×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amorrar |
Freqüència total: 142 |
CTILC1 |
—No puc —diu. —No? —i el guàrdia avança, amenaçador—. Us hi | amorraré | ! Li dóna una empenta, i ell vacil·la arran de toll, recobra l'equilibri, | era abans que la intervinguessin amb intencions desnaturalitzadores... —L' | amorro | a la bassa? —pregunta el guàrdia, abandonant la porta. —I què canviarà, | somniat durant tant temps. /Andreu\ Tu, un fill? Per què? Per | amorrar | -lo al taulell dels qui es venen per tres quartos. Que no sents el que | el ramat com un vol de satalies; enmig de l'herba | amorrat | , guardar és tota sa vida. Dits untats de llana surja, | un glop! —Beu, condemnat! —féu el monjo, que agafà la carbassa i s'hi | amorrà | . El sol escalfava de valent, ens vam endinsar més a l'ombra. El monjo | magall; mentres baverdejaven les dones en el rall, t' | amorraves | , i ferm, sobre la terra avara. I no n'hí havía prou del día. I qu' | de l'església. Passaven de mà en mà una garrafeta d'aiguardent, i s'hi | amorraven | per torn. La mica de por que en Peret hagués pogut sentir desaparegué | ell va portar una pedrassa grossa, grossa, que al damunt el bestiar s'hi | amorrava | adalerat per la sal, i tantes i tantes altres coses que retrataven | dona: —Aquesta m'ha de matar! M'ha de matar! Ho deia molt segura i s' | amorrava | a l'ampolla, per oblidar. S'entossudia: —Qualsevol dia se'm nuarà el | —Fa dies que no ets tu. No parles. Esguerres la tasca. Ara mateix hem | amorrat | per la teva culpa i amb el cavall no sabies pas el què feies. Era el seu | auxili: —Compte! No us esventreu! —A la dreta! —Tant se val. No | amorrarem | enlloc! La mar engolia les naus petitones... Xop, la carn blavosa de | ull un forat sangonós. Féu un salt, apartà els que el volien socórrer i s' | amorrà | a la sorra i colgava el cap en la terra. I s'abraçava a ella, i | diu: —T'has ben espantat. No era sinó una espoleta que s'ha anat a | amorrar | a la bardissa. M'assec. Em sento estranyament sol. Va bé que Kat sigui | a les orelles. Tanmateix els fillets esperaven la mare desficiosos i s' | amorraven | , cecs, a les petites i espremudes mamelles. Va desaparèixer una | d'una agudesa de foc. Aquella incidència hostil l'encastava al fusell, l' | amorrava | a terra, esclau miserable. I un neguit urgent l'envaí. —El capità s'ha | Cantussejà durant uns moments un tema de la marxa fúnebre de Chopin; s' | amorrà | a l'ampolla i llançà un sospir prolongat i sorollós, una alenada de rom | vam amagar la cama d'un desventurat que havia mort de càncer... S'anava a | amorrar | altra vegada al broc, però en Cruells li escamotejà l'ampolla. —Com que | Resultava grotesc. Les vaques mugien. Sis dels vedells aconseguiren | amorrar | -se, dos a cada una, als mugrons rosats que penjaven llargs i grossos com | fugint del mal temps. Cal no confondre els termes amarrar i | amorrar | . Aquest darrer, emprat a la Costa de Llevant, és aplicat al cas en | guaytant als forasters, y aleshores en Gayetà, engrapantlo pel collar, l' | amorrà | a les faldilles de la dòna. —¿Qu'es això, rót? ¿Renyas a la mestressa | canalich aquí a la vora, pel menester. Quan volguèu omplir el cantiró, hi | amorrèu | el tarot y desseguida babeja...— Com pera mostrarli pràcticament lo que | la febre. —"Miracles, miracles!" deya'l pastor... Veyàm, donchs!— Y | amorrant | se ella també a la penya y xuclant coratjosament aquell gel pur, que li | se sentía en fals devant d'ella, mancat d'enginy pera convèncerla quan s' | amorrava | a una idea, y mancat de fortalesa y decisió pera blegarla quan pujava al | quedà al sòl una gran rodella negra piguellada de motes rohentes. —Petit, | amórra | t, que ara es la nostra: veyàm quí bufarà més fort...— Y a quatre grapes | ulls y reganyant les genives. Els quatre gatots, quan tingueren gana, s' | amorraren | a les mamelles y xuclaren de sa mare morta; al endemà miolavan de fam. En | tota mena de comedis, y més a més, allà hont atrapi sentor de diner, s'hi | amorri | fins a empassarsen el drinch. El vostr'home era una hisendeta: ell se'n | del statu quo depenia de la cort, i a la cort de la Filipada van | amorrar | -se. I la cucanya d'una qualsevol prosperitat individual o familiar només | cop de bastún\. A Vilaller (Ribagorça) bona estona després de sopar, | amorraven | una rabassa de roure o de freixe a la vora del foc, sota de la qual la | etc., d'on van rajant als cops de maceta o maçola. Després l' | amorren | al foc on crema com a Cóll, fins que retiren el darrer bocinet per | d'algun instrument músic els que saben tocar-lo; en arribar a la cuina l' | amorren | al foc de la llar on hi resta tota la vuitada de Nadal, cremant-ne només | el llim de la pesta, m'arrencares la mitja i, aguantant-la amb les mans, t' | amorrares | al pit. Quan te'n vares decantar, alenares fondo, com si estiguessis | a arribar-hi li fa nosa, i accelera com si d'una sola embranzida pogués | amorrar | -hi el camió. Fa el canvi de llums sovint. Aquí, ara, hi ha més trànsit | per un mussol impàvid que havia entrat per un forat de la teulada. S' | amorrava | als braguers de les cabres, mamava, feliç l'expressió. Quan la mare hi | i tot d'una emprenen una gran carrera devers la platja tot cridant "s' | amorra | , s'amorra!", i la primera embarcació que arriba a la platja és la que | emprenen una gran carrera devers la platja tot cridant "s'amorra, s' | amorra | !", i la primera embarcació que arriba a la platja és la que l'any | y per els presidis de Felipines rodara capa el Perú y cabo de Hornos, y s' | amorrara | capa Ingalaterra y Fransa, y luego se colara per Irun y los Perineos camí | un signe de dignitat personal que no podem perdre (d'altra banda ens hi | amorren | ). Mirant els vitralls foscosos em sento orgullós de la meva nissaga que, | un breu alentiment de la velocitat de la tempesta que em desequilibra, m' | amorra | per tercer cop i no sé si definitivament. A les cames els falta ja | fresca encara com la d'una fadrina, a la del seu amant, com qui s' | amorra | assedegat a una font brolladora d'aquella terra estepària. Què era allò? | els venerables. Només que ara la gent hi menjava entrepans i bevia vi | amorrant | -se a les botelles. Fumaven, entraven i eixien, llegien proclames i | i ella creient-se que'ls meus llabis eren els botons de tes mamelles s'hi | amorrava | fort i es posava a popar-los fins que s'hi tornava a dormir. I això em | ja es pot buscar criada, si es pensa... Xicot. D'un màstec l' | amorro | a terra... Bertina. Si tant insisteixes, potser sí... | i cau damunt del Salop. El Salop torna en si encès per la febre i s' | amorra | al barraló, fins que torna a caure. L'aixeta raja, raja i s'escampa per | i l'altre guardià de la costa.)] L'hereu Escampa Cia, Patró, i | amorra | arran de platja! El Patró Fermeu el cap sord a la popa i tu, | i és llarga com un dia sense pa, amb uns càntirs d'aquells que si t'hi | amorres | , t'hi ofegues com un passerell. L'altra es diu Isabel i és més aviat | com el brollador de ca l'Ardiaca. Vaig perdre l'oremus. Em vaig | amorrar | al piló, i amb la molla li feia uns jocs de campaneta que la mossa es | En Pep que diu: "¿I quin gust té, la menstru?" I se m'hi | amorra | , el molt marieta. De primer em va fer una cosa... però el paio en sabia, | Jimmy Encara te'l puc pendre aquest paper, sents? Encara puc | amorrar | -te a terra com un vedell. Samuel I ca! Tu necessites anar | seva torpesa, o decididament vol anar per feina. El cert és que comença a | amorrar | -se a la dona. Aquesta procura, inútilment, ballar.)] Marina. | l'ou agafi el rovell i deixi's de l'esclofolla, no s' | amorri | a l'escudella que, després, ve la carn d'olla. I si |
|