▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
anomenar M 1 oc.
anomenar V 21414 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb anomenar Freqüència total:  21415 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

reialme. Quan, en treure el cap a la llum, cofat amb el casc que s'anomena kynée i que em fa invisible, vaig percebre Coré, ara Persèfone,
no reposa mai ni permet que s'abalteixi el transgressor del bé. Algú l'ha anomenada filla venerable de Zeus. Deu haver estat un somrient funàmbul del
incomprensible. Aquesta qualitat moral —excessiva, fora del punt just que anomenem seny, en l'ànim de l'aquí afligit— va ocasionar la destrucció d'una
de referència, un senyal en la via atzarosa dels vells navegants, que l'anomenarien "La tomba de la pobra gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va
el marrà l'acompanya. El fal·lus, —que, sense demanar perdó, així s'anomena— és un dels seus símbols, perquè l'amatent guarda té cura que homes i
parada i buida que els esperits senzills, les ànimes candoroses, anomenen felicitat. Orfeu No dubtem pas que estimaves la teva dona, però estem
de la pell del savi es normalitzava quasi bitllo-bitllo. "Per què no l'anomenaven Python i s'haurien estalviat la baralla?", s'estranyava amb germànica
de fibra sòlida. Després, la vella Enone, que no s'ho diu, però l'anomenem així, ja no recordo per què, procurarà d'atenuar, allisant-me els plecs
amb contínues al·lusions ofensives a la duresa i la brutalitat —així l'anomenava ella, retraient-li de passada el seu origen camperol— del seu marit. Joan
molts el culparen aleshores de la pròpia desgràcia. Antoni Costa —així anomenaven l'avi— pertanyia a una de les famílies més distingides de Santa Maria:
pensatiu! Dostoiewski (La pobra gent). Tino Costa —així s'anomenà l'infant— i sa mare continuaren habitant la casa paterna. La casa, amb la
de fer-ho per por de les seves burles. Això no obstant, Tinet —que així l'anomenaven aleshores—, impel·lit per un entusiasme sobtat, esculpí noves estàtues
brutalitat, i no pas la pitjor, tot i ésser tan greu. Aquí se l'anomenà justícia, i s'invocaren altres atrocitats comeses pel bàndol contrari. En
a la fam en la solitud de l'ombrívola torre —la torre de la Fam, com se l'anomenà després—, mentre Pisa continuava vivint a l'exterior. I després
també de vós i de les vostres paraules. Li vaig dir: "Sia —així s'anomenava—: vull veure la meva terra, Sia. (El desig cremava ja en mi amb tanta
també de la infantesa d'ell, d'una vegada que el seu Tinet —així l'anomenava aleshores— jugava a la replaça amb un nen del veïnat. Era aquest el fill
s'encengué una alta flamarada darrera la "fàbrica" de Borrat. Així anomenaven la gent un antic edifici, convertit actualment en residència dels
enjogassats, s'entretenien més del compte. El tio Borrat —així l'anomenaven— posseïa terres als prats i finques a la muntanya, i amb el vell Candaina
un artista, més que un artista: un gran artista. Quants que es vanen avui anomenant-se ells mateixos mestres donarien una mà per fer una ombra del que tu
—El seu marit? —No, no és el meu marit —somrigué—; però jo l'anomeno així; és com si ho fos. Una nit de sant Joan pujàrem tots dos a la plaça.
història. I no hi ha dubte, almenys, que això que nosaltres encara anomenem "amor" —això que inspiraven Beatrice i Laura, i Julieta i
idea que aquesta "dinàmica social" —és secundari la fórmula amb què l'anomenem— mereix ser considerada matèria bàsica dels estudis de la història. La
d'unes quantes observacions òbvies. Aquest curiós pecat capital que anomenem "avarícia" és, si no vaig errat, alguna cosa més que una mera
un plaer restringidament intel·lectual. ¿I valdrà la pena que seguim anomenant-lo "avarícia"? Ai, Mare de Déu, quin problema! B Bellesa No
Cal insistir-hi: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que anomenem "cinisme" no és sinó l'antídot de la hipocresia. La figura
ben concrets, inequívocs. Surten del camp de les ideologies que solem anomenar "humanistes" —i, és clar, com un al·legat a favor de l'"home".
