×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb apamar |
Freqüència total: 74 |
CTILC1 |
en aquella mena de vells senyors àvids i tímids, de seguida l'havia | apamat | i vigilava de cua d'ull, amb una fina vista de pastor i de caçador, les | s'enfrontaren pràcticament amb el problema d'Espanya i el saberen | apamar | , en funció de quelcom universal, no a la mida, com han suposat els seus | desvetllaren el més obtús. França no era la solució i calia tornar a | apamar | la vella pell de brau hispànica. El retorn a Espanya de Catalunya es féu | reducció de la realitat de la vida als nostres interessos immediats; és | apamar | la terra abans de trepitjar-la; és abstenir-se d'aprofitar les ocasions | insolent tot acabant de rosegar amb calma una oliva. —Molt bé —vaig dir, | apamant | -li mentalment les molses de la fesomia.— No és a vós a qui pensava pegar | com un tronc de cavalls... Enraona i no et treu els ulls de sobre, m'està | apamant | , sospesa quin peu calço; s'interromp tot d'una, t'estreny el braç | amb donotes. —En Garranyeu? —va fer l'altra, quan hagué acabat d' | apamar | l'encoixinada—. No basquegis anant-li a la saga. De dos quarts d'una a dos | se; fons, afonar; terra, aterrar; mida, amidar; vàlua, avaluar; pam, | apamar | ; molló, amollonar; terme, atermenar; dia, adiar; jorn, ajornar; pressa, | escrúpols, i d'una barra imponent, es miraven els joves aristòcrates, els | apamaven | de cap a peus, els amagaven l'ou i els feien passar gat per llebre. | "anem a pams" no és altra cosa que la necessitat de tenir-ho tot ben | apamat | , altrament no hi hauria manera d'entendre'ns. Però, així com hi ha | ja completament extranya, per altra part, á les noves vistes, que | apamavan | exactament les taques del sol y 'l destriavan engruna á engruna. Axís | Sol i ajaçat en un llit vora una finestra a prop del carrer | apamaria | la vida de la ciutat —i prosseguí parsimoniós—. L'home que heu vist | que m'enrotlla, com pesats i llefiscosos gripaus, jo els hi endevino | apamar | el meu cos despullant-lo amb la imaginació i abraçant ma nuditat excelsa, | còmic àngel irresolut: ¿per què exhibiu l'obsessió que | apama | la virtut? ¿Per què poseu la vostra angoixa a | Teresa. —No. És que no ho esperava. [(Fa el gest simbòlic de | apamar | la distància que la separa, a l'altra banda, de la peça caiguda.)] No hi | tocar-los, palpar-los, matxucar-los, prémer-los, sospesar-los, | apamar | -los encara que la fàbrica de Llet-cau i el món se'm desplomessin al | es un negoci que may m'ha agradat gens. Al últim, quan vaig tenirho ben | apamat | tot, veya que les vaques y'ls bous me convenían més, y vaig deixar los | hotel de pas, de preus elevats i poc concorregut. Tots els carreters que | apamaven | el camí ral dia rere dia carregant fil o tela, se la miraven amb respecte | Després cotxes que es posaven en marxa i s'allunyaven rabents. Ja havia | apamat | amb la vista un redol del magatzem quan vaig sentir, inconfusible, el | ulls inquiets com buscant algú que li fes costat. —S'ha de veure i s'ha d' | apamar | —reclamava objectivitat donya Gaietana des de la seva profunda ignorància | al tedi. Som llatins, ens belluguem, xerrem, sense mesura. Aviat hem | apamat | el territori que correspon a cadascú, aviat hem gastat l'afectivitat | família. Un xic per fer veure que els seguia la veta, i un altre xic per | apamar | les dificultats del cas, vaig demanar —tot ho volia indagar— un programa | mullat de la màniga. Passaven de pressa treballadors encongits, sense | apamar | el voltant, determinats cap a les feines. Quieta, ella es consumia. Se li | només portava vent. I de nou va parar-se, necessitava emparar el cos. Va | apamar | amb la vista la tirada que el separava de la paret. No hi arribaria, | i al rellotge del saló, com sempre, toquen les dues; té la feina ben | apamada | . Del terrat es despengen veus excitades, «Ja els veig —gralla la | en la bellesa. La intimitat com un estar en les coses tot | apamant | designis i sorpreses, l'ordre i el vent, l'esfera i el miratge. | i en aquests ulls de dona que, silents, interroguen el silenci. | Apamo | el temps i apamaré la vida perquè no em duri més del que la | de dona que, silents, interroguen el silenci. Apamo el temps i | apamaré | la vida perquè no em duri més del que la pell pot | hem fet justícia, a Pedrolo. No li n'hem feta perquè no vam tenir temps d' | apamar | tota la seva dimensió en vida, i ara en moments de tanta dispersió com | haurà, i que les inversions dels més optimistes o dels més audaços caldrà | apamar | -les molt i molt, lluny de les alegries que ens havien fet el decorat | que jo incrementava particularment per la meva dèria de conèixer i | apamar | camins, partides de l'horta, i suburbis. Aquest coneixement, sintètic i | vell coneixement les conseqüències del qual la filosofia no va començar a | apamar | en termes històrics fins fa ben poc. El «gir lingüístic» generalitzat de | detalls inferiors a un metre. Es pot dir que ja tenim la Lluna ben | apamada | . Idea del relleu lunar A la Lluna no hi ha ni una gota d'aigua. | valor informatiu, només en relació amb la realitat que modifica podrem | apamar | el grau de modificació, apuntar o computar el grau de novetat de la | digui que no l'ha entès. D'ell, no em ve res de nou, el tinc ben | apamat | . ¿Que una cosa no li interessa? És sord com una tàpia. Ara, si li convé | passaven sense moure res, em fixava que els rellotges que servien per | apamar | -lo no feien altra cosa que donar voltes i voltes sobre el mateix eix per | de sospita per situar-los. I les dades acostumen a corroborar-ho quan s' | apama | , amb precisió, el segment genòmic de residència. Doncs bé, si es confirma | cerebrals més directament implicades amb la intel·ligència, pot ajudar a | apamar | molt millor l'origen dels cervells aguts, dels cervells mediocres i dels | costats del cervell dels ximpanzés, foren mesurades combinant mètodes per | apamar | , amb precisió, aquell bocí d'escorça tenint en compte la seva | han estat sempre fascinats per la genialitat però la possibilitat d' | apamar | -la, amb precisió, se'ls escapa de les mans. I ja és ben curiós que sigui | viaranys dels sentiments i de l'agudesa, que esmentàvem fa un moment, cal | apamar | -los. De moment, només són una conjectura. Fonamentada, però conjectura al | de recerca poderoses. La influència d'aquells marcatges olfactius caldrà | apamar | -la bé per tal d'afegir complexitat a l'anàlisi del comportament d'uns | i explicaven el 60% de la variabilitat temperamental. En canvi, per | apamar | el caràcter dels dos personatges que han dominat la política italiana els | del tot trastornats i ben aviat la meva orella rep el seu mossec i ens | apamem | amb les mans desficioses aquí al menjador mateix i la Montserrat em busca | quan em demanen: Rita, i tu? Encara veig el Serni amb els altres dos | apamant | el poble igual que perdiguers a l'ensum. Com que camino voltada de noies | d'ulls negríssims i boca gran, ocupa la cadira de la meva dreta; ens | apamem | amb la mirada i em diu el seu nom, es diu Lia, jo li responc només «hola | i tranquil·litzadores a mà, com si ho tingués tot ben estudiat i ben | apamat | . Com si tingués la vida tota dibuixada en el mapa de la Veritat i només | em venien primer per imatges intuïtives i sensacions que calia refredar, | apamar | , per mostrar-les sense deixar-m'hi endur, sense deixar-m'hi arrossegar. — | que la mare i la germana de la santa divulgaren amb cautela i eficàcia — | apamaven | amb precisió l'efecte que cada paraula obrava en primer lloc en les dones | pensar com fer-ho sense donar-se a conèixer. Des d'aquell dia, el Manuel | apamava | els moviments de la caseta del carrer Fernando Poo, una travessia tan |
|