Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a partir; la mirava als ulls, qui sap si perquè ella hi llegís la seva	ansietat	davant l'horror del buit i la solitud que l'esperava, privada de la seva
perquè no se n'anés trist, enganyat pel silenci d'ella. Una mortal	ansietat	se li retratava al rostre, i era tan viu el seu anhel, que sentia quasi
carrer, Mila cercava amb els ulls àvidament, i sentia al pit una mortal	ansietat	. Una figura es destacà de sobte en la penombra: era ell!, era allí! Tino
bronze d'una bellesa varonil. Fou com un llampec fugaç; s'estremí tota d'	ansietat	i de temor, i apressà el pas cap a l'església. A partir d'aleshores hom
tant, que per primera vegada Mila es sentia alarmada i amb un començ d'	ansietat	. En aquest moment en què per primera vegada ha sentit flaquejar la seva
qui fou el meu pare? Mare!..." I tenia els ulls posats en ella amb tanta	ansietat	com si de la resposta depengués la seva vida. Maria Àgueda, a despit de
quan veu que s'acosta l'hora, sent que tot ell tremola i es consumeix d'	ansietat	. Podrà, en aquestes condicions, dominar-se? No ho vol pensar. "Serà —es
vida en el seu record". I, acabat de dir-se això, sent que la seva	ansietat	es fa més ardent, i l'espera ja com en un dels seus impulsos més
tard. En l'atmosfera es pressentia la tempestat, i, de sobte, enmig de l'	ansietat	que l'abrusava, va assaltar-lo un dubte. "I si no vingués?" —es
ombra hi havia latent tota la desolació de la nit sense companyia i l'	ansietat	infinita d'un cor que cerca i que tem enmig de la tenebra. Però, què
la mirà llargament: com si tractés de penetrar en el misteri de la seva	ansietat	, llegir-hi aquell missatge obscur que semblava comunicar a la seva ànima,
així. No trobaràs cap altra dona que t'estimi com ella. Quan recordo l'	ansietat	amb què baixava a esperar-te quan tu trigaves, i l'alegria amb què et
encara i esllanguida. Mila el mirà de seguida interrogativa, frisant d'	ansietat	, per si li deia alguna cosa d'ell, per si d'ell es sabia alguna cosa a
i queda mirant al lluny, amb els ulls fixos, amb una ombra d'	ansietat	, fins que els ulls li fan mal, fins que la rendeix la fatiga. Després
fora es llenci ja devers Citavella, perquè el pensament li vola allà; l'	ansietat	no la deixa viure, i el sacrifici li és una forta temptació. Mila, en el
portava. Després va posar-se de nou en camí, i sentia ja un principi d'	ansietat	. Ara només recorda que anà fent-se de nit i ella va trobar-se tota sola en
la sendera. Un temor de mort s'apoderà d'ella; la seva ànima s'omplí d'	ansietat	, perquè al seu entorn només veia camps deserts, abruptes turons i altes
un somni, resà la seva oració a Déu i es posà de nou en camí, amb una	ansietat	més gran, amb una fe més viva. Tornà a passar a través d'aspres emmatats,
idea, la fatiga i la debilitat que anaven fent presa en ella, la contínua	ansietat	amb els sobresalts del camí, anaven marcant també més l'ombra
en un cel de tempestat. Tot es confon en el seu cervell: els seus dies d'	ansietat	a la masada i les seves hores d'angoixa presents; la seva tortura moral i
la trobava allí, al seu costat, inclinada damunt seu, amb una muda	ansietat	reflectida als seus ulls i esforçant-se per somriure-li: "Tinet, fill
saber si podria imprimir en el seu rostre l'exacta expressió de la seva	ansietat	i de l'alegria silenciosa que li endevinava cada cop que el veia tornar.
