DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
amoixar V 271 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb amoixar Freqüència total:  271 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

recalca més el cap contra la seva espatlla i ell, amb la mà lliure, li amoixa la cara dolça, li toca els llavis silenciosos. —Ja sé que no em pots
aspecte estrany, Ernestina! [(Li agafa una mà.)] Tremoles... [(Amoixant-la.)] A tu te'n passa alguna de nova. Què hi feies aquí? Digues
tots els matins, en tornar de missa, es dedicava a treure'ls la pols i a amoixar-los d'una manera tendra, com si es tractés d'amoixar les galtes d'una
la pols i a amoixar-los d'una manera tendra, com si es tractés d'amoixar les galtes d'una àvia paralítica que en un temps llunyà havia fet tronar
a la vermellor d'un món insospitat. Amb la seva mà, Maria Lluïsa amoixava la pròpia pell i pensava que, en la pell de Dionísia, Pat no podria
comensá á plorar y per més que s' esforsava la cuynera en gronxarlo, en amoixarlo y aconsolarlo ab la calor de sas galtas encesas per la escalfor del
que ens vèiem, cada diumenge, interrogava els meus ulls amb l'esguard, m'amoixava com un germà el germà del cor. Quan jo li deia que tot seguia igual, que
als ulls la bondat de la seva mare —em va dir la senyora del mestre, tot amoixant-me amb l'esguard. —Als ulls potser sí —vaig respondre jo—; però tinc tots
mí, per éll vetllo, lo respecto, y no ho mereix; y jo que per tú m' amoixo y venjatíu no vull ser, rebo lo foch del teu ódi que 'm causa horrible
pel gos, igual que els altres dies. El Duc salta al seu voltant. Ell l'amoixa distret, no li diu res. Avui és un dia rar, excepcional. La fàbrica
tenia llàgrimes als ulls i una expressió de despit als llavis. L'amoixà nerviosa. El noi es separà d'ella bruscament i abandonà la cambra. Mònica
una ombra petita als seus peus, sense res al cap, les mans a la butxaca. Amoixà el gos, que arribava corrents des de la garita del porter per reclamar la
sentir l'alè del gos ran de boca. El rebutjà d'un cop. La bèstia somicà. L'amoixà penedit i deixà que els seus dits penetressin dins el pelatge càlid de
el nom de Mònica. Aixecà un braç enlaire, va moure els dits com si amoixés els cabells d'ella. Modulava el seu nom, l'assaboria. L'ombra al seu
dilatades pupil·les celestes, que expressaven tanta submissió. Encara li amoixava els pèls escadussers de la crinera quan es sentia massa sol: aquell aspre
els fills, el servei, els amics, fins i tot el gos que a vegades amoixaves als teus peus i que després em portava la teva carícia perquè jo pogués
i que després em portava la teva carícia perquè jo pogués fer-la meva amoixant-lo. Una vegada més el meu afecte quedava justificat per la gelosia. Si el
Es deturà uns moments amb el Duc, que li sortí manyagaire al pas; li amoixà el pelussam amb dits desficiosos mentre confessava a la nit la seva
de nou dins el sobre, s'aixeca, el diposita a la falda de la seva mare, li amoixa amb tendresa el cabell. Totes les mirades convergeixen en aquell gest tan
Zorbàs es posà a riure, mirant d'amagar la seva emoció. —Bah! Bé l'he d'amoixar una mica, pobra! —digué sense girar-se—. Això li recordarà les grandeses
somort, el rum-rum a la gola, no és que cerqui de plaure a qui l'està amoixant, sinó gust de fer saber a tot l'univers que la seva beatitud en aquell
qu'agrahía la demostració de la seva inculpabilitat de marit traydor, li amoxà suaument el cabell y li estampà un bes al trosset de front que li quedava
encisa axís fins a les matexes dònes! —Sí, —repetía la bellíssima Molins, amoxantse instintivament un'onda de les d'aquell cabell daurat qu'acabaven
manera, a poc a poc en Víctor trobà un gust apreciable a la vida, tot amoixant la cabellera rossa de la seva dona i fent saltar la canalla damunt dels
Teddy vingué corrent pel camí, Rikki-tikki estava a punt per deixar-se amoixar. Però, així que Teddy es deturava, quelcom es mogué entremig de la pols,
deixat llest del tot. I aleshores la mare de Teddy l'alçà de la pols i l'amoixà, cridant que havia salvat Teddy de la mort, i el pare li digué que era
suposar, no hi entenia paraula. La mare de Teddy podia igualment haver-la amoixada de veure-la jugar en la pols: per ella hauria estat la mateixa cosa.
recordà de Nag i Nagaina, i, si bé era molt plaent de veure's afalagada i amoixada per la mare de Teddy i de seure a l'espatlla del minyó, els seus ulls
Mowgli a ran de turmell. —Germana! Germana! Germana! —murmurava el minyó, amoixant amb fermesa i dolçor la pantera, del coll fins a l'esquena tota agitada.
com la música i certes drogues ho són per als éssers humans. Mowgli amoixà alguns minuts més la pantera, que s'ajaçà com un gat a la vora del foc,
ses claus de ca seua, fill bordissenc, i m'has de deixar patir? Arri, amoixa es teu mestre! Ja no ets homo si no em treus d'aquí." "Sant Pere va
una mica de la nostra vida. Tots nosaltres, amb alguna recança, amoixem reminiscències de coses que no veiérem sinó d'esma i que ja no hi són:
la llum del dia, la llum bella, plena de moviments i de coloraines, m'amoixava els cabells i els ulls. Quantes de vegades no he vist després aquells
se'n, quan Eliana l'aturà: —No, no marxis, que ara et matarien. I amoixant-li els cabells el retingué de nou en un banc, visiblement emocionada, la
taciturna, desitjós de desentristir-la, s'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la una mica. Però, al primer contacte, ella l'esquivà amb un moviment
el xaval s'hagué retirat, encara la dona anà rient en la solitud. Rigué amoixant el gat, rigué rentant el vas, rigué penjant el pot a la clavera... i no
fortors de voluptuositat que transpiraven de les grans penyes nues, amoixades per les ones; perfums que, decantada sobre l'abisme, exhalava la capçada
que el Sr. Piqué havia d'anar personalment a la sala i a les galeries a amoixar el públic i a demanar que no s'ho prengués tant a la valenta. Però, per
Isaura se n'hagué de compadir. —Pobreta damisel·la! —li digué, tot amoixant-li els cabells, per tal d'apaivagar el seu sentiment i fer-se-la més seva
cantava a mitja veu cançons enriolades, se l'atrapava alguna vegada amoixant l'Estrella, i no feia tanta saragata quan rentava els plats i els
de can Feliu a posar-hi un comentari, quan l'hereu, rialler encara, amoixant la mà esquerra de la mare li diu: —Vaja, mare, ja veig que aquesta us ha
per mor de l'aviram, però quan va veure que la mestressa mateixa ens amoixava amb les seves manetes, i va experimentar la nostra fidelitat i noblesa,
de cornalina del massís de Capdepera— diríeu que els seus ulls negres l'amoixen passionalment. Un cop vist això i acabada la brufada que ens han servit
vós? —esclatà Joan Antoni en un plor. Ella el prengué als braços, li amoixà la cara. El veia més infant que en els temps que se'l posava a la falda i
per remar millor i tenia la petita que amb la punta dels genolls li amoixava l'esquena. Després Tàrrec i la gran, que començaven d'entendrir-se.
i fugí. Ell no aconseguí aturar-la. —Fins demà! —digué Vilaret amoixant la veu—. Et juro que em quedo per tu! Joan Antoni corregué darrera
per les contrades més misterioses de la terra. El senyor jutge tot era amoixar-se la barba, profunda com les seves meditacions. La mare, dreta al costat
tota solemne, com feta per als greus avisos paternals. I li digué, amoixant-se la barba de Rei blanc d'Orient, més venerable com més dies morts
Aquest silenci pregon que t'envolcalla, aquesta malencònica solitud que t'amoixa, aquest sol bleïdor que et deixa exhausta sovint, aquests nuvolets de
a prop el Camp de Tarragona que va granant en mig del gran repós que l'amoixa. La parla montblanquina tritlleja per l'aire amb un dring de cascavell.

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »