DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
anís M 486 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb anís Freqüència total:  486 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la mà, on podia refrescar la gola de tant en tant, o l'ampolla d'anís o d'aiguardent; aquestes begudes, les barrejaven amb aigua, car tots dos
coneix bé la colònia, he sabut que Pomaré V bevia dues ampolles diàries d'anís "Marie Brizard". A Tahití s'explica —no sé si és veritat— que
de 40º i el gin de la casa Focking fins al més infecte anís, fabricat en una cova de lladres de Marsella, i el més baix i llepissós
piques? /Maurici\ No, feia d'eco. [(Sortint.)] Una copa d'anís? /Xela\ Sí, d'aquell del mico. [(Maurici, el taverner, és l'
d'orgull. Jo hi vaig parlar alguna vegada al fosc (anís i fum) d'un antre on matàvem nit als muntets. Ell no
es dedicaven a contemplar les cuixes del Paral·lel i a beure aigua amb anissos que els regalava el cap de Policia. Barcelona havia oblidat l'existència
que veiés amb veritable horror el panorama de borregos i aigua amb anís d'un modestíssim matrimoni burgès, paint les tares maritals i la
de fam, filla d'un "borratxó" i d'una valenciana que venia cacauets i anissos a la plaça? L'hereu es mostrà inflexible; volia casar-se amb la noia que
l'aire feia olor de pólvors, de sabó perfumat, de suvlàkia, d'anís. Jo em deia: ""Digue'm, amic Zorbàs, fins quan viuràs, sant cristià,
melíflua. A la sagristia hi ha disposats tants vasos amb aigua i anís com cavallers. I per cada vas hi ha una dolça, o sucre esponjat, que és
De flors comestibles, flonges dins la boca un cop sucades amb l'aigua i l'anís. El caixer senyor conversa amb el bisbe o fa broma amb els companys.
! L'ex-Josepet de Sant Celoni, el del vi, el de l'aiguardent, el de l'anís del Mico i del Tigre, pendre tè... valga'm els déus xinos! Vulguis que
d'unes figues secallones i un got d'aigua trencada d'unes gotes d'anís, que lliga tan bé amb l'ensucrat de la fruita. Ara no riuen ni parlen
de Sant Daniel, la puríssima remembrança d'un instant inefable. És l'anís pervingut d'una ofrena espontània —o els dits commosos, tendres com una
xicot veí més gran que ell; i, amb una decisió extraordinària, va comprar anissos en una tenda que venen de tot. Els quatre nens de la senyora Buxareu
de fonoll i se la posava a xuclar fent-se la il·lusió que prenia anís del /Mono\. S'ha de dir, en favor del nostre Melrosada, que
vicis d'altres cases; però, com no estàn acostumades al treball, un gra d'anís se'ls torna una muntanya. La noia pensà que, en la situació en que es
tombants de la pluja, una alenada perfumada de cafè, de pa calent, d'anís, de roses, arrencava un sospir del pit de la Catarina. Aleshores la noia
records de noi, hi tenia la troballa de tres frares que li havien donat anissos i una estampa, de l'església il·luminada tota per una festa; i que quan
qualsevol cosa que no pugui fer cap mal, o li deu tintura de pega dolça i anissos de sucre, i la naturalesa ja obra sola. Per la nit teniu sempre el llum
se'ns poblava de records de l'adolescència, com el de l'aigua amb anís, l'americana, i altres begudes de quiosc. Aquests records es
Se n'enamorà com una criatura s'enamora d'una palma, d'una paperina d'anissos, sense males intencions, allunyat absolutament de qualsevol neguit
sortí el cap li rodava. Va pendre un ou passat per aigua, i una mica d'anís, donà veus i al cap de poc comprava una tartaneta de segona mà, pintada
cosa. No li pesa gota l'aigua, a dins. El mateix que s'hagués empassat un anís. El cert és que encara hi torna. —De quin gam patiu, mestressa, que bebeu
a la tardor castanyes i rovellons, i tot l'any tabac; una ampolleta d'anís del que fabricaven al seu poble amb vi fort de muntanya, un altra de vi