en desordre caient-li per les espatlles, amb les robes mullades i una	ansietat	tan viva en la mirada, que ell sentí estrènyer-se-li el cor. Ella
nou: en la cara de la mare persisteix la mateixa expressió d'angoixosa	ansietat	. Maria Àgueda l'estreny de nou, l'oprimeix contra el seu pit i el crida:
retorn. Déu llegirà al seu cor tot l'immens amor que hi palpita, tota l'	ansietat	que sent per ell... I ella serà allí, petita —Déu seguirà mirant el seu
(Més endavant he sabut que van estar a punt de fer-ho). Escoltem amb	ansietat	i sembla que se sent una altra explosió llunyana, però no puc precisar si
s'allunyava. La dona se sentí impressionada pel dolor de la vella, per l'	ansietat	que hi havia en la seva veu; no tingué esma de respondre-li, i es quedà
mirant-la com se n'anava, trontollant, amb la seva massa de carn —tota	ansietat	, i plor contingut, i por—, el cap aixecat, la mirada fixa al seu davant i
a la cambra produïa cada vegada en la malalta un imperceptible moviment d'	ansietat	. Joana era una noia delicada. La seva vida havia estat determinada per
giraven com amb una muda súplica, com si cerquessin algú, i un llampec d'	ansietat	els animava; després romanien immòbils, apagats, en el rostre mort. Cada
[(Tremolosa i atzarada per aquella situació, esguardant amb	ansietat	vers la cuina i subjectant la feina.)] És que corre pressa!...
agonitzant? Ara mateix... a penes respiro... [(Ernestina bleixa amb	ansietat	. D'esma cerca un seient i tintinejant es deixa caure en una cadira, prop
vista per las rajolas, era pera coordinar ideas; mes, al mitj de la seva	ansietat	, la dona trobava desmesurada, insoportable tanta calma. Per fí, munyintse
a la carretera i miren en direcció nostra amb un posat estrany, com d'	ansietat	. —Si aneu a Arles, em diu amb la veu alterada, passareu pel poble de... (
meu cosí Valentí, d'una bella cal·ligrafia anglesa. L'home veu la meva	ansietat	, gira la carta. ¡Quin gust de fer sofrir, aquest buròcrata! Com l'odio! És
estigueu ben bona, no'us abandonaré... —¿Y la meva filla? —preguntá ab	ansietat	angustiosa la mare. —La vostra filla corre á carrech meu mentres sigueu á
—Vés pujant y no tardarás gaire á saberla. La mare tenia tanta ó mes	ansietat	que jo per coneixe la resolució d' aquet enigma. Pujárem la escala,
anar, que tinch molta feyna... —No la deixaré anar si no 'm treu de l'	ansietat	en que 'm té, —li digué ab energia 'l meu amant. —Vull dir, —digué
en un fort crit. —¿Que tens, que 't passa? —li vaig preguntar ab	ansietat	. —¡Miratels! —va exclamar.— ¡Míratels!... Ja 'ls
no vingué á sopar ni á dormir. Ja 's pot figurar la nit d' agitació y d'	ansietat	que jo vaig passar. Lo pitjor del cas era que, quan jo 'm queixaba ab an
III [Dits y Carrió, luego Julia] Timb· Carrió. [(Ab	ansietat	)] Car· ¡Mal llamp! [(Per la portalada)] Pep.
, sentintse los cops de pala.)] Roch. ¿Que fá aquell? [(ab	ansietat	.)] Julia. No fá la senya. Verge María ¡cuant tarda! [(Se
Julia. ¡Ah! [(Apareix Carrió, y Julia llansa un crit d'	ansietat	.)] Escena VIII [Dits, Carrió, Pep y Xich] Julia.
Parléu. [(á Carrió.)] Timb· Qué? [(á Carrió ab	ansietat	.)] Xich. Te bona lábia. [(á Pep pel Car)]
esser la dolenta filla que al pare acusa? No, jamay.) Timb· [(	ansietat	)] ¡Oh! Parla. Julia. No comprents mon estat. Veus lo deliri
em lliurava a la dissipació, la seva mirada arribà a interrogar-me amb	ansietat	si no amb duresa. Però és que els diumenges se m'havien convertit en un
sols de decaïment, sinó de malestar moral: inquietud potser, desassossec,	ansietat	. Recordo la vostra sorpresa quan un diumenge, al matí, us vaig dir que
pretenen donar a la societat dels seus pares: hi vessen convicció, odi,	ansietat	, desídia o alegria, segons "poden". Potser no sigui just de dir-ne
absolut. Els encantaments foren recitats amb èmfasi, amb passió, amb	ansietat	. La cosa podia haver-se esdevingut en una aldea de l'Àfrica tribal, però
en el tou de plomes i d'esmicolar els ossos més durs. S'esperava amb	ansietat	la intervenció del metge, l'escopeta del qual era un monument. (Calibre

Pàgina 1 (de 20)

50 següents