Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a què la història es pot reduir. Això no obstant, per damunt les	antinòmies	que s'hi destrien, i independentment de qualsevol altra coincidència que
sobrepujar allò que, fins i tot per a Saussure, no constitueix una	antinòmia	. A més que, com les llengües, els sistemes de classificació poden ésser
dins un gènere. VI. Universalització i particularització L'	antinòmia	que alguns es pensen descobrir entre la història i el sistema només
de subratllar que la mateixa noció de fet històric recobreix una	antinòmia	doble. Car, per hipòtesi, el fet històric és allò que ha realment passat;
d'una complexitat discontínua. Al mateix temps se superava la falsa	antinòmia	entre mentalitat lògica i mentalitat pre-lògica. El pensament salvatge és
supremes harmonies dels éssers, de les coses, de l'univers, superant les	antinòmies	internes dels éssers i les mútues hostilitats de les coses. Així la
el contingut en la forma —o més exactament ha contestat aquesta	antinòmia	mateixa—, l'encadenament de les idees no és sentit directament més que
i ens llançaría contra una muntanya de dificultats, de dubtes, d'	antinomies	i de problemes caòtics; la qüestió de les nacionalitats hauría de
a omplir el principi i la fi del temps. IV Heus aquí la segona	antinòmia	entre les facultats del meu enteniment: els meus sentits i la meva
que també en aquesta tercera meditació he vingut a topar contra una	antinòmia	, més difícil en l'aparença de resoldre que les antinòmies de les
topar contra una antinòmia, més difícil en l'aparença de resoldre que les	antinòmies	de les meditacions anteriors. Havia trobat fins ara que la meva
com a condicions necessàries de la coneixença humana. Mes aquella	antinòmia	no era difícil de resoldre com ho és la d'ara, perquè en front de la
d'ara he arribat, doncs, en la meva meditació a concloure clarament que l'	antinòmia	suara exposada entre la impossibilitat per part de la meva intel·ligència
sentit moral, per on venim a parar a una nova manifestació d'aquesta	antinòmia	humana que ens ha sobtat en les anteriors meditacions entre les
material no és un obstacle per a l'existència de Déu. Hauré de resoldre l'	antinòmia	de la coexistència de dues substàncies infinites i eternes, però ja he
"blanc com la neu". Hom pot, per un procediment semblant, avançar per	antinòmia	: "sang blava"; o, com diuen en francès i en espanyol per a denominar
rera l'aparent simplicitat de cada una d'aquestes denominacions. I ja l'	antinòmia	de Verge i Mare aplicada a un mateix personatge, si en un primer moment
és alegre —es digué. Però ell sentia la demagògia i l'alegria. Terrible	antinòmia	! De sobte li vingué al pensament la riquesa de Joan Antoni. Com pot ésser
encara el seu títol de modernitat. El patró emfitèutic català L'	antinòmia	produïda entre la vigoria de l'emfiteusi catalana en marxa i les seves
Metafísicament, és un conjunt de ritmes. La cruelíssima fonamental	antinòmia	de la vida moderna encara accentua més el desacord entre el "jo" i el
vida és l'Estat. Segons la cristiana, és l'home. Desenrotllant aquestes	antinòmies	, apareix el nus de la qüestió. L'equivocació El fet, però, que dues
amb l'esperit cristià. En lloc de fer-ho així, volgué resoldre l'	antinòmia	al revés: organitzà un Estat externament cristià, i li va donar esperit
l'aparent paradoxa resultant de la confluència i simultaneïtat d'	antinòmies	morals que tenen llur traducció caracterològica en la bipolaritat de la
interessant i "sui generis" d'odi familiar típic el constitueix el de l'	antinòmia	entre els denominats pares i fills polítics, les múltiples
pot també afirmar-se que és tensió constant entre les inconciliables	antinòmies	del desig i del temor. La vida conscient, és abans que tot