mulata, si total diu que de can Verdura havien baixat a menjar anissos a la Font d'En Conna i a beure un got d'aigua, que una n'estaria bevent d'
en demanar cafè, li serveixen automàticament una copeta: una copeta d'anís. La tertúlia té una certa, irrisòria, amenitat perquè sobre d'ella flota
el cap li rodava. Va prendre un ou passat per aigua, un cafè i una mica d'anís; donà veus i al cap de poc comprava una tartaneta de segona mà, pintada
de mala manera. Allí es bevia vi, conyac de barral, aiguardent, anís del Mono i herbes. Feien pa amb oli i tomàtiga, arrossos amb
veuen ni de dia ni de nit, les vaques transparents, borratxes d'aigua amb anís, la baixada de les estranyes conxorxes dels llessamins, de les magnòlies
. —Això és viure! El vespre Quan ja heu pres cafè al Nou, rom al Michel, anís a l'Esport, conyac a La Constància, quan ja heu escapat a la voracitat
accés accessos, congrés congressos, succés successos, espés espessos, anís anissos, tapís tapissos, massís massissos, canyís canyissos, pastís
accessos, congrés congressos, succés successos, espés espessos, anís anissos, tapís tapissos, massís massissos, canyís canyissos, pastís pastissos,
refresc, tant la nit del Dijous Sant com la del Divendres. Per exemple, "anís i rasolis" l'any 1752; "per lo refresch del die de Divendres
en quinze minuts; el cresol al 3 per 100 i l'essència d'anís són més lentes: necessiten, en alguna ocasió, actuar durant quaranta-vuit
la sucrera. Seriosament. —Sóc el mosso del cafè: ¿el senyor voldrà anís, conyac, rom?... Triï, que no hi ha res de tot això. Riu tant que
i engaldir benitetes i fer-se quatre copes de Calisay, d'anís del Mono i ron de la Negrita... ¡i no saben dir les
dones dels oficials portaven canyamelos del vidret i canellons i anissos per a tirar-los al rogle, a aquell comediant que tan bé ho fera que
rialles i un passament que faria saltar el tap de les millors ampolles d'anís. Però, de l'altra..., i no gosava girar els ulls envers la vinya, com si
si xuclés un llimó, li contreia els llavis. Begué un glop de la copeta d'anís que tenia al costat de les quartilles, ho celebrà amb dos sorollosos cops
els nostres pares: dormir amb una flassada, una font amb quatre anissos i aigua fresca i assistir als oficis dominicals amb un impressionant coll
deixi'm. La dona es mou amb extraordinària eficàcia. Agafa una ampolla d'anís del Mono, buida, surt a fora i se'n va riu amunt. Seiem en un
reparteix un vas a cada u i hi aboca l'aigua recollida amb l'ampolla d'anís —potser per això al barceloní li sembla tan fresca i aromàtica. —És bona,
hisop o flors cordials 5 grams i 10 minuts; les d'anís, eucaliptus i llavors de llinosa, 10 grams i 15 minuts.
l'aigua obrí els ulls i mirà esglaiada al seu voltant. —M'ha demanat un anís —va dir la minyona tota excitada—. Jo li he preguntat: sol o amb aigua? M'
cortina. —No deu pas ésser d'aquí. Li he tornat a preguntar com volia l'anís i m'ha dit: "Porti'm una gasosa." Es deu haver repensat. Quan ja me
quedat fregits. Carregàvem com boigs i fèiem deu viatges cada dia. Vols anís? —Ja no té aquell gest tan nu, aquella espatlla fina. Has vist les
clar com la veu de la nena. —No m'agrada la tarda de diumenge. Vols més anís? No tinc gust per a l'oci. Quan la dona ha acabat de rentar els plats,
i s'enterbolia definitivament amb un parell de gots de vi, o una copa d'anís si portava la butxaca plena. Després, se'l veia vomitant per les
a posta, junt a la font, mitges preses de xocolata, ametlles ensucrades i anissos, en les seves tres classes d'estrellats, de comí i els més grossos

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »