DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
analític A 1196 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb analític Freqüència total:  1196 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Fóra una experiència més que suggestiva la d'establir el catàleg analític de les modalitats d'indignació predominants en una època o en un país —en
contemplació matemàtica, ho podria fer pel camí d'una mena de geometria analítica que aleshores situaria l'anàlisi en el temps —en el temps de la música—
"endocarditis lenta". (Per cert que em va impressionar molt la claredat analítica i dialèctica amb què va fer el diagnòstic i el pronòstic —pessimista—,
eixos, l'un reservat a les diversitats, l'altre a les similituds: L'acció analítica que permet de passar de les categories als elements i dels elements a les
de l'amplitud dels fins que s'assigna. Pretén d'ésser, simultàniament, analític i sintètic, d'anar fins al seu terme extrem en l'una i en l'altra
mediació entre aquests dos pols. Comte s'adonà molt bé de l'orientació analítica: "Fins i tot les supersticions que avui ens semblen més absurdes...
dubta entre dues concepcions de la raó dialèctica. Tan aviat oposa raó analítica i raó dialèctica com a error i veritat, quan no àdhuc com el diable i el
és el resultat de l'exercici, per l'autor, de la seva pròpia raó analítica: l'autor defineix, distingeix, classifica i oposa. Aquest tractat
diàleg, mal que sigui per condemnar-les. ¿Com es podria aplicar la raó analítica a la raó dialèctica i pretendre de fundar-la si es definissin per
partit ofereix el flanc a una altra crítica: si raó dialèctica i raó analítica arriben, finalment, als mateixos resultats, i si llurs veritats
generis a la raó dialèctica; existeix independentment de la raó analítica, com a antagonista seva o com a complementària. Tot i que la nostra
és la passarel·la incessantment prolongada i millorada que la raó analítica llança per damunt d'un gorg l'altra vora del qual no percep, tot i sabent
recobreix, per tant, els esforços perpetus que ha de fer la raó analítica per tal de reformar-se, si pretén de rendir comptes del llenguatge, de la
funda, a parer nostre, més que en la desviació temporal que separa la raó analítica de la intel·ligència de la vida. Sartre anomena raó analítica la raó
la raó analítica de la intel·ligència de la vida. Sartre anomena raó analítica la raó peresosa; nosaltres anomenem dialèctica la mateixa raó, però
a parer nostre, la raó dialèctica no és "quelcom diferent de" la raó analítica i allò damunt què es fundaria l'originalitat absoluta d'un ordre humà,
absoluta d'un ordre humà, sinó "alguna cosa de més en" la raó analítica: la condició requerida perquè gosi emprendre la resolució de l'humà en no
ja una resistència suficientment coriàcia a les empreses de la raó analítica. Acceptem, doncs, el qualificatiu d'estetes per tal com creiem que
tot de l'altre sigui integralment dialèctic. A còpia de convertir la raó analítica en una anticomprensió, Sartre arriba a refusar-li, sovint, tota realitat
disposats a admetre, perquè la raó dialèctica se'ns apareix com la raó analítica en marxa; però la distinció entre les dues formes, que constitueix la
de les societats nostres i altres. Però sense perdre de vista que la raó analítica ocupa un lloc considerable en totes i que, ja que hi és, el camí que
més greu que li podem fer. Car la llengua no resideix ni en la raó analítica dels gramàtics antics, ni en la dialèctica constituïda de la lingüística
tota la seva riquesa i de tota la seva originalitat, fixa només, a la raó analítica, la distància a vèncer, l'embranzida a prendre, per tal de superar la
del qual no deté la solució. La descoberta de la dialèctica sotmet la raó analítica a una exigència imperativa: la de donar compte, també, de la raó
raó dialèctica. Aquesta exigència permanent obliga incansablement la raó analítica a estendre el seu programa i a transformar la seva axiomàtica. Però la
Però la raó dialèctica no pot donar compte de si mateixa ni de la raó analítica. Se'ns pot objectar que aquesta ampliació és il·lusòria, perquè
raó dialèctica no és sinó la reconstrucció, pel que ell anomena raó analítica, d'accions hipotètiques de les quals és impossible de saber —salvat per a
en diu, i que, en cas afirmatiu serien definibles només en termes de raó analítica. D'aquesta manera hom va a parar a la paradoxa d'un sistema que invoca el
dissoldre les diferències, la que pot ésser anomenada, amb tot el dret, "analítica". Per una paradoxa sobre la qual hom ha insistit recentment, per al
(Auger, pàg. 475) Sens dubte, hom oposarà aquest continu analític i abstracte al de la pràctica tal com la viuen tot d'individus concrets.
de fer síntesi. Nosaltres encara no hem fet l'anàlisi. Aixafar la vocació analítica, l'especialització de l'investigador, tindrà el risc d'impregnar de
es revela amb una magnífica capacitat sintètica. Es queixa l'autor del to analític que ha pres la investigació moderna. Tant de bo que a casa nostra
massa enlaire. No toca de peus a terra. Manca d'objectivitat. Esperit analític i esperit sintètic Cal que hi siguin tots dos. L'esperit sintètic que
que faci la integració i encamini la ciència de l'Home. L'esperit analític, intervingut o no, també és indispensable. Si no fos l'anàlisi, no
no sabríem aconsellar mai que es reunissin en un mateix savi l'esperit analític i el sintètic. Sortirien enciclopèdics que no servirien ni per a l'una
hi ha moltes altres qüestions que esperen el bisturí de la filosofia analítica de la història. Tanmateix, els filòsofs de la història no han
"no primitives". L'estructuralisme se serveix, en principi, d'un mètode analític, on predominen operacions com la distinció, la comparació, la
el primat de l'anàlisi i el de la síntesi (totalitzadora), de la raó analítica i de la raó dialèctica. En aquest respecte és innegable que, sense haver
s'expressa una certa preferència per la raó dialèctica enfront de l'analítica i que, en la mesura en què la primera tendeix a ser "historicista" i la
o aspira a totalitzar, les altres formes de raó, i en particular l'analítica. Per a Lévi-Strauss, la raó dialèctica és la raó analítica en tensió i
particular l'analítica. Per a Lévi-Strauss, la raó dialèctica és la raó analítica en tensió i com transcendint-se a ella mateixa. En ambdós casos s'oblida
un gran sentit pràctic i estar adornat d'un esperit altament observador, analític i psicològic, que és un judici que el repeteix parlant d'En Sibiuda, quan
i és d'una sola pessa, no fa més que aplicar-hi el mètode experimental analític i sintètic que serveix per a treure totes les deduccions possibles, que
principals té el mètode de la ciència universal del concret, que són l'analític, el sintètic i el deductiu, tres passos té el sistema llullià, que té
dir amb raó sobrada, que el sistema llullià és un mètode universalíssim, analític i sintètic, tan infal·lible i cert demostrant com operant i regulador i
sintètica del sistema, En Ramon Sibiuda dóna tota l'importància a la part analítica o sigui a la primera part del mètode i així com el primer Ramon repassava
apliquen a la part que els hi toca i que conté els tres passos: l'analític, el sintètic i el deductiu, i si el primer Ramon, que va ésser el
ha assentades abans d'haver estudiat el tot segons el mètode experimental analític i sintètic ordenat rigurosament i no hem vist que apliqui, al conjunt del
El factor històric no se solda, com en Marx, amb el racional o causal-analític instituint la recíproca funcionalitat de raó i matèria que és
l'abstracció o la hipòtesi científica, és a dir l'explicació causal-analítica; així com, inversament, és sols el material de l'observació el que, com

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »