×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb anacoreta |
Freqüència total: 143 |
CTILC1 |
veure fent de pope, lloro? Redimoni! T'abraço cordialment, Pater Alexis, | anacoreta | ". Passaren sis o set mesos, i rebo de Romania una postal amb la | no diria absolutament res de sa vinguda en aquesta vall i de sa vida d' | anacoreta | , i fins el faria morir en una altra terra, de manera que l'aire de la | La tradició refereix tres fets singulars que manifesten les virtuts de l' | anacoreta | . El primer és que va matar el drac de l'estany enfonsant-li ardidament | Més singular és la tercera aventura que ve a cloure el tríptic de l' | anacoreta | . Després d'haver seguit durant molts anys l'aspror de la muntanya, | d'oli el cor ungit de llet de la carlina, no desitjareu altra vianda. L' | anacoreta | ne feia el seu manteniment. Conte de sant Pere Aquell vespre, com eren | tenia dos trets que la feien distinta: la representació vivent del sant | anacoreta | català i el repartiment de l'aigua miraculosa. Mentre escric això, no ho | Els hippies són gairebé com una secta religiosa, com una corporació d' | anacoretes | indolents, i és possible que acabin per ser "acceptats" com a tals. | d'una nova onada d'"inconformistes"... És la vida. Els nous | anacoretes | Cada època té els seus anacoretes i, és clar, la nostra no podia ser-ne | És la vida. Els nous anacoretes Cada època té els seus | anacoretes | i, és clar, la nostra no podia ser-ne l'excepció. Que la paraula no | nostra no podia ser-ne l'excepció. Que la paraula no sorprengui, però: " | anacoreta | " significa, etimològicament, "aquell que s'ha apartat", "el qui es | un cert sentit, el cínic Diògenes entaforat en el tonell ve a ser tan " | anacoreta | " com sant Simeó Estilita dalt la columna. Sempre n'hi ha hagut, de gent | decideix separar-se'n. Sens dubte, l'exemple més vistós és el dels | anacoretes | per antonomàsia: "els Pares del Desert", de què parla el Flos | Si hem de creure els periòdics del dia, l'última modalitat d' | anacoreta | posada en circulació és aquest personatge líric, polícrom, | i amb les alienacions més decisives. Almenys, el refús dels | anacoretes | ho involucra tot així. És clar que ells, els anacoretes —fugitius o | el refús dels anacoretes ho involucra tot així. És clar que ells, els | anacoretes | —fugitius o trànsfugues, al capdavall—, no ens ofereixen cap opció | tot plegat. En definitiva, les revolucions, mai no les fan els | anacoretes | . L'espectacle d'ara —és a dir: de tant en tant— sembla suggerir la | inane, que comença i acaba en ell mateix. És obvi que els nostres " | anacoretes | " procedeixen de les mateixes ruïnes de la burgesia; dels estrats | la vida... A mi, personalment, sempre m'han merescut un alt respecte, els | anacoretes | , siguin cínics, siguin ermitans —o hippies, ara. Trobo que, en el fons, | tema és suggestiu, i caldria revisar-lo de prop. Però ara parlàvem dels " | anacoretes | ". Ells, d'entrada, s'aferren a una negació taxativa: tiren per un altre | dels nostres dies. El hippy, el provo, el beatnik: tant se val. L' | anacoreta | , l'etern i universal anacoreta. El seu sacrifici, avui, deu ser molt | el provo, el beatnik: tant se val. L'anacoreta, l'etern i universal | anacoreta | . El seu sacrifici, avui, deu ser molt superior al que feia l'estilita | protocristià: renuncia a més coses —l'aspirina inclosa. Però els | anacoretes | , ai!, no són cap solució. Fa bonic, que n'hi hagi, d'anacoretes; | els anacoretes, ai!, no són cap solució. Fa bonic, que n'hi hagi, d' | anacoretes | ; però, insisteixo, no són cap solució... El Pentàgon per l'aire Un bon | d'atenció; i em sento, com abans, profeta en el desert, amb la fúria dels | anacoretes | i l'angoixa d'aquell que estima massa un ideal per a suportar que el | s'entra al cel amb cavalls de fusta sinó amb l'oració: tu has dit, com l' | anacoreta | , que Déu havia creat el mal per a crear els arrepentits, i que més li | etern i l'home que passa Tots els grans filosofs, moralistes, sants, | anacoretes | i predicadors, en tots els temps i llocs, han dit lo mateix, acomodant | i, sense donar una darrera mirada a l'esllanguit còs de la noia, com | anacoreta | que fuig de demoníaca temptació, es posà a córrer vers la casa, tornant a | que es mouen amb pesantor i guaiten sovint cap a l'infinit; barba d' | anacoreta | ; i, finalment, una cara d'una lletjor inefable, una cara eixuta i | encara les ermites. I el filòsof passa les hores conversant amb aquests | anacoretes | que, allunyats del món, viuen solitaris en aquells cims espadats. A la | li retorna la visió fantàstica de la nostra muntanya: "Espadats... | Anacoretes | ... Cors d'àngels..." En què pensava Goethe, —s'ha demanat insistentment | lloc preferit de l'ocellada i també, en segles passats, de fervents | anacoretes | . Els àrabs en ocupar la Terra Santa, conegueren aquesta cima nua i | la seua fesomia entecada i groguissona, la passió del seu sentiment, les | anacoretes | que li havia fet passar la bavosa aquella, que ja no alenava... Però no, | dels seus llavis exsangües. Hi havia en ell una blancor i una rigidesa d' | anacoreta | laic. La noble testa de vori, només amb les dues taques, gairebé buides, | badar. Com que era possible de suposar que l'activitat contemplativa dels | anacoretes | o homes de l'erm, o ermitans, els deixaria una mica de lleure per a | de la Col·legiata de Santa Anna, on es veneraven les relíquies de l' | anacoreta | i màrtir. Era protector i guia de viatgers, advocat dels qui volien tenir | en esquelets. Seguint els caminals, es presentaven figures d' | anacoretes | que s'exercitaven en la penitència, passos de la vida de Sant Francesc | Miquel passat, tant mana l'amo com el criat Dia 30. Sant Jeroni, | anacoreta | . Se'l venerava en un altar situat als claustres del monestir de les | Cabelleraires —nom expressiu i adequat— que tenia per patró Sant Onofre | anacoreta | que duia, no ens atrevim a dir "lluïa", una cabellera que li arribava, | era l'infern, tal com pot imaginar-se'l una criatura, o un sant | anacoreta | que s'ha passat cinquanta anys tement-lo, amb una pell de cabrit lligada | Feliu va erigirhi un observatori, en el qual, durant molts anys, va fer d' | anacoreta | científich, ab sortides y viatges sovintejats per posarse en comunicació | del geni espanyol assistit de la gràcia. És un sant penitent i fervent | anacoreta | . El seu cor és ple d'amor diví; el seu esperit, valent, guerrejador, és | ulls dels homes, quan un resplandor celestial qu'envolcallá al fervent | anacoreta | indicava que, quelcom extraordinari anava a succeir. Efectivament: Un | I així s'han quedat sols, al marge de la societat, com els antics | anacoretes | , o com els fakirs que en llurs salvatges soledats s'exerciten en rares | que alternava l'austeritat amb la fina diplomàcia: "És un d'aquells | anacoretes | —deia el pintor de les ""planxadores""— que saben l'horari dels | i esperar el moment de la il·luminació o de la inspiració, com els | anacoretes | esperaven els corbs que els portaven del cel un rosegó de pa? | (segle V), i la història religiosa o monàstica dels famosos | anacoretes | del seu temps; el compendi d'història eclesiàstica de Filostorgo de | corruptors que eren certament homes fins, i els noms de sants, ermitans i | anacoretes | de còrpora grossera i amb més punxes que un escardot. Encara que la | Déu recordant-se de les virtuts i del poder de Sant Mer que feya vida d' | anacoreta | en els deserts de Guialbes, allà es dirigí, suplicant-li que anés a | de labor, element utilíssim en el seu treball, siga devot del sant | anacoreta | . La festivitat es celebra de diverses maneres en els distints pobles, | el Flos Sanctorum, on se li obria l'exemplaritat dels | anacoretes | lliurats a la contemplació de Déu, i altres llibres devots que li feien |
|