita taula: preparà les pastes i el vi amb què obsequiar el seu vell | amic | . Maria Àgueda tornà a fora. Ell s'assegué, encengué un cigarret i | sant—, passada en aquella mateixa habitació amb Quim i Màrius, l'altre | amic | ja difunt, pel qual havia sentit un afecte tan entranyable com no l'havia | deixava la col·locació, i gairebé amb llàgrimes als ulls confessà al seu | amic | que no podia continuar. A casa seva es produí amb aquest motiu una forta | a delirar, i en el seu deliri pronunciava contínuament el nom del seu | amic | i el demanava. Tino Costa era lluny; no podia, per tant, acudir a la seva | sabien quin país, en aquells dies d'alegries i de somnis. Els passos de l' | amic | arrencaren Tino Costa del seu evocar. No sentia pena ni tristesa —si de | Costa la hi va estrènyer commogut. Això no obstant, en el rostre de l' | amic | descobrí de seguida quelcom que li torbà l'alegria. S'esforçà, amb tot, a | pares; havia passat per sobre les censures i, àdhuc, les burles dels seus | amics | , i hauria passat encara per sobre de més coses, si més hagués estat | sempre per a ell una misteriosa inquietud); el de Sileta, el de l' | amic | mort, el de sa mare... En el fons hi havia també el de Sia, la noia amb | la seva emoció d'aquesta hora no trobava cap ressò en el cor del seu | amic | . Tino Costa sentia que amb ell estava tan sol com sense ell, com abans de | tot el seu ésser palpitant. Però aquesta nit Tino Costa en el rostre de l' | amic | llegeix la preocupació que el turmenta i sap que ell no el comprendria. |
|