Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per sempre els ulls. Molts pedagogs han procurat de dissuadir-lo i l'han	amonestat	perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la finestra només és
la victòria. "Casem-nos-hi." Ja matrimoni, Metis no cessava d'advertir,	amonestar	i ensenyar el marit, amb una veueta de nyeu-nyeu. "M'atribola", es va
i ple d'emmascares. La Dominació que presideix el meu Cercle em va	amonestar	severament; em va condemnar a dos segles i un dia de reclusió i em va
per la meva inaplicació escandalosa. —Oh, no rigueu, no rigueu, així! —m'	amonestà	seriós. —Amb aquesta rialla sembla que us mofeu de mi. Prescindiu que
—No. Darwin. —Doncs el cor de Professors de la Sorbona el va	amonestar	públicament. Morgan. —I com va reaccionar Buffon?
els seus entusiasmes amb cartes i advertiments. Endebades Huxley l'	amonesta	públicament i privadament. Endebades els seus millors amics d'Alemanya
l'infortuni. Tu, però, no l'escoltis quan et tempti:	amonesta	la teva, molt més fràgil; que t'aprofiti haver pogut conèixer,
¿què, si el teu fill, esdevingut indòcil, tu havent-lo	amonestat	, gosava dir-te: ""¿Per què em vas engendrar? No vaig cercar-ho
trobem matèria de meditació fructuosa. El cronista, més d'una vegada,	amonesta	lúcidament els reis de la Casa d'Aragó que, en el seu temps, dominaven el
la gimnàstica i la medicina, l'altra amb més dolcesa, i ara amenaçant ara	amonestant	, s'adreça a les cobejances, les ires i els temors com si no compartís
a entendre Homer quan diu d'Ulisses: Després de colpejar-se el pit, va	amonestar	el seu cor amb aquestes paraules: Aguanta, cor meu, que has sofert coses
En vista d'això al cap de pocs dies (els més justos per a	amonestar	-nos), ens en vàrem anar d'incògnit a la capella dels Angels, només amb
fins que són metges o micers..., i, quan són metges, cerquen malalts, i s'	amonesten	aixís que ja els tenen. Amb ells, festejant i escrivint-se, ingressen a
no estava per raons i, amb sobtat impuls maternívol, l'amanyagava i l'	amonestava	, inquieta solament per la seva salut. —Dolent!... No haver berenat! Tant
se'n donà mitja vergonya, i després, a soles, fins se cregué en el cas d'	amonestar	-lo dolçament. —Has de ser més tret, fill meu, i apendre de fer
cogitar que senyalava els nostres temps. La meva mare no deia res, però m'	amonestava	més que mai a l'oració i freqüència de sagraments, i com a dona prudent
res. Intentà apartar-lo del vi. Endebades Preguntà a Laia i a Esteve. Els	amonestà	amb severitat. Ells negaven... Senyor, que es faci la voluntat teva!
qui perdona confessa haver omès una cosa que havia d'ésser feta. A l'un,	amonestarà	només de paraula, sense aplicar una pena a la seva edat que compendrà
—No vulgueu enganyar-nos, perquè els que hi perdreu, sereu vosaltres —els	amonestà	l'Erbok. —Dic la veritat. —I tu? —preguntà a en Bau. —Jo
tristor"... La mare, unes passes més endarrera, feia la prudent i	amonestava	: —Nenes, nenes, no sigueu eixalabrades! —Oh, pareu esment! No us deixeu
assistir a tothom, això és, per ensenyar, exhortar, consolar, increpar,	amonestar	, acabar les guerres, oposar resistència als prínceps malvats i oferir
donat conferències, ha tingut un duel amb un militar, ha estat	amonestat	per un bisbe. Això sembla dibuixar una carrera. Com que no s'està de res,
tot el dia estarà davant l'església. —...En fi, ja me'n faig càrrec i l'	amonestaré	. Tinguin un poc de paciència. Quan l'anglès va ser fora de la rectoria,
condemnà a Magdalena Anyé a 3 dies d'arrest al seu domicili i s'	amonestà	a tots els altres. No degueren quedar prou satisfets els cònsols amb la
de Pascal i les va llegir d'amagat. L'oncle el va sorprendre i el va	amonestar	, dient-li: "Compte, Ramon, amb aquests llibres del Nord". Però aquella
si algú portava una vida escandalosa o tenia mala llengua, era	amonestat	privadament pels membres de la Inquisició, i només si reincidia era
de sant Lluís, havia d'anar a entrevistar-se amb el Conqueridor.	Amonestats	per llur pare, els impacients infants hagueren, sens dubte, de calmar
campanya. A l'esmentada reunió d'Alacant, precisament, el rei alliçona i	amonesta	els reunits sobre la manera com hauran de procedir en la lluita que van a
mecanitzada i exacta dels conceptes. Diverses vegades havia estat	amonestat	per la superioritat pel fet d'introduir novetats heterodoxes en les
feta a Bremen abans de la guerra, i importada. L'altre, més seriós, l'	amonestà	per la facècia. I vaig sentir que li deia: "—Quan penses posar seny,
home fort un testimoni de gratitud i d'admiració. Quan Goethe se l'	amonestava	per no endolcir, amb suaus paraules, amb corteses reverències, amb
democràtiques? Les constitueix ell, les sosté quan són atacades, les	amonesta	quan té temor de què s'apartin del seu deure, les substitueix amb un
deu de tanta força i el secret de tanta glòria. Feu-vos-en valer, doncs;	amonesteu	, corregiu l'home malparlat, i (jo us ho jur) si vosaltres voleu, els
de 1887. La dificultat està en si per a sospendre cal haver	amonestat	, apercibit i multat avans o bé si a tenor del final del art.
tal com dèia la R. O. de 26 de Juliol de 1880, que	amonestar	primer i després multar, i quan les multes síen inútils per a conseguir
Coy no era ben vista pel Gremi de Perruquers que, molt sovint, l'havien	amonestat	per creure, no sabem per què, que l'exercici d'aquestes habilitats era
comparèixer aquí, sinó per a fer-me pendre en particular, avisar-me i	amonestar	-me. I és evident que un cop advertit, deixaré de fer el que feia sense
ordenen fer comparèixer els qui mereixen càstig i no els qui deuen ésser	amonestats	. I ara em sembla, atenencs, que ja és prou evident el que jo deia: que
vosaltres, i mentre em resti un alè de vida, no deixaré de filosofar i d'	amonestar	-vos i provar de convèncer-vos com sempre he vingut fent amb quiscun de
l'alegre satisfacció que era d'esperar, i don José, una miqueta tou,	amonestava	donya Eulàlia, perquè s'endugués el marrec i procurés evitar aquella
"Notable". El Dr. Algarra, des dels primers dies de classe, m'	amonestà	consecutivament, però amb poca fe, perquè jo li resultava simpàtic. Ell
sofreix d'asma o d'alguna molèstia crònica; al que ha estat durament	amonestat	o increpat per un superior, "l'han ben batanat" (abatanat en el
corral. —Petit! Ah, si t'arreplegui!— Y el pastor eixí, diligent, per'	amonestar	lo a mitja veu. —¿Sabs pas, aucey de verdissa, que a dalt dormen pera
l'argent viu. Tan esvalotat y fòra de sí el vegé la Mila, que renuncià a	amonestar	lo y a posar ordre en el campanar. Ella també s'hi sentía desballestada ab
Fins que una vetlla'l pastor, veyent entrar a n'aquell a deshora, l'	amonestà	així reposadament: —Ermità, ermità! Feu pas aquestes plagasitats, si
qui en la primera part es desfermen contra jueus i gentils i en la segona	amonesten	i donen consells als catecúmens i fidels, i el /Carmen apologeticum\
per tant, memòria de les greus paraules amb què Lleó XIII i Pius XI els	amonesten	: "Els pares tenen, de la mateixa naturalesa, el dret d'educar els seus
de les ànimes, i per elles sofreix generosa o cedeix magnànima, quan	amonesta	o amenaça, quan posa en la seva continença la severitat robusta o nodreix
autoritzat de la moral catòlica. La seva missió pròpia és encoratjar,	amonestar	, aconsellar, sostenir l'esperit d'unió, corretgir les divisions que
te dec, amic meu, per haver-me ensenyat la prudència que no he tingut en	amonestar	un home de major edat que jo, el qual, a més, era fora d'ell.—

Pàgina 1 (de 5)

50 següents