Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

comentant: —Bonica, la mestressa, eh? —Sí, però temorega com un	anyell	: s'espanta de l'aire. L'heu vista com corria? —Es veu que està criada a
guisada en diverses i amples calderes. Es mataren mitja dotzena d'	anyells	, una vintena de pollastres, i es fregí una gran quantitat de peix portat
llargament a migdia, en el sol tebi. Pels camps pasturen una cabra, un	anyell	solitari. Un ase es rebolca davant la caseta grisa. Una noieta amb vestit
Lluna clara de Dijous Sant. Vent fred, neu pura a muntanya. Belar d'	anyell	, en la nit. Una esquella tímida. Quants temples, en lloc de l'Urna, les
en un camp. Veus d'infant, al lluny; belar greu d'ovella i veus febles d'	anyell	; notes ràpides d'un pigot; xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal
sota el cel d'abril, arrissat de núvols tènues com la blancor d'un	anyell	o les aigües del nacre. Al fons, entre els camps verds, grocs o color de
veu greu, una mica grotesca, i el trèmul belar humaníssim, infantil, dels	anyells	. A contrallum el sol daurava els perfils de llana. Es dreçava un enorme
vi cremat amb figues seques, a les torrades amb all, a la carn tendra d'	anyell	, de capó, fins d'alguna perdiu escadussera, que la dida preparava,
i idíl·lic que a Europa juguen els rossinyols, els conillets blancs, els	anyells	i les papallones. I, pobrets, com que són tan negres i tan lleigs, s'ho
va cansant la mà que acaricia el front tossut de l'	anyell	íntim, i ve que adoptem aquest plural, no sé si de modèstia,
ens dóna tema. Oh els poetes principiants, aquests	anyellets	de vint anys! Potser convé que una altra guerra els
d'aigua fonda, els dos cossos llarg-nuats. El trenc, el temps.	Anyellet	de sabó, ella sota la dutxa. Les paraules i el riure,
curulls de pans calents, odres de vi, polenta i	anyells	cuits, i penjois de raïms i tota mena de saborosos
per primera volta 'l contemplava. Lo menut obría sos ulls indecisos d'	anyellet	, ab sos ditets de nina probava sens' esma d' aferrarse á la blanca
venían preconisantli, ara tossuda com lo bou, després dócil com l'	anyell	, plena en fí d' aquell malestar, d' aquella inconstancia abrumadora que
sos baixos instints. Se descubrí humilment, acotá 'l cap y seguí com un	anyell	, desitjós de redimirse als ulls d' aquella dama. —Com está? —preguntá
carrer; el cor se'm fonia com una cera i esdevenia altra vegada el seu	anyell	. Ella m'assegurava que no em traïa, que no m'havia traït mai, i que si
defugint un indret escàs de preses per devorar els	anyells	o les primales dels puigs on hi ha ramats, vola als orígens
a sol baix, de la llet que van deixar-hi, joguinosos, l'	anyell	o la primala. Per satisfer aleshores el desfici de
darrera seu hi anà un pastor, més dòcil, amb els primers	anyells	de la ramada, molt escollits; llavors, sacrificant-los,
d'oli, de vi i de blat; i de llurs bèsties sacrificant	anyells	i bous i cabres, amb ofrenes de vi i sagrades festes,
com un lleó, diguem, o com un llop. Aquestes bèsties mai no es porten com	anyells	o com ases, mai no es desvien de llur naturalesa. Així també tu: Zorbàs,
posà a ploure més fort. Arribàrem al poble. Unes nenes tornaven amb els	anyells	de la pastura, els pagesos havien desjunyit els bous, deixant el camp a
nostre poble un home capaç de degollar-la sobre els seus genolls com un	anyell	? Covards! I va escopir cap als homes, que la miraven emmudits.
murri com jo? Perquè jo, si trobo una puça xac!, l'esclafo; si trobo un	anyell	, nyac!, el degollo, el poso a l'ast i me'l cruspeixo amb els amics.
, el poso a l'ast i me'l cruspeixo amb els amics. Però tu em diràs: l'	anyell	no és teu. Ho reconec. Però deixa, germà, que primer ens el mengem i
representava la Santa Cena. Els onze deixebles fidels, amuntegats com	anyells	al voltant de Crist, i, davant, d'esquena a l'espectador, tot sol, el ros
una quaresma. Però, paciència, germans; ja ve la Resurrecció amb l'	anyell	; ja ve el regne dels cels. Vaig tossir. Zorbàs m'aixafà el peu com per
cèntims, patró; jo firmaré els papers. Aquí tots són uns llops, tu ets un	anyell	, se't menjarien. Deixa'm fer a mi. No et capfiquis, els tinc en un puny
a donar menjar als animals. Llavors me li tiro damunt i el degollo com un	anyell	, li tallo les orelles i me les emporto. Jo feia, saps?, col·lecció
madam Hortènsia per celebrar la Pasqua amb ella. Hem fet rostir un	anyell	a l'ast, hem estès un drap blanc a la sorra, hem pintat ous de colors. Hem
apassionats de la lira. Crist ressuscitava encara sobre els terrats, l'	anyell	i les rosques de Pasqua es transformaven en cançons d'amor. Zorbàs, un
Què fem aquí com dos cucuts? —cridà—. Anem a ballar! No et fa pena l'	anyell	? Deixaràs que es torni aiguapoll? Vine, vine, anem! Que es torni balls i
tornat boig? —Paraula d'honor, a mi tant me fa, patró, però pateixo per l'	anyell	, pateixo pels ous vermells, per les rosques de Pasqua i per la crema de
, a l'amor, sense temor de Déu ni del diable. Això és ser jove! —L'	anyell	parla en tu, Zorbàs! S'ha tornat salvatge, s'ha fet llop! —L'anyell s'
L'anyell parla en tu, Zorbàs! S'ha tornat salvatge, s'ha fet llop! —L'	anyell	s'ha fet Zorbàs, i és Zorbàs qui parla, et dic! Escolta'm i digues de mi
tot seguit exclamà de nou: —No, jo no allargaré el coll a la Mort com un	anyell	i li diré: "Degolla'm, que me'n vull anar al Paradís!" No vaig dir
l'espatlla del corder... Què diu?" "Amb el ganivet raspo l'esquena de l'	anyell	, l'acosto al foc." "—No veig tombes, capità. No veig morts. Ens
que vulgui!" Zorbàs tallà un gran tros de la ronyonada: —Bo era aquell	anyell	! —digué—, però aquest, renoi!, no es queda enrera. —Porta beure,
tot una sola cosa. —Endavant, vegem també nosaltres l'esquena de l'	anyell	què diu —vaig dir—. Va, vinguen les profecies, Zorbàs! Xuclà ben bé
, patró! —Nosaltres no la volem, Zorbàs! Hala! Beguérem, vam fer net de l'	anyell	. El món es feia més lleu, la mar reia, la terra es gronxava com el pont d'
seu bany com una estela carnosa de cent raigs. Servia després els peus d'	anyell	de llet, proclamant amb raó que no existia menja més deliciosa. Només hi
com és d'essencial, en un ramat d'ovelles blanques, de destruir tot	anyell	amb la més petita taca de negre. En les plantes, el borrissol del fruit i
tigre és també "ell mateix". Si no, què serà? És un tigre, no un	anyell	o una mosca. En el cas de l'home, però, "ser ell mateix" té un
la ma sobre l'espatlla i va dir que no solament era més manso que un	anyell	, sinó que serviria per a defensar les teories catòliques i va ésser quan
transgresión" de part de Catalunya —com en la faula del llop i l'	anyell	que s'abeuraven en el mateix torrent—, En Cambó diu que "admitiremos
tendres i primerencs, que ensenyant-los un biberón, segueixen mateix que	anyellets	. D'aquests plançons, per un etzar, en vaig tenir cinc o sis; me'ls vaig
l'enemic manyac, cap altre tan temible. És el llop domèstic disfressat d'	anyell	que pot fer més carnatge a la ramada. Heu-vos el gran combat de tots els
al vol, si et venien de gust, els coloms i les tòrtores. Prenies l'	anyell	del costat de l'ovella, sense que abastessin a privar-te'n ni clam de
tampoc no serviria de gran cosa. No és pas per no belar, que es perd l'	anyell	. Mes no per això el carnisser s'entendreix i el perdona. Llei és d'aquest

Pàgina 1 (de 21)

50 següents