rutines de l'home mitjà. La idea que l'home mitjà —aquesta abstracció que anomenem "home mitjà", abstracció perfectament i estadísticament verificable per
a allò que, en el nostre vocabulari usual d'extracció catequística, anomenem "infern". "Venjança pòstuma", en efecte: ¿no és una manera clara i
record d'Erasme torna a la nostra consideració. Aquesta cultura que hem anomenat liberal té en ell el seu origen. L'humanista de Rotterdam enceta un
ara, només, les lectures. Abunda la gent, i entre aquella que solem anomenar "culta", que defuig el contacte amb els llibres recents. Qualsevol
perquè quan ell escrivia el seu llibre l'Occident —això que anomenem Occident— tendia, en línies generals, a una espècie de materialisme més o
àrea. Una simple reflexió, un examen lleuger, projectats sobre això que anomenem "pobles" en l'Europa posterior al segle XV, en justificaria el
o còmics, que no pas sublims. Totes aquelles actituds i conductes que anomenem "quixotesques" participen del mateix vici d'origen. De tant en tant, en
ni de bon tros, de classes o de pobles determinats. Potser allò que solem anomenar educació, la bona educació, i algunes influències religioses, han fet,
o la rialleta. Notem que l'amor literari, la literatura sobre això que anomenem amor, és, parcialment si més no, una defensa contra la propensió de
animal del cos. Però el fet és que, per a nosaltres, per a l'home que anomenem civilitzat, l'acte sexual supera en vilesa —vilesa— tota altra
I és curiós que, si bé es mira, el mecanisme d'acció humana que anomenem venjança no és, en el fons, ni pitjor ni millor que qualsevol altre. Tot
hauran arribat a la conclusió que la humanitat té, per a allò que anomenem "el mal", una capacitat d'invenció bastant limitada. Els vicis que
(II Internacional) i les desviacions dels qui Dimitrov anomena "sectaris d'esquerra" (trotskistes). 31 gener. Han
reclutes emboscats. 12 agost. A mitja tarda vaig al que anomenem Camp de les Perdius i treballo, amagat entre alzines. Al cap d'una estona
remarca que el que era tingut per "Època de la Raó" ha estat després anomenat, amb més justesa, "el segle de la passió o el segle del romanticisme
i amb els ulls tancats reposa les seves mans en les d'ell, el bes és anomenat tocant. D'altres autors descriuen quatre menes de besos: el bes recte, el
veure el nom d'un dels Campdepadrós, Cavaller de Padrós com també se l'anomena, barrejat amb altres noms d'alta i bèl·lica noblesa. La intervenció en la
construcció, amb dues esveltes torres de defensa, que els barcelonins anomenaven les Torres de Padrós, va ser donada a l'ordre de la Mercè, junt amb les
poden fer un home feble, voluntariós, ressentit i cruel. ELL, com l'anomenava en gairebé totes les cartes, no va ser conscient d'haver estat injust amb
o quart d'un petit hisendat de l'alt Vallès. De Mossèn Basili, com l'anomenaven en honor del seu alçacoll i la teula allargada d'estudiant de cànons,
que escrivís alguns versos en castellà, la llengua del cadastre com l'anomena el Baró, com va fer uns exercicis de mètrica llatina molt poc afortunats.
de pagès, com si hagués estat de veres el fill de Josefa Valls, que no l'anomenava d'altra manera. Vagà pels camps a la caça de llangardaixos i serps
els gustos de Campdepadrós pare. Cinta és allò que el baró de Maldà anomena amb indignació una currutaca, una damita com en diuen a la
amb temut. D'aquest primer poema en neixia després, gràcies al que ell anomenava fer trampa, una altra mena de poesia, estrangera com ell de l'univers

  Pàgina 1 (de 429) 50 següents »