Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
anònim A 1598 oc.
anònim M 202 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb anònim Freqüència total:  1800 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ja no es limiten a fer "una" obra —que sovint podia circular com anònima, vàlida per ella mateixa—, sinó que aspiren a fer la "seva" obra: una
un valor d'estricta paremiologia, com si haguessin sorgit de la boca anònima del poble, de la tradició. Em sembla que no caldria no citar-les: són
acusa, estilitza les siluetes fines i humils. Brins de ginesta o d'herba anònima acusen la seva presència guarnida d'una mena de pompa de somni. Un pi
Aleshores penetren en un corredor fosc que tot d'una, sota els dits anònims d'un dels homes, s'il·lumina en una doble renglera de bombetes que
vulguem. Ni un moment abans. Beu, i ell i la dona es miren intensament, anònims i còmplices. Després ella diu: —Saps que ha tornat, aquella noieta que et
de la seva infància vencerà a curt terme, sinó per salvar-lo de la mort anònima, de la fossa plena de calç del Cementiri de Jesús, un cementiri de
que ja no diu ningú, que no sé qui va dir, que retornen, anònimes, i em donen un sentit. Tot ho recorde, ho pense.
vespres llarguíssims de l'estiu, unes veus que vibraven, anònimes, eixint de qui sap quina finestra, l'alegria de
tots els noms que no he dit, ja l'amor sense nom, gloriosament anònim, amargament anònim, si es vol l'amor assumpte de la seua
no he dit, ja l'amor sense nom, gloriosament anònim, amargament anònim, si es vol l'amor assumpte de la seua misèria, de la
o sense nas, i de criatures. Sobretot un doll de criatures, brutíssimes, anònimes, negres, grogues, de tots colors; del Senegal, de l'Índia, de Madagascar
havien triomfat en la pràctica del gran capitalisme (banca, societats anònimes, transport)— prové, més que d'una ineptitud psicològica nostra,
una iniciativa que demostrava molt de tacte. Sa meva dona, però, rebé un anònim indecent... —Ho record —tallà altra volta el director d'/El
i altres vegades creuen que els arriba el reclam d'un ocellàs anònim que vola qui sap on, més enllà de l'última galàxia.
i ella per tal de beure es posà un crani d'autor anònim i contemporani. El tumult fou major que la mentida, però un
en un pobre home desarmat, gris, amb la seva mole insignificant, gairebé anònim dintre la geometria uniforme dels pisets de Barcelona. Hereu d'un
dels cafès de la Rambla i dels prostíbuls corrents, d'una manera anònima, com tants estudiants i tants aprenents i tants empleats que es deien
amb un plat de sang i fetge disfressat de dona. Al costat del proletariat anònim, es veien escampats per les tauletes els que treien suc del prestigi de
ningú, que no els respecti ni els admiri ningú, d'ésser com la gent anònima que passa pel carrer. Comprèn? I quan una dona és com vostè, participa
de les vàlvules d'un cor a les soles de les sabates i de les espardenyes anònimes. La profanació de la sang humana és una cosa que no castiguen els codis
l'adolescent fet home, no hi voldrà saber res; oblidarà la seva Cloe anònima de les pessetes que siguin —molt poques, naturalment—, la seva primera
de galtes de cautxú, d'ulls amb destí nebulós, damunt de la vida anònima, vulgar i inexplicable. L'amor i la mort de costat com en el preludi de
en el sota-aixella de la sabatereta, el perfum integral de la carn anònima, sense pretensions de noblesa, sense ganduleria, sense els marcs daurats
les cases on hi ha malalts. Anà a missa cada matí en una església gairebé anònima, vestida amb robes humils; passejà cada tarda, mal plogués, sola o
