Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la realitat és que els republicans burgesos no controlen la Revolució,	ans	hi van a remolc. 23 gener. Som a ple hivern, però la llum
perquè no imposa una mística nova com el comunisme o el nazisme,	ans	respecta la religió tradicional. 15 maig. Torno a
de romàntic. Aquests dos impulsos, segons Muir, no pugnaven entre ells:	ans	"semblaven jugar a fet" durant tota la vida del novel·lista i poeta.
se les va donar, ja ho sabeu: hagueren d'anar corrents a Barcelona, i	ans	d'arribar ja havia agafat la ràbia. Vés-te'n fiant, de les "indeccions".
que em volien, de banda i banda de l'ombra! No atreta pel fi:	ans	virginal a un impuls que em travessava d'enllà de la meva
sostenir de nosaltres sinó el que en va se us assembla: no,	ans	perquè Algú, dintre de mi, on la nit brusca de vagues pors em
com un alberg de pas per al seu goig foraster;	ans	havia en mi renascut del seu cel, amb el germen més preservat
de sol de l'altre dia no convé que caigui en l'oblit	ans	que el seu fet li sigui dit. Rèiem tots tres i ens astoràvem
Esporgada? Pornografia. Cultiu? Qui s'hi comprometria	ans	de saber el gust dels marits: no lliguem de mans el destí.
algun aire ben tendre m'aniré embriagant del desig exquisit, i,	ans	que l'hora de veure-la sia, son cor faré propici amb una melodia. Bona
la Cúria, el porrer i un sagristà. De la visita pastoral en llista posà,	ans	que d'altres, d'aquest poble el nom, cercant un nebot seu seminarista que
damunt l'ona, com Crist hi degué passar. Els camins,	ans	invisibles, com s'hi veuen ara clars!: són lluents i
jornada, diu que ja no plora tant. Si a l'alçar Déu	ans	plorava, ara somriu com un sant: no brilla tant la
i àdhuc la racionalitat, sense lliurar-se mai, però, a cap d'elles,	ans	al contrari mantenint-se en el centre per a participar d'ambdues i no
Resti en l'abís la copa desitjada i el meu amor per sempre decebut, que	ans	de desfer ta vida il·luminada, vull restar dins eterna solitud. Estel
que no serà de Canaan l'esposa que duguis per mon fill,	ans	al paratge on habita la gent de mon llinatge, la
dubte ho saben: mai un furt de nosaltres han sofert:	ans	per ells i els ramats que pasturaven fórem defensa i mur en el
a pensar que, almenys, no és un art dels nostres. No respon,	ans	xoca efectivament amb la tradició humanística d'Europa —i empre ara el
amb decisions d'autenticitat. Hom no se sent ja refractari a la realitat,	ans	l'abraça sense por ni vergonya, perquè la torna a trobar apta per a
taca enèrgica damunt un fons neutre, que no feia esgarrifar gens Pere,	ans	bé ella percebia, com si ho llegís en un llibre obert o com un perfum,
Pere Gifreda. Laura rebutja de pensar, no sols en l'existència d'un amor,	ans	bé ni en la possibilitat de pensar-hi; però quan el vell oncle diu que
que tinc raó. Si no véns tu, vindré jo. I avança de sobte. Agafa la dona	ans	que ella tingui temps d'obrir la balda. Laura es defensa amb por d'un
una minyona per a mi; una esclava; una màrtir, que ha preferit la mort	ans	que veure's exposada a les xafarderies dels metges. Laura té calor dins
algun detall del problema familiar dels senyors. Però Teresa no cedí;	ans	bé sentia un fibló de curiositat morbosa per saber com es resoldria el
l'ajut dels dits per a saber-ho; dos mesos d'impacientar-se, d'enyorament,	ans	de poder veure, de prop o de lluny, aquell home tan ferm i imposant, en
una vegada des dels avellaners del gorg de la Bruixa! Dos mesos	ans	de satisfer-se en l'espectacle de veure com reaccionarà Laura entre la
