×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb any |
Freqüència total: 171209 |
CTILC1 |
em belluga alhora, com un titella, és un home també vell que fa cinquanta | anys | que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que | el pacte, ens varen concedir que passéssim juntes una tercera part de l' | any | o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan retornes, cada | aquestes llunyanies, eren d'ahir mateix, fan d'Adonis un jove de divuit | anys | , d'aspecte equívoc. A pesar d'això, el noi va ser amant d'Afrodita i va | en el mateix arbre al peu del qual l'havien enterrat. Amb el pas dels | anys | i amb la deguda serenor, no hauria comès el suïcidi i hauria anat | Es va purificar dels sollaments d'aquella lluita, va servir durant nou | anys | de pastor —hi ha qui malicia alguna cosa més— prop d'un rei. Tal vegada | sempre nu, perquè a Amiclea, a Lacònia, el clima acostumava a ser tot l' | any | benigne, i d'altra banda el cos del noi s'havia enfortit gràcies a les | la senyora Magdalena Blasi. "Prometo, però, de comprar-ne aquest | any | un munt de plantes —que provenen, si més no pel nom, d'aquest desgraciat | de diversions i obres, a acomplir dintre un curtíssim termini de quinze | anys | . Licaó i Cal·listo Els arcadis, els habitants del territori més salvatge | d'un meu amic molt docte—, recordo que, només uns tres mil sis-cents | anys | abans d'aquesta nostra hora més que avançada, un gran artista, per a | he llegit qui de debò ets tu, però la memòria em flaqueja. Coses dels | anys | ", va sospirar la vella senyora. "Aquesta complaença a autoadmirar-te, | damunt una enclusa petita, un instrument punxegut, que suposem de ferro. | Anys | d'aprenentatge en les profunditats marines? No hem de parlar dels seus | havia passat, i sobretot el que havien pensat, durant aquells últims vint | anys | , i més potser el viatger, que tant havia navegat, naufragat i vist. Tal | reus, a l'hora dels Novíssims—, i s'endormiscava, aclaparat pels | anys | . Antígona "Prou sé que, pel que vaig de seguida a fer, em glorificaran | em sentia còmode, relaxat, amb la pell neta, llisa, fina, després de deu | anys | de pols i de llot. Destral o espasa? Sota l'una o l'altra perdo la vida, | ? I em plou sobre mullat en presentar-se'm, arrogant i amo, al cap de deu | anys | de refrigeri, no amb esvorancs de xarxa, com per mèrits i a dreta llei li | i el declararan innocent, n'estic cert. En confiança, jo mateix, | anys | enrera, em vaig trobar embolicat en un afer personal semblant, | jardí preciós? No, ja no hi ha ni vestigis de narcisos i jacints. Aquest | any | la florida va ser magnífica, però el seu moment ha passat, són tan | maldecaps, amb dies i dies sencers només per a nosaltres, amb llargs | anys | per analitzar amb calma caràcters i conductes, per detestar-nos amb | de la qual a poc a poc s'apaga fins que la cendra la colga, quan els | anys | passen i tot ho esborren, queda com l'ombra de l'esclat d'un nom en la | la meva, perquè ell, quan el veig, és el mateix, mai no varia, senyor dels | anys | , el meu amo. En tenir-lo al davant, un implacable poder que no se'm permet | de la implacable mania persecutòria que he hagut de sofrir durant | anys | i anys, de fet arran del meu naixement, i sense cap motiu, tan sols | de la implacable mania persecutòria que he hagut de sofrir durant anys i | anys | , de fet arran del meu naixement, i sense cap motiu, tan sols perquè la | valls aturonades prop del mar, ni quasi llum al meu davant, perquè els | anys | compten. Però no heu de témer que acompanyi amb escarafalls i gemecs la | aplanada amb l'argila vermella que el pare de Mila havia baixat molts | anys | abans de la garriga; amb el balcó una mica en ruïna, però encara amb els | es presentà a Santa Maria Tino Costa, que anava pel món des de feia | anys | i que Mila a penes