×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb anorrear |
Freqüència total: 322 |
CTILC1 |
que mai no havia estat tancada. Tampoc Sileta, arrupida dins el seu llit, | anorreada | per l'espant, no hi hauria pensat tal vegada. Déu no la il·luminà en | lliure i per això pot afirmar-se que tota coacció a la seva llibertat | anorrea | la seva naturalesa. —Bé, jo... —balbuceja ell, més bocabadat que mai. —Xt | de pau i treva, pactisme, delegació de poder—, la Santa Seu maniobra per | anorrear | l'expansió ultrapirinenca de Catalunya i, alhora, salvar el país del | tolera l'existència d'aquesta banda de criminals? ¿No té prou poder per | anorrear | -los? Satan contra Jahvè i nosaltres entremig. Dos que es barallen i un | I ho dic —ben cert— sense vanitat. Maleïda eloqüència! Amb ella fou | anorreada | la virtud de la teva bella mare. Gràcies a aquell lamentable èxit, avui | desig únic és desaparèixer, abolir la meva consciència d'esperit malèfic. | Anorrear | -me... ¿Però com? Ai las! He provat d'esdevenir pastura de les flames... | sense una ombra d'iniciativa, es va anar desinflant, empobrint, | anorreant | del tot. Certs elements, sortits de l'esmentada classe de famílies, es | té cap mena d'imaginació, no pot entendre l'alegria immensa que jo sento | anorreant | una persona com vostè. Encara que darrera m'hi hagi de perdre jo, encara | —Ja ho sé. Clitemnestra. —¿No t'han dit que ens | anorreava | un crim inexpiable, comès ara fa quinze anys? Orestes. —Sí, m'ho | és com una ovella ronyosa en un ramat. Contaminarà tot el meu reialme i | anorrearà | la meva obra. Déu totpoderós, ¿què esperes per a colpir-lo amb el teu | ve la darrera conseqüència: Destruir els estocs, cremar, enterrar, | anorrear | ... d'això se'n diu racionalitzar la producció. I algú dirà: ¿I si | per donar als enemics el que desitgen, i | anorrear | -los amb la seva còlera quan la còlera els salva per punir-los | per escomesa súbita, ja sia que amb el foc de l'Infern se l' | anorreï | o assolim de tenir-la com a pròpia, foragitats, com | la follia; o passant dellà tot límit, amb solitari braç, | anorrear | -te sense ajut de ningú i sense costar-li | encara que pugui repetir les seves obres, no ens | anorrearà | , puix que podria dir llavors l'Enemic en la victòria: | formada per al bé exclusiu d'una altra espècie, la meva teoria en seria | anorreada | , perquè tal cosa no podria haver estat produïda a través de la selecció | cap dels casos de dificultat, tan honestament com puc jutjar-ho, no l' | anorrea | . D'altra banda, tots els fets següents tendeixen a corroborar la teoria | religiós sembla ser de tal manera "absolut" que el subjecte queda com | anorreat | per l'objecte, i queda així mateix anorreada la intencionalitat. En els | d'Urgell i ja no podrà dir-se que no hi hagué protesta ni heroisme. S' | anorrearan | , amb l'adveniment dels Borbons, les darreres llibertats; però Barcelona | indrets la negació es transforma en un intent tècnicament sistemàtic d' | anorrear | l'esperit i amb ell la vida i l'aristocràcia espiritual. Ja he dit i | que no hi és, sinó la voluntat quimèrica d'ésser; saber que hom serà | anorreat | i voler ésser-ho. També aquesta fórmula és insincera i contradictòria; | metres, conté ja tot el futur de la poesia moderna, atès que es tracta d' | anorrear | una intenció de relacions per substituir-la per una explosió de mots. | dels detalls de la pintura, fos suficient per modificar, o tal vegada per | anorrear | aqueix poder d'impressió dolorosa; i, obrant segons aquesta idea, vaig | per acabar-lo —per tornar-lo a atrapar. La llarga sofrença m'havía | anorreat | les facultats ordinaries de l'esperit. Jo era un imbecil —un idiota. La | galta avall i el cor travessat de set espases. I tot el vostre poder serà | anorreat | , quan més tindreu per segura la final victòria, com el flam de la candela | contrariaria en el gust que tenen de vegades d'encimbellar la ximpleria i | anorrear | el mèrit quan s'esdevé que l'albiren; que bandejaria de les corts les | de Leandre, i no em costa sinó unes gràcies ben dites". Dona hi ha que | anorrea | o enterra el seu marit fins al punt que no se'n fa cap menció en el món: | el de /Pentiselea\. Kleist busca, a través de les seves obres, d' | anorrear | -se en l'absolut, i és tan profundament tràgic de temperament, que una de | —cridà Alonso. I es precipità a la recerca del fals reverend per a | anorrear | -lo; perquè la targeta ho explicava tot, ja que, en el transcurs de les | al descobrir la clau de l'estrany enigma que planava sobre d'ella, i | anorreada | per la impressió rebuda, s'enfondí encara més en l'angle de la otomana en | llur, amb una força d'odi creixent, i llavoraven i patien maldant per | anorrear | -se. El mendicaire no pogué resistir gaire estona aquell combat | en els temps feudals torna a privar-se a la dòna de llibertat i's preté | anorrear | -la moralment per a que tota la seva valua sía física. Una noia no té cap | feia acusar-se els uns als altres de traïdors, desastrosa fal·lera que | anorreà | la puixança militar del partit, i que ara l'element civil s'envestia en | sabia on era la columna enemiga que li calia destruir, i per atacar-la i | anorrear | -la deixava de banda totes aqueixes noses com ho hauria fet un voltor.— El | condemnació social, era la protesta, la revolta inhumana que tu havies d' | anorrear | amb la teva grandesa moral d'estrenu filàntrop. No fou posant-se a cobert | difamacions... un munt de petites passions, són el fat malastruc que ho | anorrea | tot. Roca ja no estava atent. No tenia, en aquells moments, més que una | la de la Justícia, per ella mateixa... Tot s'ha de destruir, tot s'ha d' | anorrear | ... i damunt les cendres del foc purificador, en què ha de consumir-se el | ben lluny de Barcelona! Prescindir d'allò que no té sòlids fonaments, és | anorrear | -ho. Fe va prescindir de les xafarderies del despatx i, a la llarga, va | de seguir el Mestre diví que va acollir de cor la immerescuda fins a | anorrear | -se a si mateix, seguint l'enèrgica expressió paulina? (Phil., | en defensar amb un excés de saviesa la llibertat del poble romà, l' | anorreà | del tot. Cal afegir-los encara els Brutus, els Cassis, els Gracus i àdhuc | quan exclama per boca del profeta: "Destruiré la saviesa dels savis i | anorrearé | la prudència dels prudents." Àdhuc s'arriba a felicitar d'haver ocultat | no la hi fessin minvar. Ell volia servar-la com una arma invencible per | anorrear | el seu enemic el dia que el tingués a les seves mans crispades de tant | les coses són temibles. Mireu entorn vostre quines lleugeres causes ens | anorreen | ; —ni el menjar, ni el beure, ni la vetlla, ni el son, presos sense | i no prenen llur abrivada sinó quan una alenada d'aire les treballa. Pot | anorrear | grans espais de la terra, alçar per sota noves muntanyes i posar enmig de | sinó per mortificar-lo... i tota la vida d'apartaments li venia a sobre a | anorrear | -lo com el pes d'una muntanya, i amb aquella impossibilitat de fer res ni | perquè al fons se sentia més dissortat que res..., però, la feblesa l' | anorreava | i no li quedava ni la força de revoltar-se... Al capvespre encara no | els genis arrossegaren fins el peu de les muntanyes costeres per tal d' | anorrear | la força de l'aigua." "I avui, ja ho veieu: la Mar torna a amanyagar | del seu nas. Jo havia dat tan sovint una mirada als meus afers, que havia | anorreat | qualsevol lleu noció que mai hagués pogut tenir de llurs tresqueres. Ben | de lletres aquells que deixaren gargotejats sobre els murs de la ciutat | anorreada | pel Vesuvi tants hemistiquis o versos del poeta; el primer vers de | pluralitat de gents de tota mena que's citen es pot observar que anaven a | anorreir | -se tres grans pobles: /Iberi\ (huí, catalo-valencians, ço és: |
|