Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en alguna de les illes dels Benaurats. Zeus va quedar, doncs, l'	amo	, però de primer va haver de seguir una dura i llarga guerra, la
la mare. "Hi va haver al capdavall una entesa entre el teu marit i els	amos	dels cims per mi abandonats. En el pacte, ens varen concedir que
li donava la raó i proferia sense pausa orgulloses jactàncies contra l'	amo	del llamp. De tant en tant, unes quantes Oceànides venien a compadir-lo i
-nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest	amo	inclement. D'ell es va separar Zèfir, al principi tempestuós i orb, ara
en tant un auri receptacle amb l'aigua del Styx, per la qual juren els	amos	de l'Olimp. La Quimera La Quimera habitava a Lícia, en terreny asiàtic,
eugues de Diomedes, que varen devorar, en el rompent, el cadàver del seu	amo	. En recordaria de molts d'altres, però cal que duguis el nostre, útil i
, preguntava, encuriosit, el xaval. "Sí, fins al propi xaró. Jo en sóc l'	amo	", li assegurava el vell. "I et prometo que allí no feinejaràs. Sols
una mica? I em plou sobre mullat en presentar-se'm, arrogant i	amo	, al cap de deu anys de refrigeri, no amb esvorancs de xarxa, com per
Obsessionada fins a enfollir, el sinistre Teseu és l'àrbitre, el fred	amo	de la situació. No repetirà el paper ben poc lluït de Minos i no se sent
ell, quan el veig, és el mateix, mai no varia, senyor dels anys, el meu	amo	. En tenir-lo al davant, un implacable poder que no se'm permet de
blanques. Un esquitx d'ase arrossegava amb pena el ple vehicle, i l'	amo	no planyia xurriacades a l'animal. Potser no venien d'enlloc ni anaven
tres o quatre infants de la seva edat. Un d'ells era el fill de l'	amo	—un infant ros, esprimatxat, entremaliat, amb ulls de malícia—, i ajudava
i sense ornaments, i s'hi instal·là com si ho fes definitivament. El nou	amo	va plaure als seus servents: els plagué la seva severitat; els plagué la
amb ells. En això Joan del Santo es manifestà totalment oposat a l'	amo	anterior, a qui veien, amb prou feines, un cop cada any i encara amb
nena; veié envellir l'Arcisa, la mare, cada dia més fidel a la masia i a l'	amo	; veié envellir Andreu, el mosso, i també ell al seu torn envellí. A
com fan algunes. —I això que, a rics, gairebé fan la pols al nostre	amo	. —Ca! Saps el que dius? On vas a parar! —I el de Manuel del Santo,
conduïa ara, agafada per les banyes, una vedelleta que volien mostrar a l'	amo	: era d'un color de canyella fosc i ostentava una blanca estrella en un
el seu pare. Quin home, aquell! Seriós, de poques paraules. Però, quin	amo	! Jo vaig treballar per ell un hivern. No li feia res de posar-se amb
d'aquest sentiment l'emplenava d'irritació contra ell mateix. L'	amo	de l'obrador, baixet, amb la bata llarga fins als peus tota coberta de
davant dels seus companys; veure-la obsequiada i festejada pels	amos	, i ballar, després, als seus ulls, amb el seu pretendent al so de
estabornits, sense saber ja què fer, impressionats tots pel dolor de l'	amo	. Ell a penes parlava; donava les seves ordres breument, i esperava,
mostrat remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus	amos	polítics. En bona lògica, hauria d'haver-hi esdevingut tot el contrari: a
es fa bastant més difícil que abans de la Revolució. "I abans teníem un	amo	—afegia—, però ara en tenim un altre que és deu vegades més dèspota".
que en dotze mesos s'ha prestat als generals rebels espanyols i a llurs	amos	". A la tarda, vaig al Pujolar i a Vilarmau. Conversa amb el vell, que ha
habituals diatribes contra els propietaris, i corria a fer presents als	amos	de la finca. Així, la caiguda de Bilbao significà un repartiment
Diu que li donaven 850 pessetes i que menjava el mateix que els	amos	: "Si ells menjaven ala de pollastre, jo ala de pollastre; si cua de
Jo "disfrutava" tant només fent dissabte d'aquelles sales com els	amos	rebent-hi visites". 23 desembre. Al matí, quan obro la
aleshores ell. —No ho semblava. Els has cridat com... com si fossis l'	amo	. —Era l'amo —reconeix—. De vegades, la por ens fa ser els amos.
. —No ho semblava. Els has cridat com... com si fossis l'amo. —Era l'	amo	—reconeix—. De vegades, la por ens fa ser els amos. —La mira, li
l'amo. —Era l'amo —reconeix—. De vegades, la por ens fa ser els	amos	. —La mira, li retira la mà—. On vols que et dugui? —Enlloc —
Entre dos foscants, una hora diària. —És iniciativa vostra o ho consent l'	amo	de la propietat? —Ho consent. L'amor ajuda a fructificar el bosc. —Per
de pagar a Madrid, però ara han de pagar un sol cop, i tenen un sol	amo	. Un vell costum barceloní, el navegar a la mota, torna a donar els seus
molt semblant a la que usà la seva mare, però així que va ser	amo	dels seus actes, va pujar a flot la violenta determinació del pare. No
ser amb molt de gust oblidada i així que Pere Grau li cedí el lloc d'	amo	, s'instal·là feliç a ciutat. I ell, que sí que sabia muntar a cavall, car
i la cera perquè no es barregin ni les seves olors ni els seus preus. És	amo	absolut i pot actuar a tot risc i a tot guany, ben sol, no té res
la llesca de pa amb oli i sucre que li encerclava la cara. —Ho diré a l'	amo	! —repetia Rovirosa. Mentrestant, un dels mossos li deixà unes
molt possible que la qüestió es resolgués amb una súplica desesperada a l'	amo	, i Campdepadrós li devia regalar, a començaments de curs, amb els nous
Per a ella anava el pollastre. —De què dieu pollastre! —reia la dida. Els	amos	se l'havien tret del davant. La criatura seria una borda. Aprèn noia! Per
vergonyós, ben lluny on no pugui ferir-vos.	Amo	absolut, fins a la mort, d'aquest inútil, espès i
el més bo i el més ple de matalassos, i també perquè Jeroni era l'hereu i	amo	absolut per a ella. I Jeroni sortia del son espès i de la febre i prenia
cotxers, car els sabia escandalitzats del tracte que rebia i tornava a l'	amo	, precisament ell, Erasme, un home del seu mateix pelatge. Mai no es sentí
contestava: ...No insisteixis, per favor. Estic disposat a deixar-te	amo	absolut de tots els mals pensaments amb què m'amenaces. Si tu tens raó,
mica. És per totes aquestes raons que Jeroni es troba, feliç, instal·lat,	amo	i senyor dels seus actes, a can Campdepadrós de la Portaferrissa. És una
avui dia molt comú a Venècia i que havia estat el motiu dels antics	amos	de la casa, naviliers que comandaven les seves pròpies naus, de pell
què tancava la porta per deixar-lo sol, aparentment lliure, aparentment	amo	de totes les hores del dia, però de fet caçat definitivament, recuperat
fins a descobrir-lo i ell l'acceptà com s'accepta un gos perdut i sense	amo	. Però si allò que es proposava Jeroni era fer mal, tot el mal possible,
de la ribera, voltada d'arbres i quasi tocant al mar. El vell Narro era l'	amo	de la masia; era un home menut, de caràcter agre i rondinaire, un
jardí. Llavores van posar en clar que era un "regalo" d'un enemic de l'	amo	, un que tenia també barcos, però que no havia arreplegat tants diners com
a l'home ric que l'arranquessin de seguida, i, com que ho manava l'	amo	, l'arbre va ésser arrencat. Hi havia a l'arbre una rama molt dreta de
—Posaren, doncs, les estaques noves; quedaren molt bé, i "dasta" l'	amo	, el pobre, va alabar-li al jardiner el pensament. "Has fet molt bé —va

Pàgina 1 (de 180)

50 següents