on l'abril estufa amb més gerdor els arbres i esmalta els marges de flors anònimes. I Pere tornà, confús, retret com un delinqüent. Ja només el va veure
sense descuidar-s'hi cap dia un vas amb unes quantes flors anònimes, blaves o morades. S'enginyà maneres per poder banyar-se; repartí les
de la seva coronació, notícia repetida, el 1896, en les notes anònimes (segurament d'A. Garcia Llansó) de l'àlbum fotogràfic /Museo-armería
i /Tirant lo Blanch\. El /Curial\ és una obra anònima, escrita entre els anys 1435 i 1462, però que situa
de les armes ofensives i defensives de mitjan segle XV i el seu anònim autor és hàbil en la descripció de la lluita, encara que no dóna una gran
Una clara i ràpida descripció del que era un arnès blanc la dóna l'anònim /Traité du costume militaire\ escrit l'any 1446: "Les
i que és "descarada", o sia sense cara o careta), i no oblidem que l'anònim autor d'aquesta novel·la, l'acció de la qual s'esdevé a les darreries del
desplaçat per l'elmet i per la celada, és interessant de recollir que l'anònim /Traité du costume militaire\, redactat l'any 1446, en
son mucho libres e usan mucho los franceses". Més explícit fou l'anònim autor del /Traité du costume militaire\ (1446), que descriví la
casc anomenat barruer. Al /Traité du costume militaire\ anònim, escrit el 1446, hi és esmentat, com a cosa ja depassada, en
barruer, i tenen relació amb la protecció de les orelles de què parla l'anònim /Traité\. Els barruers podien anar brunyits i envernissats
s'esdevingué a Ferrara el 15 d'octubre del 1432, i l'anònim artista italià, que segurament presencià l'escena, ha reproduït amb cura
a Catalunya. La ferrussa de Catalunya tenia una certa fama. A l'anònim /Traité du costume militaire\, de l'any 1446, llegim:
enregistrat per primera vegada en unes cobles de /La Panadera\, anònimes, escrites contra Bernat Fajadell, on llegim: Ja passem fora de mida
com si, abans de néixer, cada individu tragués a la rifa l'avantpassat anònim del qual serà la reencarnació. A causa, sens dubte, del refinament de
qu' en arribant á casa ab má febrosenca y en castellá escrigué 'l següent anónim que traduhit diu aixís: "No s' arriba al cim de l' art sinó per un camí
caserna de Sant Agustí, sempre guaitava un soldat. Àdhuc amb aquella cara anònima m'havia fet amic. Estava impregnat d'una joia dolça i humil. Com s'havia
el tren que et cal. Ell em suggeria la idea que havia d'ésser amb un tren anònim, un tren fosc, d'aquells que grinyolen i hom no sap on van, que jo faria
fum de tabac, tramussos, vi i aiguardent. Heus ací unes lloes d'autor anònim, corresponents a un mateix any, de primeries del segle actual. /Lloa
nous atemptats: l'un a la Bordeta i l'altre a Sant Feliu. —He rebut un anònim. —Veu? La cosa s'enverina... No ha pensat... —No he pensat res. Seguirem
un arbre, disparar i deixar-lo estès enmig del camí solitari. "I l'anònim procedeix d'una denúncia que ha sortit d'aquí dins; d'algun d'aquests
orellaatent, però li falta experiència. Si li hagués dit que he rebut dos anònims i que em tenen a la llista negra... Diu que és fàcil evitar-ho, i n'està
inflexible i l'humor que tenia per a tractar la gent. —Ha rebut algun anònim? —No he gosat preguntar-li-ho; és reservat; li agrada patir sol... Seríeu
el principi de la població\ i no gosa firmar-lo. Surt publicat anònim. Per confirmar la tesi que defensa al llibre emprèn un viatge. No
els dels grans, però porten la cara descoberta. Els grans, m'assabenta un anònim informador, representen els pecats capitals, i els petits els pecats
de Lluís Navarro, si bé el primer que apareix editat és un "miracle" anònim, {La font del Llíria}, que duu data de 1822. El senyor

  Pàgina 1 (de 36) 50 següents »