Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

propi Fill de Déu als braços! Tot això —ja ho he dit— no és més que un	anhelar	, un noble impuls, el que nosaltres havem desitjat que succeís en
de veure-la i esperar-la, de tornar-la a veure i tornar a esperar i	anhelar	, aquest perpetu estat de venturosa exaltació, aquest joc d'emocions
deixa viure, i el sacrifici li és una forta temptació. Mila, en el fons,	anhela	sofrir més per ell: com si Déu, a canvi dels seus patiments, hagués de
en la labor creadora de l'escriptor pulcre i rigorós, de l'humanista que	anhela	l'elegància de la forma i del pensament; de l'altra banda, volent
Així han triat el mateix barri. L'aristocràcia, la burgesia, també	anhelen	reposar. L'escenari és apropiat. No descriuré una vegada més el que és
de Quevedo, perquè mentre aquesta brolla d'una desesperació autèntica que	anhela	salvar-se, la primera dimana d'una desesperació que sembla complaure's en
subjugants equivalències líriques. El "meravellós", que el surrealisme	anhelava	de plasmar en mots o en figures, acut a les sol·licitacions de Miró. La
dret a pertorbar aquella sensació de benestar i de plenitud que havia	anhelat	tota la vida. Ballaven davant de Déu i els homes. Eren el que haurien
per a nosaltres massa gran, ubèrrim amb abundor que	anhela	més partícips, i va caient dels arbres, no collida.
angoixa de perdre vida i goig que estimes massa. O si	anheles	la mort, com la fi última de la misèria, imaginant sostreure't
limitat somia amb l'eternitat, des de la seva encadenada fragmentació	anhela	la totalitat. "Escoltant sempre només el monòton girar de la roda que fa
que et diré. Si, sota tots els aspectes, estan enemistats amb el cos i	anhelen	de tenir l'ànima sola en ella mateixa, ¿no seria una gran inconseqüència,
que satisfacció és el temps d'un bes, que lliscava entre el doble	anhelar	... Així l'home, que encara no sabia declarar-se ferit, s'irritava
l'incendi com va ser. XXXIII En ésser demà I en càstig d'haver	anhelat	l'extrema companyia, cadascun d'ells, en despertar de l'incendi, es trobà
èxit d'entrada i encara més difícil fou d'aconseguir la companyia que ell	anhelava	. Isabel estava voltada de gent, tots els seus companys de cada dia tenien
igualés la seva voluntat l'home seria Déu. La facultat que en mi apeteix,	anhela	i ama és aquesta voluntat, única en la substància, diversa en les formes
amor; creiem sense saber què creiem. Primer de tot és creure, estimar,	anhelar	, voler; després la intel·ligència barbotejarà en termes de raó, si pot,
de resplendor... s'hi contenen alguns capítols d'aquest evangeli que	anhelen	seguir moltes ànimes selectes dels nostres dies, assedegades d'esvaït
per a ell. D'aquelles sines, d'aquell ventre que uns quants tantalitzats	anhelaven	de veure, Arnau en coneixia tant el palp i el gust i la flaire que tota
vulgues que no, el jove Aspriu, es sentia sotraguejat pels seus nervis.	Anhelava	amb tota l'ànima de descobrir de sobte la formidable salvatgina en la
de la llarga absència que els havia afligit, tant l'un com l'altre	anhelaven	de trobar-se sols. Però al balcó podia molestar-los l'espionatge dels
que era la sal del diàleg i l'antídot contra la pedanteria. Però com Dalí	anhela	d'ésser personal en tots els seus actes, donava a la ironia una
que s'encara amb les coses i la gent, com tothom en fi, que era el que	anhelava	sa mare. Ella n'estava sorpresa. El seu fill anava a canviar? Trobava en
la terrassa i asserenant la tarda amb la claror dels seus ulls. Venia	anhelant	i em demanà perdó per l'espera. Que contenta estava de veure'm! No;
i sense culpa... Si sabés més d'ells, com es diuen, com viuen, què	anhelen	, què els puny, la meva emoció tindria un objecte i podria esdevenir
per lligams amb els altres. I he retrobat el que, inconscientment,	anhelava	: els anys nins de Solnegre. Tu no saps de la serenitat del temps que no
Així han triat el mateix barri. L'aristocracia, la burgesia, també	anhelen	reposar. L'escenari és apropiat. No descriuré una vegada més el que és
i més humana que hagi nascut d'una revolució: era el cor d'un poble que	anhelava	estimar, era tota la voluntat d'aquest poble mateix que delitava
dels homes i pot ésser així mateix la dissort dels seus semblants... Jo	anhelo	fer del meu poble, un poble culte i conscient. Perquè són els pobles
de tots" amb gran vehemència al seu company de conversa— per què jo	anhelo	per al meu poble, uns homes dignes i cultes, que respectin i estimin el
digne. Elles em miraven encuriosides, amb desig evident d'interrogar-me.	Anhelaven	saber com anava vestida per sota, quina marca de roig usava, si em
sota el punt de vista agrícola la nostra legislació sobre la successió!	Anhelem	amb vehemència que el parlament, fent cas omís del fetitxisme del Codi
degollat pels soldats del sanguinari Herodes. Ben segur que, ensems,	anhelava	el goig de poder abraçar amb cordial volença aquella parenta tan
víctima del rosec de la fam de les passions més vils. No obstant,	anhelant	una tranquil·litat que mai no ha tingut, no solament adula Roma, sinó
i exemplar per als cristians que saben menysprear les humanes misèries i	anhelen	el traspàs devers el món etern, de vida més vera. Que ell ens protegeixi
el valent pastor, si abans desitjava morir màrtir del Crist, molt més ho	anhelava	ara, esperonat per la valentia dels seus companys. Davant de tanta
1680, Carles II signà el Reial Privilegi que els escultors tant	anhelaven	, creant a Barcelona la Confraria dels Sants Màrtirs Escultors amb el
el temor del seu possible fracàs i sorgirà tant més quant més l'	anheli	, establint-se aleshores un terrible cercle viciós en virtut del qual,
d'autoinsuficiència: l'individu se sent invàlid enfront la situació i	anhela	desaparèixer, reduir-se a res, al no-ésser; per tant propendeix a la
que els Apòstols prediquen al món esclau, però formiguejant d'ànimes que	anhelen	pel deslliurament, i que els seus successors continuaran predicant fins a
amb l'esperança de veure realitzada la unitat dels fills del treball, tan	anhelada	pel grapat de braus i abnegats campions que la constituïren, l'any de
Esperava la tarda, que Joan els deixaria, amb curiositat i horror.	Anhelava	explicacions, paraules que li llevessin un neguit intens que la
¿Encara no se l'ha endut el vapor? Quan serà fora sentirà un repòs que	anhela	de temps. Pensar només en ella i per a ella. Com a l'arribada, sense
envers ella, preveia la imminència d'una escena finalment sentimental:	anhelava	que un "ambient" precipités el finale. Es marcia per saber si la
mental d'un individu. Però el seu cor de pare havia estat anys i més anys	anhelant	per a les seves filles vivents tot quant pogués ésser indispensable a
En el camí del retorn, la memòria ens revé i pensem en el que s'	anhela	sempre quan tenim la sensació del descampat —un recó tranquil,
Ella no era pròpiament ella, sinó un reflex meu, tal com un dia jo havia	anhelat	... Per ésser-te absolutament sincer... et confessaré que, a causa de
la vida. Però quin moment, Déu meu! Instant finíssim! Si poguéssim, com	anhelava	Maragall, eternitzar-lo en els nostres sentits! De tota manera, a mi em
però aclaparadorament romàntica, jovenívola i futurista. Tot el món	anhela	el futur, brama en sentit futurista. Ningú no sap el que serà el futur i
serveis municipals i la realització de les grans millores que la ciutat	anhela	, recollint les iniciatives dels regidors i sometent a l'Ajuntament les

Pàgina 1 (de 10)

50 següents