Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Als closos ulls, aquest mar tan	antic	. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic Arístocles, però no sóc, és
raó. Els Curetes Pel que sabem, els Curetes eren, en les tradicions més	antigues	, dos, en el seu començ joves i ben plantats. Per les escenes pintades a
se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes, sense recordar-ne els	antics	serveis, als quals tant devia. Heus aquí l'agraïment del senyor de
sants, profundíssims misteris." Adonis Adonis provenia de Biblos. Quina	antiga	ciutat! Ja era un centre religiós en el quart mil·lenari abans de Crist,
va imposar la seva autoritat sobre el grup, fins sobre les dues més	antigues	. La darrera que esmentarem, Podargé, es va unir a Zèfir, encara
ben ajaçat. Llisquen, dintre els ulls, que se m'acluquen, imatges dels	antics	egipcis i dels de Verdi, la cronologia i els misteris sotíacs, la morta
d'ull, amb una fina vista de pastor i de caçador, les seves ocupacions	antigues	i oblidades, els vacil·lants passos i l'angoixa del vell. No el
Dànae —i la cobria— un devessall de pluja d'or, amb dringadissa de moneda	antiga	i forta. "Che salvadanaio!", admirava la siora
gens, ens fan somriure amb un punt de recança per haver-se esvanit l'	antiga	innocència, la ingènua conducta dels homes davant la inescrutable saviesa
Què hi ha, però, de més temible que una bondat sense límits? Els	antics	ja se n'havien adonat, i ara ens comencem a anguniejar amb raó, en veure
seny, en l'ànim de l'aquí afligit— va ocasionar la destrucció d'una	antiga	ciutat i va fer que es vessés a dolls, sota l'impassible somriure dels
que porta el nom de la fecunda dona —una admirable creació que els	antics	consideraven com el drama tràgic per excel·lència—, l'ex-reina de Troia,
meva comesa consistirà a fer-vos veure, durant uns quants moments, el seu	antic	aspecte. Preparats? Una, dues, tres, up!" I el prestidigitador canviava
", el renyo, "que el tema és massa vast i no l'acabaries mai?" Els	antics	personatges mariners esborrats a l'acte per la meva voluntat arbitrària,
deixar-ne sobrances, Itis, també el seu fill, el seu únic hereu, els	antics	afirmaven que els déus, sempre misericordiosos, el varen convertir en
escarmentar-te, i et malmeti, i a més, pitjor encara, es trenqui, que és	antiga	i de molt preu." I la dama va sortir, ofesa, de la cambra. "Records
a la jardineria. Píram i Tisbe En una exòtica ciutat molt il·lustre i	antiga	, una història senzilla d'amor i d'infortuni, en el qual intervenen un noi
No contaré la història d'Argos ni altres llegendes tampoc no massa	antigues	. Vegeu, en canvi, a Tucídides, el sacrilegi, les mutilacions dels
raó, ets massa jove per ser un silè. Però unes altres tradicions més	antigues	, a les quals ens acollim, assenyalen que pertanys de segur a una família
vells, immensos i tothora verds. Allunyant-se cada vegada més del seu	antic	bressol, s'enfilava per les roques i andarejava per les torrenteres.
i dracs en realitat es confonen", començava a alliçonar, xau-xau, l'	antic	pescador Arístocles, pertinaç en el seu propòsit d'actuar, al seu fill.
l'última llum d'un capvespre radiant de Grècia i se sentia admesa per	antigues	serenors. Agamèmnon "Aquesta tarda vaig entrar al palau trepitjant
" "Veurem, veurem, bona nit a tots", s'esmunyia l'Estengre. "Un truc	antiquíssim	, una barreja dels tres tràgics. Si reeixida o no, serà parer del
T'ang! Ploraria." Ariadna Aquesta figura tan ben abaltida és una	antigua	coneixença del comentarista. Però cal confessar per endavant que la
atenuï el temps, amb més i més imparcial i misericordiosa comprensió, les	antigues	històries que m'han envoltat, dels matisos i secrets de les quals el
la meva primogenitura la destorbava, perquè jo era el fill d'una unió més	antiga	i més noble. Va ordir contra els meus drets tota mena d'intrigues i no va
o inviten a riure? Vegeu les interpretacions superficials dels autors	antics	, que no n'entenen el sentit, i les doctes dels savis moderns, que hi
orelles. Li dèiem el Quel·la, però li convenia tal vegada un nom molt més	antic	. Algun cop imagino com aprofitaria el soguer de l'Hades unes vacances, si
a través de les modificacions introduïdes, a penes es pot reconèixer l'	antic	edifici. El balcó fou renovat i eixamplat. Aixecaren el sostre del pis
els seus viatges, i passà el riu. Feia alguns anys que faltava d'allí. L'	antic	barquer havia mort; el nou, no el coneixia, car aquests barquers
tota població i amb una masia mig enderrocada, que parlava potser d'una	antiga	època de prosperitat. Aleshores l'habitaven un matrimoni i un mosso
vella apatia, i per a les terres varen semblar ressuscitar els dies de l'	antiga	prosperitat. Joan del Santo n'havia fet definitivament el refugi de les
fèrtils camps a la vora del riu i cases a Santa Maria. Al celler del seu	antic	casal hi havia vins que comptaven un segle, i les golfes sobreeixien de
amb un sopar a casa de Manuel del Santo, per al qual s'encetà la bóta més	antiga	del celler i es brindà repetidament per la felicitat dels futurs esposos.
en què es debatia, pensà d'anar a veure el vell Baldà, el professor, son	antic	conegut. Encara no l'havia vist, no sabia d'ell, i el seu silenci era el
això, el vell de tant en tant es reunia amb algun d'ells a evocar plegats	antics	records. Una vegada allí adquirí un edifici de planta baixa, s'hi
en la seva ànima amb ferma persistència, i era la sentència de l'	antiga	saviesa, que ressonava amb lúgubres accents en el seu esperit: "Ai de
millor companyia. En l'ànima de Mila palpitava ara una ferma decisió. Una	antiga	cançó acudia al seu record amb insistència, una antiga cançó apresa dels
ferma decisió. Una antiga cançó acudia al seu record amb insistència, una	antiga	cançó apresa dels llavis de la vella Càndia del Noro, que la coneixia de
una estona, cosa que feia tot sovint, la vella li contava sempre contes	antics	i meravelloses llegendes. Així havia conegut Mila les més belles
a circular certs rumors a propòsit de la jove esposa: es parlava d'un	antic	promès —un fadrí d'un poble veí—, que havia tingut relacions amb ella
es parlava d'una entrevista haguda per aquells dies entre ella i el seu	antic	amat en un viatge d'aquest a Santa Maria. El fet arribà a orelles del
féu seure davant seu. Ella obeí tremolant. Antoni Costa li parlà del seu	antic	promès i li preguntà si era veritat que s'havia vist amb ell. Ella li
ella va dedicar tot l'afecte de la seva ànima, de la qual el record de l'	antiga	felicitat havia desterrat ja la pau per sempre. La petita —Maria Àgueda,
com sota l'assot d'un déu irritat: era la guerra civil. A Santa Maria les	antigues	muralles foren reconstruïdes; es produïren lluites pels carrers; de nit,
es distreia. Amb el producte d'aquesta hisenda i alguns diners dels	antics	estalvis, guardats per ella en el vell bagul familiar, visqueren mare i
tal vegada d'orgull, en què es reconeixien els trets de son pare, l'	antic	heroi de les guerres civils. Poc amic de paraules, i menys donat a
què fer, i són la gent en aparença més inútil. És possible que en temps	antic	, quan els homes vivien en tribus transhumants, el Sagristà hagués estat
llançaven foc: eren els mateixos rostres que havia vist en les	antigues	estampes, en el martiri d'alguns sants, agrupats entorn de la víctima, o
més sovint que no voldríem. Així la veig, la vida. Vós que sabeu tant d'	antigues	llegendes, ¿no creieu que és d'ací d'on els antics poetes populars, els

Pàgina 1 (de 625)

50 següents