×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amorosir |
Freqüència total: 283 |
CTILC1 |
avancen cap al lavabo, barrejats al degoteig insistent de l'aigua que li | amoroseix | la carn abans de relliscar cap al fons del plat. Veu les cares que | granelluda i gravosa dels dos costats i la humitat els penetra la pell, | amoroseix | les ferides invisibles que couen. —Ja hi som. No sembla que siguin | el xiscle que ell provoca en la profunditat de les seves entranyes, on | amoroseix | el sofriment amb un amor lent i tendre que es vessa en un espasme ample | un nom, oh inefable!, i una callada manera senzilla d' | amorosir | el pensament per una gràcia tenaç. Lliures al cel, les tofes | món, aquesta ironia s'entesti en temperar-la. La seva funció principal és | amorosir | les arestes lacerants de les coses, alleugerir la pesantor dels | familias impúdic i tempestuós, fulminà damunt del greix de Josefina, | amorosit | pels massatges, les queixes més dures; parlà del desagraïment, de la | voldrien... Laura prova d'intervenir amb mots conciliadors, però no | amoroseix | l'efecte de les paraules del marit. La rancúnia de la cunyada, esvaïda | ! —fa Laura. —T'envejo i tot. Vés a Tarragona, i el mar potser t' | amorosirà | la sequedat que duus al damunt. Es separen molt amigues. Laura deixa que | de la seva constant actitud resignada, dels esforços que havia fet per | amorosir | situacions a moments insostenibles, no arribaven a comprendre la | per llegir-la al vespre, a l'hora en què el dia s'acaba i l'esperit s' | amoroseix | . Ja sabia qui m'escrivia, i volia, perquè em durés més temps, diferir la | era: tot això havia perdut en aquell dissortat negoci, i el pensar-hi no | amorosí | pas mos sentiments envers aquells homes. Tan aviat com vaig ésser fora de | dins, sense malícia de cap mena; una mica emfàtica i pretensiosa, però | amorosida | per un sol auster i velada per una finíssima boira tardoral. Epíleg Per | Però l'angúnia soferta ja ningú la hi lleva, com no sigui l'oratjol que | amoroseix | sa faç amb el delit de la carrera i torna a la memòria l'exacta situació | després jo et constituiré per a un poble gran." I Moisès així | amorosia | la faç de Jahvè, son Déu: —"Per què, Jahvè, s'abrandarà la teva ira | de les llotges improvisades al voltant del bar, on sovint Isabel corria a | amorosir | -se els llavis; inicià passejades combinades pels corriols i glorietes | embascades d'aquell contacte... D'esperit raquític (tota la simfonia que | amorosia | els seus records era una harmoniosa combinació atonal de clatellades), | visiblement emocionada, la brusa descordada fins al pit que dolçament | amorosia | el braç d'En Sànchez. Eliana era la nina mimada d'aquella gent, i ai del | del mar i asserenat per la llum dels estels entrant-li per la finestra i | amorosint | -li la gira del llençol... Capítol X Tots el coneixem el Sànchez. | casa, i inicià una passejada per aquells indrets de tant temps separat, | amorosint | els pensaments més estrambòtics. Fins que al cap d'uns quants dies només | masegui! Baixaven pel vessant que donava a la badia. La mar es gronxava | amorosida | pel sol jove. Ni un núvol. Les barques s'adormien en el sorral, esperant | de Ramona cuitaven a entelar-se, mirant Arnau, en un entendriment que | amorosia | el rostre amorós de la noia. Per la seva nova claredat visual envers el | aprovatòria. Altrament, com el llop del mite, ens caldrà anar i venir, | amorosir | -nos la gola, enfarinar-nos la pota o posar-nos coll dur i corbata, a | convenient l'organització social antiga, dividint-la, democratitzant-la, | amorosint | -la i cristianitzant-la. I la seva influència econòmica no s'ha pas | i el sucre per un costat i el cacau i la canyella per l'altre el varen | amorosir | i corpendre, les muses el varen inspirar i ja el tenim amb la ploma als | parlar del Schiedamsche Dijk, de Rotterdam. És un quilòmetre de tavernes, | amorosides | per la presència d'uns éssers incerts i lamentables que es dediquen a la | i plorava també. Dins el seu cor, però, la sofrença de Tallafer s' | amorosia | amb el goig de l'obra acomplerta. —Oh, esposa Fenissa! tornà a sospirar | i el Nen Jesús.