coneixia. II Tu no tens casa; tu no tens ànima;| | hora començava ja a espaiar els seus viatges, i passà el riu. Feia alguns | anys | que faltava d'allí. L'antic barquer havia mort; el nou, no el coneixia, | eren gairebé intransitats, i Tino Costa pogué avançar amb comoditat. Feia | anys | que havia sortit d'allí, i avui tornava amb una fatiga d'esperit més | per a no tornar-li a pegar. S'esdevingué això quan portaven a penes dos | anys | de matrimoni. Mila feia pocs mesos que havia vingut al món. Pensant en la | oposat a l'amo anterior, a qui veien, amb prou feines, un cop cada | any | i encara amb ocasió d'alguna cacera. Juraren, doncs, obeir-lo en tot i | les condicions, i tots plegats es posaren a la tasca. Al cap de dos | anys | la hisenda estava desconeguda; la masia havia estat renovada a | . "Perquè ja ho sabeu: criats, criades, dides: tot a cor què vols. L' | any | passat compraren la finca del Menut. Diu que en donaren quatre roves | les bèsties colpejant-les damunt del tos. Un d'ells, un minyó d'uns vint | anys | , fill del pastor major, conduïa ara, agafada per les banyes, una | del Santo es trobà convertida en la promesa de Tiago de Candaina. Aquell | any | , per les festes de primavera, ja cap a la matinada, la ronda es deturà | i el seu cor sobreeixia, en tals ocasions, d'una joia pura. Durant molts | anys | Mila del Santo havia anat a Benarós amb el seu padrí per les festes de | si de Santa Maria l'haguessin transportada a un món ideal de somnis. L' | any | anterior havia arribat per a l'hereu de Candaina l'hora del sorteig | de Candaina, el Sagristà, anomenat així perquè de petit havia fet molts | anys | d'escolà a l'església de Santa Maria. Greu, imposat de la seva | vella criada —la seva dona no estava ja per a aquests tràfecs— com en els | anys | florits de la seva joventut, car havia estat un consumat ballarí. | que recordava els seus bons dies. Era un home curt de talla, ja entrat en | anys | , una mica encorbit i ple de xacres. L'alegria de la festa li havia fet | més mogut. El vell Candaina semblava haver-se oblidat de tot: dels seus | anys | , de la seva dona, de son fill, de la casa, dels invitats, com atacat d' | hauria dit: "No et recordo, però ara comprenc que feia temps, que feia | anys | que et coneixia." I hauria afegit, encara: "Que feia temps que | fred, no podien penetrar en la seva ànima. Ell l'havia conegut uns quants | anys | abans; l'ancià aleshores vivia sol. La seva filla, casada, era ja fora de | inquietuds, l'havia empès a fugir del poble quan a penes comptava quinze | anys | , per a no tornar-hi sinó a les seves vellúries. Un bon dia se'l veié | de la diligència, acompanyat de la seva filla, que tenia llavors divuit | anys | , i sense altre bagatge que el seu violí, el seu clavicordi i els seus | elles, a semblança de llaços invisibles, a través de la distància i dels | anys | , continuessin lligant-nos al recó on veiérem la llum per primera vegada. | aspirar en aquest món, però l'única també veritable. Llavors, passats els | anys | , quan arribarà la nit de Nadal, quan a fora sonaran les campanes i | ell, la seva veritable vocació? ¿Per què, llavors, romania mesos i àdhuc | anys | sense treballar? ¿Per què tantes vegades havia rebatut contra terra la | n'anaren per terra i el cor se'ls emplenà a tots d'ira i de disgust. Tres | anys | havien durat aquelles relacions, i ve't aquí que en una nit, amb | Per aquell bosc i muntanya tota soleta em perdré. Set | anys | transcorren així: de dia guarda els porcs al camp i li donen per a menjar | romania velada, inescrutable. Mila, en la seva ànima somreia: "Tot l' | any | és primavera, tia Càndia; cada nit, nit de festa, perquè la porto al meu | sinó maleir. Altrament, i tal vegada repetint l'acte acomplert molts | anys | abans en una altra hora dolorosa, hauria tret sa filla per sempre de la |
|