DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
animal AI 2334 oc.
animal F 3 oc.
animal M 15068 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb animal Freqüència total:  17405 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i no saben distingir en canvi un gos d'un ós. Per això, ofesos els animals amb justícia, l'un o l'altre, o tots dos, els mosseguen, si s'hi posen
no era la de Pulcre Trompel·li. "Per la vara s'entortolliga una serp, animal endevinaire. En l'altra mà duu sovint una copa, per a triagues i altres
posats en el mont Liceu, sempre lluminós durant el dia, tant, que homes i animals no projectaven ombra, quan penetraven en el santuari dedicat a Zeus, que
no malpensi, però, ni lligui estranys caps: cal no oblidar que el pobre animalet s'alimenta en bona part, si no tan sols, d'insectes. Admet "Alliberada
desmenjada, la senyora Tecleta Marigó, especialista en la matèria. I l'animal, abans en una altra forma tan astut i de tant seny, de tant discerniment
arrossegava amb pena el ple vehicle, i l'amo no planyia xurriacades a l'animal. Potser no venien d'enlloc ni anaven enlloc. Aquest meu vell, no pas
Contestaren algunes preguntes del vell sobre la pastura i l'estat dels animals. Parlaven lentament, recalcats a les altes vares de freixe amb les quals
féu suaument i amb temor, gairebé entendrida per la gràcia delicada de l'animal. A poques passes d'allí, mig amagada al senillar, la vella mare mirava
banyes per demostrar-li que era inofensiva, i posà el cap tocant al de l'animal. —Veu? No fa res. Més tard tornaren pels conreus, mentre el vell Candaina
malalt. Havia vist cometre les més grosses atrocitats amb indefensos animals; els havia vistos sucumbir sota els cops d'un home enfurismat, i àdhuc
li travessà el cervell. Somrigué, agafà la podadora i baixà cap als animals. Estiraven les bèsties cadascuna per la seva part; el gos, una mica més
Jaume del Rendi, que ho veié, s'aixecà amb els ulls llampeguejants. Els animals llançaven udols de dolor, mentre es llepaven les parts mutilades i
pels carrers, amb crits d'amenaça com udols i amb alarits d'espant, com d'animals perseguint-se. Molts d'aquells records havien romàs per a Tino Costa com
els bous. Els carreters van romandre algunes hores al poble i, mentre els animals descansaven, ells anaren voltant pel poble visitant les tavernes. Entre
els vuit carros emprengueren la tornada cap a les riberes. Digueren que l'animal que conduïa Mates era de mena espantadís; digueren que una de les rodes
situat a la part exterior del carro a la base de la barra. Tal vegada l'animal s'espantà amb el soroll de la caiguda; potser Mates, amb impuls
potser Mates, amb impuls instintiu, va agafar-se a la retranga. L'animal va llençar-se a una cursa folla bo i atropellant Mates caigut sota les
la part del darrera del carro i fou arrossegat un bon tros de camí per l'animal esverat, fins que la faixa s'estripà. El recolliren malferit, amb una
tal de dur a terme els necessaris esbrinaments, ordenà que el carro i l'animal fossin traslladats al poble. L'animal fou portat a la quadra, i el carro,
ordenà que el carro i l'animal fossin traslladats al poble. L'animal fou portat a la quadra, i el carro, per desgràcia, fou deixat darrera la
fill. Fou un crit únic, esfereïdor i gairebé inhumà; fou com l'udol d'un animal ferit de mort ressonant en la nit espessa i feixuga de silencis. I la
baixés per un altre, Manuel del Santo hauria junyit sense pensar-s'hi l'animal i se n'hauria anat a trobar-lo. Ara no podia fer altra cosa sinó esperar
al seu davant, alt i robust, amb un rostre rude i la seva expressió d'animal atordit; un rostre de camperol fet malbé per la ciutat; ara el veia
tant, es sent en el bosc el crit d'una au nocturna; tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de lluna remunta l'horitzó, frega gairebé el proper turó i
brillava ara una inquietud malsana, alguna cosa d'angoixes instintives i animals, com una mena de terror còsmic. Es sentia més sol que mai, desgraciat,
surava un brill gairebé febrós d'al·lucinació, una mena d'angoixa quasi animal i d'un estrany terror. Ell, posat davant d'ella va insistir una vegada
i mediocre, si no ens podíem permetre el luxe de la vanitat? L'home és un animal fatu, l'únic —dins l'escala zoològica— que té la possibilitat de ser-ho.
llegir. Teòricament, l'home vital no en sentirà més que qualsevol animal —una vaca— sa: ell seria l'animal sa. Però aquest home no existeix: l'home
no en sentirà més que qualsevol animal —una vaca— sa: ell seria l'animal sa. Però aquest home no existeix: l'home és sempre un animal malalt. I
ell seria l'animal sa. Però aquest home no existeix: l'home és sempre un animal malalt. I quan no busca remei —o calmant— en la lectura, el trobarà en
la nit, les estacions, el ritme de les collites i de les gestacions dels animals. El temps, llavors, era un magma obscur, insondable, de fluència apagada.
reducció de l'home —home i dona— a un complex d'actituds irreversiblement animals, i l'home es riurà de si mateix sempre que es vegi actuant com una
una agradable excepció dins el món de la zoologia: l'home és l'animal que ha deixat de ser animal. Totes les filosofies i totes les ètiques que
dins el món de la zoologia: l'home és l'animal que ha deixat de ser animal. Totes les filosofies i totes les ètiques que hem produït fins ara
o no és tant de "lletgesa" com d'allò altre: de declaració animal. L'home, aquell ésser a part, fet a semblança de Déu, titular de tantes
És còmic pensar l'antianimal que vol ser l'home rebaixat a la més animal de les accions. Tota l'ampul·lositat de les conviccions humanes es
el tret còmic augmenta: l'home, aleshores, no sols es capté com un animal, sinó encara com un animal aberrant. Els acudits sobre homosexuals són
l'home, aleshores, no sols es capté com un animal, sinó encara com un animal aberrant. Els acudits sobre homosexuals són més hilarants precisament per
sobre homosexuals són més hilarants precisament per l'extravagància animal de la pederàstia. Les històries rústiques basades en anècdotes de
, sigui com sigui: a riure's, doncs, de si mateix. He dit "la més animal de les accions". Objectivament l'expressió és falsa. La qualitat
és falsa. La qualitat fisiològica del sexe no és més —ni menys— "animal" que qualsevol altra funció animal del cos. Però el fet és que, per a
del sexe no és més —ni menys— "animal" que qualsevol altra funció animal del cos. Però el fet és que, per a nosaltres, per a l'home que anomenem
són actes, segons com, inevitables. Però l'instint sexual, en l'animal que és l'home, està excepcionalment subjecte a control. Si la castedat és
el sexe té tot l'aire de ser deliberada. L'home, quan fornica, fa l'animal, retorna a l'animal, perquè vol. És a gratcient que l'home es posa
l'aire de ser deliberada. L'home, quan fornica, fa l'animal, retorna a l'animal, perquè vol. És a gratcient que l'home es posa en ridícul. En un
la contraposició de dues apreciacions extremes de l'home, la sublim i l'animal. Podem creure que aquesta contraposició ha quedat agreujada pel
el desdeny llòbrec del cos i de les seves febleses, el repudi de l'animal, n'era un corol·lari forçós. El sexe és denunciat com una sutzura, potser
d'una baralla, ni que sigui merament verbal: l'home acostuma a ser un animal prudent, i procura de no embolicar-se en dificultats sense un mínim de
cohonestat per la virtut de patriotisme. Monsieur Chauvin és un animal perillós, però també una tranquil·litzadora reserva energètica.
herba alta. Al vespre, un pagès que ens duia queviures amb l'euga perd l'animal. L'aclama en la nit pura —el crepuscle dura encara, groguenc: brilla, ran

  Pàgina 1 (de 349) 50 següents »