Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de l'altre i esperava que es decidís a abordar-lo. Perquè, expert en les	angúnies	que desfermava en aquella mena de vells senyors àvids i tímids, de
embruixat. Tot això que t'explico, per trenta rals. "Calia veure les	angúnies	de nostrama per penjar la bosseta al coll de Candaina: semblava més fàcil
Sortíem a menjar, a passejar, i després tornàvem al pis. Passàvem	angúnies	i necessitats; però ella estava contenta, i mai no he vist alegria com la
busca de tia Càndia. Tia Càndia era el seu àngel protector en les seves	angúnies	d'aquells dies. No era pas que la vella no li hagués desaconsellat amb
Ella curà del seu fill amb sol·licitud, i, tal vegada enmig de les seves	angúnies	es sentí benaurada per l'ocasió que se li presentava de poder dedicar-li
amb tu una vegada —una vegada almenys— sense inquietud, sense aquesta	angúnia	contínua de pensar que ens poden veure, de la por del teu pare; que ta
en la seva ànima, per tal com estava més que mai ofegada de misèries, d'	angúnies	i de solituds. Tino Costa, des de l'infern on havia davallat en la seva
en aquell instant en el seu rostre lívid i desencaixat, en el seu crit d'	angúnia	i de terror. Ell callà; comprengué que tot seria inútil; quan li
I Déu llegirà al seu cor tots els seus patiments; llegirà les seves	angúnies	; hi llegirà el seu caminar perduda per la terra i les seves nits de
És ben probable que el duc Carles August de Weimar no sentís mai cap	angúnia	sobre la licitud de l'ordre que ell regentava. El botiguer de la
sang damunt les taules i l'olor densa que se'n desprèn arriben a fer	angúnia	. Però els camperols mengen, bromegen, conten acudits, especialment
i li explicà que ell havia mort molta gent. "Al principi em feia	angúnia	; però després despatxava els homes amb la mateixa tranquil·litat amb què
oficials. En Companys parlà poc després. A la ciutat hi ha una gran	angúnia	. 1 febrer. Fa una mica de llevant i hi ha un embolcall
Vaig al poble. Diu que es fan concentracions de tropes a Vic. Ens fa	angúnia	pensar que la guerra pugui acostar-se al nostre recer, malmetre els
forta excitació nerviosa, però li passa aviat. Hem passat uns moments d'	angúnia	. A la tarda rellegeixo el llibre d'Aubrey Bell. Presenta l'ànima
sobre Pierre Motin. Estic fatigat: aquests dies dormo malament, amb	angúnia	. Avui el diari publica l'ordre de mobilització de dues lleves més:
la lentitud de la guerra, que implica tants sofriments: algú em retreia l'	angúnia	i el fred dels pobres minyons a les trinxeres. El diari d'avui duu una
sense esclatar. Però aquestes explosions seques, metàl·liques, em fan	angúnia	: no puc evitar-ho. La Roser plorava i l'Albert tenia un aire bastant
vora el foc, menjaven, s'espollaven les cames. Jo era al llit, ple d'	angúnia	. La gent de casa m'anaven comunicant tot el que feien els soldats. El que
(dotze, i alguns feixuguíssims), que passem una estona d'indecisió i	angúnia	, però uns joves molt amables ens acompanyen en cotxe fins al carrer
teranyines i una vida misteriosa i agitada, animal, que la seva	angúnia	no li ha permès de contemplar. L'home i la dona, tots dos joves, ella
somreia, però es contemplava el seu fill amb una certa inexplicada	angúnia	. S'interrogava a si mateix amb sorpresa, per què no se sentia orgullós?
que fan tertúlia al carrer se n'adonen ja fa dies que una subtil	angúnia	plana sobre la ciutat. Com és possible que no vinguin ordres de Madrid?
exterioritzadora dels sentiments, que guardi només per a mi el plor i l'	angúnia	sense fer-los coneixedors a ningú més que a tu... Però el fet que no
davant meu, quasi tangible. Sabia, però, que no hi eres. I el dolor, l'	angúnia	, el neguit s'anaven convertint en desesperació. No podia o no sabia viure
no conec i que tampoc no m'interessen. Confessar-li fins i tot la por, l'	angúnia	, el fàstic de viure, dir-li tot el que sent però no el que sé. Negar
que té proporcions de matalàs. Aquesta bona senyora es mor de fred, d'	angúnia	i d'enyorament. Deu tenir un mal molt greu al fetge i és evident que no
el dia, amb una calor d'asfíxia, una pressió a la sang i una mena d'	angúnia	, que no es poden descriure. La grua mandrosa talla les aigües, d'un verd
les darreres llums d'aquest port, sentiu que aquella opressió, aquella	angúnia	, aquella calor obsessionant del Canal de Panamà, es van esvaint de mica
civilització cristiana, i això, que en un altre lloc potser faria	angúnia	—imagineu els descarregadors dels molls de tot el món guarnits amb
—en el qual emergeixen cap al tard les fines aletes del tauró— una mena d'	angúnia	, i es dirigeix a la dutxa de l'hotel, més civilitzada i més hospitalària,
com els àngels. La promiscuïtat, castíssima i dolorida, feia una certa	angúnia	, i els peus, petits i secs, dels xinesos ens varen fer pensar en les
Una piragua solitària enmig del mar és una visió que fa una certa	angúnia	; de seguida penseu en una desgràcia o en qui sap què. Aquesta feble
i exaltat copsada des dels aires es neteja, es concreta i es refresca. L'	angúnia	desapareix, i quan l'avió arriba a Colón sembla que se us clavi una
de la nostra originalitat creadora. De la mateixa manera, no em fa	angúnia	que en la dedicació catalana a una comuna obra hispànica, l'ull poc
del teu pare i del teu germà... i de les dones, Caín! Em fas una mica d'	angúnia	. Temo que el Senyor —i que Ell em perdoni— no sap ben bé amb qui se les
recordar i dir que no te l'estimaves. No ens farà cap	angúnia	de veure com li manques. Serà com un espectre
)] És clar. [(Pausa. Se sent la sirena d'una fàbrica.)] Quina	angúnia	! [(Passeja nerviós.)] Si jo manés, escanyaria totes les sirenes.
És que ja hi he vingut, de cansat. Però, digues: ¿no et faria	angúnia	parlar amb mi, veure'm?... És clar, a tu tant te fa. Però a mi
voler ella parlar.)] Calla, no xerris més. Xela Et fa	angúnia	que et digui tal com sóc? I, no et creguis, tinc ganes de no fer-la
a dintre d'una. I, si vols, no l'estimo gens i fins i tot em fa	angúnia	; però també em fa pietat. Andreu I t'hi casaràs, Xela?
que sí, que ens casarem. Andreu Ah! És això, eh? Et fa	angúnia	, oi? ¿És això el que vols dir-me? Doncs, mira: veus? Sóc
se'n va i que torna com si t'anés acotxant de mica en mica. Tots em feu	angúnia	. Voldria estar ben sol i adonar-me que visc. ¿Sents, Xela? Havia enyorat
hi posi els fills; i, tots plegats, que arrosseguem aquest batibull d'	angúnies	, i arri, arri, somera! I si el camí és de cabra o dels que pugen com
veig tan avall, que més m'estimo mirar com caus tot sol i com et mors d'	angúnia	. Havia jurat cent cops que em venjaria. Ara em sento venjat. Ella ja sap
Estimava tant les coses que eren del meu món de criatura, que em feia	angúnia	abandonar-les. Xela El que tu pintes és un món fet amb
taula. Se'n torna sense gosar parlar.)] Amèlia Em fa	angúnia	veure plorar la Xela. ¿Per què l'has fet plorar? Andreu
jo si aquest monyó de poema, que t'ofereixo, fa molta	angúnia	. Quan penso en els espessos emparrats de raïms que
mil colors i me'n vaig entornar enrabiada, sobretot amb mi mateixa, i amb	angúnia	perquè sentia que el jove em mirava l'esquena i em travessava la roba i
va venir aquella cosa. En Quimet, de vegades, tenia com una mena d'	angúnia	. I deia, tinc angúnia, i no parlava de la cama, només de l'angúnia que

Pàgina 1 (de 41)

50 següents