×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb anís |
Freqüència total: 486 |
CTILC1 |
de la mà, on podia refrescar la gola de tant en tant, o l'ampolla d' | anís | o d'aiguardent; aquestes begudes, les barrejaven amb aigua, car tots dos | coneix bé la colònia, he sabut que Pomaré V bevia dues ampolles diàries d' | anís | "Marie Brizard". A Tahití s'explica —no sé si és veritat— que | de 40º i el gin de la casa Focking fins al més infecte | anís | , fabricat en una cova de lladres de Marsella, i el més baix i llepissós | piques? /Maurici\ No, feia d'eco. [(Sortint.)] Una copa d' | anís | ? /Xela\ Sí, d'aquell del mico. [(Maurici, el taverner, és l' | d'orgull. Jo hi vaig parlar alguna vegada al fosc ( | anís | i fum) d'un antre on matàvem nit als muntets. Ell no | es dedicaven a contemplar les cuixes del Paral·lel i a beure aigua amb | anissos | que els regalava el cap de Policia. Barcelona havia oblidat l'existència | que veiés amb veritable horror el panorama de borregos i aigua amb | anís | d'un modestíssim matrimoni burgès, paint les tares maritals i la | de fam, filla d'un "borratxó" i d'una valenciana que venia cacauets i | anissos | a la plaça? L'hereu es mostrà inflexible; volia casar-se amb la noia que | l'aire feia olor de pólvors, de sabó perfumat, de suvlàkia, d' | anís | . Jo em deia: ""Digue'm, amic Zorbàs, fins quan viuràs, sant cristià, | melíflua. A la sagristia hi ha disposats tants vasos amb aigua i | anís | com cavallers. I per cada vas hi ha una dolça, o sucre esponjat, que és | De flors comestibles, flonges dins la boca un cop sucades amb l'aigua i l' | anís | . El caixer senyor conversa amb el bisbe o fa broma amb els companys. | ! L'ex-Josepet de Sant Celoni, el del vi, el de l'aiguardent, el de l' | anís | del Mico i del Tigre, pendre tè... valga'm els déus xinos! Vulguis que | d'unes figues secallones i un got d'aigua trencada d'unes gotes d' | anís | , que lliga tan bé amb l'ensucrat de la fruita. Ara no riuen ni parlen | de Sant Daniel, la puríssima remembrança d'un instant inefable. És l' | anís | pervingut d'una ofrena espontània —o els dits commosos, tendres com una | xicot veí més gran que ell; i, amb una decisió extraordinària, va comprar | anissos | en una tenda que venen de tot. Els quatre nens de la senyora Buxareu | de fonoll i se la posava a xuclar fent-se la il·lusió que prenia | anís | del /Mono\. S'ha de dir, en favor del nostre Melrosada, que | vicis d'altres cases; però, com no estàn acostumades al treball, un gra d' | anís | se'ls torna una muntanya. La noia pensà que, en la situació en que es | tombants de la pluja, una alenada perfumada de cafè, de pa calent, d' | anís | , de roses, arrencava un sospir del pit de la Catarina. Aleshores la noia | records de noi, hi tenia la troballa de tres frares que li havien donat | anissos | i una estampa, de l'església il·luminada tota per una festa; i que quan | qualsevol cosa que no pugui fer cap mal, o li deu tintura de pega dolça i | anissos | de sucre, i la naturalesa ja obra sola. Per la nit teniu sempre el llum | se'ns poblava de records de l'adolescència, com el de l'aigua amb | anís | , l'americana, i altres begudes de quiosc. Aquests records es | Se n'enamorà com una criatura s'enamora d'una palma, d'una paperina d' | anissos | , sense males intencions, allunyat absolutament de qualsevol neguit | sortí el cap li rodava. Va pendre un ou passat per aigua, i una mica d' | anís | , donà veus i al cap de poc comprava una tartaneta de segona mà, pintada | cosa. No li pesa gota l'aigua, a dins. El mateix que s'hagués empassat un | anís | . El cert és que encara hi torna. —De quin gam patiu, mestressa, que bebeu | a la tardor castanyes i rovellons, i tot l'any tabac; una ampolleta d' | anís | del que fabricaven al seu