×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ansiós |
Freqüència total: 495 |
CTILC1 |
li trava la llengua, que voldria suplicar; la qui li subjecta els braços, | ansiosos | d'abraçar-se al seu coll perquè no la deixi. Després, quan es queda sola, | amb gibrells i amb tot el que pogueren haver a mà. Les mares corregueren | ansioses | en busca de llurs fills i cridant-los amb veus angoixades; però dues | aixecant llurs branques al sol, sobre la qual semblava surar una mena d' | ansiosa | espera, en els botons de les flors, en les grogues baies dels àlbers a | vegades, cada una amb veu més alterada, més dominat per l'excitació, més | ansiós | ; i els seus ulls dintre l'ombra tenien quasi un esclat de follia. | perquè l'agonia fos més llarga, el càstig més cruent. Es sentí tan | ansiós | de martiri, que hauria volgut arrencar-se l'ànima i que també ella —la | soroll en tot el carrer, i els ulls de tots estaven fixos al carro en una | ansiosa | expectació, tots emocionats. El carro es deturà davant mateix de la | tal de caure de peus. Quan s'incorpora la dona és abocada amb una mirada | ansiosa | , però ell li somriu mentre cavalca la barana d'aquesta altra galeria | pregar-lo, i ma mare va enfadar-se una mica, però fou endebades: ell, | ansiós | , sens dubte per fer contenta sa mare, per mostrar-li la carta i el | no escoltar gaire de què s'hi queixen, i les cares d' | ansiosos | , què vols que en fem? Espero que no perds el temps i | eren de temperament inestable, poc vigorosos, donats a la dansa, sempre | ansiosos | i preocupats: eren maldestres i matiners. La gent de l'aldea de | , que tan m' ha trigat y, avuy, qu' entro aquí ab lo cor ple de alegría, | ansiós | de repetirli que l' estimo y de sentirme que vosté m' estima, avuy me | Ningú no m'havia anunciat la seva visita. Me la vaig trobar al davant, | ansiosa | , els ulls escrutadors. Aquestes aparicions que només fan les mares! Vaig | i formaren grup al meu entorn. Suposo que jo devia tenir un aire estrany, | ansiós | , potser inquiet, perquè els marins insistiren a voler saber allò que jo | i el meu cor es descompon en infinits sentiments inexpressables, vagues, | ansiosos | que graviten sobre meu i que la meva consciència no pot refusar ni | catxes i drets per mirar per damunt dels caps, vells i dones s'apiloten | ansiosos | de vore passar la mala bèstia que han dut aquests fadrins, d'aquell mas | A n' aquella hora varen trucar á la porta y jo vaig corre á obrir tota | ansiosa | . Qui trucaba no era ell, sino un home que duya blusa y que debia tenir | donés una vida sorprenent al silenci o el percudís amb ecos insistents, | ansiosos | . "No hi ha resposta?" Mònica escoltava amb exasperació: les paraules | lliscaven dels ulls de la seva dona; Humbert l'interrogava amb mirada | ansiosa | ; Augusta estava trasbalsada... Tots es trobaven com abans, asseguts al | En aquell instant el senyor Pineda entrava a la quadra. Es dirigí | ansiós | a Cosme. —Ara mateix m'acaben de comunicar que ahir... —Ja en parlarem | la qual es considerava el patriarca, interrogant-lo en silenci, esperant | ansiosos | la seva decisió, no era rancúnia el que experimentava, sinó pietat... El | dels Congressos Solvay i molts de nosaltres anàrem a aquesta conferència | ansiosos | de conèixer el seu parer sobre els darrers desenvolupaments, els quals, | d'ací d'allà, a grans gambades, agitava l'encenser, cantava baladrejant, | ansiós | de veure néixer el Crist i de tornar a casa seva per llançar-se sobre | fan descartar la suposició. Aquí i allà endevinem mirades enceses, gestos | ansiosos | , paraules estimulants. L'espècie no s'extingirà, de moment. Per moltes | d'una cura homeopàtica. Una mica d'"erotisme" guarirà l'"erotisme" | ansiós | i exasperat. ¿El guarirà? Em temo que no. Ningú no pretén "guarir" res. | i les evolucions dels valsadors s'aquietaren; i com suara hi hagué una | ansiosa | immobilitat de tota cosa. Però aquesta vegada la campana del rellotge | S'han aixecat, però han perdut l'esma de moure's. Esperen. Esperen | ansiosos | quelcom que senten que els frega. I el cor els bat com un ocell presoner | destruïda. Jornades d'angoixa i de terror! Els ulls escorcollaven | ansiosos | el cel, buit de consols i d'esperances, estada del mal i les seves | del Bosc, tancada dins la flonja tebior de l'automòbil, ella l'esperaria | ansiosa | , tapant-se les orelles amb les mans enguantades, per no sentir la | veníu tots cap assí.— Los uns se criden als altres, tots s'arrepleguen | ansiosos | vers aquella direcció, pensant que s'hi hauràn vist senyals d'algun | i el coll estirat, projectant l'ànima en seguiment de l'escopetada, | ansiós | , descompost, trèmul, lamentable. Us hauríeu penedit, veient-lo així, de | un cop de peus a terra, oscil·là, fregant-se les parpelles ensunyades | ansiós | i enfurismat, el mateix que si el desvetllessin en plena nit. La bona | ho sé; ja ho sé. Però això, això que m'has de dir... —interrompé amb | ansiosa | curiositat María Gloria. —Doncs, rès, que jo et veia patir tant, tant, en | és triomfalment elevada a l'altura del nas, i no mai absorbida sense una | ansiosa | sonoritat. Però, encara, l'ideal de sucar sembla més tolerable que no pas | la seva barca, /El Pobre pescador\ ressegueix amb la mirada | ansiosa | el més lleuger moviment de les aigües on té enfonsat el miserable | de la vida real, delataven l'esperit de l'artista, cada volta més | ansiós | de magnificar les seves escenes amb rares harmoníes de colors, amb | contrari de la tranquil·litat. Car la pertinàcia forçosament ha d'ésser | ansiosa | i malaurada, car sempre li fa esvoranc la fortuna, però la lleugeresa és | Va sortir tot d'una, a temps només de veure saltar d'un taxi una Ramona | ansiosa | que venia corrents a comprovar que ell no era al pis per tal de passar | més humil, la seva pobra carn freda, li cercava els ulls amb una mirada | ansiosa | . Arnau va sentir que tota la seva compassió s'adollava vers ella. S'hi | No m'ha fet res, no m'ha fet res —deia, amb la veu plena de batzecs | ansiosos | ;— quan li he vist aquella cara de prop... Havia vist de prop la cara de | créixer a cada moment la seva curiositat que anava convertint-se en un | ansiós | afany de saber la fi d'eixa història. La senyora Isaura féu un esforç per | donar-nos la teva resposta. —Parleu, senyora, us ho prego —féu Marianna, | ansiosa | . —El que volem demanar-te —acabà per dir-li la senyora Isaura— és que | però, quan en Just arribà per recollir el vestit, trobà que tothom estava | ansiós | a no poder més. L'absència del senyor majordom era comentada vivament. | el senyor Pelai. —Digueu-nos de què es tracta, perquè ens teniu totes | ansioses | —li digué. —Ha estat, tanmateix, ben casual —explicà el senyor Pelai. —Un | sentiments i el profundíssim trasbals que agitava el seu cor, i escoltava | ansiosa | i commoguda, però amb apariència serena, l'explicació de tots aquells | El baró li assenyalà dia, i Arnau de Montascó es retirà, una mica | ansiós | , és clar, i una mica contrariat també perquè ni la seva estimada ni la | i sortí del saló. Un instant després entrava la senyora Isaura, tota | ansiosa | , per saber com havia anat aquesta entrevista de pare i filla. Marianneta | ésser introduït en el mateix saló de la primera vegada, el seu cor batia | ansiós | , i ell, que sempre havia estat el més brau en caceres i torneigs, sentia | moltes hores del dia. La confessió El baró de Tarn clavà la seva mirada | ansiosa | al rostre de la seva filla, de la que ell creia la seva filla, i sense | de senyores de la burgesia de trenta anys, daurades, magnífiques, | ansioses | . A la nit, de la finestra de l'hotel, veia aquesta lluna d'Alemanya, | A dos quarts de quatre, torna a telefonar. Cap resposta. A les quatre, | ansiós | , enervat, insisteix. Igual resultat. A dos quarts de cinc, a les cinc, a |
|