×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb amunt |
Freqüència total: 9104 |
CTILC1 |
lliçons eren continus, monòtons i molestíssims, com si se t'enfilés cos | amunt | una inesgotable filera de processionàries. Plutó "En les meves espesses | entranya que no tasto, que em fastigueja. L'orgullós Sísif empenyia rost | amunt | la pesantor de la roca. Tàntal continuava morint-se de fam i de set. Ixió | molts escriptors, el curt repertori. Allà baix, doncs, tot en ordre. Més | amunt | , he examinat els cursos del Styx, del torrent del foc, del riu dels | un avió que plana, magnífic, quan convé, com una àguila. I pujarem molt | amunt | ", enllepolia i ordenava, amb torbació i trastorn, el vell. I ja | esforços, fatigues i perills. Apa, les paraules sobren, enlairem-nos." " | Amunt | !", guimbava el noi, sense cap vestigi del sentit de la responsabilitat. | i cercà ansiosament al seu entorn. El veié encara que es perdia carrer | amunt | , i sentí un desig ardent de córrer darrera seu, de dir-li una paraula, | del Santo davallà de nou al portal. Esperà una llarga estona mirant cap | amunt | i tornant a mirar, i quan l'aire començà a enfosquir-se, sense que ell | de trobar-se amb ella. Dret a la finestra, Tino Costa mirava | amunt | i avall del carrer. L'última cançó d'un rotlle de nenes que havia estat | i un moment després la sentia a baix que obria la porta. Ell mirà | amunt | i avall del carrer i avançà cap a ella. La va estrènyer fort, sense dir | l'esperés. Ella, tia Càndia, l'esperaria a la porta, dues cases més | amunt | de la de Mila, on aquesta, arribada l'hora, la podia veure des del balcó. | que havia passat, que amb prou feines si podia parlar. Es llençà escales | amunt | ... Mila estava, en efecte, asseguda al balancí, prop del capçal del llit. | a l'instant, i baixà sense alè les escales. Sortí al carrer, esguardà | amunt | i avall indecís, i es llançà corrent cap al garroferar, per la banda dels | alterat, sense poder a penes alenar; altres dones s'apressuren carrer | amunt | . —Què passa? —Maria Àgueda... —Què? Què succeeix? —Ha sortit corrents al | que l'acompanyaven a l'encontre d'ell), i a ella la deixaren una mica més | amunt | , en el recinte solitari on dormia ell, segons l'última voluntat | finament acusats d'ombra, hi ha com un halo de color de lilà i més | amunt | el cel és foc i blau pur. Cap al tard anem al poble a recollir noves de | tebi, extàtic. Una breu, una gairebé invisible veta d'or a ponent i més | amunt | Vèsper, l'estel solitari. Cap al Pirineu, una llarga línia de núvols | Berenem de cara a l'esglesiola grisa i els densos alzinars. Després, camí | amunt | , cap a Vilarmau. El sol es ponia darrera la casa, ran mateix dels sis | 25 setembre. Matí clar, daurat; les aloses canten cel | amunt | , immòbils, extasiades. Vaig al Pujolar amb l'Albert (els ous van a | com una boira vinosa en el paisatge. Els pollancres s'enfilen barrancs | amunt | com fantasmes grisos, amb vagues plomalls d'un verd esgrogueït. El | cadernera s'atura i refila; passen aloses, que es posen a la feixa de més | amunt | . He llegit un excel·lent assaig de Stephen Spender sobre Shelley i Keats, | veuen les herbes ben verdes, com unes meravelloses venes de paitida. Camí | amunt | , continua el bruel terrible, ininterromput, de la guerra. Tothom | ha mirat per la finestra i ha vist molts soldats que pujaven quintà | amunt | . Jo també m'he alçat un moment del llit i els he vistos avançar | uns soldats (no pas moros, sinó espanyols) asseguts al camí i carena | amunt | . Els pregunto si tenim pas franc i em diuen: /No, porque esto es la | assegurat que abans-d'ahir disparava una metralladora republicana més | amunt | d'Espinelves. El cert és que aquest paisatge té alguna cosa | a cedir, a acalar els ulls, i aleshores el segueix taula operatòria | amunt | , on tots dos, ara sense mirar-se, s'aturen arran de l'especialista