Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Vés-te'n amb la Júlia i no em desperteu. Espera; sento un fred horrible;	amortalla	'm, Víctor! Víctor. Em fas molt de mal, Ernestina!
ànima en la font de l'amor purificada. Sàmit vermell també l'	amortallava	símbol de sofriment i de martiri, i sàmit d'or espill
el 23 de juny de 1222, Constança mor. L'emperadriu fou	amortallada	, com més tard el seu marit, amb el fastuós abillament de cerimònia. Al
en un apoteòsic devessall de flors. Flors enterrades amb el poeta, l'	amortallaven	encara quan fou traslladat a la nova tomba excavada dins la roca viva de
seguida i tan espessa, que tot va quedar-ne blanc i ras, com si haguessin	amortallat	el món, a punt de soterrar-lo. I en venir l'altra nit, el Vent s'
seva futura, universal renovació. Sota la neu que no parava de voler	amortallar	-te, conhort dels mesquins que la dura crueltat de l'hivern perseguia,
per tots els recons, i deixa arreu l'alè glaçat de la neu que defora	amortalla	la terra, i se'n va xiulant, alegre i satisfet, pel forat de la clau i per
que són de consuetud en un cas com aquell, o sia: cloure-li els ulls,	amortallar	-lo o disposar que l'amortallessin, fer-li lluminàries, pregar per la seva
cas com aquell, o sia: cloure-li els ulls, amortallar-lo o disposar que l'	amortallessin	, fer-li lluminàries, pregar per la seva ànima, escriure als parents,
blancs borrallons anaven caient suaus, perfidiosos, com a preparats per	amortallar	l'infant. IV L'amistançament d'en Miqueló i la dona de Castellar
res! Finida l'inquisició han vingut una munió de dones i de infants. Ens	amortallen	bolcant-nos amb el mantell necrològic de l'ombra del xiprer. Començat
per a ell la seva vida. —Una d'elles... La lluna aclareix el camí i s'	amortalla	en la pols. —...S'hi tirà quan el peix ja arreplegava el meu pare. D'una
afany de consolar-lo. Ningú per plànyer la llarga dormida. Ningú per	amortallar	la despulla sucosa. Ell, sol. Se li havia estroncat la vèrbola, rica en
estava fixa en ells. S'extremiren: —Cluca-li els ulls... Unes velles	amortallaven	la despulla de la senyora Teresa Vallalta. Eren tres: La Caterina, la
d'una cleda a l'altra per avisar els pastors dels cims, i entre tots van	amortallar	el vell Bernat i li van donar cristiana sepultura en el petit cementiri
es disposaren a abandonar aquell lloc. El cotxer i en Just tingueren d'	amortallar	amb una manta el cadàver del pobre majordom i el col·locaren dins de la
de pietat es recordava de la devoció maternal amb què la Rosa havia	amortallat	, al seu davant, el cadàver de la seva única filla. Li semblà que guarnia
parpelles blanques i flonges! La neu tenia més pietat que no pas ell! L'	amortallaria	amb les seves blancors puríssimes! I tornà a acostar-se al mort. I se'l
i abundosos, com un mannà misericordiós. Seguien teixint el sudari per	amortallar	el cadàver d'en Quel. Quan en Vadoret havia travessat el portal del
aquesta reial estada? He mort i el meu rei qui m'estimava com un fill m'	amortalla	com un príncep. Mercaders d'Orient han arribat, portant riques draperies,
d'assutzenes, si era noia, equivalent dels hàbits amb què s'acostumava a	amortallar	els cossos grans. I molts no oblidaven, com a ressò de llunyanes
regust del mas pairal, ni la infinita tendresa del paisatge que va	amortallant	-lo, ni el realisme de dotzenes i dotzenes d'anys viscuts en la pau i
ignorants i manifasseres, però santificades per la maternitat, l'han	amortallada	pietosament; ha construït la caixa amb posts de melis flairoses de reïna
l'infermera? 1a· A les ordres de la familia podrà	amortallar	lo cadavre, recordant i observant escrupulosament les regles de la
lo tapar la cara i especialment la boca del difunt ans de comensar de	amortallar	lo. Al costat del cadavre s'hi posarà aigua beneita i una branqueta de
del capvespre que, com una boyra negra, se les hi estenía al demunt,	amortallant	les. La Mila hi cercà en aquell desert blau la taca alegra d'una fumerola,
sala esbalandrada la Mila's recordà de la solitut de les montanyes,	amortallades	per la boyra negra del capvespre, y sentí esgarrifanses. El pastor li
L'home d'acció és tot aquell que s'enfanga de temporal, que s'	amortalla	de material, que cau en el naturalisme, que compromet la religió,
Llavors Pilat manà que fos entregat el còs. I rebut el còs, Josep l'	amortallà	amb un llençol nèt. I el posà en son sepulcre nou, que havía tallat a la
fou l'Abat Marcet, el qui, en plena hivernada patriòtica, volgué ésser	amortallat	amb la bandera catalana. Ell convertí en una simfonia de religió, art,
un immens avenc. Les hores queien, perdudes dins la buidor del meu cos,	amortallant	la meva grisor convulsa. Cada vegada que na Martina em compareixia,
prop de l'església, no comportaren que marxàs d'aquest món com un ca. L'	amortallaren	amb un llençol i cercaren almoines per pagar-li un taüt de figuera tenyit
i hi pujà sense discussions. Algunes hores després, madò Segrina l'havia	amortallada	amb sedes de colors i li havia cenyit una corona de roses de paper, la
anys, Magdalena ja finava. Los angels li feien llum, la Verge l'	amortallava	, i amb gran cantarella al cel cap al cel se l'empujaven. I
llevat que a la cara els va quedar quelcom del morro de ca amb què foren	amortallats	durant tants d'anys. D'aquí ve que s'anomena la casa del Cadell. Si ho és
de revenjar-lo fins que l'amo es rendís. La nena li ho va prometre, va	amortallar	son pare, li va cavar un cau profund dins terra, i l'enterrà. Llavors
i, en asseure'm damunt el llit per posar-me el pantalon, em semblà que	amortallava	la meva jeia. Dins la butxaca de l'americana, m'hi vaig posar la pinta.
parades i enganxar tots els carros i engegar tots els cotxes; és a dir,	amortallar	novament la ciutat. Grups nombrosos recorrien els punts del mercat i
als elements d' indumentaria que allavors servían pera cubrir ó	amortallar	lo cos de Jesús, ja penjat de la creu ó ja en l' acte del devallament,
rosa va esfullar i les seves fulles blanques la varen	amortallar	. A dalt del cel, les estrelles, anaven parpallejant;
mig de la sala del mas, i a la nit obrí'ls balcons de bat a bat perquè l'	amortallés	amb el seu raig la lluna, que ell tant estimava i que ha estat en totes
l' acompanyament. Mentres al lluny la mar blava el sol també	amortallava	dins un sudari endolat; i amb llurs ciris tremolosos,
dels cims humits de serení, sembla que el món ja s'	amortalla	, ja s' amortalla per morî... Dins cada ratxa el vent ens porta
de serení, sembla que el món ja s' amortalla, ja s'	amortalla	per morî... Dins cada ratxa el vent ens porta nou trilletjar de
és el campaner de la desventura. Tot	amortallant	Desembre fa via; no hi ha ploricó: Gener el
mateix confessor religiós de la Ordre de Sant Domingo; disposá que se 'l	amortallés	ab l' hábit de la Mare de Deu del Carme; va prohibir que en llur enterro
les vetlles tan fredes, l'hivern el frec de les sedes	amortalla	amb un plor. Record i somnis a penes: en la blavor de les
dia de sofrir el mareig, i fou allà devers les quatre de la matinada.	Amortallada	, Vicent Olcina deixà els fills al càrrec de Rafelot, i es decidí a baixar
exultes: ja no hi ha ocells en el repòs dels nius, i	amortalles	les ombres insepultes i desvetlles els ulls contemplatius.
estrofes tremolen. Ara al ras jo vull viure. Ton seguici de núvols, que	amortallen	el cel, damunt meu igual trona. Cel i cor en duel. Tos camins

Pàgina 1 (de 3)

50 següents