DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
anar M 60 oc.
anar SIG 4 oc.
anar V 217745 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb anar Freqüència total:  217809 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

o recordant massa el que havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre ardit de
Titans, i la femella, com d'habitud, era la qui bramulava més. Pobres, van repetint sense pausa les mateixes blasfèmies, perquè n'han esgotat, com
i dels arbres, l'oberta mà de l'oreig als camps de blat i d'userda. Vés-te'n, doncs, i sigues feliç en el centre exacte de la nit, des del teu
nit, des del teu tron invisible, vora aquell cap que horroritza tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu el teu treball, quan els dies de sol arribin.
a refugiar-nos en un còmode silenci irrespectuós. Prometeu "Vés amb compte amb el martell, que tinc les mans delicades", advertia, només
"Les verges negres, engendrades per la Nit, serventes d'Hades, van i vénen entre els combatents, o volen damunt ells, i s'acarnissen amb els
era una dona esplèndida, reina en un llunyà país, la Líbia, on tu no aniràs mai. Mare de molts fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n
un llunyà país, la Líbia, on tu no aniràs mai. Mare de molts fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va
amb tanta delícia, que tothom resultava parent de tothom, i s'havia d'anar amb cura de no esllavissar-se en els comentaris, la més fina menja —amb
on la Quimera amagava ben endins, com la més dolenta nosa que no se n'anava, que res no esvaïa, a penes el miratge d'un vestigi, d'un fals inici de
dels anys i amb la deguda serenor, no hauria comès el suïcidi i hauria anat oblidant, perquè l'única cosa que no s'acaba mai d'esborrar és la pena de
torn vells i eterns mites del nostre poble. Em sembla humà, doncs, que vagi penetrant, com a comiat, almenys de moment, en el silenci. Després de la
Glaucos, d'una barreja de verd blanquinós i de blau, cada cop més fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a penes si sent l'esma
la nit. D'aquest ou va sortir el perillós fletxer, del qual escapem per anar a sentir, i enfortirem així l'ànim, la melassa, sempre amb aguts que
no ha estat mai tallada. És el gloriós i l'hiperbori, el qui se'n va a les misterioses terres del nord i retorna d'allí als seus santuaris de
que s'acollien a la seva benevolència. Ens cansarem més a seguir-lo? En anar envellint, el tenim, malcontents, cada cop en menys estima. No deixarem
avui amb una cura minuciosa, sense negligir ni el més íntim detall. Anava gairebé sempre nu, perquè a Amiclea, a Lacònia, el clima acostumava a ser
sobtades ires, molt perilloses en aquelles muntanyes, perquè se li va anar desenrotllant, per excés de repressió, un pèssim caràcter, agre i
se sentirà de seguida més bé", s'entossudia la sagaç contempladora. "On va, amb aquesta nosa. Jo ja patiria de migranya", va concloure, amb una
sentir com a propis els infantats per les concubines del marit. I els va anar perdent tots, i els darrers els més joves, Polidor i Políxena.
"Sí, encara que els a la força platònics no en sortirem guanyadors. Vaig contra el meu plaer, ja d'ordre estètic, però practico l'altruisme",
consell", va decidir, valenta, Cassandra. I, abandonant l'estança, se n'anava a endreçar. Aquella nit, va morir assassinada. "Pobra", va comentar
no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el cos s'anava a poc a poc escalfant al baterell del sol. Perseu i la Medusa "Qui jo
mil·lenaris enrera va ser de debò terrible. Ara, rodolant rodolant, ha anat a parar, per raons que no esmentaré, al meu repertori, i la meva comesa
del de família, la senyora Magdalena Blasi. "De quina carta te'n vas, aquella nyeu-nyeu, un rosec d'arna", va assentir la senyora Marigó.