en | hores o dies abans, quan l'oficial del pis de baix l'ha enviat escales | amunt | amb el crit de: —Puja un número! Ara ningú no crida res, el passadís és | feixuga de cops i el taloneig precipitat dels peus que corren escales | amunt | i avall. La dona de la casa treu el nas al lavabo i urgeix: —De pressa! | i esquerra, però el passadís és pelat, totes les portes són tancades. Més | amunt | se senten veus, deuen ser el policia i la dona que discuteixen. —De | no diuen res, i ell, la noia i l'oficial caminen apressadament carrer | amunt | , entre les cases de maons sense arrebossar que ara semblen deshabitades. | surten al carrer ara animat, perquè una multitud d'homes i dones corre | amunt | i avall amb els mateixos vehicles que els han servit per a traginar llurs | Si tothom se l'enduu, aviat no en quedarà. Ell passeja l'esguard vessant | amunt | . —Veig molta muntanya, jo. La noia l'estira pel braç. —Anem —diu. | nou al local de les dutxes. Però aquest cop el caporal els mena escales | amunt | , cap un passadís llarg en un extrem del qual hi ha un petit rètol que | la del comandant és la tercera. Ell afirma amb el cap i avança passadís | amunt | , potser massa delerosament, perquè encara no ha tingut temps de fer dos | El comandant... A la comuna? —fa mentre la nou del coll li circula | amunt | i avall—. Sabeu si espera un comunicat urgent?... Sí?... No, no el | una mica i, quan l'altre s'ha separat uns passos, esguardant renglera | amunt | , comenta: —Simpàtic, oi? —Força —concedeix ell, encara indignat. —Deu ser | que colpeja silenciosament el terra sembrat de papers i deixalles. Més | amunt | , al racó dels moneders, la cua sembla haver-se fet fonedissa, s'ha reduït | i a prendre nota del número del tricicle sense aturar-los. Avancen carrer | amunt | , entre una renglera d'arbres pelats, i en arribar a la cantonada ell diu: | pel llunyà xiuxiueig que s'escapa de la sala, mira a totes bandes, escala | amunt | , i amb un gest expert i senzill desplaça la balda que subjecta la porta, | d'un curt conciliàbul i el de l'orella partida àdhuc s'asseu un graó més | amunt | mentre el seu col·lega cargola una cigarreta sense invitar ningú. —En | -vos aquí. Oi? —pregunta a l'altre. Ell es gira cap al graó de més | amunt | , però la mirada del de l'orella partida també s'ha fet recelosa. —Podria | i una duplicació ho resoldrà tot... A la fi tanca la porta i, passadís | amunt | , invisible darrera les estibes de papers, torna cap al refugi de darrera | una mica massa alta, obrint una llarga escletxa sota la faldilla i cuixes | amunt | , on es combinen les tonalitats de la mitja i la carn. —Si us puc | ell obrint una mica les cames per tal de poder retirar la combinació cap | amunt | . La noia recalca més les natges mentre allarga la mà enrera. —És el | —Tu? Riu amb un esclafit gairebé histèric i les sines se li gronxen | amunt | i avall, generoses i altes sota la combinació. —Sí —fa simplement ell. | aprofundir els llums escassos i dèbils penjats entre els balcons. Més | amunt | , ni això. La nit és una taca negra i intensa, sense més sortida que les | el terra, l'home amb una mena de dansa saltironant que li remou el ventre | amunt | i avall, el xicot amb un sol peu, gairebé rabiosament. —Tu vindràs amb mi | dits llargs i ara tendres on s'obren tot de puntets sanguinosos que, dors | amunt | , es continuen en amples esgarrinxades superficials que li posen la pell | d'estiu, quan el camp ja és ple de petits quadrilàters de blat groc, i | amunt | , cap a la rodonesa del coll s'estén la vinya de l'avi espessa i blavosa, | riure també, quan en realitat hauria d'haver estat furiós, pel tip d'anar | amunt | i avall que m'havia fet, mentre ell em mirava. No vaig poder aconseguir | que el que elles poden oferir. Una columna de gavatxos puja Montjuïc | amunt | i arriba a les portes del fort. Les portes estan tancades i els francesos |
|