Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en aquella figura. La solitud es feia a poc a poc més sensible, més	angoixosa	en el contrast amb la felicitat que en ella entreveia. Tino Costa, en la
creixent, abassegador de veure la seva amada. La seva ànima, enmig de l'	angoixosa	soledat en què es sentia perduda, volava cap a ella en cerca d'emparança,
acabava d'extingir-se a la plaça; el silenci s'havia fet després més	angoixós	, amarat d'una nova tristesa; tornaren a sentir-se els crits dels bevedors
estreta contra el seu costat, li parlava del seu amor amb accent gairebé	angoixós	de sinceritat i de sentiment, la feia delirar. Però l'emoció més pura, la
irreal. Però amb quina tremenda eloqüència cridava tot! Amb quins sords i	angoixosos	clams ressonava a la seva ànima! El comte passava la terrible porta; els
impresa en tot el posat de la figura i, sobretot, en aquesta interrogació	angoixosa	del petit rostre aixecat, gest de celestial inspiració del qual ell
visió l'abrivà encara més, féu encara més ampla la seva solitud, gairebé	angoixosa	. Bufava un vent fred, deslligat sobtosament; el vent agitava les altes i
de la seva veu, que l'atreia vivament; que semblava ja apaivagar la seva	angoixosa	set de companyia. Tino Costa va dir-se a l'instant: "Aniré amb aquesta;
d'aquest desig inajornable i una infinita sensació de venciment, un anhel	angoixós	de pau. "La bèstia ferida torna al seu refugi", pensà. I sentí com si
en el seu esperit tanta estona després, i amb un ressò de terrors tan	angoixosos	? Passat el Nadal, Tino Costa havia tornat a insistir a sa mare perquè
se li ofegà a la gola; girà l'esguard entorn seu, aterrit, en una muda i	angoixosa	demanda d'auxili; però únicament ombres d'arbres, figures tenebroses i
d'un terror nou: en la cara de la mare persisteix la mateixa expressió d'	angoixosa	ansietat. Maria Àgueda l'estreny de nou, l'oprimeix contra el seu pit i
"Mare!" Tampoc no diu res; tampoc no contesta ella a la seva crida	angoixosa	; tampoc ara no el mira. Només el seu rostre aixecat vers el cel —la seva
d'ella, li buscava el rostre, sense deixar de cridar-la, amb veu més	angoixosa	, més barbotejant i cada vegada més torbada. El rostre d'ella era fred:
destriem en la rutina quotidiana, es revelarien tremendament, èpicament	angoixoses	, sota l'òptica amplificadora, minuciosa, violenta, d'un gran novel·lista.
a 5 graus sota zero. Aquests dies, a Barcelona, pensava en l'	angoixós	contrast entre el risc terrible de la guerra a la ciutat mateixa, sempre
i, després, ja ningú no s'hagués de retrobar. Sentia al pit una opressió	angoixosa	; respirava amb dificultat, i mirava, i tornava a mirar, devers la
Respirava penosament i al rostre anava imprimint-se-li una expressió	angoixosa	. Una suor lleu, freda, li inundava el front. Allò que ara l'anguniejava
la màquina, i els vaig deixar una nota. L'excursió va ser	angoixosa	. Un vent sense remissions ens ajupia. I de tornada el
i tot aquells als qui repugna la pintura picassiana. Aquest estremiment	angoixós	que Picasso comunica a la realitat, en pintar-la, redimeix les coses de
solució dels seus amors amb l'estudiant de capellà; amors fins aleshores	angoixosos	com un pecat. La intervenció de Laura calmà les confusions d'aquell
no es mou de casa. Laura i Teresa el miren de reüll, amb l'esperança	angoixosa	de veure'l que s'aixequi de la cadira; però ell s'hi recalca més a gust i,
inabastable... Mossèn Joan Serra, després de dues hores de recerca	angoixosa	, arriba a temps que li senyalin el cotxe resplendent, que s'emporta la
de fred i d'esborronament a l'arrel dels cabells. El pit em bategava	angoixós	, però amb una angoixa dolça; tot jo vibrava amb una emoció tendríssima,
una lassitud indefinible. Era una mena de tristesa i d'enyor; era una	angoixosa	sensació de remordiment i de fallida que no em deixava l'esma de fer un
anys! I junt amb allò, la meva cambra tan plena de fantasmes grandiosos,	angoixosos	o absurds que es sobreposaven a la meva persona real i l'ofegaven! I el
tenir conseqüències venturoses. Van tornar les ànsies antigues. Un afany	angoixós	d'expressar una certa cosa que em semblava portar dintre meu em feia
tot jo em vaig trobar sacsejat, com qui passa per un trànsit molt	angoixós	i sent un desig de defugir tota companyia per esbravar-se com li sembli.
en les meves tasques, però em costava de posar-hi atenció. Vivia en una	angoixosa	dispersió interior. Tan poc segur estava dels meus actes, que no havia
i jo havia anat a marina en cerca de distracció, després d'una nit	angoixosa	. Aquella dona em tornava l'abrivament. Però quin abrivament! El de la
nul·litat se'm presentà amb una claredat sinistra. Dins la fosca, per	angoixosa	que sigui, hom pot crear il·lusions, alçar fantasmes; fins de les runes
era sinònim de resurrecció, com ho havia estat per a mi en aquells dies	angoixosos	. Tot jo era pres d'un violent desig de tastar coses noves, de fer
pel braç. Una va posar-me la mà sota el ventre. Jo fugia perdudament	angoixós	. Una d'elles va cridar a les altres: —/Il faut le laisser, il ne
són les dades que m'aportà la muller de Baroni, els personatges, amb l'	angoixosa	figura del vell, la del fill que encara se m'apareix misteriós, potser
penoses la perspectiva de passar una nit al ras no pot ésser una cosa tan	angoixosa	com jo suposo. No, en efecte, passar una nit al ras no té cap
allargar-se infinitament, irònicament, dins l'obscuritat que feia més	angoixosa	la marxa. Jo sentia una tebior mullada a l'esquena. Suava d'angúnia més
intrús. Em comprens, Mònica? El que Mònica brutalment comprenia eren les	angoixoses	raons de la seva mare. Va tancar els ulls amb el desig de quedar abolida.
als cinquanta anys! Sí, gelós, víctima d'un inguarible mal crònic, tan	angoixós	com el primer dia, insistent com un corc, irreductible. "A ella, no la
distint! Però el fang devia conservar l'empremta del seu cos, el senyal	angoixós	dels seus dits, el rastre excitat del seu panteix, els dos petits forats
definitiu: comoditats, una gran casa, la solució de tants problemes	angoixosos	... "Adéu, Lluís; demà no podré venir... No, demà passat, tampoc...
va sospirar en totes les seves obres, i pregonava amb signes	angoixosos	que tot era perdut. Culpable, el rèptil fugí als
vegada, esbufegant. Zorbàs arrufava les celles, la seva cara tenia una	angoixosa	gravetat. Ja no llançava més crits. Amb les mandíbules serrades
pel sol, la vida que se'n va, tot això em va omplir novament d'	angoixosa	torbació. De nou ressonava en mi, amb el crit de les grues, el terrible
Vaig arribar a la mar, caminava per vora l'aigua amb pressa. Que és	angoixós	caminar tot sol per la vora de la mar! Cada ona, cada ocell del cel, et
seva imaginació: encara que m'he adonat que la dificultat és molt massa	angoixosa	perquè em sorprengui ni poc ni molt la vacil·lació d'estendre el principi
vital". La longevitat sistemàtica està convertint-se en una perspectiva	angoixosa	: cada dia hi ha més vells, i cada dia hi ha molts més joves que, al seu
se centra en la importància de la tècnica. ¿La discutiríem? La pregunta	angoixosa	és la de si pot funcionar una "tècnica" sense "tecnòcrates". No ens
ni els hi queda lloc. La funció de l'idioma es debilita fins a un mínim	angoixós	. En realitat, deriva cap a l'escanyoliment d'una "koiné"
serà solament d'una província. L'amfibologia resultava d'una malignitat	angoixosa	. Potser per aquesta confusió de nomenclatura la qüestió del
no puguin ésser descobertes; es desenvolupa, per tant, una inseguretat	angoixosa	, i és que sempre sembla possible de sentir noves repeticions: el

Pàgina 1 (de 10)

50 següents