Nyx "Que és una ximple?", va preguntar la senyora Magdalena Blasi. "Anava a fer un bisbe, tu", s'enriolava la senyora Tecleta Marigó. "Representa
"Aquesta sí que és boja", va afirmar la senyora Magdalena Blasi. "On va, amb l'exhibició desvergonyida de pits i melic i amb les mans tan
d'encaix etern, i així comencen les altruistes revolucions incòmodes, anem-hi amb compte—, quan d'improvís Alcestis s'oferia a ocupar el meu lloc,
meu, sortim al camp." Era fi de setmana. "Farem nit a les masies. Anirem de bon matí cap a les vinyes. Veurem si broten els ceps, si esclaten les
escorrialles d'un maniple d'armats —a Sinera dèiem malarmats, o perquè hi anaven o per les reminiscències d'una esvanida vila de pescadors— en alguna
vigorosa, dedicat a la seva feina. Amb un martell no gaire gros, va afinant amb atenció, damunt una enclusa petita, un instrument punxegut,
la dona se t'esvaniria per sempre més. Pujàveu cap a la claror. Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et seguia. Com que el pensament és lliure,
"En els trastorns d'avui, nosaltres i el dimoni som dels pocs que encara anem a missa." "En aquest punt hi toques", va aprovar la meva àvia. I,
penso que per no tornar-hi mai més. Les nimfes nodridores varen plorar en anar-se'n el predilecte protegit, que havia d'acomplir tota llei d'actes, en
en la tenebra?", deia i repetia la reclusa voluntària. "L'heroi se'n va anar i ja deu haver arribat a la seva illa, a la fi de la seva navegació. Mai
pobre cavall, ben quiet, que ara l'àvia l'ha de rentar i raspallar", anava Hals tranquil·litzant la noble bèstia. "Fixa't: de primer el morro, amb
"Tu no t'amoïnis ni et preocupis, que tresquin i enraonin", anava joguinejant Hals amb la seva predilecta presa. "Que es distreguin, i
i s'endormiscava, aclaparat pels anys. Antígona "Prou sé que, pel que vaig de seguida a fer, em glorificaran estúpidament al llarg del temps, fins a
sumptuosos, i vet aquí que de pressa venia el càstig dels déus", s'anava trencant el darrer fil del pensament del rei. "No he tingut ni temps
Clitemnestra "Que em mati un fill, el meu propi fill, no m'ho acabo", s'anava desfent l'ordit de l'andarejar mental de la reina. "I això que havia
o no, serà parer del públic", badallava Pulcre Trompel·li. I se n'anava xano-xano a jóc, per la fosca del carrer de la Perera. Orestes "No es
a Déu, fins els pediatres en aquest punt s'avenen. Demà al matí me'n vaig a veure'l, a ell, el menut Tisàmenos, i no m'agrada el nom, què ha
, el menut Tisàmenos, i no m'agrada el nom, què ha de venjar? Per tant, vagin-se'n també, ara, si els plau, perquè em convindrien unes quantes hores de
de la destral del llamp i de l'estranya família que hi senyorejava", anava filant la memòria intacta d'Enone. "De la destral del llamp, sí, encara
em distrec, amb un parell d'insensats. Vella, estimo més que mai la vida. Vagi on vagi, en tots els indrets hi haurà arbres, camps, ocells, un riu
amb un parell d'insensats. Vella, estimo més que mai la vida. Vagi on vagi, en tots els indrets hi haurà arbres, camps, ocells, un riu amable. I
meus sotmesos, i el que desitjo és sempre la meva suprema raó. Entretant, anem-nos-en al palau i descansem, que la nit m'hi convida. Els meus llaços d'
que només jo, renunciant al seu ajut, a molestar-lo, teixia o provava d'anar ordint. En el fons, em penso, és o era una simple enyorança, un alambinat
procés de solitud, des de la qual ell inexorablement m'encerclava, m'anava conduint a poc a poc —des d'avui de pressa, de seguida— cap a la mort.
i l'amo no planyia xurriacades a l'animal. Potser no venien d'enlloc ni anaven enlloc. Aquest meu vell, no pas silenciós, no entaulava de debò cap

  Pàgina 1 (de 4357) 50 següents »