×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb apòcope |
Freqüència total: 11 |
CTILC1 |
| El català, com el francès, és una llengua de paraules tallades per | apòcope | : la majoria de mots llatins acabats en -U i en -E han | | Senta —o, més correctament, Centa— ben bé podria ser l' | apòcope | de Vicenta, segons una previsió òbvia i reconeguda. Jo no gosaria | | pòble que parla aquèll idiòma. De aquí provenen las afèresis, síncopas y | apòcopes | que veyèm exposadas en els diccionaris etimològichs al fer la história de | | per tenirhi repugnáncia l' idiòma, han motivat las síncopas, afèresis y | apòcopes | de que are mateix parlávam. En tals casos la combinació que deuria | | que han usat los escriptors catalans son: la sinéresis, síncope, | apócope | , metátesis y sinalefa. P· ¿Qué es sinéresis? | | síl·laba, com se veu en los exêmples dalt citats. P· Qué es | apócope | ? R· Es la supressió de una lletra en lo final de una dicció: | | de dicció, que espressan la alteració de las paraulas, tals son: síncopa, | apócope | , sinalefa, inversió y sínéresis; y cuatre, que son: hipérbaton, elípsis, | | del mitx d' una paraula com: ¡ja no 'ls veuré mes! ¿Cuán se comet la | apócope | ? Sempre ques dexan una ó mes lletras del fí d' una paraula, com: per' | | la Itàlia meridional com el salentí i el sard) tenen en comú el procés d' | apòcope | que trobem en els vocatius (Vanrell i Cabré 2011). En canvi, només el | | com una de les tribus urbanes amb més predicament. Són els emos — | apòcope | d'emocional—, nois que es vesteixen amb roba de color negre, combinada | | el sector. El d'Agricultura, Agri segons la mania quasi obsessiva pels | apòcopes | que impera en les institucions europees, és un comité molt sol·licitat. |
|
