Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—No puc —diu. —No? —i el guàrdia avança, amenaçador—. Us hi	amorraré	! Li dóna una empenta, i ell vacil·la arran de toll, recobra l'equilibri,
era abans que la intervinguessin amb intencions desnaturalitzadores... —L'	amorro	a la bassa? —pregunta el guàrdia, abandonant la porta. —I què canviarà,
somniat durant tant temps. /Andreu\ Tu, un fill? Per què? Per	amorrar	-lo al taulell dels qui es venen per tres quartos. Que no sents el que
el ramat com un vol de satalies; enmig de l'herba	amorrat	, guardar és tota sa vida. Dits untats de llana surja,
un glop! —Beu, condemnat! —féu el monjo, que agafà la carbassa i s'hi	amorrà	. El sol escalfava de valent, ens vam endinsar més a l'ombra. El monjo
magall; mentres baverdejaven les dones en el rall, t'	amorraves	, i ferm, sobre la terra avara. I no n'hí havía prou del día. I qu'
de l'església. Passaven de mà en mà una garrafeta d'aiguardent, i s'hi	amorraven	per torn. La mica de por que en Peret hagués pogut sentir desaparegué
ell va portar una pedrassa grossa, grossa, que al damunt el bestiar s'hi	amorrava	adalerat per la sal, i tantes i tantes altres coses que retrataven
dona: —Aquesta m'ha de matar! M'ha de matar! Ho deia molt segura i s'	amorrava	a l'ampolla, per oblidar. S'entossudia: —Qualsevol dia se'm nuarà el
—Fa dies que no ets tu. No parles. Esguerres la tasca. Ara mateix hem	amorrat	per la teva culpa i amb el cavall no sabies pas el què feies. Era el seu
auxili: —Compte! No us esventreu! —A la dreta! —Tant se val. No	amorrarem	enlloc! La mar engolia les naus petitones... Xop, la carn blavosa de
ull un forat sangonós. Féu un salt, apartà els que el volien socórrer i s'	amorrà	a la sorra i colgava el cap en la terra. I s'abraçava a ella, i
diu: —T'has ben espantat. No era sinó una espoleta que s'ha anat a	amorrar	a la bardissa. M'assec. Em sento estranyament sol. Va bé que Kat sigui
a les orelles. Tanmateix els fillets esperaven la mare desficiosos i s'	amorraven	, cecs, a les petites i espremudes mamelles. Va desaparèixer una
d'una agudesa de foc. Aquella incidència hostil l'encastava al fusell, l'	amorrava	a terra, esclau miserable. I un neguit urgent l'envaí. —El capità s'ha
Cantussejà durant uns moments un tema de la marxa fúnebre de Chopin; s'	amorrà	a l'ampolla i llançà un sospir prolongat i sorollós, una alenada de rom
vam amagar la cama d'un desventurat que havia mort de càncer... S'anava a	amorrar	altra vegada al broc, però en Cruells li escamotejà l'ampolla. —Com que
Resultava grotesc. Les vaques mugien. Sis dels vedells aconseguiren	amorrar	-se, dos a cada una, als mugrons rosats que penjaven llargs i grossos com
fugint del mal temps. Cal no confondre els termes amarrar i	amorrar	. Aquest darrer, emprat a la Costa de Llevant, és aplicat al cas en
guaytant als forasters, y aleshores en Gayetà, engrapantlo pel collar, l'	amorrà	a les faldilles de la dòna. —¿Qu'es això, rót? ¿Renyas a la mestressa
canalich aquí a la vora, pel menester. Quan volguèu omplir el cantiró, hi	amorrèu	el tarot y desseguida babeja...— Com pera mostrarli pràcticament lo que
la febre. —"Miracles, miracles!" deya'l pastor... Veyàm, donchs!— Y	amorrant	se ella també a la penya y xuclant coratjosament aquell gel pur, que li
se sentía en fals devant d'ella, mancat d'enginy pera convèncerla quan s'	amorrava	a una idea, y mancat de fortalesa y decisió pera blegarla quan pujava al
quedà al sòl una gran rodella negra piguellada de motes rohentes. —Petit,	amórra	t, que ara es la nostra: veyàm quí bufarà més fort...— Y a quatre grapes
ulls y reganyant les genives. Els quatre gatots, quan tingueren gana, s'	amorraren	a les mamelles y xuclaren de sa mare morta; al endemà miolavan de fam. En
tota mena de comedis, y més a més, allà hont atrapi sentor de diner, s'hi	amorri	fins a empassarsen el drinch. El vostr'home era una hisendeta: ell se'n
del statu quo depenia de la cort, i a la cort de la Filipada van	amorrar	-se. I la cucanya d'una qualsevol prosperitat individual o familiar només
cop de bastún\. A Vilaller (Ribagorça) bona estona després de sopar,	amorraven	una rabassa de roure o de freixe a la vora del foc, sota de la qual la
etc., d'on van rajant als cops de maceta o maçola. Després l'	amorren	al foc on crema com a Cóll, fins que retiren el darrer bocinet per
d'algun instrument músic els que saben tocar-lo; en arribar a la cuina l'	amorren	al foc de la llar on hi resta tota la vuitada de Nadal, cremant-ne només
el llim de la pesta, m'arrencares la mitja i, aguantant-la amb les mans, t'	amorrares	al pit. Quan te'n vares decantar, alenares fondo, com si estiguessis
a arribar-hi li fa nosa, i accelera com si d'una sola embranzida pogués	amorrar	-hi el camió. Fa el canvi de llums sovint. Aquí, ara, hi ha més trànsit
per un mussol impàvid que havia entrat per un forat de la teulada. S'	amorrava	als braguers de les cabres, mamava, feliç l'expressió. Quan la mare hi
i tot d'una emprenen una gran carrera devers la platja tot cridant "s'	amorra	, s'amorra!", i la primera embarcació que arriba a la platja és la que
emprenen una gran carrera devers la platja tot cridant "s'amorra, s'	amorra	!", i la primera embarcació que arriba a la platja és la que l'any
y per els presidis de Felipines rodara capa el Perú y cabo de Hornos, y s'	amorrara	capa Ingalaterra y Fransa, y luego se colara per Irun y los Perineos camí
un signe de dignitat personal que no podem perdre (d'altra banda ens hi	amorren	). Mirant els vitralls foscosos em sento orgullós de la meva nissaga que,
un breu alentiment de la velocitat de la tempesta que em desequilibra, m'	amorra	per tercer cop i no sé si definitivament. A les cames els falta ja
fresca encara com la d'una fadrina, a la del seu amant, com qui s'	amorra	assedegat a una font brolladora d'aquella terra estepària. Què era allò?
els venerables. Només que ara la gent hi menjava entrepans i bevia vi	amorrant	-se a les botelles. Fumaven, entraven i eixien, llegien proclames i
i ella creient-se que'ls meus llabis eren els botons de tes mamelles s'hi	amorrava	fort i es posava a popar-los fins que s'hi tornava a dormir. I això em
ja es pot buscar criada, si es pensa... Xicot. D'un màstec l'	amorro	a terra... Bertina. Si tant insisteixes, potser sí...
i cau damunt del Salop. El Salop torna en si encès per la febre i s'	amorra	al barraló, fins que torna a caure. L'aixeta raja, raja i s'escampa per
i l'altre guardià de la costa.)] L'hereu Escampa Cia, Patró, i	amorra	arran de platja! El Patró Fermeu el cap sord a la popa i tu,
i és llarga com un dia sense pa, amb uns càntirs d'aquells que si t'hi	amorres	, t'hi ofegues com un passerell. L'altra es diu Isabel i és més aviat
com el brollador de ca l'Ardiaca. Vaig perdre l'oremus. Em vaig	amorrar	al piló, i amb la molla li feia uns jocs de campaneta que la mossa es
En Pep que diu: "¿I quin gust té, la menstru?" I se m'hi	amorra	, el molt marieta. De primer em va fer una cosa... però el paio en sabia,
Jimmy Encara te'l puc pendre aquest paper, sents? Encara puc	amorrar	-te a terra com un vedell. Samuel I ca! Tu necessites anar
seva torpesa, o decididament vol anar per feina. El cert és que comença a	amorrar	-se a la dona. Aquesta procura, inútilment, ballar.)] Marina.
l'ou agafi el rovell i deixi's de l'esclofolla, no s'	amorri	a l'escudella que, després, ve la carn d'olla. I si

Pàgina 1 (de 3)

50 següents