DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
anhel M 1772 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb anhel Freqüència total:  1772 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

exultava ell. "Jo sóc per al meu estimat i cap a mi ve el seu anhel. Vine, estimat meu, sortim al camp." Era fi de setmana. "Farem nit a
vegada, de temps en temps, Mila del Santo sospirava com en un molt vague anhel de la seva ànima. Això no obstant, el moment de què Mila no volia saber
¿Què tenia a la veu, que despertava en la seva ànima aquell tumult d'anhels adormits? I a la mirada, què hi tenia? Els seus somnis, morts i oblidats,
Una mortal ansietat se li retratava al rostre, i era tan viu el seu anhel, que sentia quasi impulsos de cridar-lo. En aquell moment aparegué davant
quan a fora sonaran les campanes i s'escoltaran cançons; quan sobre l'anhel de tots els cors dels homes bons, sota el cel reblert d'estrelles, es
sabut dir-se a si mateix quin secret impuls obeïa? ¿Havia sabut mai quin anhel el cridava lluny d'allí i d'una manera tan irresistible, i quin anhel el
anhel el cridava lluny d'allí i d'una manera tan irresistible, i quin anhel el tornava amb no menys vehement impuls? La glòria, no; perquè la glòria
que, en el fons, hi hagués una mica de tot: una mica —molt poc— d'anhel de glòria, una mica de desig de veure món, una mica —molt més— d'afany de
el cridés al lluny aquell somni de tendreses mai no satisfet, aquell anhel d'un món millor que el que se li revelà al seu entorn al seu despertar de
respirar d'una vegada aquell aire pur, incontaminat, que era un perenne anhel de la seva ànima, gairebé una necessitat. Tino Costa només sabia que aquí
que omplia, de moment, les seves ànsies. Tota la seva vida, els seus anhels, s'anaven concentrant insensiblement en aquella figura. La solitud es
el seu amor i, amb el seu amor, tenia el compliment de tots els seus anhels, tenia la millor companyia. En l'ànima de Mila palpitava ara una ferma
somni de bondat de l'home li donava una solució que satisfeia el nostre anhel de justícia, però era la crueltat del món que li havia donat fonament. És
en mi no sé quins nostàlgics sentiments de llar, quelcom així com un anhel de pureses. S'acostaven les santes festes de Nadal, en què un desig de
com desterrada, en un desert, i la seva ànima volà encara amb més ardent anhel devers la imatge del seu estimat i la idea d'anar a trobar-lo anà
... He de dir-li una cosa, he de parlar-li... Parlant d'ell el seu anhel ressuscitava més viu. Ara li semblava novament com si ell estés allí al
d'aquest desig inajornable i una infinita sensació de venciment, un anhel angoixós de pau. "La bèstia ferida torna al seu refugi", pensà. I sentí
ningú al món, ningú... fora d'aquell —ja ho saps— que fou el més fervent anhel, l'únic anhel, puc dir, de la meva vida. Però aquell era com un bocí de
, ningú... fora d'aquell —ja ho saps— que fou el més fervent anhel, l'únic anhel, puc dir, de la meva vida. Però aquell era com un bocí de la meva carn:
el nostre viure d'aleshores devia ser tibant, foscament prenyat d'anhels, d'interrogants i de contradiccions. No ens veiem viure, ficats com estem
d'un foc ja extingit. Joana, en aquella ràpida lluor, va llegir clar l'anhel secret que bategava a l'ànima de la vella Pigada; va endevinar el
davant la inconsistència de la Monarquia, incapaç de recollir els seus anhels, incapaç de donar-los una seguretat mínima. L'Estat no sirgava; caldria
la mort darrera. Hom diu. —Demanes confessió? O quin pòstum anhel exposes? —Uxxyzzrru... —Com? —Gran senyor, volia dues
mariners Per aquesta vela blanca, lleugera com un anhel d'entrar sempre mar endintre i perdre'ns amunt del
dues melodies: la de l'ardiment, (7) cavalleresca, i la de l'anhel, (8) més lírica. En un arioso suau i tendre li contesta
el vol. Ells entenen ma veu que Vos invoca, i com jo d'anar amunt tenen l'anhel. Quan a trenc d'alba ma campana toca, sols ells l'escolten, dins els
Altra vegada adéu; altra vegada torn a cercar el Castell dels meus anhels, abandonant la terra turmentada, fins a trobar-lo dins la llum del cel!
apar que vegi un resplendor, lluir al fons immens de la negror. Anhel No basta el pa per confortar ma vida ni el sol per
com el Profeta que al desert vivia, cerc a tothora amb infinit anhel en el desert del món una claror i esper el corb que em porti
L'esfinx Com una llàntia suspesa de l'alta volta de l'anhel, la meva amor roman encesa davant el teu altar cruel.
i la del mar a plena llum del dia cantant un himne d'infinit anhel? I m'ha torbat el somni fet natura del seu redòs, obert en la
parlar-me la mar blava i revelar-me el bosc el seu secret. L'anhel de l'amorosa confidència ha obert mon cor al palpitant encís.
adormissada reclamaria els seus drets d'amor, d'independència, d'anhels de felicitat. Deixà d'entretenir-se amb el parloteig, les cançons i
Explica aquesta impressió de comunitat, de semblança, d'unitat en l'anhel, que hi ha entre totes les grans obres d'art. Hi és perquè tots es
de tot el meu esperit devers la puresa, devers l'amor ideal, devers un anhel de bondat i de netedat de consciència i d'ànima. Era un sollevament del
però enmig de la negror i la malenconia se'm desvetllà un furiós anhel de conèixer sensacions noves, fortes, joioses. Volia estimar, lluitar,
als meus ulls. Començaria una època nova de la meva vida. Els meus anhels eren elevats; els meus propòsits, immillorables. Vaig fer prometences
naturalesa una ànima que no té i que nosaltres li donem amb els immensos anhels de l'ànima nostra, em deixà, a la llarga, insatisfet, com una comunió
de passar pel carrer de la Princesa havia trencat pel dels Carders, amb l'anhel vague i tèrbol de trobar encara una "aventura" abans de sortir als
ni el vi ni aquella conformitat momentània de la realitat amb els meus anhels més inconfessables que sembla constituir la suprema felicitat de l'home.
del llit, en un recó, de cara a la paret, vaig començar a rellegir, amb un anhel puríssim: volia alçar-me del meu abatiment; del fons de la tenebra no
o la misèria amb una mena de fúria implacable. Què havien estat els meus anhels "puríssims"? Un barboteig que sempre havia acabat en un esclafit
Era una emoció bona, generosa. Era un desig de bondat i de puresa, un anhel de salvar-me i de salvar aquella animeta que tenia a la vora. Em sentia
hores que tenia lliures, sentia cantar, al meu entorn i dintre meu, uns anhels de puresa, uns himnes divins i misteriosos que tot m'esborronaven.
per un núvol aquós que es dissipava en filagarses flotants. Vaig sentir l'anhel de fugir a països exòtics, a contrades llunyanes i boiroses, poc
com un dispar de llum, dels ràpids de París, de Marsella. ¡Oh, quin anhel de viatjar confortablement allí dins! Mai un tren no m'ha fet tanta
jo ho havia somniat a Barcelona, tot anava a realitzar-se segons els meus anhels. Com estava joiós de no haver desmaiat! Qui resisteix, qui espera, qui
em creia que era més sensible que el dels altres homes; pel meu ardent anhel de puresa, que em feia desitjar l'heroisme, el sacrifici, la santedat.
Però això de la glòria era una idea sobreposada, literària. El meu anhel, infinit en aquells moments, era d'ésser feliç per l'amor, i després, de
ésser artista i em sentia joiós de trobar dintre meu aquells infinits anhels que m'elevaven als meus propis ulls, a la categoria d'un ésser superior.

  Pàgina 1 (de 36) 50 següents »