Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seva raça. Tot esperant el drac, Andròmeda, serena i tranquil·la, sense	anguniosos	complexos onírics, no perdia l'esperança de ser deslliurada a temps. "I
gent que porta a l'esquena o en el record la marca d'un calvari	anguniós	, homes que patiren l'afront d'una ignomínia omnipotent. Per a tots ells,
de can Garrofó, una pobra dona veïna que està morint-se. Pàl·lida,	anguniosa	al llit rústic, voltada de dones amatents. El seu marit beu vi i diu
Realment, el ritme de les operacions militars s'accelera. Són uns dies	anguniosos	i intensíssims; tant com pel juliol del 36. 16
front, per les galtes, per la barbeta, la respiració li surt sacsejada i	anguniosa	, li xiula entre les dents. Després, però, encara és pitjor, perquè no pot
a vegades, el fill ja dormia. Aquesta nit també l'esperarà i se sentirà	anguniosa	i angoixada, i sortirà fins al malecó del canal, i anirà pujant —era tan
del Canal de Panamà ens va mig bullir el cor amb la seva humitat càlida i	anguniosa	, però l'opressió —que potser no ens volíem confessar— durava des que
tan desagraït que no reconeix els seus fills!... La pobra Mary estava	anguniosa	; el seu part era imminent i la goleta tardaria encara vuit dies a
el llac de Gatun, la selva tropical en efervescència i el pas lentíssim i	anguniós	a través d'aquest paisatge de follia i de matemàtiques. Ara tot això, que
que treuen llustre a la mica de color local amb una vehemència de les més	angunioses	. A la rada hi ha els nens despullats, que es capbussen i cacen la moneda
conrearàs tu. Jo també en sé de pasturar, noi tendre! Abel. [(	Anguniós	.)] ¿Què vols dir? Caín. Vull dir que ets un dropo que amb
¿El teu pare no ha tornat, encara? /Amèlia\ No encara, i estic	anguniosa	. /Maurici\ Sí que és estrany. [(Badalla estentòriament i es
davant la terrible justícia del teu Senyor. Veig com s'acosta el moment	anguniós	..." Una òliba, des de la catedral, pareixia posar el seu comentari
enlluernadora o per a submergir-nos gairebé sempre en una obscuritat	anguniosa	. El món perd aleshores consistència i fermesa, perquè vacil·la entre
manera vaga, deixaria anar la idea d'un possible viatge, d'una situació	anguniosa	; si això ho faria fredament, sense donar-hi massa importància, o si
del carrer Ample. La conversa que tenien les dues velles era una mica	anguniosa	. A Pilar no li interessava res del que interessava a Leocàdia. Es
Maria Lluïsa, mentint i fent comèdia, l'havia alliberat d'un moment	anguniós	, en el qual ell no s'hauria decidit per a res. Però el moment ja estava
dramàtic. D'avui endavant les nits ja no se li poblaran sols d'imatges	angunioses	que enardeixen la sang. Una nova imatge, terrible, dominarà les altres:
les finestres cruixen, i les portes tremolen, amb una vibració constant,	anguniosa	, com si temessin que es cansaran de resistir. Sortir a fora, ni
no era una injuria suposar altre d' en Lluís?... Y al arribar aquí de sas	enguniosas	reflecsions, sentí esgarrinxar l' enrejolat. Un paper havía entrat com
pobre dona desitjava recullirse pera trassarse 'l plan de defensa que sa	enguniosa	situació requería, y no ho lograva. Fins la feble respiració del tendre
com l'elegit entre nosaltres. ¡Quants vespres de diumenge, a l'època	anguniosa	dels meus dubtes, en separar-me d'ell davant del Parc, després d'haver
seduït poderosament han estat associats amb el record d'aquella tarda,	anguniosa	per a mi, que durant ben bé dues hores el meu cor es va debatre en el
penetra ni en ple dia. Les cases, altes i estretes, em feien la sensació	anguniosa	de tenir-me pres entre dos murs. Vaig alçar els ulls, neguitós. Per un
Els darrers moments de convivència amb aquella infeliç havien estat	anguniosos	. Ara la veia lletja i estúpida, amb un cos desnarit que feia pietat. Ella
mateix temps llur cos, amb una còmica varietat de contorsions i un ritme	anguniós	de bleixos i sospirs. Ah! ha passat el mal moment! Veig les coses amb
—Em sembla que sí, diu rioler. —Això no és cosa de semblar, replico	anguniós	; quan se'n tenen, bé prou que es deuen fer sentir... —Prou i massa!,
ignóri 'l que passa entre jó y lo Timbaler.) Ton. Apar qu' estéu	anguniosos	... [(curiositat)] De mala lluna... Julia. No es cert.
valerosa, qu' esser esclaus del francés. Timb· Es la patria	anguniosa	qui ho demana, y no es excés. Carr· Si arriba aqueix jorn fatal,
es que 'm trovo desganat! Y es tant al revés...! trobarshi son situacions	anguniosas	! Pero es cla! en totas las cosas lo tot es acostumarshi. [(Tocan las
criatura." "Quina imatge deus conservar de mi! D'una tarda terrible,	anguniosa	... Quantes preguntes et deus fer!... No vull divagar més. Seré lleial,
si, mentre dormís, una vigorosa sensació d'alacritat hagués substituït l'	anguniosa	feblesa de la vetlla. D'ençà d'aquell dia, Mònica constatà que es
dies que no m'havia trobat bé. Vaig sentir una punxada persistent al pit,	anguniosa	, intolerable. Quatre o cinc mesos abans de morir, el pare havia tingut un
ràbia... Tornà a obrir els ulls per tal d'alliberar-se d'aquestes escenes	angunioses	... La porta estava oberta; hi havia llum al passadís... —Encara ets aquí?
! —De quan et vas casar? —De quan ens vam casar! Hi hagué uns moments d'	anguniós	silenci. La reticència amb què havia transformat el singular en plural
jo fos indelicat? Novament la intervenció de Cosme va promoure una pausa	anguniosa	. —El desconsol de la família fóra unànime! —declamà Humbert. —Fallaria
té res de particular Qui hagi llegit els diàlegs anteriors haurà tret una	anguniosa	conclusió: El materialisme està en crisi. Hi ha crisi de
materialisme està en crisi. Hi ha crisi de positivisme. I diem	anguniosa	, perquè no pagarem mai tot el que devem als materialistes. Ells són
Aquí comença la ruïna dels materialistes, que culmina en la "crisi"	anguniosa	que hem subratllat en començar. Emborratxats amb la cursa triomfal del
amb seny torbat, dolceses de la vida, d'on Déu manà als neguits	anguniosos	que visquin allunyats; i a no alterar-nos, si no els
i, al davant dels seus passos, la Misèria, el seu herald.	Anguniosa	tasca! No menys sublim i més heroic assumpte, però,
d'un greu abatiment i es reanima després d'uns pensaments	anguniosos	, sotmetent-se al que sembla irremeiable, així,
molta feina feta, l'eruga, lluny de treure'n cap benefici, es posava molt	anguniosa	i es creia obligada, per a completar l'estoig, a començar des de la
no en podem imaginar la fi. I com que la dubitació constitueix un estat	anguniós	del qual forçosament cal sortir si hom vol arribar a una conclusió, i com
sorda bonior de la gentada? ¿Un exacte ressò de la seva alegria o el clam	anguniós	del turment de ser home amb totes les passions a l'encalçada? En aquesta
I se'ls encenen les roses de les galtes i el cor els batega apressat i	anguniós	sota la roba destenyida, com ocell jovençà que té encara la volada curta
cor que li anava rabent com l'esperit d'un rellotge de butxaca, escoltava	anguniós	les anades i vingudes, els ulls espantats oberts en la fosca, una suor
per la llum daurada de l'espectacle. Portes en fora resta la cridòria	enguniosa	dels venedors ambulants: regalícia!, coco d'Amèrica!, caramels! Quan jo
L'homenet enfonsava les mans en el cabell, es palpava la gola. Un somni	anguniós	l'atormentava: homes portant pics, enderrocaven unes cases antigues i al
en l'aire, els seus companys, immòbils, l'esguardaven maniobrar amb	anguniosa	tendresa... Més endavant, quan l'interès de la història ho demani, es

Pàgina 1 (de 12)

50 següents