DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
apagar V 3455 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb apagar Freqüència total:  3455 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

I la seva semisuccedània, la fama, la brillantor de la qual a poc a poc s'apaga fins que la cendra la colga, quan els anys passen i tot ho esborren,
sortien amb el taüt, i rera cap dol. El sacerdot es retirava. Els llums s'apagaven. La solemne cerimònia havia acabat. Una llunyana claror de dofins. I en
centenari, esperà que es fes de nit. Quan els darrers sorolls s'hagueren apagat damunt del camp —brillaven ja les estrelles— i els contorns de les cases
se sabia a quin carrer s'oïen encara els cants dels infants, que s'anaven apagant lentament amb la resplendor de les últimes fogueres. Tornaren en si com
Ella corria amb la seva dolça càrrega cercant afanyosament una font on apagar la set. Arribà en una petita vall, al fons de la qual descobrí una
us ho demano, pel meu Fillet, pels vostres si en teniu: no impediu que apagui ara la meva set en aquesta aigua; no ofengueu Déu, al qual som deutors de
a rentar els meus peus ni a refrescar els meus membres fatigats, sinó a apagar la set que m'abrusa. Tinc tan seca la gola, que a penes puc parlar. Un
trobaven sens dubte Randa i Joan de Maro—, i ai del qui s'hi acosti per apagar la set, així sia la Verge santíssima, i així vagi amb el propi Fill de
i, a penes la figura del Sant apareixia al llindar de la barraca, s'havia apagat ja l'última veu, i un silenci impressionant s'estenia per tot l'ample
cap decantat cap endarrera, pàl·lid i immòbil. Una de les bugies s'havia apagat; l'altra, gairebé consumida, escampava per l'estança una feble claror.
Només una vegada va asseure's un moment a descansar vora un rierol; apagà la seva set i menjà una mica del pa i del formatge que portava. Després
Les hores han transcorregut lentes. Feia estona que la veu del vigilant s'apagà en el darrer carrer (aquella nit no s'havien sentit cantar els infants);
a Barcelona. La gent del poble ja ho suposà, perquè l'electricitat va apagar-se des de les 10 fins a les 11. Avui he començat a
de plata sobre el Montseny, neu de plata. Després una gran nuvolada grisa apaga el paisatge pròxim, però es veu el Pirineu assolellat, amb més neu que fa
que té un germà a la guerra em parla dels nombrosos ferits que un vespre, apagats els llums de la ciutat, van passar per Lleida. Diu que des de les cases
Persisteix el roncar del motor, i al cap de poc se sent una canonada i s'apaga el llum. Des del jardí sentim deu o dotze detonacions, dues d'elles més
el signe de Rilke. Quan anava a agafar el metro, sonen les sirenes i s'apaguen els llums. Del túnel estant sentim les detonacions dels antiaeris. Quan
reflector. Tots intrigats, hem anat a la baga amb el fanal. Les franges s'apagaven, s'encenien en la roja resplendor difusa. Algú parlava d'un incendi al
d'una, la meva cosina Magdalena diu: "Les sirenes!". Al cap de poc s'apaguen els llums i se senten detonacions. Els antiaeris fan un so diferent del
i cap al Pirineu hi ha molts núvols. L'estufa fa fum i l'hem de deixar apagar. M'encongeix la inquietud d'haver d'abandonar, probablement, aquesta
de les dues dones desmaiades que tothom ha abandonat, l'ordenança apaga els llums darrera seu i, en arribar al vestíbul, se'n va directament a
tots emprenen la marxa en seguiment del caporal que en travessar la porta apaga la llanterna. Tornen a recórrer el pati on els homes continuen llurs
-s'hi. Ell s'aixeca de la butaca, llença la punta de cigar a terra, l'apaga amb el taló de la sabata i avança cap als dos feiners, prop dels quals
—...mitjons verds —mormola ell. I després tot calla i el llum s'apaga. Mai no havia estat tan de nit. 11 (12) La remor va percudint
baix. El moca amb unes tisoretes que es treu de la butxaca, gairebé se li apaga i renega en veu sorda, plàcidament. —Potser li falta oli —comenta l'home
mentre a l'altre extrem, sobre un marge, brilla un llum que es torna a apagar. Se senten uns lladrucs. —Gossos? —es pregunta el cap, immobilitzant-se a
—Ja hi som —fa l'home més baix. El vehicle alenteix, s'atura sense apagar el motor, i tots dos salten a la calçada de palets de riera, avancen
que ara funciona. El llumet vermell salta d'un pis a l'altre, s'apaga per tornar-se a encendre, sense obeir les ordres de l'home que clava el
i a penes si podia parlar. Però tota l'alegria que regnava en el grup s'apagà de sobte. Aquella nit, el gran de can Mates havia estat trobat mort dins
pont de les Valletes, allí on començaven els arbres de la carretera, on s'apagaven les remors del poble i s'entrava al camp i al silenci. Llavors la vella
al poble i ell continuava cap amunt. De tant en tant, passava un carro i apagava totes les remors. Els camps, després, semblaven més buits, més solitaris,
La torre, allí sobre les roques, anava esborrant-se, i a l'horitzó s'apagaven les darreres fulgors de la tarda. Començà a envair-lo un sentiment de
gran tristesa desolada, i abat la testa sobre la sorra, i sent com se li apaga davant els ulls la claror de la tarda i del cel, entre l'ampla cridòria
Llavors s'adonà que no hi veia. Els llums i les estrelles s'havien apagat per a ell; només hi havia la nit, una nit densa i negra, i pertot un
l'obertura de /Norma\ començà de sonar. Un minut abans s'havien apagat les llànties del Teatre Principal que aquella nit lluïen amb fastuositat
la vida. Acabada la guerra, fou allò la postguerra. S'apagaren els riures estellats en els llavis. I sobre els ulls caigueren
Hòmens prudents i d'ordre s'aturaven, sorpresos. Se'ls apagava el puro i no tenien foc. Un crit de ¡gol! omplia tot el cel del
sobretot, la candent emoció de l'aigua i de les costes que s'encenen i s'apaguen, i les sorpreses dels cops de vent, dels cops de pluja, del migdia tòrrid
totes les embarcacions s'estableix un diàleg de llumets que s'encenen i s'apaguen. La guerra, que he deixat fa un any, és encara allà mateix darrera
de tacte. Confià en els sistemes explosius, bo i descomptant que ell apagaria el foc quan convingués. L'explosió fou tan violenta que estigué a punt
nostra, nerviosa però abnegada mare de la cendra, s'apaga, i es respira la pudor del tabac refredat. Hem estat sols,
de terra i d'homes, el món que retruny de migdia, i apaga la lluor del fred metall d'aurora de les canyes. Paisatge amb
de la nit. Una bufada de vent féu tremolar un cortinatge de domàs i apagà alguns ciris. El sacerdot, amb un llibre a la mà, llegia una oració
de tapisseria granat apareixia una dona enlluernadora. Els aplaudiments apagaven l'orquestra. L'artista rompia a cantar. Anava tapada de pedreria. No
Despenja el rètol, passa la balda, apaga el foc. Bones festes Poeta primer Els àngels:
a punt, abans d'entrar en un mal embús. Ja es pot apagar la candela que he mirat de mantenir encesa per una
conviden als llavis. És amb aquesta rosada que els homes desitgem d'apagar la nostra set. [(La mira molt de prop amb desvergonyiment i
dreta la paret! [(Va al bufet i deixa els coberts al calaix; després apaga el llum, tornant a la cuina. Al cap d'un moment l'Ernestina revé al
no ens troba amb el cap damunt del coixí, ens sobta en una cadira. Vés. Apaga aquesta mica de llum de la cuina, que m'acovardeix... em destorba.
una pedra car no tinc altre coixí, i els estels van apagant-se mentre neix el verd del pi, aleshores se'm

  Pàgina 1 (de 70) 50 següents »