Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seva República democràtica a la massa enorme de l'exèrcit de marxistes i	anarquistes	. És clar que Azaña ha parlat de cara a Ginebra. Però la realitat és que
Efectivament: a penes es veu cap mocadoret roig i negre, ni escarapel·les	anarquistes	, ni milicianes amb granota blava i llavis pintats. És cert que la
comunistes anglesos estan molt preocupats per l'actuació dels elements	anarquistes	d'Espanya, entre els quals ell tem que pul·lulen molts agents
/Vu\). Abans d'acomiadar-nos parla molt despectivament de l'	anarquista	nord-americana Emma Goldmann. Quan he tornat a Viladrau, al tren hi havia
en la massa obrera una ideologia comunista, hi ha una opinió	anarquista	, la teoria que correspon, no pas a un proletariat industrial, sinó a
i la Seu d'Urgell, diuen que la frontera francesa està en mans dels	anarquistes	. També parlen dels sagnants desordres de Barcelona, de la lluita entre la
la columna motoritzada procedent de València (3000 homes) i els	anarquistes	atrinxerats a l'entrada de la ciutat. París P·T·T· no creu que
i la FAI. El gust de la "revolució permanent", tan arrelat entre els	anarquistes	, és possiblement explotat per agents provocadors. Però la voluptat de la
obeeix la pressió de Rússia, que vol, decididament, donar la batalla als	anarquistes	(equivocant-se, penso, sobre el volum real de llur força a Espanya). A la
d'or. Creu que la guerra serà molt curta i que els "desmans" dels	anarquistes	han augmentat considerablement l'opinió feixista a Catalunya. Ahir vaig
esporàdicament un butlletí editat a Tolosa del Llenguadoc per un grup d'	anarquistes	, on figuraven alguns articles que no eren signats però que, jo n'estic
Comillas. Solució sense sortida en els dies de la naixença del terrorisme	anarquista	. Però no una solució de mala fe, com era la dels industrials que
basant-se en la teoria de la maldat consubstancial de l'Estat, el desfici	anarquista	de la població obrera. Entre el pragmatisme i el misticisme. Des de
antiautoritari dels bakuninistes, en el fort empelt de la mística	anarquista	de què fou pacient tot Catalunya en els darrers decennis del segle
fortament conservadora hagi pogut servir de plataforma a l'experiència	anarquista	més perllongada, gairebé diria a l'única experiència governamental dels
d'Algecires. Les colònies d'Ultramar ja estan perdudes. Weyler, Maura, l'	anarquista	Ferrer, la Setmana Tràgica de Barcelona... Aina Cohen bé es mereix
I me n'adono: cantà anàrquicament la ciutat	anarquista	! Hi ha gent cruel, és cert, hi ha mala bava.
XIX era sentimental, tant si era burgès com si era socialista o	anarquista	. Però després començà a voler ésser fred, dominador del propi sentiment,
em llegia, tot cloent el puny i brandant-lo amenaçador, els versos	anarquistes	del seu /Sagramental\, imitació de /Les Blasphèmes\, de
abans que me'n parlés l'Aladern, vaig sentir els mots d'anarquia i d'	anarquistes	, i vaig comprendre vagament, que els tres enemics que calia destruir eren
però, que les seves idees el perdrien i temia que acabaria essent un	anarquista	militant. Pel poble va córrer la veu que el Gilet escrivia en un periòdic
dintre els medis que travessava. Entre els nostres exaltats em vaig fer	anarquista	; entre els vagabunds de les carreteres de França, vagabund; pagès a la
amb l'inconfusible accent lleidatà. Tots ells tacats del mal de l'època,	anarquistes	, revoltats, malcontents de llur país, de la societat, de tot; amb un
causa o altra. És clar que avui podria ser un cabdill socialista, un	anarquista	d'acció, si tu vols. Però això, tot i les meves simpaties per aquestes
i, en general, tot moviment social, àdhuc el socialisme. Només els	anarquistes	, els genis, els grans artistes feréstegament individuals tenien les meves
Anomenem Barcelona, i la sola cosa que ells en saben són els atemptats	anarquistes	. En parlen amb horror i amb un desconeixement absolut. Per a ells Espanya
horror i amb un desconeixement absolut. Per a ells Espanya és un país d'	anarquistes	i de gent que maneja el ganivet. Caldria un govern de mà forta.
al progrés d'una nació, a la llibertat i a la democràcia. Jo exposo idees	anarquistes	, les de l'època, sobre el capitalisme, la burgesia, l'exèrcit. Ells no en
d'ell la vida ha escrit alguna cosa... ¡Però quines coses, Senyor! És	anarquista	, és instruïdot, és mestre i fill d'una llevadora. A Lleida és una mena de
dels desvalguts, i que l'Església i la Societat m'abandonen. Surt l'	anarquista	de l'època que insulta, amb uns insults transcendentals, el senyor
que ja estava cansat de veure indocumentats, trinxeraires, farsants,	anarquistes	i catalans al seu despatx. Al carrer, en veure tancada la porta de les
que hi havia viscut anys, em demanaven que els contés coses dels	anarquistes	, de Montjuïc, de les bombes. Ells n'eren tots, d'anarquistes, a llur
coses dels anarquistes, de Montjuïc, de les bombes. Ells n'eren tots, d'	anarquistes	, a llur manera. Tots es tenien per uns explotats i creien en llur pròxima
en llur pròxima redempció. Aquesta l'havien de portar les doctrines	anarquistes	. Creien que la revolució esclataria a Barcelona, el país del món on hi
què estaven prou necessitats. —¿Vols dir que no vas a predicar-los idees	anarquistes	? Jo em vaig quedar parat. ¿Qui podia haver-li fet aquesta insinuació?
de lleialtat de la gent. —Tots els espanyols que vénen per ací són uns	anarquistes	. Tu potser també n'ets un? ¿Has volgut potser anar a treballar amb ells
la majoria del jovent intel·lectual i proletari del meu país tenia idees	anarquistes	. Però que jo no era d'aquells capaços de portar llurs idees per la via
llurs idees per la via dels fets. —Així jo, doncs, m'hauré ficat un	anarquista	a casa?, es preguntà a si mateix, brandant la testa desoladament. Jo li
les coses. Aleshores ell, davant el meu silenci, exclamà: —Idees	anarquistes	! Sí, ja ho sé. Són les idees del nostre temps. Però aquestes no arrelen
sinó en els països políticament endarrerits. Itàlia i Espanya tenen	anarquistes	, gent que llança bombes, i en patiran encara per molt de temps, d'això.
blaus que tens de bon minyó... Però si descobreixo que fas propaganda	anarquista	, et llançaré immediatament a la porta. Ja se n'anava. Però després es
la meva tendresa. Ell em penetra. —Ah, petiot, i tu vols ésser un	anarquista	?... Jo m'avergonyeixo de no ésser sinó un sentimental i em replego dintre
seva sabata. Si ara descobrís el meu pensament, li tornaria a fer por l'	anarquista	. Després de dinar fem més compres. Ara jo torno a anar carregat de
sento..., explotaré, li llançaré la forca a la cara... Veurà si sóc un	anarquista	. Surten uns grans crits del xarret. És a mi, és a mi que s'adrecen. S'
Barcelona. Volen fer les veremes. El magre és un expulsat d'Espanya per	anarquista	. Me'l miro amb simpatia. Li faig preguntes, dic noms. Ell me'n diu
ja faig prou. Si no me'n donen, robaré o faré una cosa pitjor. Sóc	anarquista	, jo... —Tots en som, d'anarquistes, replica el de Vilanova. Cadascú
robaré o faré una cosa pitjor. Sóc anarquista, jo... —Tots en som, d'	anarquistes	, replica el de Vilanova. Cadascú practica l'anarquia a la seva manera.
un tros de pa. Me'l prendré, en tot cas. Que em donin treball. —Més	anarquista	és no voler treballar, exposa l'altre, sorneguerament. —I pidolar com un
exclama en català: "Què vol aquest pòtol? Li hauré de fer saber que sóc	anarquista	, jo." I no per això s'acota més de pressa al treball. Tots nosaltres
etc. Els meus sentiments potser eren el resultat de les meves lectures	anarquistes	, del meu nietzscheisme, de la meva ineducació moral, del meu

Pàgina 1 (de 31)

50 següents