×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apèndix |
Freqüència total: 970 |
CTILC1 |
em seguiràs. Però ets més atrevit que intel·ligent. Recorda que aquests | apèndixs | , encara que molt treballats i no gens simples, són al capdavall, i | d'alguns episodis de l'imperialisme romà, i no s'equivocava del tot. L' | apèndix | nasal de Cleopatra adquiria així un clar valor representatiu. | llarga que li arriba al baix ventre, groga com un rovell d'ou i amb un | apèndix | retorçat que sembla un gargall. Els homes que l'acompanyen a l'escaleta | llegir-lo. Són tres mil dues-centes pàgines molt espesses. És un anex o | apèndix | al reglament general de cementiris. —I quants en té, aquest reglament | i després, amb aquella delicadesa dels cirurgians famosos que tallen l' | apèndix | infectat d'un pobre pacient, el maître d'hôtel, fixant-s'hi molt, | són substancialment modificades, perquè el que s'agrega no és un mer | apèndix | que pugui arbitràriament eliminar-se; el que s'ha agregat concorda | de l'etiqueta, amb tota la seva força solitària, sense el vergonyós | apèndix | del seu marit, la Baronessa de Falset es va donar a conèixer plenament a | "fassen cavalcar les launes bé e sufficientment" (veg. | Apèndix | II, A, nº. 25). Això vol dir que les llaunes | disposicions es reiteren en altres anys del segle XIV (cfr. | Apèndix | II, A, núms. 2, 3 i 4), però | cuyraces ab ses mànegues" que foren portades de València a Sevilla ( | Apèndix | III, 1415, 8 desembre), o les que el | A Oriola, el 1307, s'autoritza portar a Castella deu bacinets ( | Apèndix | III). En Muntaner és poc citat, encara, l'elm, que és en | jupó de fustaní blanch ab malla per lo cors e per les mànegues" ( | Apèndix | II, B), cosa que fa suposar un reforçament de malles, | una cota de malla de cer fesa devant, plotonada de fustaní negre" ( | Apèndix | II, B). Aquesta darrera va oberta per davant per tal de | ab flocadura de seda verda per les mànegues e per les faldes" ( | Apèndix | II, B). Recordem que lleugers indicis fan pensar que el | la dita perxa una bella peça de ferre, cuberta ab un b...anill" ( | Apèndix | II, B, 3), i dissortadament el darrer mot és | peça de ferra ab son rest daurat, ab dues anelletes als pits" ( | Apèndix | II, B). El primer rest és estanyat, però el segon | dels béns de mossèn Diego López de Cetina, habitador a Morvedre ( | Apèndix | III, 1393, 14 setembre), trobem: "dos | leutó en la orla dalt de les cuxeres ab lurs botges de cuyr negre" ( | Apèndix | II, B). Remarquem-hi l'expressió "totes | el terme braoners ("dos braoners de malla", | Apèndix | II, B, 2), pervivència del mot braoneres que | guantellets ab les orles e les letres de leutó ab flocadura verda" ( | Apèndix | II, B), que tenen l'aparença d'ésser molt luxosos. | de malla. Item, un collar de malla. Item, unes bragues de malla" ( | Apèndix | II, A, 2). 40. Pel que fa a la | "Un elm de junyir negre ab la cofa de sendat vermell" ( | Apèndix | II, B). Pere March i Eiximenis descriuen, cadascun | capmay, de malla de miga boça, forrat per la forma dessús dita" ( | Apèndix | II, B, 2). Amb les expressions "de tota | blaus e ab una careta orlada d'argent e ab letres d'argent daurat" ( | Apèndix | II, B). Un bon exemple de bacinet amb capmall, tots dos | Item, un altre scut ab senyal de flor de lir enmig" ( | Apèndix | II, B, 1). I al dels béns de Joan Llull | Item, dos broquers valencians, la un gran e l'altre migencer" ( | Apèndix | III, B). Vegeu un escut amb els senyals de Requesens | inventaris del castell de Castellar del Vallès i dels béns de Joan Llull ( | Apèndix | II, B) hi ha partides amb descripcions molt curioses | no és rar que en discuteixin o puntualitzin alguns aspectes. A l' | Apèndix | I transcric els passatges referents a la "divisió d'armes" de | mesures al sistema mètric modern d'acord amb els criteris que exposo a l' | Apèndix | IV. Abans del combat es pesaven i s'amidaven les armes dels dos | una eficàcia que prou voldrien assolir els crítics deportius actuals. L' | Apèndix | II, amb materials ja utilitzats en capítols anteriors, compost | i beiners, o sia els fabricants d'armes defensives i ofensives. A l' | Apèndix | III extracto una sèrie de notícies de llicències de transport i | de dos comptes, tots dos del 16 d'abril del 1425 (veg. | Apèndix | III), que ens el donen detalladament. El primer és un rebut de | a senyelar les cuyraces de acer en los pits de la dita cuyraça" ( | Apèndix | II, A, 6, 26). Els consellers | de barra, bona e gornida de nou", taxada en 5 florins ( | Apèndix | II, A, 29). Com és natural, les cuirasses | en què haja tres cayrons de açer de prova de ballesta" ( | Apèndix | II, A, 29; pel que fa a la "prova" veg. | barruer de ferra ab orles e ab letres de leutó, ab la cofa blave" ( | Apèndix | II, B, 5). El terme francès | ell i el seu adversari portaren quan entraren en el camp clos ( | Apèndix | I, 1432), la qual cosa ens permet de comparar el text | de les batalles concertades a les lletres de batalla extractades a l' | Apèndix | I. Hi assenyalo si la batalla és prevista a peu o a cavall (amb | en consideració, reduïdes a metres d'acord amb els criteris exposats a l' | Apèndix | IV. Excloc les de 1472 perquè no sé quin estil de | com atesten les ordinacions del gremi d'espasers de Barcelona ( | Apèndix | II, A, 30), terme corresponent al castellà | que sigui de vedell (disposicions del 1414 al 1472; | Apèndix | II, A, 12-17). Al Llibre del gremi dels | de batalla, reduïdes a metres d'acord amb els criteris exposats a l' | Apèndix | IV. En l'aforament, o taxació d'armes, fet a Barcelona el juny | tan necessaris als inicis de la guerra civil contra Joan II (veg. | Apèndix | II, A, 29). N'hi ha de llargues i de mitjanes, | En les lletres de batalla que tenim recollides i extractades a l' | Apèndix | I, en tots els casos els cavallers decideixen de lluitar per | en lletres de batalla que hem tingut en compte en aquest llibre ( | Apèndix | I, 1424), així com aquella que convingueren Francí | el primer dia —sobretot si es té present que també havien operat d' | apèndix | la Clementina i no era a la clínica— i en part perquè, dissabte a la | com les de cisteller o portadors de torxa (Risley, vol. II i | ap. | ). Més cap a l'oest, els quaranta-tres noms de clans dels bhil es | de riure. Quan feia les nasals franceses, eren tan nasals amb aquell | apèndix | seu que valia per sis, que tots esclatàvem, els seus fills abans que | era gaire neta, ja que "oblida" algun passatge i al final hi afegeix un | apèndix | de crítica violenta perquè ningú no sospiti que el traductor subscriu les | conserva les llavors ganxudes i forma així una espècie endèmica que té un | apèndix | inútil com qualsevol òrgan rudimentari, com, per exemple, les ales seques |
|