Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i sortirà al món, a recomençar el diari treball inacabable. Procurarà d'	apaivagar	eternes disputes conjugals i també d'endreçar una mica, en una munió de
blanques d'escuma que qui sap si, en acariciar-la, la refrescarien i l'	apaivagarien	. La banda ruminant l'avergonyia i la irritava i, en pensar-hi —i no
tan astut i de tant seny, de tant discerniment i de tan clar judici, s'	apaivagava	, i oblidava la veïna, immediata fi —calma i dolça, però, i molt benigna,
conca sense remei que comença a ser, vinga escridassar-se, i no s'	apaivaga	fins que el seu germà m'immola, diuen mentint que per calmar l'ombra
amb displicència el jurisconsult. Va semblar que les esmentades	apaivagaven	una espurna la còlera de la seva mirada i mig somreien, però el seu
Tiestes afecta tota l'estirp dels Atrides, culmina en Orestes i en ell s'	apaivaga	, gràcies a una lúcida i calculada parcialitat persuasiva d'una deessa que
petit no tastà res. Maria Àgueda tampoc en aquella ocasió no fou capaç d'	apaivagar	-li el desassossec. Quin trastorn hagué de produir-se en el misteri de
bé. Seria una mena de càstig. L'ajudaria a oblidar, i mentrestant, s'	apaivagarien	les murmuracions. El padrí estava aterrat davant la idea de què Mila fos
tantes—, en el so de la seva veu, que l'atreia vivament; que semblava ja	apaivagar	la seva angoixosa set de companyia. Tino Costa va dir-se a l'instant:
al seu llitet, suada, contenint l'alè, amb la mà damunt del cor per	apaivagar	els seus batecs. Sileta escoltava. Sentia els passos d'ell allunyar-se i
clarament: —Estan molt enrabiats! Els crits de la sala, que no s'han	apaivagat	, ho confirmen sobradament, ara barrejats a una remor com de batussa,
on cal enterrar-lo. A poc a poc, durant el lent estiu l'entusiasme s'	apaivaga	. Jeroni treballa infatigable, per més que enyori la quietud de les Torres
la por i l'angoixa de tantes hores i tantes humiliacions i tantes morts s'	apaivagaven	com per art d'encanteri. Ella però, a l'abast de la meva mà i de la meva
i altres maneres d'enfocar la vida. Els nous contactes em feien	apaivagar	una mica el teu record. Mentrestant, la ciutat s'anava omplint de tardor
aquell xiu-xiu d'òliba púdica, difícil de tranquil·litzar, i que només s'	apaivaga	amb la paraula persuasiva d'un sacerdot de prestigi, que aconsella que,
suposava que una nit de turbulències eròtiques, es va adormir després d'	apaivagar	la seva misèria secreta, i al cap d'unes hores el despertà una llum
i, responent-me "Beu", la gerra aguanti, ma set	apaivagant	, i a més li plàcia fer cruixir de bell nou la corriola
paraula que espera com a mannà providencial i que, un cop proferida, no	apaivaga	gens la seva gran set, que li roenta la boca i les mans. Però avui
dones, una per als sentits i l'altra amb la qual he intentat vanament d'	apaivagar	les ànsies vagues i indefinibles, inapaivagables, d'això que ens hem
perdut la virginitat ni jo l'orgull d'haver-la conquistada. De moment s'	apaivagaven	les meves fúries; una dolcesa poètica i saborosa m'envaïa tot; creia en
suposava que a la tarda s'excitava dolçament amb un jovenet com jo per	apaivagar	-se a la nit amb un vell lúbric com el farmacèutic. Fos quina fos la
estreta. De vegades, aquesta necessitat esdevenia una fúria cruel, i per	apaivagar	la set m'abeurava joiosament en les fonts tèrboles. El sensitiu vorejava
les meves paraules. Havíem arribat davant del Parc. La meva excitació s'	apaivagava	. Sentia necessitat d'esplai, de compartir amb algú la infinita dolçor
la meva alegria era immensa. Però era una alegria humil, d'aprenent, que	apaivagava	les angúnies del meu cor i m'hi filtrava una pau més dolça! Quina
d'excusa. Hauria volgut dir-li que la meva set de lectura no podia ésser	apaivagada	amb la curta estona de la sesta, que em llevava a les quatre del matí, i
