×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb anomenar |
Freqüència total: 21415 |
CTILC1 |
| reialme. Quan, en treure el cap a la llum, cofat amb el casc que s' | anomena | kynée i que em fa invisible, vaig percebre Coré, ara Persèfone, | | no reposa mai ni permet que s'abalteixi el transgressor del bé. Algú l'ha | anomenada | filla venerable de Zeus. Deu haver estat un somrient funàmbul del | | incomprensible. Aquesta qualitat moral —excessiva, fora del punt just que | anomenem | seny, en l'ànim de l'aquí afligit— va ocasionar la destrucció d'una | | de referència, un senyal en la via atzarosa dels vells navegants, que l' | anomenarien | "La tomba de la pobra gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va | | el marrà l'acompanya. El fal·lus, —que, sense demanar perdó, així s' | anomena | — és un dels seus símbols, perquè l'amatent guarda té cura que homes i | | parada i buida que els esperits senzills, les ànimes candoroses, | anomenen | felicitat. Orfeu No dubtem pas que estimaves la teva dona, però estem | | de la pell del savi es normalitzava quasi bitllo-bitllo. "Per què no l' | anomenaven | Python i s'haurien estalviat la baralla?", s'estranyava amb germànica | | de fibra sòlida. Després, la vella Enone, que no s'ho diu, però l' | anomenem | així, ja no recordo per què, procurarà d'atenuar, allisant-me els plecs | | amb contínues al·lusions ofensives a la duresa i la brutalitat —així l' | anomenava | ella, retraient-li de passada el seu origen camperol— del seu marit. Joan | | molts el culparen aleshores de la pròpia desgràcia. Antoni Costa —així | anomenaven | l'avi— pertanyia a una de les famílies més distingides de Santa Maria: | | pensatiu! Dostoiewski (La pobra gent). Tino Costa —així s' | anomenà | l'infant— i sa mare continuaren habitant la casa paterna. La casa, amb la | | de fer-ho per por de les seves burles. Això no obstant, Tinet —que així l' | anomenaven | aleshores—, impel·lit per un entusiasme sobtat, esculpí noves estàtues | | brutalitat, i no pas la pitjor, tot i ésser tan greu. Aquí se l' | anomenà | justícia, i s'invocaren altres atrocitats comeses pel bàndol contrari. En | | a la fam en la solitud de l'ombrívola torre —la torre de la Fam, com se l' | anomenà | després—, mentre Pisa continuava vivint a l'exterior. I després | | també de vós i de les vostres paraules. Li vaig dir: "Sia —així s' | anomenava | —: vull veure la meva terra, Sia. (El desig cremava ja en mi amb tanta | | també de la infantesa d'ell, d'una vegada que el seu Tinet —així l' | anomenava | aleshores— jugava a la replaça amb un nen del veïnat. Era aquest el fill | | s'encengué una alta flamarada darrera la "fàbrica" de Borrat. Així | anomenaven | la gent un antic edifici, convertit actualment en residència dels | | enjogassats, s'entretenien més del compte. El tio Borrat —així l' | anomenaven | — posseïa terres als prats i finques a la muntanya, i amb el vell Candaina | | un artista, més que un artista: un gran artista. Quants que es vanen avui | anomenant | -se ells mateixos mestres donarien una mà per fer una ombra del que tu | | —El seu marit? —No, no és el meu marit —somrigué—; però jo l' | anomeno | així; és com si ho fos. Una nit de sant Joan pujàrem tots dos a la plaça. | | història. I no hi ha dubte, almenys, que això que nosaltres encara | anomenem | "amor" —això que inspiraven Beatrice i Laura, i Julieta i | | idea que aquesta "dinàmica social" —és secundari la fórmula amb què l' | anomenem | — mereix ser considerada matèria bàsica dels estudis de la història. La | | d'unes quantes observacions òbvies. Aquest curiós pecat capital que | anomenem | "avarícia" és, si no vaig errat, alguna cosa més que una mera | | un plaer restringidament intel·lectual. ¿I valdrà la pena que seguim | anomenant | -lo "avarícia"? Ai, Mare de Déu, quin problema! B Bellesa No | | Cal insistir-hi: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que | anomenem | "cinisme" no és sinó l'antídot de la hipocresia. La figura | | ben concrets, inequívocs. Surten del camp de les ideologies que solem | anomenar | "humanistes" —i, és clar, com un al·legat a favor de l'"home". | | rutines de l'home mitjà. La idea que l'home mitjà —aquesta abstracció que | anomenem | "home mitjà", abstracció perfectament i estadísticament verificable per | | a allò que, en el nostre vocabulari usual d'extracció catequística, | anomenem | "infern". "Venjança pòstuma", en efecte: ¿no és una manera clara i | | record d'Erasme torna a la nostra consideració. Aquesta cultura que hem | anomenat | liberal té en ell el seu origen. L'humanista de Rotterdam enceta un | | ara, només, les lectures. Abunda la gent, i entre aquella que solem | anomenar | "culta", que defuig el contacte amb els llibres recents. Qualsevol | | perquè quan ell escrivia el seu llibre l'Occident —això que | anomenem | Occident— tendia, en línies generals, a una espècie de materialisme més o | | àrea. Una simple reflexió, un examen lleuger, projectats sobre això que | anomenem | "pobles" en l'Europa posterior al segle XV, en justificaria el | | o còmics, que no pas sublims. Totes aquelles actituds i conductes que | anomenem | "quixotesques" participen del mateix vici d'origen. De tant en tant, en | | ni de bon tros, de classes o de pobles determinats. Potser allò que solem | anomenar | educació, la bona educació, i algunes influències religioses, han fet, | | o la rialleta. Notem que l'amor literari, la literatura sobre això que | anomenem | amor, és, parcialment si més no, una defensa contra la propensió de | | animal del cos. Però el fet és que, per a nosaltres, per a l'home que | anomenem | civilitzat, l'acte sexual supera en vilesa —vilesa— tota altra | | I és curiós que, si bé es mira, el mecanisme d'acció humana que | anomenem | venjança no és, en el fons, ni pitjor ni millor que qualsevol altre. Tot | | hauran arribat a la conclusió que la humanitat té, per a allò que | anomenem | "el mal", una capacitat d'invenció bastant limitada. Els vicis que | | (II Internacional) i les desviacions dels qui Dimitrov | anomena | "sectaris d'esquerra" (trotskistes). 31 gener. Han | | reclutes emboscats. 12 agost. A mitja tarda vaig al que | anomenem | Camp de les Perdius i treballo, amagat entre alzines. Al cap d'una estona | | remarca que el que era tingut per "Època de la Raó" ha estat després | anomenat | , amb més justesa, "el segle de la passió o el segle del romanticisme | | i amb els ulls tancats reposa les seves mans en les d'ell, el bes és | anomenat | tocant. D'altres autors descriuen quatre menes de besos: el bes recte, el | | veure el nom d'un dels Campdepadrós, Cavaller de Padrós com també se l' | anomena | , barrejat amb altres noms d'alta i bèl·lica noblesa. La intervenció en la | | construcció, amb dues esveltes torres de defensa, que els barcelonins | anomenaven | les Torres de Padrós, va ser donada a l'ordre de la Mercè, junt amb les | | poden fer un home feble, voluntariós, ressentit i cruel. ELL, com l' | anomenava | en gairebé totes les cartes, no va ser conscient d'haver estat injust amb | | o quart d'un petit hisendat de l'alt Vallès. De Mossèn Basili, com l' | anomenaven | en honor del seu alçacoll i la teula allargada d'estudiant de cànons, | | que escrivís alguns versos en castellà, la llengua del cadastre com l' | anomena | el Baró, com va fer uns exercicis de mètrica llatina molt poc afortunats. | | de pagès, com si hagués estat de veres el fill de Josefa Valls, que no l' | anomenava | d'altra manera. Vagà pels camps a la caça de llangardaixos i serps | | els gustos de Campdepadrós pare. Cinta és allò que el baró de Maldà | anomena | amb indignació una currutaca, una damita com en diuen a la | | amb temut. D'aquest primer poema en neixia després, gràcies al que ell | anomenava | fer trampa, una altra mena de poesia, estrangera com ell de l'univers |
|