Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ansa F 356 oc.
ansa SIG 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ansa Freqüència total:  359 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

havia cessat en els seus gemecs. Candi estava encara dempeus, amb l'ansa de la cetra a la mà, en una total suspensió de sentits; la seva cara
amb l'excusa que li ajudés a estendre la bugada molla, o a traginar una ansa de la cistella de verdures i la senalla del carbó, si per cas la cuinera
els quals es regiren al tombet; vol dir que, agafades les olles per les anses, se sacsegen de manera que els talls de la carn canvien llur posició i
de l'olla; però sense cullerot ni paleta, sinó prenint l'olla per les anses i sacsejant-la en l'aire, de manera que els trossos de carn vagen
és marcada per les fenedures als costats del coll i pel curs en forma d'ansa de les artèries. És tanmateix concebible que les brànquies, avui
voltant i els seus corns. I hi faràs entorn una franja d'or." "I dues anses d'or hi faràs, davall la franja, als dos angles: als dos costats seus les
d'haver-se penjat a l'esquena l'olla del grumeig, lligada al coll per les anses amb una cordella; i, un cop assolida la pedregosa platja, havia saltat de
de pertot, amb un seient còmode, irreprotxable. Als costats tenen unes anses per a poder ésser transportades. Ens posem tres en cercle i ens hi
del seu prestigi, ben garrellet de genolls, amb uns braços com les anses d'una olla, amb els botons mal netejats, i en una actitud ben ridícula;
tu. Quan tornava amb l'ancolla neta i humida d'aigua, portant-la per l'ansa i cap endavant, com una palmatòria, les visites entraven a l'habitació
duen la carrabina. Després se la tirà a l'esquena: l'aguantava per les anses, amb la mà tancada a l'altura de la clavícula ye-ye. Érem al final del
Els mesos d'estiu, un quart d'hora abans de dinar, amb una gran gerra, ansa per ansa, dos escolans, que estaven de torn, anaven a dur de la bona
d'estiu, un quart d'hora abans de dinar, amb una gran gerra, ansa per ansa, dos escolans, que estaven de torn, anaven a dur de la bona aigua
de pitxer, de coll estret i amb galet en forma de pitxelló i amb una gran ansa a la part superior, que les dues noies porten dreta al cim del cap, una
cim del cap, una altra a sota el braç dret i, una tercera, penjant per l'ansa, de la mà esquerra. Els vestits que llueixen semblen espanyols. Això i el
tals són els vasos xipriotes, de base bombada amb el coll estret i una ansa, s'emparentin amb les gerres emprades per les dones de Palestina per anar
o gerros, han precedit als atuells en forma d'àmfora o de gerra de dues anses i coll estret, que llueixen els càntirs actuals de la nostra península,
abans de C., ens mostra un vas en forma de amforeta, amb una ansa a cada costat del coll i amb un broc davant, que recorda talment el
dels nostres càntirs. Dos vasos semblants, però més aplatats i amb les anses més altes i airoses que en l'anterior, apareixen en la darrera fase
que molt menut, recorda exactament l'estructura d'un cantiret amb l'ansa a la part superior—, en un bellíssim gerret helènic, trobat a Empúries,
són idèntics de forma, de dimensions i de la disposició del galet i de l'ansa, àdhuc, a uns atuells de vidre de la Col·lecció Amatller, pertanyents al
metàl·lica. Els incisos amb relleus consten de floretes i garlandes. L'ansa i el galet presenten unes incisions arquejades, impreses amb un tub,
i alguna que altra nova forma. La majoria dels més adornats, ostenten l'ansa sobremuntada per un drac que, a la faiçó d'un llangardaix, aixeca el cap
central, acaba amb un coll, més o menys recte i alt, i té una o dues anses. Car mentre el cànter de les terres aragoneses de parla catalana, com el
