DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
angoixós A 476 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb angoixós Freqüència total:  476 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en aquella figura. La solitud es feia a poc a poc més sensible, més angoixosa en el contrast amb la felicitat que en ella entreveia. Tino Costa, en la
creixent, abassegador de veure la seva amada. La seva ànima, enmig de l'angoixosa soledat en què es sentia perduda, volava cap a ella en cerca d'emparança,
acabava d'extingir-se a la plaça; el silenci s'havia fet després més angoixós, amarat d'una nova tristesa; tornaren a sentir-se els crits dels bevedors
estreta contra el seu costat, li parlava del seu amor amb accent gairebé angoixós de sinceritat i de sentiment, la feia delirar. Però l'emoció més pura, la
irreal. Però amb quina tremenda eloqüència cridava tot! Amb quins sords i angoixosos clams ressonava a la seva ànima! El comte passava la terrible porta; els
impresa en tot el posat de la figura i, sobretot, en aquesta interrogació angoixosa del petit rostre aixecat, gest de celestial inspiració del qual ell
visió l'abrivà encara més, féu encara més ampla la seva solitud, gairebé angoixosa. Bufava un vent fred, deslligat sobtosament; el vent agitava les altes i
de la seva veu, que l'atreia vivament; que semblava ja apaivagar la seva angoixosa set de companyia. Tino Costa va dir-se a l'instant: "Aniré amb aquesta;
d'aquest desig inajornable i una infinita sensació de venciment, un anhel angoixós de pau. "La bèstia ferida torna al seu refugi", pensà. I sentí com si
en el seu esperit tanta estona després, i amb un ressò de terrors tan angoixosos? Passat el Nadal, Tino Costa havia tornat a insistir a sa mare perquè
se li ofegà a la gola; girà l'esguard entorn seu, aterrit, en una muda i angoixosa demanda d'auxili; però únicament ombres d'arbres, figures tenebroses i
d'un terror nou: en la cara de la mare persisteix la mateixa expressió d'angoixosa ansietat. Maria Àgueda l'estreny de nou, l'oprimeix contra el seu pit i
"Mare!" Tampoc no diu res; tampoc no contesta ella a la seva crida angoixosa; tampoc ara no el mira. Només el seu rostre aixecat vers el cel —la seva
d'ella, li buscava el rostre, sense deixar de cridar-la, amb veu més angoixosa, més barbotejant i cada vegada més torbada. El rostre d'ella era fred:
destriem en la rutina quotidiana, es revelarien tremendament, èpicament angoixoses, sota l'òptica amplificadora, minuciosa, violenta, d'un gran novel·lista.
a 5 graus sota zero. Aquests dies, a Barcelona, pensava en l'angoixós contrast entre el risc terrible de la guerra a la ciutat mateixa, sempre
i, després, ja ningú no s'hagués de retrobar. Sentia al pit una opressió angoixosa; respirava amb dificultat, i mirava, i tornava a mirar, devers la
Respirava penosament i al rostre anava imprimint-se-li una expressió angoixosa. Una suor lleu, freda, li inundava el front. Allò que ara l'anguniejava
la màquina, i els vaig deixar una nota. L'excursió va ser angoixosa. Un vent sense remissions ens ajupia. I de tornada el
i tot aquells als qui repugna la pintura picassiana. Aquest estremiment angoixós que Picasso comunica a la realitat, en pintar-la, redimeix les coses de
solució dels seus amors amb l'estudiant de capellà; amors fins aleshores angoixosos com un pecat. La intervenció de Laura calmà les confusions d'aquell
no es mou de casa. Laura i Teresa el miren de reüll, amb l'esperança angoixosa de veure'l que s'aixequi de la cadira; però ell s'hi recalca més a gust i,
inabastable... Mossèn Joan Serra, després de dues hores de recerca angoixosa, arriba a temps que li senyalin el cotxe resplendent, que s'emporta la
de fred i d'esborronament a l'arrel dels cabells. El pit em bategava angoixós, però amb una angoixa dolça; tot jo vibrava amb una emoció tendríssima,
una lassitud indefinible. Era una mena de tristesa i d'enyor; era una angoixosa sensació de remordiment i de fallida que no em deixava l'esma de fer un
anys! I junt amb allò, la meva cambra tan plena de fantasmes grandiosos, angoixosos o absurds que es sobreposaven a la meva persona real i l'ofegaven! I el
tenir conseqüències venturoses. Van tornar les ànsies antigues. Un afany angoixós d'expressar una certa cosa que em semblava portar dintre meu em feia
tot jo em vaig trobar sacsejat, com qui passa per un trànsit molt angoixós i sent un desig de defugir tota companyia per esbravar-se com li sembli.
en les meves tasques, però em costava de posar-hi atenció. Vivia en una angoixosa dispersió interior. Tan poc segur estava dels meus actes, que no havia
i jo havia anat a marina en cerca de distracció, després d'una nit angoixosa. Aquella dona em tornava l'abrivament. Però quin abrivament! El de la
nul·litat se'm presentà amb una claredat sinistra. Dins la fosca, per angoixosa que sigui, hom pot crear il·lusions, alçar fantasmes; fins de les runes
era sinònim de resurrecció, com ho havia estat per a mi en aquells dies angoixosos. Tot jo era pres d'un violent desig de tastar coses noves, de fer
pel braç. Una va posar-me la mà sota el ventre. Jo fugia perdudament angoixós. Una d'elles va cridar a les altres: —/Il faut le laisser, il ne
són les dades que m'aportà la muller de Baroni, els personatges, amb l'angoixosa figura del vell, la del fill que encara se m'apareix misteriós, potser
penoses la perspectiva de passar una nit al ras no pot ésser una cosa tan angoixosa com jo suposo. No, en efecte, passar una nit al ras no té cap
allargar-se infinitament, irònicament, dins l'obscuritat que feia més angoixosa la marxa. Jo sentia una tebior mullada a l'esquena. Suava d'angúnia més
intrús. Em comprens, Mònica? El que Mònica brutalment comprenia eren les angoixoses raons de la seva mare. Va tancar els ulls amb el desig de quedar abolida.
als cinquanta anys! Sí, gelós, víctima d'un inguarible mal crònic, tan angoixós com el primer dia, insistent com un corc, irreductible. "A ella, no la
distint! Però el fang devia conservar l'empremta del seu cos, el senyal angoixós dels seus dits, el rastre excitat del seu panteix, els dos petits forats
definitiu: comoditats, una gran casa, la solució de tants problemes angoixosos... "Adéu, Lluís; demà no podré venir... No, demà passat, tampoc...
va sospirar en totes les seves obres, i pregonava amb signes angoixosos que tot era perdut. Culpable, el rèptil fugí als
vegada, esbufegant. Zorbàs arrufava les celles, la seva cara tenia una angoixosa gravetat. Ja no llançava més crits. Amb les mandíbules serrades
pel sol, la vida que se'n va, tot això em va omplir novament d'angoixosa torbació. De nou ressonava en mi, amb el crit de les grues, el terrible
Vaig arribar a la mar, caminava per vora l'aigua amb pressa. Que és angoixós caminar tot sol per la vora de la mar! Cada ona, cada ocell del cel, et
seva imaginació: encara que m'he adonat que la dificultat és molt massa angoixosa perquè em sorprengui ni poc ni molt la vacil·lació d'estendre el principi
vital". La longevitat sistemàtica està convertint-se en una perspectiva angoixosa: cada dia hi ha més vells, i cada dia hi ha molts més joves que, al seu
se centra en la importància de la tècnica. ¿La discutiríem? La pregunta angoixosa és la de si pot funcionar una "tècnica" sense "tecnòcrates". No ens
ni els hi queda lloc. La funció de l'idioma es debilita fins a un mínim angoixós. En realitat, deriva cap a l'escanyoliment d'una "koiné"
serà solament d'una província. L'amfibologia resultava d'una malignitat angoixosa. Potser per aquesta confusió de nomenclatura la qüestió del
no puguin ésser descobertes; es desenvolupa, per tant, una inseguretat angoixosa, i és que sempre sembla possible de sentir noves repeticions: el

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »