×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb antonímia |
Freqüència total: 11 |
CTILC1 |
(cap. 3). Les relacions semàntiques de sinonímia, polisèmia, | antonímia | , hiponímia, etc. són relacions d'oposició, equivalència o subordinació | no és més que el conjunt de les relacions-de-significat (sinonímia, | antonímia | ...) que aquesta expressió té amb les altres components del vocabulari. Hi | dir "cap, promontori..." i com en els paleotopònims existix freqüent | antonímia | també signifiquen ço que sembla contrari: "angle, badía...", i ad | llatí, en gn, grec per que'l senyalem com un cas d' | antonímia | ab el basc, que convertix la nk en ng, | que ell significa la unitat i els restants la pluralitat o multiplicitat. | Antonímia | aprofundida pels antics grecs i que roman ben viva en matemàtica moderna, | o negatius s'anomenen sovint nombres qualificats. I es veu que llur | antonímia | constitueix una oposició qualitativa abstracta: la ment analítica, a | Però no es pot limitar la funció irònica a una simple relació semàntica d' | antonímia | entre el sentit literal i el sentit derivat. Existeix una altra funció de | de matisos útils en el decurs d'una exposició oral o escrita. L' | antonímia | , en canvi, és un fet inqüestionable i perillós. Inqüestionable, perquè hi | a proposar que la qualitat d'aquestes havia de dependre d'una mena d' | antonímia | climàtica, com es posa en relleu en els textos de Condillac i d'altres | la del progrés econòmic, i no pas l'altra, etc. Aquest joc pervers de les | antonímies | , si no és denunciat i rebutjat amb energia, pot desmotivar els membres | i és que, en general, a les experiències transcendents, les | antonímies | hi han de ser nombroses i les oposicions acostumen a encarar un vers amb |
|