de Mallorca, així com les {orci} o gerres sardes, tenen una ansa a cada costat, el {cántaro} de Fuentes d'Ebro (Saragossa)
en castellà, generalment més ample de dalt que de baix, amb una ansa en la part superior i dos brocs de diferent gruix, que serveix per
surt de la roda, encara que afaiçonat, hi manca el coll, les anses i els brocs i, rep els noms de botxa, càntir, síndia, tripa
engornir o col·locar la gorníssia o el gorniment: l'ansa i els brocs, a la botxa, després de que s'ha eixugat i endurit un xic al
brocs d'omplir i de beure; i ansar, d'adherir-hi les anses. Mentre que a Tamarit, el terme rematar és sinònim de guarnir en
de les peces, després d'encollada la botxa i abans de guarnir-la amb les anses i broc. Un decorat semblant, però de traç més fi, típic de les peces
/s, l\ o /r\, i en final de paraula: nit, bena, ansa, ven-la, honra, desnivell, tornar, son, carn. Les grafies /nn\
exemples: esperança, confiança, tinença, creença, etc., però ansa, pansa, dansa, etc., que no són paraules derivades. b) Els
s'escriu generalment /n\; exemples: canvi, manta, venda, ansa, véncer, onze, enlairar, honra, panxa, menjar, diumenge, anca, tongada,
, l'ídol, l'incendi, l'home, l'olor, l'ull, l'humor, l'ansa, l'alqueria, l'època, l'electricitat, l'illa, l'hidra, l'hora, l'
Un gran nombre d'aquestes coves tenen a les parets i als sostres com unes anses excavades a la mateixa roca. No sabem quina finalitat devien tenir. Si
de ficar bestiar, diria que servien per a fermar-l'hi; però de coves amb anses en trobem a llocs del tot inaccessibles per qualsevol mena d'animals i
de moro de la possessió S'Almudaina (Alaior), vaig trobar més de trenta anses de vasos grossos d'una terrissa considerada com la més antiga de Menorca.
mòbil de damunt; darrerament la nadilla ha estat substituïda per una ansa que ocupa el centre del cap de mort. La mola de damunt té en la cara
en forma de con sense base i amb el vèrtex foradat, agafant-lo d'una ansa que té a la seua part ampla i fent-lo balancejar hàbilment. Heus aquí set
més o menys panxuts però sempre poc llargs, i estan proveïts d'una ansa i decorats amb senzillesa. També hi ha alguns gots o vasos,
o vasos, cilíndrics, de vidre verdós i llis, proveïts així mateix d'una ansa, i procedents dels forns vidriers de l'Olleria a la vall d'Albaida. En
de ferro, unes petites amb un llarg mànec, i unes altres grans amb dues anses, les graelles de fil de ferro, el setrill o bòtil de llanda
almenys a la meitat superior, amb vernís verd, i proveïts sempre de dues anses. Els cànters, amb la boca tapada moltes vegades amb un pitxer invertit o
i de formes vàries: la més general és la troncocònica, amb una ansa rodona, el coll i el bec a la part de damunt, que és la més ampla; però
s'empren prou les semiesfèriques amb el coll damunt, el bec al mig, dues anses una a cada costat, i una cara llisa per poder-la traginar portant-la a
de vora sortida; àmfores típiques de la costa, acabades en punta, dues anses i una petita vora sense coll; la gerra ovoide acabada en punta buida;
en punta buida, cilíndriques, sense coll i gairebé sempre amb dues anses petites prop de la vora, i els vasos de ventre esferoïdal, que tenen el
esferoïdal, que tenen el coll alt i la vora sortint, amb una o dues anses, o sense. La ceràmica campaniana dóna el conjunt més bell. És
pintades al coll; també, plats decorats amb palmetes (un de finíssim amb anses), vasos petits, un dels quals té l'original forma d'un peu, i una
trobàrem un esquelet ajagut, amb una pedra sota el cap, una olla amb ansa damunt els peus i un tros de paviment sobre el pit. A dos metres de

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »