×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amollar |
Freqüència total: 1038 |
CTILC1 |
innovacions de sibil·la i llengua", es queixava per vici el client, en | amollar | els correctes honoraris. "Us burleu de mi, n'abuseu, perquè, en resum, | Perdasdefogu. "Tanmateix, tot el dubte prové d'una sola paraula." I l' | amollava | en el convencional llenguatge homèric. Els altres erudits adduïen, més o | Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà, i tornà a | amollar | -lo de cop, amb un crit de dolor, bo i donant fortes espolsades de mà. Els | -la. A poc a poc va anar acostant-se al balcó, i quan hi hagué arribat | amollà | l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el balcó, mirant com l'ocell es | vora el balcó com la primera vegada, i Mila del Santo la tornà a | amollar | . Llavors la varen expulsar del col·legi. Ella no s'immutà: recollí les | hagués portat per tercera vegada un ocell, Mila l'hauria tornat a | amollar | ." "Déu l'havia feta així." IX Nit divina! Només temo que, per ésser | de les fustes, amb tan mala sort que, amb el pes del cos, se li torçà. | Amollà | una queixa i es posà intensament pàl·lida. Ell es parà. Fou una sort que | la compassió dels transeünts. Un impuls de còlera li encengué la sang. | Amollà | un renec. "Maleïda ciutat!" —exclamà gairebé en veu alta; i pensà de | i ensopegant i aferrant-se al seu cos. La mossegà en un muscle. Ella | amollà | una queixa i li pegà fort a la cara, però rient; ell es sentí encara més | dormia vora un portal; balandrejà còmicament a punt de caure i | amollà | un renec. La dona, mig adormida, mastegà malediccions i s'arraulí de nou | aguantant-se a la paret, agafada després a una cadira, però així que l' | amollà | , caigué en terra i quan acudiren al soroll, la trobaren en terra plorant. | les paraules exactes per obtenir tota la seva confiança i Jeroni devia | amollar | confidències, petulant i gairebé feliç de sentir-se tan admirat. —Vet | prou. —Ja n'hi ha prou, que fa mal temps i no és qüestió de jugar. | Amollà | la corda, que havia mantingut subjectada; agafà el rem i, apuntalant-lo a | i per divertir el poble durant les festes; una d'elles consistia també a | amollar | inesperadament un bou pel poble, en les festes de Sant Jaume, mentre se | que es pogués amagar una altra causa; no podia concebre tanta maldat. Li | amollà | una mica d'aigua; però, quan va tornar, la figuera estava quasi seca, amb | gaudí. Féu de nou com si girés el solc; després s'internà fins al límit i | amollà | l'aigua per darrera. Aleshores reculà devers un arbre i agafà la falç. | a l'ombra del canyar. Anava tremolós i, a penes avançà unes passes, | amollà | un renec i s'aturà. Fins allí li arribava el soroll de l'aigua. La | allí li arribava el soroll de l'aigua. La sospita era certa: Borra havia | amollat | l'aigua per darrera, i el doll es vessava a la sèquia i es perdia sense | joia. Voltejà l'aixada entorn del cap i amb tota la força la descarregà, | amollant | -la sobre l'altre. Se sentí el cop contra els ossos, i el veié doblegar-se | havia llum, i pujava a les palpentes. Al replà ensopegà amb un cistell, i | amollà | una blasfèmia, tot donant-li una puntada de peu. Els ulls li | indolència dels marmitons, i els negres de bord, que pelen patates com si | amollessin | la cadena. Els cuiners i els pinxos de cuina europeus tenen un gust | poble que porta un missatge. No aguantem, com seria la nostra obligació; | amollem | . D'ací que la nostra vida col·lectiva sigui teixida per un encalçament de | difícil—, adopta generalment la línia de la mínima resistència. Afluixa i | amolla | , per satisfer els seus sentits, la seva existència confortable, el seu | el fons... [(Oscar arriba pel fons de l'escena i, ràpida, Roser | amolla | a cau d'orella d'Amèlia.)] /Roser\ Mira com va, i digues si | periòdics deixaren anar que havia mort a ca seva. /El Adalid\, | amollant | -se més, estampà: "/rodeado de los suyos\", cosa que provocà | preocupada tractant d'agafar un punt d'una labor d'estam que se li havia | amollat | . Les senyoretes de Gradolí miraven pels vidres del balcó, des d'on no es | de les feres els cossos insepults. No es mou ni pipelleja, ni | amolla | el pal que porta; i si les bèsties vénen al baf de la carn | mar agredols, hont lo sentiment s' agronxava emperesit! Sos peus anaren | amollant | inconcientment, lo volant perdé l' impuls, y l' agulla endormiscantse | de penediment. Mes, de sopte, ferida per la temor de qu' anava á | amollar | , aferrant ben bé al nen contra son pit y escampant duas llambregadas de | de fer partir clandestinament m'hi esperaven amb una tenacitat que no | amollava | . Si jo no hi anava, ells em perseguien. Havia esdevingut l'esclau d'ells. | en una taverna de la Barceloneta, en un cafetot miseriós on em calia | amollar | algun diner de més a més i pagar-los cafès, cigars, copes de rom, i alguna | les meves simpaties. ¿Què té d'estrany que menyspreés el felibrigi i que | amollés | al meu amic discursos d'aquests tot anant per la carretera? M'imagino que | un moment, ens dèiem que a l'hora d'acomiadar-nos potser seria capaç d' | amollar | un bitlletot de cent francs, i que, vista la seva bonhomia, potser, | avez bien diné?\ pregunta una veu melosa. Ningú no li contesta. Jo | amollo | la quantitat estricta. Amb l'altra mà allargo el paperet obert al | ¿Voldrà permetre mai, ell que és tan savi, que s' | amolli | d'un cop la seva ira, talment per impotència o no adonant-se'n, | gaire, et faré anar més llest, o horror insòlit t' | amollarà | aquest dard, per tal que sentis angoixes fins avui mai no | la seva veu: Quan pensis fer una cosa, endavant i no temis; | amolla | la teva joventut i no la planyis! S'esbargiren les preocupacions, se | veure distintament una tremolor damunt els llavis. Un minut després s' | amollaven | , descloent una linia brillant de dents nacrines. L'estupefacció ara es | de la vida muntaven al rostre amb una energía singular —els membres s' | amollaven | — i, tret que les parpelles eren encara pesadament closes, i que els | esperar. Legs, apoiant-se contra'l mur vora'l qual s'escaigué a raure, | amollà | la seva barra inferior encara més baixa que de costum, i badà els seus | frec del rasor, de la lluna, través de qualsevol banda de la cingla, l' | amollaría | el suficient perquè jo la desentortolligués d'a l'entorn de la meva | sense esforç a la seva naturalitat. S'abandona de vegades, es negligeix, | amolla | els seus aventatges, sempre en potestat de reprendre'ls i de fer-los | el menor acudit, baldament hagués de fer el més bell efecte del món; no | amollen | res de sortós, res no se n'escola d'un broll i amb llibertat; parlen | estat considerada com a illa deserta: així és que quan un vaixell hi | amollà | l'àncora, a la fi, en 1808, el capità tingué una gran sorpresa | bescantaren, que el brau home, a fi de tapar boques i deturar antipaties, | amollà | algunes pessetes. Això va convèncer els més incrèduls. I succeí que el | com esglaiada. Semblà que anés a caure a terra. I com si el cos se li | amollés | tot d'una, se deixà anar sobre el llit i tancà en un plor seguit, com una | El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment; el meu cos s' | amollava | a la tovor i escalforeta del llit; la fosca i el silenci s'emparaven | corda com a un rellotge, féu acció de desdujar un cap de llivant i d' | amollar | -l'hi tot de pressa i, finalment, el perseguí amb un pam i pipa a dues mans | i, doblegant-se-li les cames a poc a poc, el cossegàs se li havia anat | amollant | fins a aplanar-se d'anques en terra. Home perdut. Aquella posició li era | ens deixen caure al seu fons, com cau a terra una fruita madura quan s' | amolla | de l'arbre. I al colp tètric i ressonant, despertem conformadissims del |
|