DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
apèndix M 881 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb apèndix Freqüència total:  881 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

em seguiràs. Però ets més atrevit que intel·ligent. Recorda que aquests apèndixs, encara que molt treballats i no gens simples, són al capdavall, i
d'alguns episodis de l'imperialisme romà, i no s'equivocava del tot. L'apèndix nasal de Cleopatra adquiria així un clar valor representatiu.
llarga que li arriba al baix ventre, groga com un rovell d'ou i amb un apèndix retorçat que sembla un gargall. Els homes que l'acompanyen a l'escaleta
llegir-lo. Són tres mil dues-centes pàgines molt espesses. És un anex o apèndix al reglament general de cementiris. —I quants en té, aquest reglament
i després, amb aquella delicadesa dels cirurgians famosos que tallen l'apèndix infectat d'un pobre pacient, el maître d'hôtel, fixant-s'hi molt,
són substancialment modificades, perquè el que s'agrega no és un mer apèndix que pugui arbitràriament eliminar-se; el que s'ha agregat concorda
de l'etiqueta, amb tota la seva força solitària, sense el vergonyós apèndix del seu marit, la Baronessa de Falset es va donar a conèixer plenament a
"fassen cavalcar les launes bé e sufficientment" (veg. Apèndix II, A, nº. 25). Això vol dir que les llaunes de ferro
disposicions es reiteren en altres anys del segle XIV (cfr. Apèndix II, A, núms. 2, 3 i 4), però en arribar a
cuyraces ab ses mànegues" que foren portades de València a Sevilla (Apèndix III, 1415, 8 desembre), o les que el 1417 posseïa
A Oriola, el 1307, s'autoritza portar a Castella deu bacinets (Apèndix III). En Muntaner és poc citat, encara, l'elm, que és en
jupó de fustaní blanch ab malla per lo cors e per les mànegues" (Apèndix II, B), cosa que fa suposar un reforçament de malles, útil quan
una cota de malla de cer fesa devant, plotonada de fustaní negre" (Apèndix II, B). Aquesta darrera va oberta per davant per tal de muntar a
ab flocadura de seda verda per les mànegues e per les faldes" (Apèndix II, B). Recordem que lleugers indicis fan pensar que el jac
la dita perxa una bella peça de ferre, cuberta ab un b...anill" (Apèndix II, B, 3), i dissortadament el darrer mot és il·legible. A
peça de ferra ab son rest daurat, ab dues anelletes als pits" (Apèndix II, B). El primer rest és estanyat, però el segon daurat i en la
dels béns de mossèn Diego López de Cetina, habitador a Morvedre (Apèndix III, 1393, 14 setembre), trobem: "dos peçes de ferre de hom
leutó en la orla dalt de les cuxeres ab lurs botges de cuyr negre" (Apèndix II, B). Remarquem-hi l'expressió "totes ferrenyes",
apareix el terme /braoners\ ("dos braoners de malla", Apèndix II, B, 2), pervivència del mot braoneres que ja hem trobat al
guantellets ab les orles e les letres de leutó ab flocadura verda" (Apèndix II, B), que tenen l'aparença d'ésser molt luxosos. 39.
de malla. Item, un collar de malla. Item, unes bragues de malla" (Apèndix II, A, 2). 40. Pel que fa a la defensa del cap, som en
(1390): "Un elm de junyir negre ab la cofa de sendat vermell" (Apèndix II, B). Pere March i Eiximenis descriuen, cadascun d'ells, un
capmay, de malla de miga boça, forrat per la forma dessús dita" (Apèndix II, B, 2). Amb les expressions "de tota bossa" i
blaus e ab una careta orlada d'argent e ab letres d'argent daurat" (Apèndix II, B). Un bon exemple de bacinet amb capmall, tots dos
Item, un altre scut ab senyal de flor de lir enmig" (Apèndix II, B, 1). I al dels béns de Joan Llull (1390) trobem:
Item, dos broquers valencians, la un gran e l'altre migencer" (Apèndix III, B). Vegeu un escut amb els senyals de Requesens (fig.
inventaris del castell de Castellar del Vallès i dels béns de Joan Llull (Apèndix II, B) hi ha partides amb descripcions molt curioses d'arnesos
no és rar que en discuteixin o puntualitzin alguns aspectes. A l'Apèndix I transcric els passatges referents a la "divisió d'armes" de
mesures al sistema mètric modern d'acord amb els criteris que exposo a l'Apèndix IV. Abans del combat es pesaven i s'amidaven les armes dels dos
una eficàcia que prou voldrien assolir els crítics deportius actuals. L'Apèndix II, amb materials ja utilitzats en capítols anteriors, compost
i beiners, o sia els fabricants d'armes defensives i ofensives. A l'Apèndix III extracto una sèrie de notícies de llicències de transport i
de dos comptes, tots dos del 16 d'abril del 1425 (veg. Apèndix III), que ens el donen detalladament. El primer és un rebut de
a senyelar les cuyraces de acer en los pits de la dita cuyraça" (Apèndix II, A, 6, 26). Els consellers prohibeixen, encara, que es facin
de barra, bona e gornida de nou", taxada en 5 florins (Apèndix II, A, 29). Com és natural, les cuirasses noves valen més que
en què haja tres cayrons de açer de prova de ballesta" (Apèndix II, A, 29; pel que fa a la "prova" veg. § 77). Pot
barruer de ferra ab orles e ab letres de leutó, ab la cofa blave" (Apèndix II, B, 5). El terme francès "berruer" o
ell i el seu adversari portaren quan entraren en el camp clos (Apèndix I, 1432), la qual cosa ens permet de comparar el text escrit amb
de les batalles concertades a les lletres de batalla extractades a l'Apèndix I. Hi assenyalo si la batalla és prevista a peu o a cavall (amb
en consideració, reduïdes a metres d'acord amb els criteris exposats a l'Apèndix IV. Excloc les de 1472 perquè no sé quin estil de
com atesten les ordinacions del gremi d'espasers de Barcelona (Apèndix II, A, 30), terme corresponent al castellà "mesa".
que sigui de vedell (disposicions del 1414 al 1472; Apèndix II, A, 12*17). Al /Llibre del gremi dels espasers\, que
de batalla, reduïdes a metres d'acord amb els criteris exposats a l'Apèndix IV. En l'aforament, o taxació d'armes, fet a Barcelona el juny
tan necessaris als inicis de la guerra civil contra Joan II (veg. Apèndix II, A, 29). N'hi ha de llargues i de mitjanes, però també de les
En les lletres de batalla que tenim recollides i extractades a l'Apèndix I, en tots els casos els cavallers decideixen de lluitar per
en lletres de batalla que hem tingut en compte en aquest llibre (Apèndix I, 1424), així com aquella que convingueren Francí Desvalls i
el primer dia —sobretot si es té present que també havien operat d'apèndix la Clementina i no era a la clínica— i en part perquè, dissabte a la
com les de cisteller o portadors de torxa (Risley, vol. II i ap.). Més cap a l'oest, els quaranta-tres noms de clans dels bhil es
de riure. Quan feia les nasals franceses, eren tan nasals amb aquell apèndix seu que valia per sis, que tots esclatàvem, els seus fills abans que
era gaire neta, ja que "oblida" algun passatge i al final hi afegeix un apèndix de crítica violenta perquè ningú no sospiti que el traductor subscriu les
conserva les llavors ganxudes i forma així una espècie endèmica que té un apèndix inútil com qualsevol òrgan rudimentari, com, per exemple, les ales seques

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »