×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amollir |
Freqüència total: 14 |
CTILC1 |
seva rigidesa per ço com es vegi pobre; si alguna cosa al contrari ha d' | amollir | el seu humor, fer-lo més dolç i més sociable, és una mica de prosperitat. | Els esperits naturalment febles i femenívols, aviciats en l'oci i | amollits | per la manca de veritables injúries, són els que se'n commouen, la major | que l'heu ben errada. Mossèn Jaume no tenia temps per res que el pogués | amollir | . En cap temps de l'any el sol el trobava al llit; però mai li havia vagat | no pertorbar l'ordre social, pensant elles que llur caritat i dolcesa pot | amollir | l'aspror de les lluites socials i polítiques, i multiplicar | punt de caure!. A la punyent eficàcia d'aquests clams començaven d' | amollir | -se els coratges dels dos homes. I heus ací que irrompent en mig Sebastià, | l'Índia es veié permanentment colonitzada per musulmans, aquell esperit s' | amollí | en gran manera, i encara que les conversions per força, fins i tot en | aumentar. adoleixer, patir. endormirse. agrahir, amanéixer, ferse dia. | amollir | . esmorteir. ferse vespre. deposar. Anteponer. Aponer, Antever, | ó escarnexin. Seguexen aquestas irregularitats aborrir, adherir, | amollir | , benehir, corretjir, destruir, empobrir, engruxir, entorpir, enriquir, | en la flauta la saba frisa en el brancam lleuger. La serena, | amollint | la podridura, agita, dins la fosca sense estels, els | teus presents immerescuts, lliurats de cop i volta, disloquen l'esperit, | amolleixen | la voluntat i condueixen a la perdició: a ésser menys o a no ésser mai | com la dels homes de vila, als qui las condicions de vida que fan | amolleixen | poch á poch la duresa ab que naturalment se cria un home lluny de tot | meteixa, obehía á altres móvils: al odi feréstech que cova tot foragitat. | Amollit | per sa passió, acobardit pe 'ls anys y pel temor de perdre, tenía pera 'l | si jo m'anava a queixar al comandant? Bé, el resultat era que sobtadament | amollia | el to. Li vaig demanar directament, sense seure, si es tenien notícies | I més enllà de dur-te al pensament, què podem fer per | amollir | -te el càrcer, si —als més propers— ens cal ser-te distants? |
|