Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
anguila F 434 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb anguila Freqüència total:  434 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Chrichton és el tipus de l'anglès bullit, amb la carn transparent com una anguileta crua. És d'aquests homes tan blancs, tan rossos, tan eteris, que sembla
mar té la seva importància, perquè és el lloc de l'oceà on totes les anguiles del món vénen a reproduir-se. Encara que sembli mentida, les anguiles
les anguiles del món vénen a reproduir-se. Encara que sembli mentida, les anguiles dels Alps, de la Patagònia, del Mississipí, de les planes de la
francès, però darrera d'aquest nom hi ha un groc pàl·lid i prim com una anguila que es posa les ulleres i tanca els diners a la caixa. El xinès té una
a més de les incomoditats i dels perills del coral, correu el risc de les anguiles, que mosseguen caninament i se us cargolen a les cames, i correu el risc,
sí, les dones: però la Xela, no. Em fuig dels dits, s'esmuny com una anguila. L'hi sé la A i la B, la veig per dins i... Ja ho
dir que quan en Quimet no tenia ganes de fer una cosa s'escorria com una anguila. Vaig anar a la cuina a beure aigua i en Mateu tenia la camisa xopa de
voltaven com si sempre tingués una escletxa a punt per deixar escapar l'anguila de la seva ànima. En el moment de jugar, l'interès de Reina ultrapassava
sobre una tripartició fonamental en clans de l'aigua (tortuga, castor, anguila, becadell, garsa), clans de la terra (llop, cérvol, ós) i clans de
del segon: segons els casos, l'infant serà feble i indolent com l'anguila i la serpent d'aigua, colèric com el bernat ermità, dolç i gentil com el
a l'una, de la tortugueta, de la tortuga, de la tortuga del fang, de l'anguila per a l'altra, i del gall dindi, de la grua, de la gallina, per a
Cambi de una mitxa. Tretze de gasto. D' un altre setze y un per l' anguila. Tano. ¡Quin mosso! Sempre parla de dinés ó de menjá. Aixó
I, d'un sol cop, vet aquí que la criatura llisca del seu ventre com una anguila. "Això passava un diumenge, i, quina casualitat: el diumenge vinent
M'agrada el teu gentil cos de la cintura avall; posa viva l'anguila i d'un cop la deixa morta! —Una altra banya del diable, aqueixa!
amb raó que no existia menja més deliciosa. Només hi comparava la sopa d'anguiles, tal com la feien coure a les salines del Grau del Rei. Animava i
algun flamenc; rates que, fetes amb arròs, tenen un paladar excel·lent, i anguiles. Precisament les anguiles són la base d'un requisit que els poblers
fetes amb arròs, tenen un paladar excel·lent, i anguiles. Precisament les anguiles són la base d'un requisit que els poblers condimenten en honor de Sant
Antoni: l'espinagada. Aquesta mena de coca hom la farceix amb espinacs, anguila, i un xic de picant. I tal dia com avui és anunciada als vidres de tots
mèrits, a unànime parer de fills i de nebots, eren la traça a pescar anguiles i l'haver fet de Jesús en aquella ingènua /Passió\ del menoret
volubilitat, de moltes coses: de les cries que tenien a casa seva, de les anguiles que pescava els dies de festa, abans de festejar, del vestit nou que li
Però, com al entrar a la presó, tingués l'atreviment de demanarme anguila pel servey que acabava de fer-me, y allargantli jo un durot de la
burgesa. Pel demés, la que servia d'ergàstula a una descomunal anguila, tampoc resultava atraient. L'anguila, quan no romania ensorrada us feia
servia d'ergàstula a una descomunal anguila, tampoc resultava atraient. L'anguila, quan no romania ensorrada us feia l'efecte d'un tros de beina d'espasí,
sota, molt lluny, els campanars i les teuladetes, i els rius com unes anguiles argentades! Els ocells, sense cap mena d'esforç, sense cap perill, obeint
que ben sovint no sé si era ell o era jo que aquella vegada trèiem les anguiles de sota les pedres i se'ns esmunyien del puny clos. I de aquí cap en mar
que l'ull segur d'un altre temps teniu, i aixequeu dreta una anguila en el cap del vostre nas: es pot saber com és que sou tan
roques balmades sota les quals, en l'aigua quieta i diàfana, cuejaven anguiles i barbs; l'ermita, guaita de l'afrau, que li feia esperançar
amb indolència, i, en un recó, fins llavors invisible, els "polls d'anguila", inquietats, dansaven en un remolí feroç convertits en llampecs
l'aprenentatge de pescador d'ungla. La sensació de tocar un peix o una anguila sota d'un roc; aquella suavitat exasperant que se li esmunyia dels dits,
a unglades. A voltes, un crit esglaiador anunciava la presència d'una anguila excepcional. Ningú no fóra capaç de descriure l'enrenou que es produïa.
pietat en aquella lluita d'energúmens contra la invisible i relliscosa anguila. Molls de cap a peus, amb la carn del tors macada, envermellida i
patètic, el cruixir dels tendons i el xipollejar subterrani. I agredien l'anguila a les palpentes, a bursades de fitora, si et val que et valgui, amb el
tot divertint-se amb les seves contorsions inversemblants. No sempre eren anguiles i peixos allò que els dits dels pescadors tocaven sota les roques. De
submergint les dues mans en aquell tou llefiscós i argentat de peixos, d'anguiles i de granotes encara palpitants. Arribaven al mas a posta de sol. Els
i la dona del masover els felicitaven. En un dient de parenostre, barbs, anguiles i granotes eren nets, esbandits i tirats a la paella. Encara amb llum de
on calia pescar uns quants fideus grocs i gruixuts amb botiró, com les anguiles en el riu. Amb quin goig i enveja mirava com la colla de peladors feien
rector pesca, com la llamprea, que diu que no té espina ni os, i com les anguiles, que diu que s'esmunyen com les ocasions, en la poesia de la mort, i de la
la qual graduava els becs de gas i els treia el moc. S'escorria com una anguila, era a tot arreu, cridava amb els músics, deslligava dubtes, feia
Es veuen volar ànecs arran de la vegetació esmorteïda i grassa. Les anguiles cuegen en els corrents d'aigua. Hi ha pescadors pels recs que les agafen
d'interior, somnia, per contrast, amb més afany. El basc fa el bacallà, l'anguila i tota mena de peixos amb salsa. Sap també treure del marisc atlàntic
discussions, a Bilbao, han estat sempre apassionades. Què és l'angula? És anguila? És una espècie d'anguila amb personalitat pròpia? És quelcom divers de
estat sempre apassionades. Què és l'angula? És anguila? És una espècie d'anguila amb personalitat pròpia? És quelcom divers de l'anguila? Jo puc comunicar
És una espècie d'anguila amb personalitat pròpia? És quelcom divers de l'anguila? Jo puc comunicar els últims resultats científics sobre l'angula, que
sobre l'angula, que semblen coincidir amb l'afirmació que l'angula és l'anguila minúscula, que surt del golf de Mèxic, navega tot l'Atlàntic i ve a criar
Déu. Aneu comptant, doncs: ací hi ha dèntols, cap rois, congres, morenes, anguiles, anfosos, tonyines, calamarsos, sípies, aluges, pops, llisses, vaques,
i la seva sofrença són doblades. Tenen els ulls de peix, l'esquelet d'anguila i la parla graciosa i embrollada dels pescadors de platja. Però la mirada
de sèquies i enflocada d'estanyols, amb una llampeguejant irisació d'anguila acabada de pescar, us recorda, com hi ha Déu, el Vacarés i la Camarga de
Aquestes atxes no eren pas enceses per a dar cops de fitora a les anguiles. No: hi havia una gran festa. S'escampaven sons de música i de cantúries,
en dansa un paorós aldarull, perquè dues cries lluitaven per un cap d'anguila, i a la fi va ser el gat qui l'hagué. —Així és com van les coses
aquest món— digué la mare dels ànecs. I es llepà el bec, perquè el cap d'anguila el volia ella. —Feu anar les cames —digué;— feu per manera de cloquejar

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »