Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que l'acompanyés —que segura hauria anat amb aquesta petita tan	animosa	!—; estigué temptada de demanar-li que l'acompanyés, si més no, fins a
entretinguda. I no seria infructuós de fullejar, de tant en tant, l'	animosa	Querela pacis, ara, en temps inclinat a l'excitació
La vida era això, i la vella Pigada els havia acompanyats decidida i	animosa	fins al riu, com en un dels molts deures de la vida, agradable o dolorós
equívoc que plana contínuament damunt la vida catalana. El seny serè i	animós	és, en efecte, tot el contrari de l'altiu desdeny i tot el contrari de
però és gairebé sempre apassionada. D'aquesta passió freda, d'aquest seny	animós	i entusiasta ens parla el català quan diu d'un home que és home de seny.
de l'Hostal de Dalt, vora la ratlla, la meta, un grup de bevedors, gent	animosa	i animada, espera el senyal del començament. A dins, a l'entrada, entre
és feta sense eufemismes. La tavernera és de bon vore i templadota, o	animosa	i alegre; potser no és curta de llengua, ni s'escandalitza massa de
I el galant n'està com qui bada. Ara s'aconsellen l'un amb l'altre. I,	animosos	com són, ja encertaran una traça per a penetrar en el castell. Així
la petita indústria familiar allò que hi predomina. Hi trobem excepcions	animoses	, és clar. Hi ha, també, comerciants i financers d'alguna envergadura. En
religiós. Un parell d'erudits —Roc Chabàs, Sanchis i Sivera—, un jesuïta	animós	que malda per la recristianització del proletariat, el P. Vicent, i dos o
quitxalla. Acte seguit compareix també la Teresa, aquella dòna garrida,	animosa	, treballadora, que, ab el seu marit, sosté tota la casa. Sempre m'atreu
de justícia humana, un simulacre de punició corporal per envestir,	animós	, les portes de la mort i el judici de Déu. Els prengué jurament que
i els arbres més rars de les regions més altes simulen capitans	animosos	que es destaquen de la multitud. Els estanys semblen espills de fades
tot són romansos. —A mi no m'havien pas enredat. Que t'ho creies? Ara,	animosos	, plens de coratge. Parlaven a la vegada. —No estava espantat, sinó que...
es volgués apiadar de la difícil situació en què es trobaven. En Boi era	animós	i difícilment es deixava dominar pels tristos pensaments. En aquells
podrien passar a la nau cristiana. —Tu mana, i jo obeiré —digué en Bau,	animós	com un valent soldat abans d'entrar en batalla. —A mi em sembla —explicà
compte de la valentia, el seny i la tenacitat d'aquells dos jovencells	animosos	. D'ençà de la nit de la fugida —ja feia més de vuit dies d'això— els
vist! —bromejà en Bau. Després de beure la rica llet, en Boi es sentí tot	animós	. Un dolç benestar semblà que li recorria per les venes, i que en el cor
en Boi Delit emprenia el camí de Cim-major. La primera jornada la va fer	animós	, el pit ple d'esperança, l'emoció trucant al seu cor cada vegada que
cap a la cabana, i amb un no-res va tenir arreglat el recapte. Un adéu	animós	fou l'última paraula que ell li va dir. —Que la Verge t'acompanyi —foren
como sufre!\ —/Anda, ¿vamos, Pilar?\ —digué Zaida, la més	animosa	, a la seva companya que, grassa i flemàtica, seguia recalcada a l'auto.
¡Contra!... ¡Otra!\ Ella l'escoltava, sense deixar el somrís, sempre	animosa	. Semblava que amb la flama dels seus ulls, volgués comunicar-li optimisme
por. La minyona que servia a la taula no gosava obrir. La senyoreta, més	animosa	, va dir: —Ai, timonera! Que has fet mal a ningú? Doncs no tinguis mai
Ell va acostar-se somrient... —Comencem?... i prenent l'aixada amb gest	animós	va començar d'esbrossar la lloma on havien d'assentar la barraca. Ella
l'anhel de grans llibertats, i la gent es complau a veure'ls; i comenta	animosa	, una mica estranya, potser, a la intensitat del moment. "El més petit de
els moviments nostrats i ara segueix amb el cor i l'esperit aquests homes	animosos	que s'ofereixen als seus ideals. El veiem enmig de la gent, i la seva
e per males obres", i el seu nom indigne d'ésser-hi escrit, fa via	animós	"a l'entrament d'ella", i amb ànima exultant "el pecador
amb el llenguatge conceptuós de l'època, Barcelona, sentint-se forta i	animosa	, responia amb un gest irònic o un acudit, com feia brollar de cada
i fines com culleres de plata. ¡I què de contes i parauletes dolces i	animoses	raonava mentrimentres fea la faena! Ara, que en la nostra dita vila, siga
del Lledó! La Font de la Reina Toni de la Malena és un llaurador molt	animós	; es negre i cabut i té una esquena de resistència que al tindre-la sempre
i de saquet, cadascú empunyant el seu gaiato, i al muscle la berena,	animosos	, plens de satisfacció i de bon humor. ¡Quin formiguer per el camí dels
Eugènia va parlar-li, i com mai la seva veu ressonava acaronadora i	animosa	. Havien fet cent quilòmetres de camí ral, pas darrera pas, solament per
com la polpa d'una fruita el seu pinyol. Amb tot, començà la tasca	animós	. Fou un suplici que àdhuc hauria enternit els propis xinesos, mestres en
contrari, s'ho prenien de broma. Els plaïa de mostrar-se despreocupades i	animoses	. Quant a la petita, tota ella era ulls. Volia que la posessin a terra;
o s'arribaven a la Font dels Tres Pins. Les tardes que es sentien més	animosos	emprenien un camí vorejat de ginesteres i assolien el bell cim de la
mals sons de quan era petita. Ja no plovia i de seguida es va sentir més	animosa	. No; malalta no; era la debilitat, que li llevava fins el color de la
llurs pells el volerla salvar, la deixaren. Fòrta era nòstra captivada i	animosa	com no fora de creure en una dòna, que nadava com un golfí; pero les
de religió sublim; sobris, laboriosos, tolerants, honestos, soferts,	animosos	, modestos i desinteressats, "capaços de la més alta abnegació per la
comarca pura i exclusivament vitícola; es tractava d'un propietari jove,	animós	, que sentía totes les dificultats que porta aparellades l'únic conreu de
dolç, alegre, indiferent, trist, bo o dolent, expansiu, reservat, tímid,	animós	, orgullós, sociable o misantrop, sincer, hipòcrita, simulador,
d'anar a Ulldecona; en realitat, sols ens fou possible perquè érem joves,	animosos	i complidors de la paraula donada. Ens calia fer a peu quatre hores de
tenir-les sota el pes del jou del Senyor, que és lleuger i suau pels	animosos	. Però quan va haver-la acabada i lliurà al papa Gregori el fruit triennal
signe de nostra Redempció, jurá pêl Deu de la Creu, en presencia de ses	animoses	tropes, combatrer al davant d'élles, fins a morir o véncer. Des-de
se lis havía aparegut i, beneint-los a tots, los deixá tant fortament	animosos	per a sofrir per Crist Crucificat, que tot el curs de sa restant vida ne
cert—". Pompeu Gener ens dóna, sempre segons Fuster, una "pintoresca i	animosa	verborrea", Francesc Pujols té "una impotent barra
de l'esforç culturalista, sens dubte, justifica que Llorente n'ignorés l'	animosa	intenció, cosa que contribuiria a fer-li suposar una ruptura total, o un
ho fos del tot. Ella extreia de la religió la força del seu temperament	animós	. Estava segura de salvar-se i jo, que la vaig confessar la nit de morir,
esclat vigorós. A la fi va partir. Pujà a la bicicleta i pedalejava,	animós	. Amb els raigs calents caient damunt les poncelles, s'obrien les flors
la del rei— a Porto-Petro. Aquella tempestat no durà gaire temps, i l'	animós	monarca s'embarcà novament i el 5 de gener de 1287 ja
En tan crítiques circumstàncies Aguiló va recórrer a l'enginy. L'	animós	cavaller ideà diverses estratagemes a fi i efecte d'obtenir el màxim

Pàgina 1 (de 5)

50 següents