Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i allí acomplia els somnis jovenívols a impulsos dels	antulls	, vessant delícies profusament, selvàtica bellesa que
el que existía aleshores, no? Mès o menys, capgirant-ho. Pinteu al vostre	antull	qualsevol cosa sense trasa i doneu-li un nom. Per exemple: Art
Ella la tenia sencera la llibertat. Manava, feia i desfeia a son	antull	. Per exemple: com esmerçava les hores del dia quan jo no hi era, d'on
tot, que ho ha tingut tot i que encara pot satisfer qualsevol dels seus	antulls	perquè compta amb el prestigi de la seva ascendència i amb el gregarisme
consisteix en ésser distint, no en ésser millor), revolucionant al seu	antull	principis, fórmules i procediments i sacrificant el que sigui, per tal de
tu mateix i te veus gran, com un gegant que pot fer i desfer al seu	antull	. Aleshores, quan el poder és teu i la força t'engata, en aquell instant
una cort d'aduladors que l'informaven de tot; ordenava i manava al seu	antull	, sense més caprici que el d'ell; li sobrava influència moral per a tota
d'interès a remarcar la presència dels forasters i explicar-la al seu	antull	. Per a Sorní, serà una manera còmoda d'exculpar els milicians d'atribuir
fins la miqueta de coratge ens lleva i com gossos seguim el seu	antull	.— I l'home rondinaire volta i gira i comença tot d'una a entrâ
Que us podia servir d'alguna cosa? Hauríeu obeït els seus	antulls	? La seva boca empudegada i plena de faramalles i
i aquell menjâ i aquell saltâ i ballar, i el fer-ho tot al meu	antull	i mida, no us ho tinc de voler ni d'envejar, i
sense fer gens de fressa. Avui no havem de satisfê els	antulls	, de rossa, ni de bruna, ànima i cor i amor, sien tot
va fugir-me en un vol ofegant flames el caprici rebel dels meus	antulls	. És que jo —imbecil— ja em creia home; ella un ideal lluny
la de Menton i Montecarlo a donar compliment als dos, també brevíssims,	antulls	del darrer dia de la llibertat. L'un perquè en algun lloc havia llegit
al Cafè de París de Montecarlo. Ciutat on tenia compliment el segon	antull	del meu dia, que era de llançar enlaire l'última moneda, pel simple gust
en aquest vesprejar corprés. Deixa vagar la barca a l'	antull	feble del corrent. Deixa-la que tremole com tremola un esqueix
No sents que la tranquil·litat cor-roba? Car mira'm, ja lliure d'	antulls	, que és teu, i meu! el bell futur que et
els ulls alçats, l'acompliment de tots els seus desigs. Plena d'aquests	antulls	estava la pensiva Madeline. La música, anhelant com un déu
És clar. Tartan: Què menges? Montserrat: M'ha vingut l'	antull	. Tartan: Què te'n sents molt, poncellina meva?
que tot ho creu inexplicable si no comporta son	antull	. Inútilment combat el sexe la veu jeràrquica del seny;
verí de la protesta que voldria per metzina fer la llei de son	antull	. I de sobte, la paraula fou el gest de rebeldia; l'acció,
marcit la flor al trau de la vella arrogància dels fementits	antulls	. Sento a l'abisme fosc l'antic ressò que em crida entre els dos
d'aquell tranc que, en pocs dies, li havia permès transformar al seu	antull	aquella escapçadura de paisatge, primer vestint els arbres, ara
els donava cada vegada més privilegis. Els homes suportaven tota mena d'	antulls	de les seues esposes davant la por de perdre-les; elles esporuguien els
que se sabia desmesuradament obstinat, s'aferrava amb tenacitat al seu	antull	. De vegades se li acudien idees absurdes: posar un anunci als diaris
el molesti, podrà dedicar-se a viure pendent d'ell mateix, dels seus	antulls	i les seves obsessions. —Guarini mata per conservar un record intacte,
més tu no veuràs ni sol ni estrelles." Digué el mestre i tement de llurs	antulls	, i malfiat de mi en allò que em mana, amb les mans
que el bullir aixecava inflant-se i desinflant-se a llur	antull	. I mentre fixament m'ho contemplava, el meu guia, dient: "Ei!
davant l'adversari, i els qui ens odien ens saquegen al seu	antull	. Ens deixes com a ovelles per a la matança, i ens has
en una mena d'animal dòcil i casolà, disciplinat a moure's al seu	antull	. S'apropà al mirall. Dins l'espai fingit va aparèixer, puntual, una cara
la perifèria del cos que ell s'estava constatant, cop en sec li vingué l'	antull	que es moguessin, i, a l'instant, després d'un altre procés semblant a
tenia d'absolut i autoritari, de fer sempre el que millor convenia al seu	antull	, ajudava ferm a fer pensar que aquella absència, tot i allò d'haver-se
com a bons mariners no sabien nedar, de tant tenir la vida sotmesa a l'	antull	d'una mala ventegada, havia crescut duent ben assumida la idea que la
mantenia establint uns torns i una cadència que només determinava el seu	antull	de senyor feudal, acabà per blocar-se per qüestions de gelosia. De cap
una humanitat que existia o no segons determinàs a cada instant el seu	antull	. En existir, ho feia des de la condició irrenunciable de constituir un
tristes del cementiri, entre les quals les gallines espicossaven al seu	antull	i fins hi furgava qualque porc. I aquests eren els models que tenien més
llanguir durant dies sencers dalt el porxo, pintar n'Àngela al seu	antull	, ensaborir el cant dels aucells dins el fumeral de la llar de foc, com si
tot sol, ans al contrari, podia disposar de tot el seu temps al seu	antull	. Es llevava a l'hora que li donava la gana, o no es llevava, si no li
era, en absolut, l'edifici desballestat on campava la imaginació al seu	antull	, malgrat que l'estudi de pintura, amb les teles, els cavallets i els
eren de Banyoles: la tia Clara, viuda d'anys, plena d'	antulls	i bateroles, encara hi viu; els seus afanys no són
dir que em sembli rara, però la veig com un manyoc d'	antulls	, i força capritxosa, i diuen que és molt ambiciosa».
Oh tu, indecisa, novençana dea! No cal pas que somiquis tos	antulls	, que et sobreïxen, purs, en la marea voluptuosa dels
poblats de passos com embulls. No l'univers eteri, de buidor sense	antulls	, sinó un recer amb noms omplirà imatges netes,
boniques, els somnis menys peribles, i una realitat que em faig al meu	antull	... La Laura, en arribar de la Plaça, si està massa carregada de queviures
El temps, ara, què havia de fer-ne'n?, sinó disposar-ne'n per al seu	antull	personal. I en fer «Vila», com diuen a Perpinyà, aparentava trobar-s'hi
de les Borges on l'home mínimament ensinistrat pot dominar-la al seu	antull	obtenint en tot moment les formes i les dimensions precises. En
més no, d'excèntrica prou que ho és. ¿Qui et diu que un antic caprici (un	antull	ben natural en un temperament tan impetuós i entemat com el seu) no l'ha
selecte, únic. Havia de caure en aquell parany? Deixar-me sotmetre al seu	antull	? No era una manca de personalitat, fins de dignitat? Què tenia ella sobre
fóra, l'ós decidí pel seu compte de rompre la formació i fer via al seu	antull	i volença pels carrers d'aquella vila de pescadors. Potser fugint
m'interessa el mecanisme del temps, de fer-lo avançar i retrocedir al meu	antull	. Us he de dir que aquests són atributs propis de l'ofici de narrador

Pàgina 1 (de 2)

50 següents