DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
anell M 1902 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb anell Freqüència total:  1902 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb vosaltres. I sense exactitud us recordo, perquè el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els
el somrís, li allarga una mà grassoneta i acollidora, blanca, i l'anell de brillants que duu al dit centelleja cap a totes bandes, tacant les
color negre centellejant que sembla completar l'efecte de la pedra de l'anell de la mestressa. —I la roba interior? Us heu posat bragues? —Sí... Les
inclinat sobre les cordes, obté amb dits múltiples. S'ha tret els anells, abans de tocar, i brillen sobre la tapa closa del pianoforte. La cera
Wanda Landowska en els concerts ara fa vint anys. No duu arracades ni anells, només un cordó d'or del qual pengen tots els triangles i totes les
que l'home que és a la barra —un tahitià enorme, amb el tors nu i amb un anell de coure al dit gros del peu— fa una cara com si li arrenquessin un
cigró sobre les tres panxes de l'armilla? Que ara un vestit, que ara un anell... T'agradaria, oi? /Xela\ M'hauria agradat més que t'haguessin
Ploro i somric en silenci i en soledat. Cerco l'anell que he perdut allà on hi ha llum i bonança. /Tutto
I que en sap de coses en Pepe, i quin gust té! Heu vist, noies, els anells que porta? I què me'n dieu de la seva cadena de rellotge? I l'elegància
a fer el vermut i a menjar popets. En Cintet va dir que si necessitàvem anell ell coneixia un joier que ens el donaria a més bon preu. I en Mateu va
, de mitja a mitja. Van dir que li havien tret la cadena d'or del coll i l'anell i ho van donar a en Quimet. I la veïna que tenia el fill jardiner, va dir
vengui N' Estel d'Or també s'ha d'amagar mentres renti i li ha d'amagar l'anell, que ella haurà deixat sobre una roca. Mentres el cerqui, ha de sortir En
una roca. Mentres el cerqui, ha de sortir En Bernat i li ha d'entregar l'anell. Llavors N' Estel d'Or li dirà el que ha de fer per arribar al Castell.]
al Castell.] [Al cap de poc temps, arriba Na Margalida, que es treu l'anell i el posa damunt una roca. En Bernat està amagat darrera unes mates,
N' Estel d'Or, que fa el mateix que la seva germana. En Bernat li amaga l'anell i ell s'amaga, com abans, darrera unes mates. N' Estel, mentres renta la
Cavalls Encantats". Quan ha acabat de rentar, es posa a cercar l'anell i no el troba per enlloc. Surt En Bernat i l'hi dóna. N' Estel ho agraeix,
primera i darrera estrofes pel quartet de trompes. En posar-se a cercar l'anell se senten novament els motius de la introducció del primer acte
no t'has de bategar gens, mes quan N' Estel d'Or arribi li has d'amagar l'anell. És la reina de les fades i te dirà què has de fer. Si no fas el que
post d'or davall l'aixella. Es treu les faldetes i els esclops i deixa l'anell damunt una roca. Es posa a cantar la cançó popular del rei mariner,
[(Acaba de cantar, es posa les faldetes i els esclops, agafa l'anell i se'n va amb el cove damunt el cap i la post davall l'aixella)].
Canta la cançó dels cavalls encantats. Mentre renta, En Bernat li amaga l'anell).] Estel d'Or El meu pare té un cavall, com el vent corre.