vestits del guarda-roba; no gosa tocar-los; escull el més casolà i fosc.	Ans	de tornar-se'n al menjador, adreça un esguard circular al dormitori i a
revellida que es figurava, ni Teresa la cunyada mústiga de les Aulines;	ans	bé una dona envigorida per l'aire sanitós del camp, colrada pel sol, els
no és pas la senyora de poble que va deixar ara fa quatre mesos,	ans	bé una dona que vibra per sota la immobilitat de l'escorça. Els
d'hora. Teresa encara té temps de fer alguna indicació al senyor Llibori	ans	que la Ventura, de qui no es fia prou, pugui dir-li res de l'esdeveniment
fisonòmics, que no s'adeien pas als de l'enamorat després d'una absència,	ans	bé eren els del conquistador que gradua ressorts. En qui refiar-se
no vol escoltar-la. Cal valer-se de tots els recursos per separar-los,	ans	no s'ajuntin definitivament, abans que Laura hagi tingut temps de cometre
Teresa es veu en la necessitat de dir això per començar a defensar-se	ans	que Laura pugui retreure-li la imprudent confessió d'abans. És el moment
ell ja recorda ben bé qui és la Laura de Muntanyola. Qualsevol camí és bo	ans	que anar-se'n de casa; perquè, malgrat tot, la casa de Tomàs és la seva
el front a la taula, panteixant. —Vagi-se'n de seguida a Barcelona	ans	que torni a veure-la. Laura ja no el pot sentir perquè se n'ha anat. Es
la cota de malles no rep el nom d'ausberg (que retrobarem a Desclot),	ans	el de gonió, sobre el qual el cavaller porta el perpunt: "e
aigut" tan sovint citat a les cançons de gesta franceses,	ans	el casc cilíndric i amb la part superior plana, tot ell de forma d'una
s'inclina a creure que la barbuda del segle XIV no és un casc,	ans	una defensa de la barba, de malles; en canvi, la citada per Jaume I
tan solament travessà l'adarga ("dàraca"), o escut, del moro,	ans	el cos d'aquest, i pogué ésser arrencada i utilitzada per a un altre cop
que les llaunes són amples i que aquestes cuirasses no són de guerra,	ans	de junyir, cosa que suposa un cert luxe. Ja l'any 1257 els
catalanesc" esmentat per Muntaner no sembla ésser una arma,	ans	l'instrument corrent de tallar, car el terme apareix en un episodi on el
en l'ambient valencià de bàndols, deseiximents i batalles a ultrança,	ans	estava en estreta relació amb la cort i la casa reial. 34. En
de malla. En principi sembla que no es tracta d'un element separat,	ans	senzillament de la part inferior de la cota, que en tantes reproduccions
118 i 119). Que ja no és un casc de guerra,	ans	de junyir, resta ben clar a l'inventari dels béns de Joan Llull
solament perquè aquest varia i sovint un mateix element rep més d'un nom,	ans	encara perquè freqüentment no sabem el significat exacte de mots que
no tan solament pels jutges i espectadors que presenciaven la batalla,	ans	encara pels mateixos adversaris, quan el combat es feia de dos contra dos
Val a dir que aquesta principalitat no és deguda precisament al bacinet,	ans	al casc en general. En altres passatges de la novel·la, alguns dels quals
una bavera, la qual no va pas fixada al casc (com s'esdevé a l'elmet),	ans	a la cuirassa, de manera que, quan el cavaller abaixa la careta, la faç
Era esfèric, no portava careta, i la bavera no hi anava fixada,	ans	combinada, com en la celada. S'assemblava al capell de ferro. Ja hem vist
i indispensable, no tan solament per l'elevat preu de les muntures,	ans	encara, i principalment, perquè si la bèstia era ferida i queia hom podia

Pàgina 1 (de 88)

50 següents