Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que mai no havia estat tancada. Tampoc Sileta, arrupida dins el seu llit,	anorreada	per l'espant, no hi hauria pensat tal vegada. Déu no la il·luminà en
lliure i per això pot afirmar-se que tota coacció a la seva llibertat	anorrea	la seva naturalesa. —Bé, jo... —balbuceja ell, més bocabadat que mai. —Xt
de pau i treva, pactisme, delegació de poder—, la Santa Seu maniobra per	anorrear	l'expansió ultrapirinenca de Catalunya i, alhora, salvar el país del
tolera l'existència d'aquesta banda de criminals? ¿No té prou poder per	anorrear	-los? Satan contra Jahvè i nosaltres entremig. Dos que es barallen i un
I ho dic —ben cert— sense vanitat. Maleïda eloqüència! Amb ella fou	anorreada	la virtud de la teva bella mare. Gràcies a aquell lamentable èxit, avui
desig únic és desaparèixer, abolir la meva consciència d'esperit malèfic.	Anorrear	-me... ¿Però com? Ai las! He provat d'esdevenir pastura de les flames...
sense una ombra d'iniciativa, es va anar desinflant, empobrint,	anorreant	del tot. Certs elements, sortits de l'esmentada classe de famílies, es
té cap mena d'imaginació, no pot entendre l'alegria immensa que jo sento	anorreant	una persona com vostè. Encara que darrera m'hi hagi de perdre jo, encara
—Ja ho sé. Clitemnestra. —¿No t'han dit que ens	anorreava	un crim inexpiable, comès ara fa quinze anys? Orestes. —Sí, m'ho
és com una ovella ronyosa en un ramat. Contaminarà tot el meu reialme i	anorrearà	la meva obra. Déu totpoderós, ¿què esperes per a colpir-lo amb el teu
ve la darrera conseqüència: Destruir els estocs, cremar, enterrar,	anorrear	... d'això se'n diu racionalitzar la producció. I algú dirà: ¿I si
per donar als enemics el que desitgen, i	anorrear	-los amb la seva còlera quan la còlera els salva per punir-los
per escomesa súbita, ja sia que amb el foc de l'Infern se l'	anorreï	o assolim de tenir-la com a pròpia, foragitats, com
la follia; o passant dellà tot límit, amb solitari braç,	anorrear	-te sense ajut de ningú i sense costar-li
encara que pugui repetir les seves obres, no ens	anorrearà	, puix que podria dir llavors l'Enemic en la victòria:
formada per al bé exclusiu d'una altra espècie, la meva teoria en seria	anorreada	, perquè tal cosa no podria haver estat produïda a través de la selecció
cap dels casos de dificultat, tan honestament com puc jutjar-ho, no l'	anorrea	. D'altra banda, tots els fets següents tendeixen a corroborar la teoria
religiós sembla ser de tal manera "absolut" que el subjecte queda com	anorreat	per l'objecte, i queda així mateix anorreada la intencionalitat. En els
d'Urgell i ja no podrà dir-se que no hi hagué protesta ni heroisme. S'	anorrearan	, amb l'adveniment dels Borbons, les darreres llibertats; però Barcelona
indrets la negació es transforma en un intent tècnicament sistemàtic d'	anorrear	l'esperit i amb ell la vida i l'aristocràcia espiritual. Ja he dit i
que no hi és, sinó la voluntat quimèrica d'ésser; saber que hom serà	anorreat	i voler ésser-ho. També aquesta fórmula és insincera i contradictòria;
metres, conté ja tot el futur de la poesia moderna, atès que es tracta d'	anorrear	una intenció de relacions per substituir-la per una explosió de mots.
dels detalls de la pintura, fos suficient per modificar, o tal vegada per	anorrear	aqueix poder d'impressió dolorosa; i, obrant segons aquesta idea, vaig
per acabar-lo —per tornar-lo a atrapar. La llarga sofrença m'havía	anorreat	les facultats ordinaries de l'esperit. Jo era un imbecil —un idiota. La
galta avall i el cor travessat de set espases. I tot el vostre poder serà	anorreat	, quan més tindreu per segura la final victòria, com el flam de la candela
contrariaria en el gust que tenen de vegades d'encimbellar la ximpleria i	anorrear	el mèrit quan s'esdevé que l'albiren; que bandejaria de les corts les
de Leandre, i no em costa sinó unes gràcies ben dites". Dona hi ha que	anorrea	o enterra el seu marit fins al punt que no se'n fa cap menció en el món:
el de /Pentiselea\. Kleist busca, a través de les seves obres, d'	anorrear	-se en l'absolut, i és tan profundament tràgic de temperament, que una de
—cridà Alonso. I es precipità a la recerca del fals reverend per a	anorrear	-lo; perquè la targeta ho explicava tot, ja que, en el transcurs de les
al descobrir la clau de l'estrany enigma que planava sobre d'ella, i	anorreada	per la impressió rebuda, s'enfondí encara més en l'angle de la otomana en
llur, amb una força d'odi creixent, i llavoraven i patien maldant per	anorrear	-se. El mendicaire no pogué resistir gaire estona aquell combat
en els temps feudals torna a privar-se a la dòna de llibertat i's preté	anorrear	-la moralment per a que tota la seva valua sía física. Una noia no té cap
feia acusar-se els uns als altres de traïdors, desastrosa fal·lera que	anorreà	la puixança militar del partit, i que ara l'element civil s'envestia en
sabia on era la columna enemiga que li calia destruir, i per atacar-la i	anorrear	-la deixava de banda totes aqueixes noses com ho hauria fet un voltor.— El
condemnació social, era la protesta, la revolta inhumana que tu havies d'	anorrear	amb la teva grandesa moral d'estrenu filàntrop. No fou posant-se a cobert
difamacions... un munt de petites passions, són el fat malastruc que ho	anorrea	tot. Roca ja no estava atent. No tenia, en aquells moments, més que una
la de la Justícia, per ella mateixa... Tot s'ha de destruir, tot s'ha d'	anorrear	... i damunt les cendres del foc purificador, en què ha de consumir-se el
ben lluny de Barcelona! Prescindir d'allò que no té sòlids fonaments, és	anorrear	-ho. Fe va prescindir de les xafarderies del despatx i, a la llarga, va
de seguir el Mestre diví que va acollir de cor la immerescuda fins a	anorrear	-se a si mateix, seguint l'enèrgica expressió paulina? (Phil.,
en defensar amb un excés de saviesa la llibertat del poble romà, l'	anorreà	del tot. Cal afegir-los encara els Brutus, els Cassis, els Gracus i àdhuc
quan exclama per boca del profeta: "Destruiré la saviesa dels savis i	anorrearé	la prudència dels prudents." Àdhuc s'arriba a felicitar d'haver ocultat
no la hi fessin minvar. Ell volia servar-la com una arma invencible per	anorrear	el seu enemic el dia que el tingués a les seves mans crispades de tant
les coses són temibles. Mireu entorn vostre quines lleugeres causes ens	anorreen	; —ni el menjar, ni el beure, ni la vetlla, ni el son, presos sense
i no prenen llur abrivada sinó quan una alenada d'aire les treballa. Pot	anorrear	grans espais de la terra, alçar per sota noves muntanyes i posar enmig de
sinó per mortificar-lo... i tota la vida d'apartaments li venia a sobre a	anorrear	-lo com el pes d'una muntanya, i amb aquella impossibilitat de fer res ni
perquè al fons se sentia més dissortat que res..., però, la feblesa l'	anorreava	i no li quedava ni la força de revoltar-se... Al capvespre encara no
els genis arrossegaren fins el peu de les muntanyes costeres per tal d'	anorrear	la força de l'aigua." "I avui, ja ho veieu: la Mar torna a amanyagar
del seu nas. Jo havia dat tan sovint una mirada als meus afers, que havia	anorreat	qualsevol lleu noció que mai hagués pogut tenir de llurs tresqueres. Ben
de lletres aquells que deixaren gargotejats sobre els murs de la ciutat	anorreada	pel Vesuvi tants hemistiquis o versos del poeta; el primer vers de
pluralitat de gents de tota mena que's citen es pot observar que anaven a	anorreir	-se tres grans pobles: /Iberi\ (huí, catalo-valencians, ço és:

Pàgina 1 (de 7)

50 següents