×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb anyell |
Freqüència total: 1044 |
CTILC1 |
| comentant: —Bonica, la mestressa, eh? —Sí, però temorega com un | anyell | : s'espanta de l'aire. L'heu vista com corria? —Es veu que està criada a | | guisada en diverses i amples calderes. Es mataren mitja dotzena d' | anyells | , una vintena de pollastres, i es fregí una gran quantitat de peix portat | | llargament a migdia, en el sol tebi. Pels camps pasturen una cabra, un | anyell | solitari. Un ase es rebolca davant la caseta grisa. Una noieta amb vestit | | Lluna clara de Dijous Sant. Vent fred, neu pura a muntanya. Belar d' | anyell | , en la nit. Una esquella tímida. Quants temples, en lloc de l'Urna, les | | en un camp. Veus d'infant, al lluny; belar greu d'ovella i veus febles d' | anyell | ; notes ràpides d'un pigot; xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal | | sota el cel d'abril, arrissat de núvols tènues com la blancor d'un | anyell | o les aigües del nacre. Al fons, entre els camps verds, grocs o color de | | veu greu, una mica grotesca, i el trèmul belar humaníssim, infantil, dels | anyells | . A contrallum el sol daurava els perfils de llana. Es dreçava un enorme | | vi cremat amb figues seques, a les torrades amb all, a la carn tendra d' | anyell | , de capó, fins d'alguna perdiu escadussera, que la dida preparava, | | i idíl·lic que a Europa juguen els rossinyols, els conillets blancs, els | anyells | i les papallones. I, pobrets, com que són tan negres i tan lleigs, s'ho | | va cansant la mà que acaricia el front tossut de l' | anyell | íntim, i ve que adoptem aquest plural, no sé si de modèstia, | | ens dóna tema. Oh els poetes principiants, aquests | anyellets | de vint anys! Potser convé que una altra guerra els | | d'aigua fonda, els dos cossos llarg-nuats. El trenc, el temps. | Anyellet | de sabó, ella sota la dutxa. Les paraules i el riure, | | curulls de pans calents, odres de vi, polenta i | anyells | cuits, i penjois de raïms i tota mena de saborosos | | per primera volta 'l contemplava. Lo menut obría sos ulls indecisos d' | anyellet | , ab sos ditets de nina probava sens' esma d' aferrarse á la blanca | | venían preconisantli, ara tossuda com lo bou, després dócil com l' | anyell | , plena en fí d' aquell malestar, d' aquella inconstancia abrumadora que | | sos baixos instints. Se descubrí humilment, acotá 'l cap y seguí com un | anyell | , desitjós de redimirse als ulls d' aquella dama. —Com está? —preguntá | | carrer; el cor se'm fonia com una cera i esdevenia altra vegada el seu | anyell | . Ella m'assegurava que no em traïa, que no m'havia traït mai, i que si | | defugint un indret escàs de preses per devorar els | anyells | o les primales dels puigs on hi ha ramats, vola als orígens | | a sol baix, de la llet que van deixar-hi, joguinosos, l' | anyell | o la primala. Per satisfer aleshores el desfici de | | darrera seu hi anà un pastor, més dòcil, amb els primers | anyells | de la ramada, molt escollits; llavors, sacrificant-los, | | d'oli, de vi i de blat; i de llurs bèsties sacrificant | anyells | i bous i cabres, amb ofrenes de vi i sagrades festes, | | com un lleó, diguem, o com un llop. Aquestes bèsties mai no es porten com | anyells | o com ases, mai no es desvien de llur naturalesa. Així també tu: Zorbàs, | | posà a ploure més fort. Arribàrem al poble. Unes nenes tornaven amb els | anyells | de la pastura, els pagesos havien desjunyit els bous, deixant el camp a | | nostre poble un home capaç de degollar-la sobre els seus genolls com un | anyell | ? Covards! I va escopir cap als homes, que la miraven emmudits. | | murri com jo? Perquè jo, si trobo una puça xac!, l'esclafo; si trobo un | anyell | , nyac!, el degollo, el poso a l'ast i me'l cruspeixo amb els amics. | | , el poso a l'ast i me'l cruspeixo amb els amics. Però tu em diràs: l' | anyell | no és teu. Ho reconec. Però deixa, germà, que primer ens el mengem i | | representava la Santa Cena. Els onze deixebles fidels, amuntegats com | anyells | al voltant de Crist, i, davant, d'esquena a l'espectador, tot sol, el ros | | una quaresma. Però, paciència, germans; ja ve la Resurrecció amb l' | anyell | ; ja ve el regne dels cels. Vaig tossir. Zorbàs m'aixafà el peu com per | | cèntims, patró; jo firmaré els papers. Aquí tots són uns llops, tu ets un | anyell | , se't menjarien. Deixa'm fer a mi. No et capfiquis, els tinc en un puny | | a donar menjar als animals. Llavors me li tiro damunt i el degollo com un | anyell | , li tallo les orelles i me les emporto. Jo feia, saps?, col·lecció | | madam Hortènsia per celebrar la Pasqua amb ella. Hem fet rostir un | anyell | a l'ast, hem estès un drap blanc a la sorra, hem pintat ous de colors. Hem | | apassionats de la lira. Crist ressuscitava encara sobre els terrats, l' | anyell | i les rosques de Pasqua es transformaven en cançons d'amor. Zorbàs, un | | Què fem aquí com dos cucuts? —cridà—. Anem a ballar! No et fa pena l' | anyell | ? Deixaràs que es torni aiguapoll? Vine, vine, anem! Que es torni balls i | | tornat boig? —Paraula d'honor, a mi tant me fa, patró, però pateixo per l' | anyell | , pateixo pels ous vermells, per les rosques de Pasqua i per la crema de | | , a l'amor, sense temor de Déu ni del diable. Això és ser jove! —L' | anyell | parla en tu, Zorbàs! S'ha tornat salvatge, s'ha fet llop! —L'anyell s' | | L'anyell parla en tu, Zorbàs! S'ha tornat salvatge, s'ha fet llop! —L' | anyell | s'ha fet Zorbàs, i és Zorbàs qui parla, et dic! Escolta'm i digues de mi | | tot seguit exclamà de nou: —No, jo no allargaré el coll a la Mort com un | anyell | i li diré: "Degolla'm, que me'n vull anar al Paradís!" No vaig dir | | l'espatlla del corder... Què diu?" "Amb el ganivet raspo l'esquena de l' | anyell | , l'acosto al foc." "—No veig tombes, capità. No veig morts. Ens | | que vulgui!" Zorbàs tallà un gran tros de la ronyonada: —Bo era aquell | anyell | ! —digué—, però aquest, renoi!, no es queda enrera. —Porta beure, | | tot una sola cosa. —Endavant, vegem també nosaltres l'esquena de l' | anyell | què diu —vaig dir—. Va, vinguen les profecies, Zorbàs! Xuclà ben bé | | , patró! —Nosaltres no la volem, Zorbàs! Hala! Beguérem, vam fer net de l' | anyell | . El món es feia més lleu, la mar reia, la terra es gronxava com el pont d' | | seu bany com una estela carnosa de cent raigs. Servia després els peus d' | anyell | de llet, proclamant amb raó que no existia menja més deliciosa. Només hi | | com és d'essencial, en un ramat d'ovelles blanques, de destruir tot | anyell | amb la més petita taca de negre. En les plantes, el borrissol del fruit i | | tigre és també "ell mateix". Si no, què serà? És un tigre, no un | anyell | o una mosca. En el cas de l'home, però, "ser ell mateix" té un | | la ma sobre l'espatlla i va dir que no solament era més manso que un | anyell | , sinó que serviria per a defensar les teories catòliques i va ésser quan | | transgresión" de part de Catalunya —com en la faula del llop i l' | anyell | que s'abeuraven en el mateix torrent—, En Cambó diu que "admitiremos | | tendres i primerencs, que ensenyant-los un biberón, segueixen mateix que | anyellets | . D'aquests plançons, per un etzar, en vaig tenir cinc o sis; me'ls vaig | | l'enemic manyac, cap altre tan temible. És el llop domèstic disfressat d' | anyell | que pot fer més carnatge a la ramada. Heu-vos el gran combat de tots els | | al vol, si et venien de gust, els coloms i les tòrtores. Prenies l' | anyell | del costat de l'ovella, sense que abastessin a privar-te'n ni clam de | | tampoc no serviria de gran cosa. No és pas per no belar, que es perd l' | anyell | . Mes no per això el carnisser s'entendreix i el perdona. Llei és d'aquest |
|