— La son l'abaltia. Una tendror de dolços sentiments li | amorosia | el cor i hauríeu dit si era tot un altre de tant que, apaivagat l'urc | oberts. El cap li devia bullir, és clar. A fora, l'aire fresc li degué | amorosir | el front. El cert és que mentre vostè, senyor Colomines, constatava la | que les aigües quietes el miraven amb una mirada plena de dolcesa que li | amorosia | el cor. En aquells instants les onades arribaven dòcils, i amb suavitat | color rosada. El vent li volgué arrabassar el xal de llana dolça que li | amorosia | les espatlles. El carrer era solitari. Ni una ànima es veia enlloc. Va | petits pinzells. Els troba secs de lo abandonats que estaven. Els mulla i | amoroseix | en l'aigua clara com si fossin els caparrons d'unes criatures diminutes | al capçal del llit era un objectiu irresistible. I Lídia arribà ran meu a | amorosir | -me: —Lídia, Lídutxka, on ets? —Aquí, estimat. Com t'estimo! | meus silencis, reclinà el cap damunt la meva espatlla, i de mica en mica | amorosí | les meves mans i els meus cabells, i mentrestant s'esforçava a parlar | els llavis. La prenia pel coll, pels flancs, per les espatlles. Li | amorosia | les galtes, els genolls i el pit, però només m'encomanava uns tremolors | estimat de fins ara. (¿Per què encara els meus llavis no es descloïen per | amorosir | de confiança les orelles de Lídia?) —Lídia i el seu estimat han fugit i | però amb quina altra tendresa que no abans! Moltes vegades ens hem | amorosit | amb records pretèrits, retraient els nostres temps gloriosos, però ni | em venia vivament a la memòria. Però venia en un to amorosit, que | amorosia | fins i tot el caire de l'Estri de les Pessigolles. Perquè aleshores fins | se; buit, buidar; agre, agrir; espès, espessir; estret, estretir; amorós, | amorosir | . Molts verbs derivats terminats en ar presenten un | la seva parròquia en els obradors, davant dels quals cantant i sonant, | amorosien | la feina dels treballadors, i aquests, sovint, seguien la tonada amb | i amic de la bullícia, tarannà molt natural dels cecs, que acostumen a | amorosir | amb el bon humor el terrible defecte de la manca de vista. Molt sovint, | Dona dels Desemparats va preocupar-se també, en pietosa emulació, d' | amorosir | els últims moments dels sentenciats a mort i de donar-los, quan s'esqueia | de l'Eixampla. Monòtons i extremadament austers, sense cap adornament que | amoroseixi | la seva tètrica presència, encongeixin l'ànim i arriben a fer basarda, i | cel entre núvols bondadosos; aqueixa ciutat de cases vetustes i fosques, | amorosides | per la companyia el reflex de les aigües quietes; i aquella altra | per haver pres Otília dels braços. Mai no havia tingut aquells braços | amorosits | per les seves mans. I ara se'n sentia torbat. S'havia confiat a ell, i ell | desconcertant al pati on ens han fet reunir. La meva vida a Arraona serà | amorosida | per un reflex blau d'aquest sol: pel reflex amorós dels ulls de Raya, que | en cerquis un de corporal: per a apaivagar els teus sentits, per a | amorosir | aquests nervis malalts. Podria parlar-te de càmfora, d'aigües per a | deu anys de riure! A l'últim, plorava! Una sensació de benaurança | amorosí | , de seguida, els meus sentits. En aquest punt, vaig comprendre que | de sol s'estenia a poc a poc per les rajoles de pedra negra i blanca i | amorosia | tènuement la caoba dels seients i de les taules. Obrí el balcó de bat a | Dolors enriqueixi la noblesa del meu seny. La dansa d'argent dels astres | amoroseix | la pedra negra de la nit; fes, oh Senyor, que l'ànima d'aquestes dues | La seva carn és una mica eixuta, fibrosa i espessa. Cuinat amb bon oli s' | amoroseix | considerablement. De tota manera, no és pas un peix per a ésser tractat |
|