 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb andorra |
Freqüència total: 661 |
CTILC1 |
| passar, ja que érem desconeixedors del país i ens fiàvem dels traginers | andorrans | que ens acompanyaven i que es feien els savis en la complicada geografia | | à, fem. ana. Ex.: València, valencià; Andorra, | andorrà | ; Castella, castellà; Múrcia, murcià; Guipúscoa, guipuscoà; Itàlia, | | vestit d'/alguacilillo de casa y corte\, cavalcant | andorrà | cavall, fent salutacions ab lo xamberg de teula, ab gran ploma, seriot, | | que dir; els dos carros, lo del rossí "quatralvo" i lo del matxo roig | andorrà | , van batre els caminassos un rastre de dies. Totes les camarades | | ells. En els pobles demanin el més absurd: la cuina italiana, francesa o | andorrana | . No se'ls ocorri d'aspirar a una cosa potable o comestible. Vivim en un | | puix fins en les èpoques de major feina eren pocs els treballadors | andorrans | . Bladé diu que el carbó sortia tot dels pins i avets de la vall, que el | | ens interessa precisament aquest cavaller? Doncs perquè entre una gent | andorrana | i aranesa que eren els seus, i entre un personal incrustat en l'alt | | tarragoní empordanès (salat) color blau. Català occidental xipella | andorrà | pallarès aranès ribagorçà tortosí color groc. Valencià castellonès | | de l'oriental. Així hi tenim, ultra el xipella ©, l' | andorrà | i el tortosí que, com el tarragoní i l'empordanès, | | al nostre entendre, no s'ha formulat pas d'una manera precisa. Quant a l' | andorrà | i al pallarès, no sabríem, de moment, assignar-los particularitats | | d'albergínies a talls rodons o patates fregides. Peus de be a l' | andorrana | Després de socarrimats, es netegen bé i es posen a coure amb un xic de | | mamelloses. Andorra. A l'inrevés de la Vall d'Aran, les valls | andorranes | ofereixen paisatges d'una gran aridesa, salvatges, despullats. Les prades | | rars a Andorra. El que colpeix l'espectador en el conjunt dels paisatges | andorrans | , és l'aridesa, la grandiositat i la salvatgia de les valls, la rudesa, | | la Cerdanya l'aspecte dels paisatges és molt diferent del dels paisatges | andorrans | , i la causa d'això és deguda sobretot a l'estructura tectònica, a la | | en planells a l'edat cromeriana. L'aspecte de la conca hidrogràfica | andorrana | mostra que ha sofert les influències profundes de la tectònica. Les grans | | més suau corresponent al dors d'un plec. En el conjunt els plegaments | andorrans | formen ondulacions orientades N. E.-S. O., ondulacions que es recolzen | | probablement la captació de produccions franceses, italianes o | andorranes | (si més no aquestes darreres potser en català); i, d'altra banda, la | | pobles de nom desconegut de la Ribagorça i del Pallars, els andosins o | andorrans | (possiblement estesos per tot l'Alt Urgell), els bergistans (del | | a ficar dins un mateix sac, entre d'altres pobles, els andosins (o | andorrans | ), els bergistans (del Berguedà) i els ceretans (de la Cerdanya), tots | | Com a conseqüència de tot això es fongueren els ploms del Principat i els | andorrans | van restar a les fosques un parell de dies. Si deixem a part aquesta | | una de les famoses bótes, al costat de la qual una personalitat | andorrana | perdé un anell d'or, amb les armes del Principat, que li havia regalat el | | memorable, que valgué a Sistaré l'agraïment etern de la personalitat | andorrana | ! Josep Pla, l'extraordinari prosista nostre, s'ha ocupat dels vaixells | | Sols viu a Andorra, i per aquest motiu se'l coneix també com l'" | andorrà | ". Al seu despatx del Principat dels Pirineus hi té penjades algunes | | ancorat dins la faixa catalana de l'Aragó, per tu, alguerès, per tu, | andorrà | , per tu, català del Principat; implora per tots nosaltres, a fi que | | disfuncionalitats, alhora que el grau de desenvolupament de la societat | andorrana | i el repte d'esdevenir una societat de serveis també exigeix l'existència | | Butlletí ha estat possible gracies a la col·laboració de la Caixa | Andorrana | de Seguretat Social i del Centre Hospitalari. * * * [6] | | per poder-ne informar als poders públics i al conjunt de la societat | andorrana | . Informar tota demanda d'autorització d'exercici professional, de | | cotitzacions als catàlegs mundials. Monument a la reunió dels coprínceps | andorrans | Aquest és el títol, amb què els correus francesos anuncien una nova | | personalitats de tots els àmbits de la vida política, cultural i social | andorrana | , El temps va ser presentat a les Valls. A partir de la segona | | de la publicació, amb pocs buits ja per cobrir. Al saló municipal | andorrà | B & B, que va cedir amablement les instal·lacions per a aquest | | Països Catalans, i insistí sobre els motius de la presentació en terres | andorranes | . Finalment, Max Cahner parlà de les peculiaritats d'Andorra com a estat, | | els presents a l'acte, convé destacar la presència de l'ex-cap de govern | andorrà | , Òscar Ribas Reig, que conversà amb els oradors i mostrà un viu interès | | per la publicació. Igualment, hi havia el president del Comitè Olímpic | Andorrà | , Isidre Baró, i el president de la Unió Hotelera de les Valls d'Andorra, | | Lluís Muñoz, president, també, del consell d'administració de la Caixa | Andorrana | de Seguretat Social. En la taula presidencial seia Marc Vila i Vila, | | la presentació obliga a incloure el director adjunt del Servei de Policia | Andorrana | , Joan Ambatlle; el cap de Personal de la Casa de la Vall, Lluís Kinder; | | l'esdeveniment un ressò important. Una excel·lent acollida de la societat | andorrana | , que es va concretar, ja en la primera setmana de permanència en els | | 600 homes i 700 cavalleries. Alguns dels jaciments | andorrans | eren explotats encara en començar la centúria actual; les mines de | | Arrendatària de Tabacs, d'Espanya, ha arribat a una convenció amb els | andorrans | , segons la qual es queda tot el tabac que es produeixi a les Valls, | | el tema del glacialisme, per bé que sense entrar en el detall del sector | andorrà | . El (1947), Solé Sabarís i Llopis Lladó publiquen la memòria del | | "El medio y la vida en Andorra". És la primera monografia | andorrana | que tracta tots els aspectes del Principat. En els primers capítols, | | (1978), per part del Centre de Perpinyà de l'Institut d'Estudis | Andorrans | , publica un mapa geomorfològic del sector Casamanya-Ensegur-Coma Obaga, a | | palesos els trets geològics i geomorfològics més notables del territori | andorrà | insistint especialment en la importància del fet glacial. Posteriorment a | | (1983). 2 Característiques geològiques del substrat | andorrà | El rocam de les Valls d'Andorra és compost per materials prehercinians | | duresa que els diferencien de la resta de les formacions esquistoses | andorranes | . 2.1.3 Materials del Cambrià-Ordovicià poc metamorfosats En | | d'una manera molt general, a les principals formes de modelat del relleu | andorrà | , insistint però, especialment, en el modelat glacial. 3.1 Formes | | el nombre de cubetes de sobreexcavació existents en els diversos sectors | andorrans | , ens adonarem que la majoria d'aquestes formes es concentren en el sector | | les últimes glaceres fins a l'actualitat, s'han produït a l'alta muntanya | andorrana | uns processos morfogenètics relacionats amb l'acció gel-desgel, anomenats | | destacades entre les accions morfodinàmiques actuals en el Pirineu | andorrà | . Tant l'àmbit geogràfic d'influència d'aquests processos com llurs | | 3.5 Cronologia de les principals formes del relleu | andorrà | A títol de resum dels diferents tipus de modelats analitzats en aquest | | voldríem fer les següents constatacions: Si hom analitza el relleu | andorrà | a gran escala (vegeu la Fig. 7), els fets més ostensibles són |
|
