×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb anul·lar |
Freqüència total: 1377 |
CTILC1 |
heroi em va advertir que la sòlida aparició ha de callar, mentre s' | anul·len | sacres consagracions subterrànies, durant tres dies. En el seu transcurs, | desordenades—, en projectar-se absorbentment sobre l'individu, l' | anul·len | o l'inutilitzen en tant que agent econòmic. No cal dir què passaria si, | en un angle obtús per la part mitja, la desplega seguidament endavant, | anul·lant | l'angle, i l'avança en un gest ràpid fins al terra on reposa amb la | d'obrar, de crear, de destruir s'introduïa en el conflicte plantejat i | anul·lava | d'una manera absoluta tota voluntat, tot projecte. Aquesta nova realitat | tot és essència passiva. Però, a canvi d'aquesta modèstia i d'esfumar i | anul·lar | la fatxenderia del mascle, el xinès —esquirol de dents esmoladíssimes— | d'aquesta epidermis. Hi ha, si voleu, una bellesa prehistòrica que s' | anul·la | per adaptar-se a les misèries de la història: tuberculosi, sífilis, | que té un aire marcadament miserable i que l'orgull del portuguès aquí s' | anul·la | per revestir-se d'un llepissós servilisme envers el foraster, que ve | darrer lloc, la ironia, forma vital que permet els redreçaments i | anul·la | la gangrena de la passió i del fanatisme. El seny, la mesura i la ironia | en el dret de fer-la escriure al dictat. És ver que, en compensació d' | anul·lar | -la, la proclamaven "exquisida" i li aplaudien totes les idioteses que | que tenia el fet de seguir publicant era que els mateixos que l'havien | anul·lada | i que li prohibien abordar qualsevol altre tema començaven a avorrir-se i | crisi i la substitueix amb una fe inautèntica, la primera la supera sense | anul·lar | -la. La ironia conserva així allò que atorga autenticitat a la vida | i en aquest sentit va ésser una mestressa a l'antiga, d'aquelles que s' | anul·len | i s'encongeixen davant del senyor de la casa, que mai no el fan quedar | les conseqüències, hauria pogut fer cinquanta mil coses, tirar al dret, | anul·lar | el perfecte canalla que s'havia prestat a un ofici tan vil per | Leocàdia es produí una mena de cas de mimetisme, i que ella s'adaptà i s' | anul·là | completament. També hem dit que les protestes davant les disbauxes i els | —llurs respectives "dòxies"—, no aconseguien desfer, no aconseguien | anul·lar | l'esperit renaixentista. L'únic que els era permès, i que assoliren | al caprici de Tomàs, per tal com era el germà, l'hereu i un home. Ella s' | anul·lava | , es feia fonedissa davant qualsevol manament d'ell, per despòtic que fos. | ritme d'una dansa serena, en la penombra dels insomnis. El desig semblava | anul·lar | -se sota la força de l'espiritualitat que l'amor aparenta quan s'insinua: | mantenir-se inflexible en el deure que la tradició li imposava, s'hauria | anul·lat | per reduir-se a mida del gruix moral de Tomàs. Potser en ell, primari com | sinó senzillament del fet d'utilitzar a fons la que tenim, el fet d' | anul·lar | la interferència dels factors de "no-comprensió" per a deixar així la | de Luter. I diu: "Enric VIII no hauria estat cismàtic si li haguessin | anul·lat | el matrimoni..." D'acord. ¿Hauria estat possible, de parlar així, uns | les societats "fredes" i les societats "calentes": les unes cercant d' | anul·lar | d'una manera quasi automàtica, gràcies a les institucions que s'atorguen, | i de buidor. No podia amagar-me el meu fracàs íntim, i aquest fracàs m' | anul·lava | . Era una sensació d'anihilament i de desesperança. Jo m'havia cregut un | és un gegant, una potència comparat amb mi. La seva fermesa de vegades m' | anul·la | . Voldria tenir la seva insensibilitat, la seva ironia. Però avui, no. | seus projectes, posarà en pràctica les tècniques més recents per tal d' | anul·lar | la competència. El vell ha guanyat prou diners, i el diner, quan | nascut ell. El vell Cosme, en la plenitud de la seva força, sembla | anul·lar | la delicada presència de la seva dona, desbordar del marc i reclamar | Però Cosme seguia parlant, com si, sense proposar-s'ho, intentés | anul·lar | la concupiscència de la seva mirada purament instintiva. —...em resultava | capaç de cometre imprudències de cadell. Tanques els ulls i et penses que | anul·les | el passat. Voldries reconstruir la història al teu gust, ser com tants | en interès. Aquest interès, sumat al capital, serà un deute que no podrà | anul·lar | mai més el món perquè, com diu Aristòtil, "els diners no crien". Ara bé, | amb fe no buida d'obres. Aquest acte, acte diví, t' | anul·la | la sentència, la mort que havies de morir, per sempre, | etc.. Aquests interrogants són la forma com el comportament no verbal pot | anul·lar | els esforços d'un individu per dissimular que no diu la veritat i, a | d'una certa inseguretat "nacional". El to mestís no arribava a ésser | anul·lat | : a la capital, almenys. És a València on es concentra i es dissol la | de la realitat, per bé que sense arribar mai a resoldre-la en si o a | anul·lar | -la. Amb Marx, en suma, tenim precisament allò que estem ara veient: a | Si la democràcia anti-històrica hagués vençut dintre Europa, s'haurien | anul·lat | les consciències nacionals. Car la consciència històrica i la democràcia | sostinguda, preval damunt la dels altres i les absorbeix i | anul·la | , van tancant-se els camins i el progrés detura el seu curs i el | que presideixen la seva formació. És possible d'embrutir-la o d' | anul·lar | -la; és possible d'esmolar-la; és possible d'orientar-la en un determinat | a l'alba): dibuix força conegut de la mala fe, servint el discurs per | anul·lar | retrospectivament l'orgia precedent, que, tanmateix, constitueix la part | intents d'adaptació maurrasiana provocats a casa nostra darrerament són | anul·lats | per les pàgines directes en les quals, amb anterioritat, comenta la terra | amb una trencadissa individualista. Qui fa les ànimes a bocins, les | anul·la | i les mata. Capítol III L'establiment constitucional de | veia venir de fora estant. És com aquelles mares massa maternals que | anul·len | els fills i que només s'avindrien a emancipar-los si, en tornar elles de | experta, sinó reincidència en la bajaneria impolítica que de segles ens | anul·là | a cada avinentesa històrica. Si cap país del món sol supeditar l'eficàcia | més que una solució cordial és una transacció feta anys enrera per tal d' | anul·lar | el problema dinàstic i mantinguda, després, per l'energia unànime del més | d'abandó, ni de dimissió, perquè la joia de ser, quan és plena, arriba a | anul·lar | la curiositat de saber què som. És això el que passa ací. La joia de ser, | maneres de resoldre la tensió que sempre suposa la relació autèntica: | anul·lar | un dels termes de la relació: desaparèixer jo, o fer desaparèixer | adoptat, que el porta a ésser vist com si fos un guany que | anul·lés | per superació els sistemes anteriors; així, sembla com si, a partir | sols no és irrealista, perquè és francament des-realista, perquè mira d' | anul·lar | al volt qualsevol remembrança d'objecte". O també, les clarors | el que fa, el que pinta, quins obgectes te davant sos ulls. Deu | anul·lar | quelcóm de sí mateix, i ser absolutament obgectiu. El seu jo, | l'autor i en els seus fills, els personatges— acaba per matar l'acció i | anul·lar | -ne l'eficàcia. I no és en va que hem emprat el mot matar. Per damunt llur | per liberal que sigui, que no deixi les mans lliures al poder per | anul·lar | les garanties constitucionals i adoptar mesures de repressió extra-legals | de la Constitució al Comitè Executiu en el sentit que aquest té el dret d' | anul·lar | tots els decrets i disposicions que li sembli, de la sobirania de les | els principis generals, l'esperit de la Constitució, i no la lletra, d' | anul·lar | aquelles disposicions que puguin perjudicar els interessos legítims |
|