×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb anhel |
Freqüència total: 1772 |
CTILC1 |
exultava ell. "Jo sóc per al meu estimat i cap a mi ve el seu | anhel | . Vine, estimat meu, sortim al camp." Era fi de setmana. "Farem nit a | vegada, de temps en temps, Mila del Santo sospirava com en un molt vague | anhel | de la seva ànima. Això no obstant, el moment de què Mila no volia saber | ¿Què tenia a la veu, que despertava en la seva ànima aquell tumult d' | anhels | adormits? I a la mirada, què hi tenia? Els seus somnis, morts i oblidats, | Una mortal ansietat se li retratava al rostre, i era tan viu el seu | anhel | , que sentia quasi impulsos de cridar-lo. En aquell moment aparegué davant | quan a fora sonaran les campanes i s'escoltaran cançons; quan sobre l' | anhel | de tots els cors dels homes bons, sota el cel reblert d'estrelles, es | sabut dir-se a si mateix quin secret impuls obeïa? ¿Havia sabut mai quin | anhel | el cridava lluny d'allí i d'una manera tan irresistible, i quin anhel el | anhel el cridava lluny d'allí i d'una manera tan irresistible, i quin | anhel | el tornava amb no menys vehement impuls? La glòria, no; perquè la glòria | que, en el fons, hi hagués una mica de tot: una mica —molt poc— d' | anhel | de glòria, una mica de desig de veure món, una mica —molt més— d'afany de | el cridés al lluny aquell somni de tendreses mai no satisfet, aquell | anhel | d'un món millor que el que se li revelà al seu entorn al seu despertar de | respirar d'una vegada aquell aire pur, incontaminat, que era un perenne | anhel | de la seva ànima, gairebé una necessitat. Tino Costa només sabia que aquí | que omplia, de moment, les seves ànsies. Tota la seva vida, els seus | anhels | , s'anaven concentrant insensiblement en aquella figura. La solitud es | el seu amor i, amb el seu amor, tenia el compliment de tots els seus | anhels | , tenia la millor companyia. En l'ànima de Mila palpitava ara una ferma | somni de bondat de l'home li donava una solució que satisfeia el nostre | anhel | de justícia, però era la crueltat del món que li havia donat fonament. És | en mi no sé quins nostàlgics sentiments de llar, quelcom així com un | anhel | de pureses. S'acostaven les santes festes de Nadal, en què un desig de | com desterrada, en un desert, i la seva ànima volà encara amb més ardent | anhel | devers la imatge del seu estimat i la idea d'anar a trobar-lo anà | ... He de dir-li una cosa, he de parlar-li... Parlant d'ell el seu | anhel | ressuscitava més viu. Ara li semblava novament com si ell estés allí al | d'aquest desig inajornable i una infinita sensació de venciment, un | anhel | angoixós de pau. "La bèstia ferida torna al seu refugi", pensà. I sentí | ningú al món, ningú... fora d'aquell —ja ho saps— que fou el més fervent | anhel | , l'únic anhel, puc dir, de la meva vida. Però aquell era com un bocí de | , ningú... fora d'aquell —ja ho saps— que fou el més fervent anhel, l'únic | anhel | , puc dir, de la meva vida. Però aquell era com un bocí de la meva carn: | el nostre viure d'aleshores devia ser tibant, foscament prenyat d' | anhels | , d'interrogants i de contradiccions. No ens veiem viure, ficats com estem | d'un foc ja extingit. Joana, en aquella ràpida lluor, va llegir clar l' | anhel | secret que bategava a l'ànima de la vella Pigada; va endevinar el | davant la inconsistència de la Monarquia, incapaç de recollir els seus | anhels | , incapaç de donar-los una seguretat mínima. L'Estat no sirgava; caldria | la mort darrera. Hom diu. —Demanes confessió? O quin pòstum | anhel | exposes? —Uxxyzzrru... —Com? —Gran senyor, volia dues | mariners Per aquesta vela blanca, lleugera com un | anhel | d'entrar sempre mar endintre i perdre'ns amunt del | dues melodies: la de l'ardiment, (7) cavalleresca, i la de