×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb anguniejar |
Freqüència total: 91 |
CTILC1 |
sense límits? Els antics ja se n'havien adonat, i ara ens comencem a | anguniejar | amb raó, en veure els efectes de la seva lluita, cada dia més i més | angoixosa. Una suor lleu, freda, li inundava el front. Allò que ara l' | anguniejava | més era la vista; sobre els seus ulls la nit anava enfosquint-se de més | social al camp i a la ciutat, la monarquia. La pregunta: què era Espanya? | anguniejava | la gent des de la catàstrofe colonial, i Ortega y Gasset, en | allargar les mans algunes vegades per afrontar el trontoll. Allò que m' | anguniejava | fins al perill de fer-me perdre l'esma era aquella immensa claror que | , com si fes qui-sap-el temps que intentés despertar-se d'un somni que l' | angunieja | . Desitja sortir a fora. Contempla la nit deturada al peu de la casa i la | pesava com un immens llençol mullat sobre l'amplada del riu, no tardà a | anguniejar | -lo. Pensava en el cel d'Europa, on els núvols es barregen amb el fum de | les orelles i duu una roda a cada pota." Ella, com si aquesta broma l' | anguniegés | , les deixà enrera sense girar-se. Caminava a passes seguides, d'un trepig | valor de la pròpia responsabilitat. Experimentava un malestar moral que l' | enguniejava | com mai. "Es tracta només que cadascú trobi el seu esport..." I | Quelot, cadascú donava nous detalls, envejaven l'Esteve. En Pere Guri s' | anguniejava | , poruc d'escàndols. Els volia fer callar. Vessava dolls de prudència. | havia passat...? Ella fou sempre així. Allò... Fantasies. La vella s' | anguniejava | . Fum. Res. Res? Què se'n féu, doncs, de la seva vida, d' | que encara faltaven. Dues. Aviat una, una sola: la de Quelot. Laia | anguniejava | : —No torna? Sí, sí, hom la veia enllà, enllà, lluny, avançant amb | en plena sospita (oh aquella durada i silenci de les vetlles, que també | anguniejaven | l'invàlid!), va assolir el convenciment. Eugènia, amb la seva fina | ; no t'ho vull negar. —Després, fent un esforç, començà de dir tot quan l' | anguniejava | aquell dia—. Vilaret i els altres dos —confessà— en porten una de cap | de tu, d'en Santiago, i cada dissabte, a l'hora que solíeu arribar s' | angunieja | , us troba a faltar fins a no poder dormir, de tan sol... —Més sola deus | moment la mar ens domina i ens produeix plaer. A través del segon ens | angunieja | i ens dóna un malestar imprecís, vague. Per a trencar aquest joc hauríem | —que em van una mica petites— i la corbata, que em fa una nosa que m' | angunieja | . Surto al carrer, quan s'encenen els llums. Sento com si m'haguessin | vulgarment s'anomena la bola de lletres. Aquesta bola durà molt de temps. | Anguniejà | la meva joventut. Em féu passar hores molt amargues. El meu pare | ¿Significa que està segur que no arribaré a escriure mai? Això m' | angunieja | , em fa venir fred a les plantes dels peus. Fins ara ho he sacrificat tot | sentiments... Es troba sol... Li manca alguna cosa que no sap definir i s' | angunieja | sense saber de què... I després, aquí tot a prop mira el seu pare que | pensava tot veient-lo marxar i el pensament sol d'aquella possibilitat l' | anguniejava | dolorosament, però no hi havia motiu. L'horror que sentia vers el vici li | desconhort i de desolació... Es revenia. Va trobar-se sol i la barraca l' | anguniejava | . Va aixecar-se i amb penes es tenia dret. Estintolant-se per les parets | d'anar-hi tot sol, i no gens menys, el pensament de deixar-se'l allí l' | anguniejava | , perquè mai com en aquests dies no se n'havia sentit tan acostat | la creu ennegrida, sense pena ni recança de res. Pensà en son fill i va | anguniejar | -se un moment. Després se'n distregué. L'aixada del vigilant sonava contra | La suor li rajava per tot i li amarava les robes. El pensament del noi l' | anguniejava | i el feia pressós. Dintre la fatiga, però, avui sentia en la seva ànima | front, per les galtes... Li empapava el mocador, els ulls li