×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb amor |
Freqüència total: 35526 |
CTILC1 |
| , al seu torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per | amor | al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes, | | a escampar els embulls que no l'afectaven, va revelar a Àsopos els | amors | ocults de la seva filla Egina amb Zeus. Aquest, per escarmentar de | | Tetis amb ella. Alceu li atribueix la maternitat d'Eros, després d'un | amor | amb Zèfir, ja benèvol. Iris s'encarrega, a més, d'omplir de tant en tant | | el llorer el seu arbre, i tots dos es relacionen amb alguns dels seus | amors | . Tot just caminava i ja va destruir un terrible serpent o un drac | | de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d' | amor | , que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana, | | de la noia —ja no ens n'estranyem—, i la nimfa, no pas insensible a l' | amor | , deixava que Zeus s'hi distragués. Cal·listo es disfressava d'óssa, | | s'exclama: "I jo, privada dels nostres cinquanta fills!" L' | amor | conjugal i maternal d'Hècuba era, doncs, immens, en sentir com a propis | | que ets capaç d'entendre'n el xerrim? Perquè Alcestis, evoca-ho, aprèn-ho, | amor | , era, quan li abellia, i sovintejava, rampelluda i de llengua diligent, | | imatge reflectida al mirall. "Pobra senyoreta Eco: la pell i l'os. I per | amor | a mi, sospito. Com tantes d'altres i tants d'altres, i el fenomen darrer, | | En una exòtica ciutat molt il·lustre i antiga, una història senzilla d' | amor | i d'infortuni, en el qual intervenen un noi i una noia veïns que | | les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et faré el do del meu | amor | ", s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de llibre!", capissava a la fi | | una de les quals, la primera dona, serà molt funesta. Els seus complicats | amors | no han començat, i de segur que encara és solter, perquè l'endevinem molt | | inconcebible, indicible, Déu, acte pur, "s'estima a si mateix amb un | amor | intel·lectual infinit". I una dura condició diamantina permet de | | acariciava, amb ronquera que procurava sense èxit d'estovar, el terrible | amor | d'Hals. "Em penso que la bruixa és mig entesa en cavalleries", | | joguina de la política del seu pare. Afirmen que ens estimem, i el pretès | amor | no és res més que un ordit d'interessos, uns fils bellugats per un lúcid | | ja se sap com és de cec el cor d'una mare. No adoptava, per un malentès | amor | , les precaucions adequades, i vet aquí que ho pago car. Menyspreava els | | un vaixell de funestes veles negres, la que li havia, enlluernada per l' | amor | , prestat en l'acció memorable un concurs decisiu. Però aviat va | | propícies, tothora al meu abast. I hi ha, si no, altres mil maneres d' | amor | ", es desvergonyia l'ambigu jove. "Nimfes genèriques, nimfes | | tota la terra estesa fins al rompent, la terra cultivada amb sol·lícit | amor | , ordenada i serena sota els ponents d'estiu, se m'atansava sovint un | | de la dona que l'habità amb els seus somnis i amb la seva exaltació d' | amor | . Jo, la casa, vaig arribar-la a veure encara tal com estava en els dies en | | cada dia. I per això era censurada. Mila estava cega amb el seu | amor | , i res del que passava a l'exterior no la impressionava. Deien, els qui | | li agradaven els infants, les bèsties, i àdhuc les plantes li despertaven | amor | . Es compadia davant tota desgràcia, posseïa una fe sincera, assistia a | | tot i esperar. Per fi semblava que Mila havia d'ésser seva, en premi a l' | amor | i a la constància demostrats. Però un dia, inesperadament, es presentà a | | la constància? ¿Durà, per ventura, la seva afecció a la caça? ¿Durà el seu | amor | amb Roseta la de Fandos? I amb la Marta de cal Dau. ¿Durà el seu | | i resignada estava també Munda del Roso a l'obligada viduïtat. En l' | amor | de la filla trobava també ella el seu consol i el seu descans. No obstant | | la vella Càndia del Noro li havia repetit, en canvi, velles històries d' | amor | , narracions de meravelloses aventures, deliciosos i tristos contes... I | | estimava més —li havia fet gairebé de pare—, i ell li ho pagava amb un | amor | igual. Per a veure contenta la seva fillola no hi havia sacrifici a què | | li parlà, en efecte, de la seva intenció de casar-se; li confessà el seu | amor | per Sileta i el propòsit que alimentava de fer d'ella la seva esposa així | | , i em vaig quedar sol amb la meva filla. Vaig consagrar-me a ella: el seu | amor | , la seva educació, els seus entusiasmes foren les úniques coses que | | ja que l'esperava, com amb les mans esteses i ofrenant-li la tendresa i l' | amor | més sincers, tots els tresors de la seva ànima: tot el que posseïa. | | Ara, Mila del Santo, si baixa a la porta, ho fa per esperar el seu darrer | amor | —el seu darrer i el seu primer amor, com ella pensa— i, mentre espera, el | | ho fa per esperar el seu darrer amor —el seu darrer i el seu primer | amor | , com ella pensa— i, mentre espera, el rostre li resplendeix. Un sentiment | | pares; tal vegada també per Tiago de Candaina, que l'havia estimada amb | amor | tan tendre i tan sincer; potser ho sentí també per les seves amigues i | | mare, però es sentia més acompanyada que mai. Mila del Santo tenia el seu | amor | i, amb el seu amor, tenia el compliment de tots els seus anhels, tenia la | | més acompanyada que mai. Mila del Santo tenia el seu amor i, amb el seu | amor | , tenia el compliment de tots els seus anhels, tenia la millor companyia. | | llegendes. Així havia conegut Mila les més belles històries d' | amor | , els contes més encisadors. Així havia conegut la història de Flores i | | i brutal. Devia ésser com ella Catarineta, cega i obstinada en el seu | amor | ; amb el seu amor, que aquella nit devia estar esperant-la a la plaça. I | | ésser com ella Catarineta, cega i obstinada en el seu amor; amb el seu | amor | , que aquella nit devia estar esperant-la a la plaça. I ella no podia | | Catarineta, responia. I era només una nena: una nena, però tenia el seu | amor | esperant-la a la plaça. —Si em pega, com si no em pega, jo a | | ella—, l'amiga seva llunyana, morta en una joiosa nit de festa pel seu | amor | : —Passa, passa, Catarina; passa, que t'haig de matar. Al primer | | que s'enamorà d'ell follament, i la qual estimà ell amb no menys | amor | . La noia morí al cap de poc temps; anà consumint-se com una flama, i a | | necessitava saber-los: un sentiment de pietat s'havia barrejat amb el seu | amor | , i el purificava i l'elevava i li donava regust d'eternitat. La por que | | després Mila es sentí tranquil·la i no veié ja cap obstacle davant el seu | amor | . La vida se li aparegué com un camí planer. —És una història trista, Mila | | la mà. —Encara més —va dir-li també ell commogut—: fins que el teu | amor | iguali el meu. —Que feliç em fas sentint-te així, Déu meu! No sé... | | llegir en el meu cor, com en un llibre, Mila. Com podria dir-te el meu | amor | ? Ni que m'agenollés als teus peus i besés la terra que trepitges; ni que | | el meu sentiment per tu. Et diré tot allò que pugui dir-te, i el meu | amor | restarà sempre per damunt de les meves paraules, perquè, ¿com podria | | per damunt de les meves paraules, perquè, ¿com podria dir-te'l, el meu | amor | ? Ella tornà a mirar-lo. —Ni encara així el teu amor no igualaria el que jo | | te'l, el meu amor? Ella tornà a mirar-lo. —Ni encara així el teu | amor | no igualaria el que jo sento per tu. Ho digué tremolosa, mirant-lo als | | s'estremí, com si per primera vegada entreveiés tota la profunditat de l' | amor | d'ella, i va experimentar un cert esverament per la noia, però guardà | | li refresqui els llavis. —Estimem-nos, Mila, i no pensem en res més. L' | amor | no pot dir-se amb paraules... ("Però, amb tot —pensà ella—, no |
|
