Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. "Compte, que ve la Làmia!" A vegades, així la criatura agafa por i no	amoïna	, per un quant temps, les mainaderes. Pel que respecta a Escil·la, alguns
hi és tot", va reflexionar la vella senyora. "I no comprenc per què m'	amoïno	tant per ell, quan el nostre parentiu és força llunyà." I es va dirigir
el tedi i, en resum, em detesto— feroçment i àdhuc desesperada. "Tu no t'	amoïnis	ni et preocupis, que tresquin i enraonin", anava joguinejant Hals amb la
episcopal històrica a extingir en aquest període postconciliar. "No s'	amoïni	. El dret civil i penal familiar és complicadíssim, però jo en sóc un
No repetirà el paper ben poc lluït de Minos i no se sent disposat a	amoïnar	-se pel dubte de l'engany, ni d'un bri: a córrer, en aquest enutjós
d'un perdulari com aquell no mereix altra cosa que menyspreu. No t'	amoïnis	, Tiago, fill meu. No passis pena. Hi ha moltes noies a Santa Maria, i la
: —El teu oncle té raó, Tiago; el millor és esperar. —Res. No t'	amoïnis	, Tiago, nebot. En aquest món tot arriba. El qui sap esperar té guanyada
la seva passió. La inversemblança, quan n'hi ha, perd contorns i no ens	amoïna	gens. La lluita entre el bé i el mal —o entre els béns i els mals—,
mica abandonada. Si li'n passava alguna... —i tanca els punys. —No t'hi	amoïnis	—diu ell—. Anem a buscar terra... És teu, el carret que hi ha aquí fora
amb això de la vostra documentació. El notari veig que no ve... —No us hi	amoïneu	—fa ell, esmunyint-se com pot una mica més endins per evitar la duresa de
la muntanya... Suposo que no tens papers? —No. I tu? —Sí. No t'	amoïnis	, aquesta nit ens en donaran. Avancen cap a l'entrada del carreró, on han
la fotografia? —pregunta ell—. Què en vau fer de la fotografia? —No t'hi	amoïnis	, tot està solucionat. Treu tots els papers de la capsa de sabates, la
esborrat... —Cal esborrar-los perquè no quedi tot fet un nyap. No t'hi	amoïnis	, en tenim també. Còpia dels autèntics. Els segells és una de les primeres
quedar molt sorprès dels propòsits del noi, però tampoc no s'hi devia	amoïnar	gaire. És molt possible que sigui en aquest temps, d'abans
tota comunicació, amb la seva xerrameca? Era potser, i no calia	amoïnar	-s'hi, l'inevitable abisme que es produiria sempre entre pare i fill.
No puc entrar, tia... —Si no pots entrar, no entris... Què caram! No t'	amoïnis	. Aixeca't. L'ajudava a aixecar-se, mentre parlava: —Agafa't al meu braç
tan lligat amb el color i amb l'aire d'aquest país que no valia la pena d'	amoïnar	-s'hi gaire. —Pensa —em deia— que, quan ve el pare d'Henry,
té cara de criminal o, si voleu, de degenerat. Aquest bon home no	amoïna	gaire els seus feligresos; totes les pràctiques religioses es redueixen a
històric de Catalunya. El llançament històric de Catalunya. No ens	amoïna	gaire el fet que tinguem darrera nostre mig milió d'anys d'història. Els
té un crèdit amb donya Rosa, cal cobrar-lo en la forma que es pot. No s'	amoïnin	... La corona mortuòria de la /inconsolable abuelita\. Passaré la
al carrer li vaig dir, mira, encara entra gent... i em va dir que no m'	amoïnés	que aviat els traurien. Anàvem carrers avall i en el moment que estava a
es recorda de la mare. I va dir que aquell nen es moriria, que no ens hi	amoïnéssim	més, que un nen, si no volia mamar, ja era com si fos mort... El pit
faria mobles pels amics; perquè treballar li agradava, la cosa que l'	amoïnava	, només, era haver de tractar amb senyors de mala fe, perquè ja n'hi havia
amb la gana, i que no els podia caçar ni agafar. Em va dir que no m'hi	amoïnés	, que no tenia importància perquè tota la vida estava canviada i que
esperava tristesa i maldecaps. Ella em va animar, em va dir que no m'	amoïnés	perquè el món aniria millor i que tothom podria ser feliç, perquè a la
ulls de menta i va dir que ja el planyia, que no m'ho deia per fer-me	amoïnar	, però que allò de les colònies era una cosa molt trista. I sí. La
?... —Imagini's la pena que em fa tenir-li de dir, tenir-lo d'	amoïnar	, i sobretot no trobant-se gaire bé; però és que em vénen amb la pistola
el més petit dels seus fills. "Deixa'l estar, dona, deixa'l estar, no l'	amoïnis	més", va dir Frederic; i Maria aleshores, perdent el control i sense fer
mil pessetes. Això és evident... —Potser sí... Però, no t'has pas d'	amoïnar	gens per tornar-me-les... No et faré acceptar cap altra lletra, jo... I em
cap os ningú, i la policia no va creure necessari fer detencions ni	amoïnar	els actors del drama. Als amos els interessava donar la cosa per
sense pensar en res misteriós ni sobrenatural. El fet de combregar l'	amoïnava	una mica perquè abans tenia d'anar a explicar els pecats i, llevat
que me'n parla des d'ara perquè ho sapiguem nosaltres, però que no ens	amoïnem	, que no ens deixaran. Preocupació. El fet no és imminent. Així i tot,
de maig La posició al marge, d'observador pur, que pren Montaigne, m'	amoïna	perquè em sembla massa còmoda, i fins em fereix una mica. Potser perquè
en Joan en el retrat, que bé deu córrer per casa. Sé que la dida s'hi va	amoïnar	molt, i que a casa hi feien comentaris i reien d'allò més. Recordo també
coneixem i hem d'aguantar el prestigi —social, professional, etc.— i ens	amoïna	deixar-nos veure tal com som; i finalment, el fet de no dedicar-nos
en el provincianisme— i la discreció dels qui van a la seva sense	amoïnar	el proïsme. Ara sóc jo el qui m'interrompo, perquè vull berenar; pa amb
a casa hauré sobrepassat els noranta-sis quilos, que dies enrera em van	amoïnar	una mica, i que fins ara són el meu "rècord". 23
i el blau quasi negre de la pissarra. 20 de setembre M'	amoïna	Gide. Escriu bé, és evident, però què vol dir, escriure bé? Té un bon
i mantingui l'actitud que vulgui. I la conseqüència és que Sartre ens pot	amoïnar	pel que conta, però que, d'acord o no amb ell, ens el creiem. I que
ab son pes, y en aquell punt l'estava comiant pera que se 'n anés á casa,	amohinant	la ab una tal lletanía d' ordres y contrordres qu' era impossible recordar
una altra ximpla qu' us escolti. Potser lo dia que plorés, perque no 'ls	amohinés	l' enjegarían á la golfa com un gat.— La Madrona 's persigná esgarrifada,
indignada per l'actitud infantil. Els vells sobretot, que per un no-res s'	amoïnen	, protesten per aquesta invasió, tèrbola i manifesta irreverència,
aquesta nena... Y dirigintse á la mare, li digué: —No'us espanteu ni us	amohineu	, bona dona. ¿Qu' heu perdut la casa? Mireu, veniusen á viure ab mi
fet? Serap· Pos es clar qu' estic. Mer· Entonses no t'	amoines	, mencha y estate tranquil que á la curta ó á la llarga s' aclarirá este
tots ixen á vorem y em señalen en lo dit. Y vòl ma muller que no m'	amoine	! En meñs motiu hiá home qu' es torna loco ó es pega en lo cap un tir.
—diu Josep. Humbert el recorda, aquell crit. Però valia la pena d'	amoïnar	-s'hi? No són histèriques les dones? —Nervis de dones! No els poden
Som egoistes; no el vèiem, l'estafàvem: és cert. No valia la pena	amoïnar	-s'hi. Qui era ell? Sorrut, fred; però, Déu, per dins cremava!
—Quines ximpleries! Cal dir a aquesta gent... Júpiter. —¿Per què	amoïnar	-se tant per una dona que perd el coneixement? En veuràs d'altres, minyó.
el cap. —Però jo no sé on redimoni anem! —Jo ho sé, no t'hi	amoïnis	. Tira endavant! —Digues una altra vegada, patró, que tingui coratge!
I que no pateixis, diu, per l'ovella, i, si és perduda, no t'hi	amoïnis	; aquí som nosaltres, que no tingui por! T'ha vist, diu, al cafè quan

Pàgina 1 (de 24)

50 següents