×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apagar |
Freqüència total: 3622 |
CTILC1 |
I la seva semisuccedània, la fama, la brillantor de la qual a poc a poc s' | apaga | fins que la cendra la colga, quan els anys passen i tot ho esborren, | sortien amb el taüt, i rera cap dol. El sacerdot es retirava. Els llums s' | apagaven | . La solemne cerimònia havia acabat. Una llunyana claror de dofins. I en | centenari, esperà que es fes de nit. Quan els darrers sorolls s'hagueren | apagat | damunt del camp —brillaven ja les estrelles— i els contorns de les cases | se sabia a quin carrer s'oïen encara els cants dels infants, que s'anaven | apagant | lentament amb la resplendor de les últimes fogueres. Tornaren en si com | Ella corria amb la seva dolça càrrega cercant afanyosament una font on | apagar | la set. Arribà en una petita vall, al fons de la qual descobrí una | us ho demano, pel meu Fillet, pels vostres si en teniu: no impediu que | apagui | ara la meva set en aquesta aigua; no ofengueu Déu, al qual som deutors de | a rentar els meus peus ni a refrescar els meus membres fatigats, sinó a | apagar | la set que m'abrusa. Tinc tan seca la gola, que a penes puc parlar. Un | trobaven sens dubte Randa i Joan de Maro—, i ai del qui s'hi acosti per | apagar | la set, així sia la Verge santíssima, i així vagi amb el propi Fill de | i, a penes la figura del Sant apareixia al llindar de la barraca, s'havia | apagat | ja l'última veu, i un silenci impressionant s'estenia per tot l'ample | cap decantat cap endarrera, pàl·lid i immòbil. Una de les bugies s'havia | apagat | ; l'altra, gairebé consumida, escampava per l'estança una feble claror. | Només una vegada va asseure's un moment a descansar vora un rierol; | apagà | la seva set i menjà una mica del pa i del formatge que portava. Després | Les hores han transcorregut lentes. Feia estona que la veu del vigilant s' | apagà | en el darrer carrer (aquella nit no s'havien sentit cantar els infants); | a Barcelona. La gent del poble ja ho suposà, perquè l'electricitat va | apagar | -se des de les 10 fins a les 11. Avui he començat a | de plata sobre el Montseny, neu de plata. Després una gran nuvolada grisa | apaga | el paisatge pròxim, però es veu el Pirineu assolellat, amb més neu que fa | que té un germà a la guerra em parla dels nombrosos ferits que un vespre, | apagats | els llums de la ciutat, van passar per Lleida. Diu que des de les cases | Persisteix el roncar del motor, i al cap de poc se sent una canonada i s' | apaga | el llum. Des del jardí sentim deu o dotze detonacions, dues d'elles més | el signe de Rilke. Quan anava a agafar el metro, sonen les sirenes i s' | apaguen | els llums. Del túnel estant sentim les detonacions dels antiaeris. Quan | reflector. Tots intrigats, hem anat a la baga amb el fanal. Les franges s' | apagaven | , s'encenien en la roja resplendor difusa. Algú parlava d'un incendi al | d'una, la meva cosina Magdalena diu: "Les sirenes!". Al cap de poc s' | apaguen | els llums i se senten detonacions. Els antiaeris fan un so diferent del | i cap al Pirineu hi ha molts núvols. L'estufa fa fum i l'hem de deixar | apagar | . M'encongeix la inquietud d'haver d'abandonar, probablement, aquesta | de les dues dones desmaiades que tothom ha abandonat, l'ordenança | apaga | els llums darrera seu i, en arribar al vestíbul, se'n va directament a | tots emprenen la marxa en seguiment del caporal que en travessar la porta | apaga | la llanterna. Tornen a recórrer el pati on els homes continuen llurs | -s'hi. Ell s'aixeca de la butaca, llença la punta de cigar a terra, l' | apaga | amb el taló de la sabata i avança cap als dos feiners, prop dels quals | —...mitjons verds —mormola ell. I després tot calla i el llum s' | apaga | . Mai no havia estat tan de nit. 11 (12) La remor va percudint | baix. El moca amb unes tisoretes que es treu de la butxaca, gairebé se li | apaga | i renega en veu sorda, plàcidament. —Potser li falta oli —comenta l'home | mentre a l'altre extrem, sobre un marge, brilla un llum que es torna a | apagar | . Se senten uns lladrucs. —Gossos? —es pregunta el cap, immobilitzant-se a | —Ja hi som —fa l'home més baix. El vehicle alenteix, s'atura sense | apagar | el motor, i tots dos salten a la calçada de palets de riera, avancen | que ara funciona. El llumet vermell salta d'un pis a l'altre, s' | apaga | per tornar-se a encendre, sense obeir les ordres de l'home que clava el | i a penes si podia parlar. Però tota l'alegria que regnava en el grup s' | apagà | de sobte. Aquella nit, el gran de can Mates havia estat trobat mort dins | pont de les Valletes, allí on començaven els arbres de la carretera, on s' | apagaven | les remors del poble i s'entrava al camp i al silenci. Llavors la vella | al poble i ell continuava cap amunt. De tant en tant, passava un carro i | apagava | totes les remors. Els camps, després, semblaven més buits, més solitaris, | La torre, allí sobre les roques, anava esborrant-se, i a l'horitzó s' | apagaven | les darreres fulgors de la tarda. Començà a envair-lo un sentiment de | gran tristesa desolada, i abat la testa sobre la sorra, i sent com se li | apaga | davant els ulls la claror de la tarda i del cel, entre l'ampla cridòria | Llavors s'adonà que no hi veia. Els llums i les estrelles s'havien | apagat | per a ell; només hi havia la nit, una nit densa i negra, i pertot un | l'obertura de /Norma\ començà de sonar. Un minut abans s'havien | apagat | les llànties del Teatre Principal que aquella nit lluïen amb fastuositat | la vida. Acabada la guerra, fou allò la postguerra. S' | apagaren | els riures estellats en els llavis. I sobre els ulls caigueren | Hòmens prudents i d'ordre s'aturaven, sorpresos. Se'ls | apagava | el puro i no tenien foc. Un crit de ¡gol! omplia tot el cel del | sobretot, la candent emoció de l'aigua i de les costes que s'encenen i s' | apaguen | , i les sorpreses dels cops de vent, dels cops de pluja, del migdia tòrrid | totes les embarcacions s'estableix un diàleg de llumets que s'encenen i s' | apaguen | . La guerra, que he deixat fa un any, és encara allà mateix darrera | de tacte. Confià en els sistemes explosius, bo i descomptant que ell | apagaria | el foc quan convingués. L'explosió fou tan violenta que estigué a punt | nostra, nerviosa però abnegada mare de la cendra, s' | apaga | , i es respira la pudor del tabac refredat. Hem estat sols, | de terra i d'homes, el món que retruny de migdia, i | apaga | la lluor del fred metall d'aurora de les canyes. Paisatge amb | de la nit. Una bufada de vent féu tremolar un cortinatge de domàs i | apagà | alguns ciris. El sacerdot, amb un llibre a la mà, llegia una oració | de tapisseria granat apareixia una dona enlluernadora. Els aplaudiments | apagaven | l'orquestra. L'artista rompia a cantar. Anava tapada de pedreria. No | Despenja el rètol, passa la balda, | apaga | el foc. Bones festes Poeta primer Els àngels: | a punt, abans d'entrar en un mal embús. Ja es pot | apagar | la candela que he mirat de mantenir encesa per una | conviden als llavis. És amb aquesta rosada que els homes desitgem d' | apagar | la nostra set. [(La mira molt de prop amb desvergonyiment i | dreta la paret! [(Va al bufet i deixa els coberts al calaix; després | apaga | el llum, tornant a la cuina. Al cap d'un moment l'Ernestina revé al | no ens troba amb el cap damunt del coixí, ens sobta en una cadira. Vés. | Apaga | aquesta mica de llum de la cuina, que m'acovardeix... em destorba. | una pedra car no tinc altre coixí, i els estels van | apagant | -se mentre neix el verd del pi, aleshores se'm |
|