 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb angoixós |
Freqüència total: 452 |
CTILC1 |
| en aquella figura. La solitud es feia a poc a poc més sensible, més | angoixosa | en el contrast amb la felicitat que en ella entreveia. Tino Costa, en la | | creixent, abassegador de veure la seva amada. La seva ànima, enmig de l' | angoixosa | soledat en què es sentia perduda, volava cap a ella en cerca d'emparança, | | acabava d'extingir-se a la plaça; el silenci s'havia fet després més | angoixós | , amarat d'una nova tristesa; tornaren a sentir-se els crits dels bevedors | | estreta contra el seu costat, li parlava del seu amor amb accent gairebé | angoixós | de sinceritat i de sentiment, la feia delirar. Però l'emoció més pura, la | | irreal. Però amb quina tremenda eloqüència cridava tot! Amb quins sords i | angoixosos | clams ressonava a la seva ànima! El comte passava la terrible porta; els | | impresa en tot el posat de la figura i, sobretot, en aquesta interrogació | angoixosa | del petit rostre aixecat, gest de celestial inspiració del qual ell | | visió l'abrivà encara més, féu encara més ampla la seva solitud, gairebé | angoixosa | . Bufava un vent fred, deslligat sobtosament; el vent agitava les altes i | | de la seva veu, que l'atreia vivament; que semblava ja apaivagar la seva | angoixosa | set de companyia. Tino Costa va dir-se a l'instant: "Aniré amb aquesta; | | d'aquest desig inajornable i una infinita sensació de venciment, un anhel | angoixós | de pau. "La bèstia ferida torna al seu refugi", pensà. I sentí com si | | en el seu esperit tanta estona després, i amb un ressò de terrors tan | angoixosos | ? Passat el Nadal, Tino Costa havia tornat a insistir a sa mare perquè | | se li ofegà a la gola; girà l'esguard entorn seu, aterrit, en una muda i | angoixosa | demanda d'auxili; però únicament ombres d'arbres, figures tenebroses i | | d'un terror nou: en la cara de la mare persisteix la mateixa expressió d' | angoixosa | ansietat. Maria Àgueda l'estreny de nou, l'oprimeix contra el seu pit i | | "Mare!" Tampoc no diu res; tampoc no contesta ella a la seva crida | angoixosa | ; tampoc ara no el mira. Només el seu rostre aixecat vers el cel —la seva | | d'ella, li buscava el rostre, sense deixar de cridar-la, amb veu més | angoixosa | , més barbotejant i cada vegada més torbada. El rostre d'ella era fred: | | destriem en la rutina quotidiana, es revelarien tremendament, èpicament | angoixoses | , sota l'òptica amplificadora, minuciosa, violenta, d'un gran novel·lista. | | a 5 graus sota zero. Aquests dies, a Barcelona, pensava en l' | angoixós | contrast entre el risc terrible de la guerra a la ciutat mateixa, sempre | | i, després, ja ningú no s'hagués de retrobar. Sentia al pit una opressió | angoixosa | ; respirava amb dificultat, i mirava, i tornava a mirar, devers la | | Respirava penosament i al rostre anava imprimint-se-li una expressió | angoixosa | . Una suor lleu, freda, li inundava el front. Allò que ara l'anguniejava | | la màquina, i els vaig deixar una nota. L'excursió va ser | angoixosa | . Un vent sense remissions ens ajupia. I de tornada el | | i tot aquells als qui repugna la pintura picassiana. Aquest estremiment | angoixós | que Picasso comunica a la realitat, en pintar-la, redimeix les coses de | | solució dels seus amors amb l'estudiant de capellà; amors fins aleshores | angoixosos | com un pecat. La intervenció de Laura calmà les confusions d'aquell | | no es mou de casa. Laura i Teresa el miren de reüll, amb l'esperança | angoixosa | de veure'l que s'aixequi de la cadira; però ell s'hi recalca més a gust i, | | inabastable... Mossèn Joan Serra, després de dues hores de recerca | angoixosa | , arriba a temps que li senyalin el cotxe resplendent, que s'emporta la | | de fred i d'esborronament a l'arrel dels cabells. El pit em bategava | angoixós | , però amb una angoixa dolça; tot jo vibrava amb una emoció tendríssima, | | una lassitud indefinible. Era una mena de tristesa i d'enyor; era una | angoixosa | sensació de remordiment i de fallida que no em deixava l'esma de fer un | | anys! I junt amb allò, la meva cambra tan plena de fantasmes grandiosos, | angoixosos | o absurds que es sobreposaven a la meva persona real i l'ofegaven! I el | | tenir conseqüències venturoses. Van tornar les ànsies antigues. Un afany | angoixós | d'expressar una certa cosa que em semblava portar dintre meu em feia | | tot jo em vaig trobar sacsejat, com qui passa per un trànsit molt | angoixós | i sent un desig de defugir tota companyia per esbravar-se com li sembli. | | en les meves tasques, però em costava de posar-hi atenció. Vivia en una | angoixosa | dispersió interior. Tan poc segur estava dels meus actes, que no havia | | i jo havia anat a marina en cerca de distracció, després d'una nit | angoixosa | . Aquella dona em tornava l'abrivament. Però quin abrivament! El de la | | nul·litat se'm presentà amb una claredat sinistra. Dins la fosca, per | angoixosa | que sigui, hom pot crear il·lusions, alçar fantasmes; fins de les runes | | era sinònim de resurrecció, com ho havia estat per a mi en aquells dies | angoixosos | . Tot jo era pres d'un violent desig de tastar coses noves, de fer | | pel braç. Una va posar-me la mà sota el ventre. Jo fugia perdudament | angoixós | . Una d'elles va cridar a les altres: —/Il faut le laisser, il ne | | són les dades que m'aportà la muller de Baroni, els personatges, amb l' | angoixosa | figura del vell, la del fill que encara se m'apareix misteriós, potser | | penoses la perspectiva de passar una nit al ras no pot ésser una cosa tan | angoixosa | com jo suposo. No, en efecte, passar una nit al ras no té cap | | allargar-se infinitament, irònicament, dins l'obscuritat que feia més | angoixosa | la marxa. Jo sentia una tebior mullada a l'esquena. Suava d'angúnia més | | intrús. Em comprens, Mònica? El que Mònica brutalment comprenia eren les | angoixoses | raons de la seva mare. Va tancar els ulls amb el desig de quedar abolida. | | als cinquanta anys! Sí, gelós, víctima d'un inguarible mal crònic, tan | angoixós | com el primer dia, insistent com un corc, irreductible. "A ella, no la | | distint! Però el fang devia conservar l'empremta del seu cos, el senyal | angoixós | dels seus dits, el rastre excitat del seu panteix, els dos petits forats | | definitiu: comoditats, una gran casa, la solució de tants problemes | angoixosos | ... "Adéu, Lluís; demà no podré venir... No, demà passat, tampoc... | | va sospirar en totes les seves obres, i pregonava amb signes | angoixosos | que tot era perdut. Culpable, el rèptil fugí als | | vegada, esbufegant. Zorbàs arrufava les celles, la seva cara tenia una | angoixosa | gravetat. Ja no llançava més crits. Amb les mandíbules serrades | | pel sol, la vida que se'n va, tot això em va omplir novament d' | angoixosa | torbació. De nou ressonava en mi, amb el crit de les grues, el terrible | | Vaig arribar a la mar, caminava per vora l'aigua amb pressa. Que és | angoixós | caminar tot sol per la vora de la mar! Cada ona, cada ocell del cel, et | | seva imaginació: encara que m'he adonat que la dificultat és molt massa | angoixosa | perquè em sorprengui ni poc ni molt la vacil·lació d'estendre el principi | | vital". La longevitat sistemàtica està convertint-se en una perspectiva | angoixosa | : cada dia hi ha més vells, i cada dia hi ha molts més joves que, al seu | | se centra en la importància de la tècnica. ¿La discutiríem? La pregunta | angoixosa | és la de si pot funcionar una "tècnica" sense "tecnòcrates". No ens | | ni els hi queda lloc. La funció de l'idioma es debilita fins a un mínim | angoixós | . En realitat, deriva cap a l'escanyoliment d'una "koiné" | | serà solament d'una província. L'amfibologia resultava d'una malignitat | angoixosa | . Potser per aquesta confusió de nomenclatura la qüestió del | | no puguin ésser descobertes; es desenvolupa, per tant, una inseguretat | angoixosa | , i és que sempre sembla possible de sentir noves repeticions: el |
|