poble amb vi fort de muntanya, un altra de vi | mulata, si total diu que de can Verdura havien baixat a menjar | anissos | a la Font d'En Conna i a beure un got d'aigua, que una n'estaria bevent d' | en demanar cafè, li serveixen automàticament una copeta: una copeta d' | anís | . La tertúlia té una certa, irrisòria, amenitat perquè sobre d'ella flota | el cap li rodava. Va prendre un ou passat per aigua, un cafè i una mica d' | anís | ; donà veus i al cap de poc comprava una tartaneta de segona mà, pintada | de mala manera. Allí es bevia vi, conyac de barral, aiguardent, | anís | del Mono i herbes. Feien pa amb oli i tomàtiga, arrossos amb | veuen ni de dia ni de nit, les vaques transparents, borratxes d'aigua amb | anís | , la baixada de les estranyes conxorxes dels llessamins, de les magnòlies | . —Això és viure! El vespre Quan ja heu pres cafè al Nou, rom al Michel, | anís | a l'Esport, conyac a La Constància, quan ja heu escapat a la voracitat | accés accessos, congrés congressos, succés successos, espés espessos, | anís | anissos, tapís tapissos, massís massissos, canyís canyissos, pastís | accessos, congrés congressos, succés successos, espés espessos, anís | anissos | , tapís tapissos, massís massissos, canyís canyissos, pastís pastissos, | refresc, tant la nit del Dijous Sant com la del Divendres. Per exemple, " | anís | i rasolis" l'any 1752; "per lo refresch del die de Divendres | en quinze minuts; el cresol al 3 per 100 i l'essència d' | anís | són més lentes: necessiten, en alguna ocasió, actuar durant quaranta-vuit | la sucrera. Seriosament. —Sóc el mosso del cafè: ¿el senyor voldrà | anís | , conyac, rom?... Triï, que no hi ha res de tot això. Riu tant que | i engaldir benitetes i fer-se quatre copes de Calisay, d' | anís | del Mono i ron de la Negrita... ¡i no saben dir les | dones dels oficials portaven canyamelos del vidret i canellons i | anissos | per a tirar-los al rogle, a aquell comediant que tan bé ho fera que | rialles i un passament que faria saltar el tap de les millors ampolles d' | anís | . Però, de l'altra..., i no gosava girar els ulls envers la vinya, com si | si xuclés un llimó, li contreia els llavis. Begué un glop de la copeta d' | anís | que tenia al costat de les quartilles, ho celebrà amb dos sorollosos cops | els nostres pares: dormir amb una flassada, una font amb quatre | anissos | i aigua fresca i assistir als oficis dominicals amb un impressionant coll | deixi'm. La dona es mou amb extraordinària eficàcia. Agafa una ampolla d' | anís | del Mono, buida, surt a fora i se'n va riu amunt. Seiem en un | reparteix un vas a cada u i hi aboca l'aigua recollida amb l'ampolla d' | anís | —potser per això al barceloní li sembla tan fresca i aromàtica. —És bona, | hisop o flors cordials 5 grams i 10 minuts; les d' | anís | , eucaliptus i llavors de llinosa, 10 grams i 15 minuts. | l'aigua obrí els ulls i mirà esglaiada al seu voltant. —M'ha demanat un | anís | —va dir la minyona tota excitada—. Jo li he preguntat: sol o amb aigua? M' | cortina. —No deu pas ésser d'aquí. Li he tornat a preguntar com volia l' | anís | i m'ha dit: "Porti'm una gasosa." Es deu haver repensat. Quan ja me | quedat fregits. Carregàvem com boigs i fèiem deu viatges cada dia. Vols | anís | ? —Ja no té aquell gest tan nu, aquella espatlla fina. Has vist les | clar com la veu de la nena. —No m'agrada la tarda de diumenge. Vols més | anís | ? No tinc gust per a l'oci. Quan la dona ha acabat de rentar els plats, | i s'enterbolia definitivament amb un parell de gots de vi, o una copa d' | anís | si portava la butxaca plena. Després, se'l veia vomitant per les | a posta, junt a la font, mitges preses de xocolata, ametlles ensucrades i | anissos | , en les seves tres classes d'estrellats, de comí i els més grossos |
|