Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

carrer, veuran qui tenia raó aquests brètols que em motegen de llanut i d'	apagallums	. Aleshores es planyeran de no haver guardat alguna relíquia dels meus
clerecia. Oficiava el rector nou: bru, acanyat, d'una aparença remota d'	apagallums	. Tenia l'esguard bondadós i la boca mortificada com si s'ofegués en
caigudes i vidres petats. La veu de Cebrià, enfurismada: —T'he caçat,	Apagallums	! Subjectava fortament un braç de Ventura. El sagristà esgüellava com un
trencanous, trencacaps, trencacolls, triapedres, ventafocs, gratacels;	apagallums	, escanyallops; bufaforats, enganyapastors, espiadimonis; afonacases,
clar com un cel, i no com abans, amb aquella comèdia del sagristà, l'	apagallums	i la candela, buscant el ble dels ciris, tot regalims i pampallugues, bo
lleig repel·lent. Tenia el front monstruosament inflat i el nas massa d'	apagallums	dels heredo-sifilítics de l'època. El cap de Llorenç era com el de
montanya, de cel y montanya sempre. Arribaren sota'l cimbori, en forma d'	apaga-llums	. La Mila aixecà'l cap, y ab una esma d'esferehiment reparà sobre seu les
ixent a sol ponent i de l'albada, que apaga les estrelles de plata amb un	apagallums	d'or, fins al cap vespre que les torna a encendre amb una candela d'or
en estreles y trianguls de fusta cresoletes de llanda, á manera de un	apaga llums	, en óli y metja, que deixaven regallades les parets de un any per altre;
de la reg. inf.. Pr.. Podospermum laciniatum DC·. Barballa,	Apaga llums	. Llochs herbosos, reg. inf.. Pr.. Scorzonera hirsuta L·.
Té un medalló de sèu, perquè servia al senyor Pere com	apagallum	. I, si tota la terra és falaguera, en son coval, sense cap dolç
jo em casaria amb un que no gasti fums, galdiró de sacristia i si pot sê	apaga-llums	. Que em deixés anar mudada i tingués un ull malalt... Rupi· I
un hi pot pujar de peus. Que a un li sembla, però... passa que amb aire d'	apaga-llums	, té capritxets i té fums i que la noia es propassa. I venen els moments
son vestit y de sa cara, y de lo que portava á la ma, que era un gros	apaga llums	com los que s'usan en las iglesias. Se ha de advertir aquí, pera'l bon
ja no hi vejas! respongué'l perseguidor. Y alsant en alt son bras ab l'	apaga-llums	, encertá tan al mitj la atxa del que corria, que de un sol cop se quedá
del públich y para en rodó. —"¿S' aproba l' acta?" pregunta l'	apaga-llums	, vaja, 'l secretari. —Aprobada, diu 'l president. Alto, senyors: lo meu
la seua petita estatura (feia un metre i mig d'alçada), el seu nas d'	apagallums	, els seus ulls petits i vagarosos, saturats d'esperit, el seu aspecte
dels hipòcrites i dels beguins, dels fariseus i dels rosegaaltars, dels	apagallums	i dels qui duen el carro de l'esperit pel pedregar polsós de la falsedat
guix, els pobres d'esperit, els breus de cor, els trossos de quòniam, els	apagallums	i els rosegaaltars poden dir mal del vi. Per què s'obstinen tant perquè