un ésser de psicologia complicada, com ho és la del poruc que ofereix, l'	antinòmia	d'una gran vulnerabilitat i susceptibilitat coexistents amb una tendència
tot un món de possibilitats prometedores. Volent fugir de les nombroses	antinòmies	que provenen de la dualitat originària de l'home, Kant creia que la Raó
que havia establert la filosofia tradicional. Si avui persisteixen les	antinòmies	és perquè en el món que habitem els ideals ens porten més lluny d'allà on
sinó amb el seu contradictori, el no-ésser. D'aquí procedeix la primera	antinòmia	, que hom resol mitjançant el concepte d'ésser finit, bo i distingint
tan profund i tan enigmàtic com la contraposició del bé i del mal. Les	antinòmies	existeixen en tots els ordres, i hom pensa sovint si elles no són
cosas intelectuales, morales y naturales. Balmes no admet aquesta	antinòmia	. Totes les veritats, de qualsevol ordre que siguin, vénen de Déu, van a
perfecció i la màxima condescendència i comprensió dels pecadors. Però l'	antinòmia	més profunda la trobem en la seva actitud davant la naturalesa humana:
divinitzant en Ell l'esguerrada natura nostra. I recordem encara l'altra	antinòmia	, participada pels sants, però que té en Ell l'exponent màxim: la més
de l'ensenyament del Crist podria trobar-se tal vegada la clau d'una	antinòmia	que no fóra estrany que sobtés el qui mirés el Cristianisme de fora
interna d'aquest sistema tan complex està lluny d'ésser resolta. Les	antinòmies	del concepte d'infinit i de la teoria cantoriana ens indiquen les
un nou camp de recerques interessants i transcendents. § 58 Les	antinòmies	lògiques i llur solució Ramsey ha mostrat que es podien destriar en dos
ha mostrat que es podien destriar en dos grups independents: 1)	antinòmies	lògiques, 2) antinòmies epistemològiques. Les primeres
en dos grups independents: 1) antinòmies lògiques, 2)	antinòmies	epistemològiques. Les primeres aparegueren en la teoria cantoriana dels
I, amb tot, és un concepte primari de la lògica. Totes aquestes	antinòmies	i altres de semblants resten eliminades amb la teoria bàsica dels tipus
immediatament inferior. Ella mateixa no pot pas servir d'argument; en les	antinòmies	adduïdes, però, empràvem com a argument la mateixa funció. En la funció
mateix com a element", M(M) no té cap significació lògica. Les	antinòmies	semàntiques o epistemològiques formen un grup lògicament destriat del
en contradiccions semblants a les indicades. Un altre exemple és l'	antinòmia	ja coneguda en matemàtiques en la descripció dels nombres. Qualsevol
i en logística, esdevé fàcilment contradictori. Aquesta mena d'	antinòmies	, com demostrà Ramsey, no poden ésser formulades quan en lloc dels mitjans
teoria dels subtipus lògics, creat per Russell per tal d'evitar aquestes	antinòmies	, esdevé sobrera i inútil: les dificultats d'acoblament entre lògica i
ja defensat per Poincaré, necessari al seu parer per tal d'evitar les	antinòmies	, "la prohibició de formacions no-predicatives de conceptes". Una
de criteri, a més d'inevitables contradiccions, inherències i possibles	antinòmies	en la regulació de moltes institucions. Aquest sistema de labor
i sols així es podràn desvanèixer els dubtes i resoldre els problemes i	antinòmies	que les lleis més modernes i la doctrina que les ha comentades plantegen,
és posar al descobert, sense cap necessitat, les incongruències i	antinòmies	que amb les seves poc glorioses innovacions han perpetrat els còdics
indicats textes legals; i calificar-se, com algú les ha calificades, d'	antinòmies	jurídiques les seves normes, que no son més que resolucions de casos
d'un Còdic a la moderna, ja no és tan fàcil veure-hi aquelles apuntades	antinòmies	i contradiccions; doncs suposada la multitud de fórmules amb les quals

Pàgina 1 (de 5)

50 següents