coïen... S' | anguniejava | més. Va aturar-se i per un moment no féu cas de la pedra ni de res, | fosca amargor... Pensava en els estudiants... en el ball... en Martí... S' | anguniejava | ... Li semblava com si caminés sobre un terreny esfondradís amb la terra a | on refrescar-se. Judit ha fet grans esforços per evitar que jo m' | anguniegi | , i he comprovat que m'estima encara, però, com jo, ella tampoc no sap | de la jove "fàssia" s'eixamplen a cada recolzada, s'inquieten, s' | anguniegen | enfront de l'inevitable contacte masculí i vergonyós que l'amenaça. | de suburbi de cinturó comunista; en saber-ho, la seva família es va | anguniejar | , féu indagacions, i ella els va contestar dient que el major contingent | llagot, llagotejar; fàstic, fastiguejar; neguit, neguitejar; angúnia, | anguniejar | ; sermó, sermonejar; agrejar en el sentit de "fer tornar agre"; | estacat en un lloc determinat més de deu minuts —això comptant llarg— l' | anguniejava | . Els seus nervis, refractaris al lligament, sacsejats per l'espera, | amb un mascle. En Codolosa s'ho va prendre amb resignació. Viure sol no l' | anguniejava | pas gaire... L'any 1873 tenia una parada de llibres en un portal | aquest, en tombar, s'inclina; Aloma sent el cos d'ell ben a prop. No l' | angunieja | . Quan ell s'aparta troba a mancar el lleu contacte. Té la veu greu i | trist retrat... Anna, tot sortint de la cuina, fa la pregunta que més l' | anguniejava | de no fer: —Suposo que hauràs vingut a casar-te... —Detesto el matrimoni | unes visites molt agradables. A més, jo no sóc un home gaire sociable. M' | angunieja | la gent. —I Coral? —li diria.— Ben bé que hi reies i ben bé | de cara a la ciutat, de cara a ell, que la guaita amb una atenció que l' | angunieja | . —Aloma... —Què? —Tens son, oi? Un mot que mai no li havia | minoria molt triada. Convé considerar que l'èxode crea a França, ja | anguniejada | per la situació europea, una pila de problemes: de transports, | del pacient; totes aqueixes pràctiques si no produeixen altre mal pitjor | enguniegen | el malalt per la pudor o nosa que ocasionen, a part que científicament | : "Sembla un àngel." —Riu, que m'ha caigut una gota al nas. L' | anguniejava | aquell fervor malenconiós amb què ell la mirava. Semblava que hagués | després han estat sobrevalorats, i a l'inrevés. La mentalitat que s' | angunieja | de pensar en l'existència de l'instint sexual i dels òrgans i funcions | empresa independent que es dediqués únicament a tot allò que a ells els | angunieja | : l'administració, amb tot el fastigueig de les relacions amb els | de l'al·lucinat de Tahití, més que despertar-te entusiasme, t'havia d' | anguniejar | pels horrors de tota mena que assenyala la seva vida. I així fou. En | són endèmiques i s'esvaeix la viabilitat governamental. L'exèrcit, | anguniejat | per la guerra del Marroc, esperonat pel sobirà, que no té cap confiança | de La chambre à coucher... només la seva presència ja ens | angunieja | , no solament pel que té d'amenaçador, sinó per la simple inadequació | per a ells una forma privilegiada d'expressar els conflictes que els | anguniegen | . S'imposa introduir la noció d'evolutivitat. És aquí on hi ha el | Sovint se sorprenien l'un i l'altre esguardant-se de cua d'ull. Llavors s' | anguniejaven | de por que l'altre no ho endevinés, se'ls fonia el cor i ploraven | un nen." El dia del bateig, els seus amics l'esperaven al cafè per tal d' | anguniejar | -lo amb un seguit de malicioses rialletes. Bon punt s'assegué a la taula | Quan un determinat desordre s'introdueix en els objectes que em volten m' | anguniejo | fora de mesura. Aquest matí el raspallet de les dents no era al seu lloc | ombra gegantina. Que aquest gran cap, que obsessiona la nostra ment i | angunieja | la nostra imatge de l'esdevenidor, no és més que una ombra falsa, | o estretes afinitats ètniques. El primer problema, però, era el que | anguniejava | ; l'altre més aviat era una aspiració romàntica i literària, encarada a un |
|