Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
amollar V 866 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb amollar Freqüència total:  866 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

innovacions de sibil·la i llengua", es queixava per vici el client, en amollar els correctes honoraris. "Us burleu de mi, n'abuseu, perquè, en resum,
Perdasdefogu. "Tanmateix, tot el dubte prové d'una sola paraula." I l'amollava en el convencional llenguatge homèric. Els altres erudits adduïen, més o
Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà, i tornà a amollar-lo de cop, amb un crit de dolor, bo i donant fortes espolsades de mà. Els
-la. A poc a poc va anar acostant-se al balcó, i quan hi hagué arribat amollà l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el balcó, mirant com l'ocell es
vora el balcó com la primera vegada, i Mila del Santo la tornà a amollar. Llavors la varen expulsar del col·legi. Ella no s'immutà: recollí les
hagués portat per tercera vegada un ocell, Mila l'hauria tornat a amollar." "Déu l'havia feta així." IX Nit divina! Només temo que, per ésser
de les fustes, amb tan mala sort que, amb el pes del cos, se li torçà. Amollà una queixa i es posà intensament pàl·lida. Ell es parà. Fou una sort que
la compassió dels transeünts. Un impuls de còlera li encengué la sang. Amollà un renec. "Maleïda ciutat!" —exclamà gairebé en veu alta; i pensà de
i ensopegant i aferrant-se al seu cos. La mossegà en un muscle. Ella amollà una queixa i li pegà fort a la cara, però rient; ell es sentí encara més
dormia vora un portal; balandrejà còmicament a punt de caure i amollà un renec. La dona, mig adormida, mastegà malediccions i s'arraulí de nou
aguantant-se a la paret, agafada després a una cadira, però així que l'amollà, caigué en terra i quan acudiren al soroll, la trobaren en terra plorant.
les paraules exactes per obtenir tota la seva confiança i Jeroni devia amollar confidències, petulant i gairebé feliç de sentir-se tan admirat. —Vet
prou. —Ja n'hi ha prou, que fa mal temps i no és qüestió de jugar. Amollà la corda, que havia mantingut subjectada; agafà el rem i, apuntalant-lo a
i per divertir el poble durant les festes; una d'elles consistia també a amollar inesperadament un bou pel poble, en les festes de Sant Jaume, mentre se
que es pogués amagar una altra causa; no podia concebre tanta maldat. Li amollà una mica d'aigua; però, quan va tornar, la figuera estava quasi seca, amb
gaudí. Féu de nou com si girés el solc; després s'internà fins al límit i amollà l'aigua per darrera. Aleshores reculà devers un arbre i agafà la falç.
a l'ombra del canyar. Anava tremolós i, a penes avançà unes passes, amollà un renec i s'aturà. Fins allí li arribava el soroll de l'aigua. La
allí li arribava el soroll de l'aigua. La sospita era certa: Borra havia amollat l'aigua per darrera, i el doll es vessava a la sèquia i es perdia sense
joia. Voltejà l'aixada entorn del cap i amb tota la força la descarregà, amollant-la sobre l'altre. Se sentí el cop contra els ossos, i el veié doblegar-se
havia llum, i pujava a les palpentes. Al replà ensopegà amb un cistell, i amollà una blasfèmia, tot donant-li una puntada de peu. Els ulls li
indolència dels marmitons, i els negres de bord, que pelen patates com si amollessin la cadena. Els cuiners i els pinxos de cuina europeus tenen un gust
poble que porta un missatge. No aguantem, com seria la nostra obligació; amollem. D'ací que la nostra vida col·lectiva sigui teixida per un encalçament de
difícil—, adopta generalment la línia de la mínima resistència. Afluixa i amolla, per satisfer els seus sentits, la seva existència confortable, el seu
el fons... [(Oscar arriba pel fons de l'escena i, ràpida, Roser amolla a cau d'orella d'Amèlia.)] /Roser\ Mira com va, i digues si
periòdics deixaren anar que havia mort a ca seva. /El Adalid\, amollant-se més, estampà: "/rodeado de los suyos\", cosa que provocà
preocupada tractant d'agafar un punt d'una labor d'estam que se li havia amollat. Les senyoretes de Gradolí miraven pels vidres del balcó, des d'on no es
de les feres els cossos insepults. No es mou ni pipelleja, ni amolla el pal que porta; i si les bèsties vénen al baf de la carn
mar agredols, hont lo sentiment s' agronxava emperesit! Sos peus anaren amollant inconcientment, lo volant perdé l' impuls, y l' agulla endormiscantse
de penediment. Mes, de sopte, ferida per la temor de qu' anava á amollar, aferrant ben bé al nen contra son pit y escampant duas llambregadas de
de fer partir clandestinament m'hi esperaven amb una tenacitat que no amollava. Si jo no hi anava, ells em perseguien. Havia esdevingut l'esclau d'ells.
en una taverna de la Barceloneta, en un cafetot miseriós on em calia amollar algun diner de més a més i pagar-los cafès, cigars, copes de rom, i alguna
les meves simpaties. ¿Què té d'estrany que menyspreés el felibrigi i que amollés al meu amic discursos d'aquests tot anant per la carretera? M'imagino que
un moment, ens dèiem que a l'hora d'acomiadar-nos potser seria capaç d'amollar un bitlletot de cent francs, i que, vista la seva bonhomia, potser,
avez bien diné?\ pregunta una veu melosa. Ningú no li contesta. Jo amollo la quantitat estricta. Amb l'altra mà allargo el paperet obert al
¿Voldrà permetre mai, ell que és tan savi, que s'amolli d'un cop la seva ira, talment per impotència o no adonant-se'n,
gaire, et faré anar més llest, o horror insòlit t'amollarà aquest dard, per tal que sentis angoixes fins avui mai no
la seva veu: Quan pensis fer una cosa, endavant i no temis; amolla la teva joventut i no la planyis! S'esbargiren les preocupacions, se
veure distintament una tremolor damunt els llavis. Un minut després s'amollaven, descloent una linia brillant de dents nacrines. L'estupefacció ara es
de la vida muntaven al rostre amb una energía singular —els membres s'amollaven— i, tret que les parpelles eren encara pesadament closes, i que els
esperar. Legs, apoiant-se contra'l mur vora'l qual s'escaigué a raure, amollà la seva barra inferior encara més baixa que de costum, i badà els seus
frec del rasor, de la lluna, través de qualsevol banda de la cingla, l'amollaría el suficient perquè jo la desentortolligués d'a l'entorn de la meva
sense esforç a la seva naturalitat. S'abandona de vegades, es negligeix, amolla els seus aventatges, sempre en potestat de reprendre'ls i de fer-los
el menor acudit, baldament hagués de fer el més bell efecte del món; no amollen res de sortós, res no se n'escola d'un broll i amb llibertat; parlen
estat considerada com a illa deserta: així és que quan un vaixell hi amollà l'àncora, a la fi, en 1808, el capità tingué una gran sorpresa
bescantaren, que el brau home, a fi de tapar boques i deturar antipaties, amollà algunes pessetes. Això va convèncer els més incrèduls. I succeí que el
com esglaiada. Semblà que anés a caure a terra. I com si el cos se li amollés tot d'una, se deixà anar sobre el llit i tancà en un plor seguit, com una
El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment; el meu cos s'amollava a la tovor i escalforeta del llit; la fosca i el silenci s'emparaven
corda com a un rellotge, féu acció de desdujar un cap de llivant i d'amollar-l'hi tot de pressa i, finalment, el perseguí amb un pam i pipa a dues mans
i, doblegant-se-li les cames a poc a poc, el cossegàs se li havia anat amollant fins a aplanar-se d'anques en terra. Home perdut. Aquella posició li era
ens deixen caure al seu fons, com cau a terra una fruita madura quan s'amolla de l'arbre. I al colp tètric i ressonant, despertem conformadissims del

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »