Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
amor MF 31149 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb amor Freqüència total:  31149 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

, al seu torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes,
a escampar els embulls que no l'afectaven, va revelar a Àsopos els amors ocults de la seva filla Egina amb Zeus. Aquest, per escarmentar de
Tetis amb ella. Alceu li atribueix la maternitat d'Eros, després d'un amor amb Zèfir, ja benèvol. Iris s'encarrega, a més, d'omplir de tant en tant
el llorer el seu arbre, i tots dos es relacionen amb alguns dels seus amors. Tot just caminava i ja va destruir un terrible serpent o un drac
de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d'amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana,
de la noia —ja no ens n'estranyem—, i la nimfa, no pas insensible a l'amor, deixava que Zeus s'hi distragués. Cal·listo es disfressava d'óssa,
s'exclama: "I jo, privada dels nostres cinquanta fills!" L'amor conjugal i maternal d'Hècuba era, doncs, immens, en sentir com a propis
que ets capaç d'entendre'n el xerrim? Perquè Alcestis, evoca-ho, aprèn-ho, amor, era, quan li abellia, i sovintejava, rampelluda i de llengua diligent,
imatge reflectida al mirall. "Pobra senyoreta Eco: la pell i l'os. I per amor a mi, sospito. Com tantes d'altres i tants d'altres, i el fenomen darrer,
En una exòtica ciutat molt il·lustre i antiga, una història senzilla d'amor i d'infortuni, en el qual intervenen un noi i una noia veïns que
les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et faré el do del meu amor", s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de llibre!", capissava a la fi
una de les quals, la primera dona, serà molt funesta. Els seus complicats amors no han començat, i de segur que encara és solter, perquè l'endevinem molt
inconcebible, indicible, Déu, acte pur, "s'estima a si mateix amb un amor intel·lectual infinit". I una dura condició diamantina permet de
acariciava, amb ronquera que procurava sense èxit d'estovar, el terrible amor d'Hals. "Em penso que la bruixa és mig entesa en cavalleries",
joguina de la política del seu pare. Afirmen que ens estimem, i el pretès amor no és res més que un ordit d'interessos, uns fils bellugats per un lúcid
ja se sap com és de cec el cor d'una mare. No adoptava, per un malentès amor, les precaucions adequades, i vet aquí que ho pago car. Menyspreava els
un vaixell de funestes veles negres, la que li havia, enlluernada per l'amor, prestat en l'acció memorable un concurs decisiu. Però aviat va
propícies, tothora al meu abast. I hi ha, si no, altres mil maneres d'amor", es desvergonyia l'ambigu jove. "Nimfes genèriques, nimfes
tota la terra estesa fins al rompent, la terra cultivada amb sol·lícit amor, ordenada i serena sota els ponents d'estiu, se m'atansava sovint un
de la dona que l'habità amb els seus somnis i amb la seva exaltació d'amor. Jo, la casa, vaig arribar-la a veure encara tal com estava en els dies en
cada dia. I per això era censurada. Mila estava cega amb el seu amor, i res del que passava a l'exterior no la impressionava. Deien, els qui
li agradaven els infants, les bèsties, i àdhuc les plantes li despertaven amor. Es compadia davant tota desgràcia, posseïa una fe sincera, assistia a
tot i esperar. Per fi semblava que Mila havia d'ésser seva, en premi a l'amor i a la constància demostrats. Però un dia, inesperadament, es presentà a
la constància? ¿Durà, per ventura, la seva afecció a la caça? ¿Durà el seu amor amb Roseta la de Fandos? I amb la Marta de cal Dau. ¿Durà el seu
i resignada estava també Munda del Roso a l'obligada viduïtat. En l'amor de la filla trobava també ella el seu consol i el seu descans. No obstant
la vella Càndia del Noro li havia repetit, en canvi, velles històries d'amor, narracions de meravelloses aventures, deliciosos i tristos contes... I
estimava més —li havia fet gairebé de pare—, i ell li ho pagava amb un amor igual. Per a veure contenta la seva fillola no hi havia sacrifici a què
li parlà, en efecte, de la seva intenció de casar-se; li confessà el seu amor per Sileta i el propòsit que alimentava de fer d'ella la seva esposa així
, i em vaig quedar sol amb la meva filla. Vaig consagrar-me a ella: el seu amor, la seva educació, els seus entusiasmes foren les úniques coses que
ja que l'esperava, com amb les mans esteses i ofrenant-li la tendresa i l'amor més sincers, tots els tresors de la seva ànima: tot el que posseïa.
Ara, Mila del Santo, si baixa a la porta, ho fa per esperar el seu darrer amor —el seu darrer i el seu primer amor, com ella pensa— i, mentre espera, el
ho fa per esperar el seu darrer amor —el seu darrer i el seu primer amor, com ella pensa— i, mentre espera, el rostre li resplendeix. Un sentiment
pares; tal vegada també per Tiago de Candaina, que l'havia estimada amb amor tan tendre i tan sincer; potser ho sentí també per les seves amigues i
mare, però es sentia més acompanyada que mai. Mila del Santo tenia el seu amor i, amb el seu amor, tenia el compliment de tots els seus anhels, tenia la
més acompanyada que mai. Mila del Santo tenia el seu amor i, amb el seu amor, tenia el compliment de tots els seus anhels, tenia la millor companyia.
llegendes. Així havia conegut Mila les més belles històries d'amor, els contes més encisadors. Així havia conegut la història de Flores i
i brutal. Devia ésser com ella Catarineta, cega i obstinada en el seu amor; amb el seu amor, que aquella nit devia estar esperant-la a la plaça. I
ésser com ella Catarineta, cega i obstinada en el seu amor; amb el seu amor, que aquella nit devia estar esperant-la a la plaça. I ella no podia
Catarineta, responia. I era només una nena: una nena, però tenia el seu amor esperant-la a la plaça. —Si em pega, com si no em pega, jo a
ella—, l'amiga seva llunyana, morta en una joiosa nit de festa pel seu amor: —Passa, passa, Catarina; passa, que t'haig de matar. Al primer
que s'enamorà d'ell follament, i la qual estimà ell amb no menys amor. La noia morí al cap de poc temps; anà consumint-se com una flama, i a
necessitava saber-los: un sentiment de pietat s'havia barrejat amb el seu amor, i el purificava i l'elevava i li donava regust d'eternitat. La por que
després Mila es sentí tranquil·la i no veié ja cap obstacle davant el seu amor. La vida se li aparegué com un camí planer. —És una història trista, Mila
la mà. —Encara més —va dir-li també ell commogut—: fins que el teu amor iguali el meu. —Que feliç em fas sentint-te així, Déu meu! No sé...
llegir en el meu cor, com en un llibre, Mila. Com podria dir-te el meu amor? Ni que m'agenollés als teus peus i besés la terra que trepitges; ni que
el meu sentiment per tu. Et diré tot allò que pugui dir-te, i el meu amor restarà sempre per damunt de les meves paraules, perquè, ¿com podria
per damunt de les meves paraules, perquè, ¿com podria dir-te'l, el meu amor? Ella tornà a mirar-lo. —Ni encara així el teu amor no igualaria el que jo
te'l, el meu amor? Ella tornà a mirar-lo. —Ni encara així el teu amor no igualaria el que jo sento per tu. Ho digué tremolosa, mirant-lo als
s'estremí, com si per primera vegada entreveiés tota la profunditat de l'amor d'ella, i va experimentar un cert esverament per la noia, però guardà
li refresqui els llavis. —Estimem-nos, Mila, i no pensem en res més. L'amor no pot dir-se amb paraules... ("Però, amb tot —pensà ella—, no

  Pàgina 1 (de 623) 50 següents »