l' | anhel | , (8) més lírica. En un arioso suau i tendre li contesta | el vol. Ells entenen ma veu que Vos invoca, i com jo d'anar amunt tenen l' | anhel | . Quan a trenc d'alba ma campana toca, sols ells l'escolten, dins els | Altra vegada adéu; altra vegada torn a cercar el Castell dels meus | anhels | , abandonant la terra turmentada, fins a trobar-lo dins la llum del cel! | apar que vegi un resplendor, lluir al fons immens de la negror. | Anhel | No basta el pa per confortar ma vida ni el sol per | com el Profeta que al desert vivia, cerc a tothora amb infinit | anhel | en el desert del món una claror i esper el corb que em porti | L'esfinx Com una llàntia suspesa de l'alta volta de l' | anhel | , la meva amor roman encesa davant el teu altar cruel. | i la del mar a plena llum del dia cantant un himne d'infinit | anhel | ? I m'ha torbat el somni fet natura del seu redòs, obert en la | parlar-me la mar blava i revelar-me el bosc el seu secret. L' | anhel | de l'amorosa confidència ha obert mon cor al palpitant encís. | adormissada reclamaria els seus drets d'amor, d'independència, d' | anhels | de felicitat. Deixà d'entretenir-se amb el parloteig, les cançons i | Explica aquesta impressió de comunitat, de semblança, d'unitat en l' | anhel | , que hi ha entre totes les grans obres d'art. Hi és perquè tots es | de tot el meu esperit devers la puresa, devers l'amor ideal, devers un | anhel | de bondat i de netedat de consciència i d'ànima. Era un sollevament del | però enmig de la negror i la malenconia se'm desvetllà un furiós | anhel | de conèixer sensacions noves, fortes, joioses. Volia estimar, lluitar, | als meus ulls. Començaria una època nova de la meva vida. Els meus | anhels | eren elevats; els meus propòsits, immillorables. Vaig fer prometences | naturalesa una ànima que no té i que nosaltres li donem amb els immensos | anhels | de l'ànima nostra, em deixà, a la llarga, insatisfet, com una comunió | de passar pel carrer de la Princesa havia trencat pel dels Carders, amb l' | anhel | vague i tèrbol de trobar encara una "aventura" abans de sortir als | ni el vi ni aquella conformitat momentània de la realitat amb els meus | anhels | més inconfessables que sembla constituir la suprema felicitat de l'home. | del llit, en un recó, de cara a la paret, vaig començar a rellegir, amb un | anhel | puríssim: volia alçar-me del meu abatiment; del fons de la tenebra no | o la misèria amb una mena de fúria implacable. Què havien estat els meus | anhels | "puríssims"? Un barboteig que sempre havia acabat en un esclafit | Era una emoció bona, generosa. Era un desig de bondat i de puresa, un | anhel | de salvar-me i de salvar aquella animeta que tenia a la vora. Em sentia | hores que tenia lliures, sentia cantar, al meu entorn i dintre meu, uns | anhels | de puresa, uns himnes divins i misteriosos que tot m'esborronaven. | per un núvol aquós que es dissipava en filagarses flotants. Vaig sentir l' | anhel | de fugir a països exòtics, a contrades llunyanes i boiroses, poc | com un dispar de llum, dels ràpids de París, de Marsella. ¡Oh, quin | anhel | de viatjar confortablement allí dins! Mai un tren no m'ha fet tanta | jo ho havia somniat a Barcelona, tot anava a realitzar-se segons els meus | anhels | . Com estava joiós de no haver desmaiat! Qui resisteix, qui espera, qui | em creia que era més sensible que el dels altres homes; pel meu ardent | anhel | de puresa, que em feia desitjar l'heroisme, el sacrifici, la santedat. | Però això de la glòria era una idea sobreposada, literària. El meu | anhel | , infinit en aquells moments, era d'ésser feliç per l'amor, i després, de | ésser artista i em sentia joiós de trobar dintre meu aquells infinits | anhels | que m'elevaven als meus propis ulls, a la categoria d'un ésser superior. |
|