sol pels camps o a nedar en algun recer de la riera. El malestar moral s'	apaivagava	. L'interminable i dolorós monòleg es convertí en diàleg. Jo no cedia,
se'm posa en quarantena, es busca la manera de domesticar-me, d'	apaivagar	el meu furor, de reduir-me i convertir-me en un titella!" En aquells
Inútil saviesa! Filosofia vana! amb tot, fascina,	apaivaga	un moment llur aspra angoixa, esparpilla l'engany d'una
cap a la pietat, tot just va veure-ho, per tal d'	apaivagar	la teva còlera, i al combat de la gràcia amb la justícia
de portar els obstinats a llur renúncia? Tot allò que devia	apaivagar	-los serví per a endurir-los més encara, i, corsecats
i refusa els consols d'Eva; ella persisteix i, per fi, l'	apaivaga	; aleshores, per evitar la maledicció que semblantment ha de
mantega i mel i menjava. La seva cara, a poc a poc, es va aclarir, s'	apaivagà	, la seva boca es va endolcir. Jo el contemplava d'amagat mentre ell
un racó que acabem la nostra feina, i no es neguiteja. El meu cervell s'	apaivagà	en veure una imatge tan amable de la mort. Però l'ombra de Zorbàs rondava
sembla ben provat que les "regles de manifestació" que intensifiquen,	apaivaguen	, neutralitzen i amaguen són fonamentalment adquirides. Per això poden
moltes de coses a base de la taumatúrgia de la por. I, per tal d'	apaivagar	encara més els ànims, va ésser imposada a la ruralia una nova contribució
ineficàcia absoluta de l'alçament. L'any 1523 el Virrey Gurrea	apaivaga	les illes. Una normalitat que com de costum es fonamenta sobre la
la Inquisició, actuant contra els criptomusulmans, no contribuïa a	apaivagar	els esperits. Les aljames continuaven acatant la rectoria moral i
llegendari aprenent de bruixot, que desferma una tempesta i no sap com	apaivagar	-la. Cap poble no pot romandre al marge del món, ni els grans i poderosos
Jo gemegava d'angoixa a aquell planyívol espectacle. Jo hauría volgut	apaivagar	-la, hauría volgut raonar-la; però en l'intensitat del seu desig de viure,
un altre jo, mai per un tu. Déu és el tu que acull, que asserena, que	apaivaga	. I que ens ensenya i ens educa a veure en tots els homes un altre tu.
donar-li legitimitat i puresa d'origen. Quan, passat el temps, s'hagi	apaivagat	la virulència de les rancúnies personals, apareixerà ben clara la missió,
hom odia un enemic i hom pensa a venjar-se'n, i és per peresa que hom s'	apaivaga	i no se'n venja poc ni gaire. Hi ha tant de peresa com de feblesa a
és menys espaventable per les coses que diu que pel to del parlar; no s'	apaivaga	i no muda aquest gran aldarull sinó per barbotejar vanitats i ximpleries:
raons hi ha a palesar a aquell que és en gran adversitat per a assajar d'	apaivagar	-lo! Les coses de fora que hom anomena esdeveniments són de vegades més
de l'hètic, plena de veïnes, tothom parlava barroerament, tractant d'	apaivagar	el desfici del malalt, mentre en el menjador la mestressa de la casa
pas aconsellar d'altra manera, —s'atreví a dir hipòcritament l'Adela, per	apaybagar	lo. —Míra, —respongué ell, irònicament, tombantse d'esquena— respàllem una
l'enviava era només que per un membre de la meva colla. Però res no podia	apaivagar	el funcionari, si no era l'adreça; així és que vaig dir que si era tan
que no pas un monarca, amb ceptre i corona. Quan la commoció s'hagué	apaivagat	una mica, el cos de cirurgians tingué una consulta, i, després d'una pila
al cas. A mesura que m'acostava a la casa, la meva exaltació s'anava	apaivagant	, perquè tot era allí en repòs, cosa que em feia sentir veritable
flamejant a través de la meva testa, i vaig cloure les barres, i em vaig	apaivagar	fins a esdevenir tan fred com un capitalista. Després vaig dir, d'una

Pàgina 1 (de 16)

50 següents