[(Acaba de rentar, es posa les faldetes i els esclops. Es va a posar l'anell i no el troba enlloc).] Escena V [(Estel d'Or dirigint-se
¿Per què, dreçant paranys fins a la platja, mentre rentava, m'heu robat l'anell? Chor de fades Res no sabem del vostre anell, Senyora, sumides
m'heu robat l'anell? Chor de fades Res no sabem del vostre anell, Senyora, sumides per la llum dins el neguit: ¿Oblidau que l'astúcia
ens fuig, amb les tenebres de la nit? [(Bernat surt i entrega l'anell a N' Estel d'Or).] La fita de ma ruta apar atesa, just d'esguardar
atesa, just d'esguardar les vostres resplendors! Aquí teniu el vostre anell, princesa, que com estrella m'ha guiat a vós! Deixau que besi vostres
però el destí crudel vos departia i ja brillava en vostre dit l'anell que a una altra vida vostra vida unia. Presonera del fat, dins
Va romandre insensible a la besada i va llançar al mar el nou anell." "I jamai les cançons d'estrangeria no escoltarà, ni les
va preguntar-li si el voldria per marit; al cap d'una setmana li duia l'anell: aquell magnífic brillant que ara Laura besa i que, quan va veure'l per
el mateix cobriment de cor com ara fa dos mesos, quan Tomàs va donar-li l'anell de prometatge. I en passar sota la volta i llegir el nom de l'amo, que va
al mirall. El somriure li torna al llavi quan fa lluir el brillant de l'anell, a la manera d'una alosa encisada. Es posa la mà al pit, decanta el cap i
banc a totes les festes religioses; s'acosta amb tremolors de goig a l'anell del senyor Bisbe si vesteix de pontifical; puja als cambrils més
episcopal va tenir el goig de saludar el senyor Bisbe i de besar-li l'anell. Els murmuris de Comarquinal entorn dels brasers anaren pujant de to;
ungles polides de rosa o que li fulgurava l'iris del gran brillant de l'anell. Tan arrelat és en la dona l'instint d'alerta per a guanyar sempre en la
mateixa elegància d'abans; en passar-se la mà pel front, el brillant de l'anell, que no abandonà mai, fulgura amb les clarors més radiants. L'oncle
s'encongeixi, que s'enrogalli, mancada d'aire net en què dilatar els anells ondulants del so. És un d'aquells dies sense cel ni distàncies, tan
ben bé càrrec. El llum del portal li encén les clarors del brillant de l'anell, que no s'havia tret mai. El retira del dit, a poc a poc, sense cap
, o com si fos l'hora de casar-se; la roba blanca; el brillant de l'anell: l'anell!, si avui l'hi ha pres Teresa amb un gest àvid, de garsa!
si fos l'hora de casar-se; la roba blanca; el brillant de l'anell: l'anell!, si avui l'hi ha pres Teresa amb un gest àvid, de garsa!... Li torna
: carro, copa per a beure, argent, sílex, cabdell de fil, braçalet, or, anell d'or, pic, franja acolorida del vestit, bastó, vànova, mesura, bigoti,
Més á més del retrato, podría deixar una petita memoria á la Toneta, un anell, per exemple. La pobra xicota s' ho ben mereixía: l' estimava tant! —M'
Que hermosa estava!... Cá! cá! li daré 'l retrato, li regalaré l' anell, se quedará d' alló més contenta per uns quants dias, y desde Ripoll, per
espant com la roba s' escapava d' aquella má de cera y engalanada ab l' anell qu' ell li havía regalat. Los dits no feyan sinó esgarrapar lo mocador á
y més complicat. Y ni plática, ni carta de Sant Pau, ni benedicció de l' anell! Á las noyas los hi semblava impossible qu' ab tan breus paraulas se
com en la llum del dia. Em recomanà que passés un quant temps sense dur l'anell i que no fes cap pas per valorar-la. Això la podria perdre, a ella i a
francs. Un cop allí vaig proposar el rellotge. Sis francs. I després l'anell, present de la meva amiga francesa. Ni van posar-hi preu. El metall no
àvidament. Fou en aquest precís instant que vaig adonar-me de l'anell que portava en un dit i que no em servia per a res, ni per a empenyorar-lo
i desenllaçar-se els dits, treure's i posar-se nerviosament els anells, i en el gest repetit de Lluís, que es retocava a cada instant el mocador
cor el germen del seu amor adúlter. I ell va ser el nuvi, no l'elegit. L'anell estava destinat a un altre; però el matrimoni amb l'hereu Aguilera
torbada, avergonyida. Ara, en recordar aquella escena, va afermar l'anell entorn del seu dit i es va estrènyer la mà, commosa. Si hagués estat

  Pàgina 1 (de 39) 50 següents »